Juliol

Tot el que Jesús feia i deia —inclosos els milacres— reflectia a la perfecció els pensaments i sentiments de son Pare (Jn 14:9). Què podem aprendre dels milacres de Jesús? Que tant ell com son Pare ens estimen profundament. Mentres va estar en la terra, Jesús va mostrar lo molt que volia la gent a l’usar el seu poder per a alleugerir el sofriment de les persones. Per exemple, en una ocasió dos hòmens cegos li suplicaren a crits que els ajudara (Mt 20:30-34). El relat diu que «Jesús va sentir llàstima per ells» i els va curar. Fixem-nos que el verb grec que ací es traduïx com «sentir llàstima» es referix a un intens sentiment de llàstima que naix de les entranyes. Eixa compassió, que era una demostració de l’amor de Jesús, també el va moure a alimentar els necessitats i a curar els leprosos (Mt 15:32; Mc 1:41). Podem estar segurs que Jehovà, el Déu de «tendra compassió», i el seu Fill ens volen moltíssim i els dol vore’ns patir (Lc 1:78; 1Pe 5:7). Quines ganes tindran d’eliminar tots els mals que fan sofrir la humanitat! w23.04 pàg. 3 § 4, 5

Podem prendre mesures pràctiques per a minimitzar la nostra exposició als pensaments incorrectes que són tan populars en este sistema de Satanàs. A més, podem omplir la ment amb bons pensaments llegint i estudiant la Bíblia. Assistir a les reunions i participar en la predicació també protegirà la nostra ment. A canvi, Jehovà ens promet que no permetrà que siguem temptats més enllà del que podem suportar (1Co 10:12, 13). Tots nosaltres necessitem orar més que mai per a mantindre’ns fidels durant estos difícils últims dies. Jehovà vol que esplaiem davant d’ell el nostre cor (Sl 62:9 [v. 8 TNM]). Recorda que les teues oracions milloraran si l’alabes i li agraïxes tot el que fa, si li demanes que t’ajude a ser valent en la predicació, a afrontar qualsevol problema i a resistir qualsevol temptació que se’t presente. Que res ni ningú t’impedisca orar regularment a Déu. w23.05 pàg. 7 § 17, 18

Per què assistim a les reunions? Principalment per a alabar a Jehovà, però també per a animar-nos els uns als altres en estos temps tan difícils (Sl 26:12; 111:1; 1Te 5:11). Quan alcem la mà i comentem, complim amb estos dos objectius. Ara bé, a l’hora de comentar podríem afrontar alguns reptes, com posar-nos nerviosos o tindre moltes ganes de comentar però que no ens diguen tant com voldríem. Què podem fer en estos casos? Podem seguir el consell de l’apòstol Pau quan va dir que hauríem de centrar-nos en «animar-nos» els uns als altres. No ens sentirem tan nerviosos a l’hora d’alçar la mà si recordem que podem animar els altres inclús amb un comentari senzill que expresse la nostra fe. I, encara que no ens diguen tant com voldríem, estarem contents perquè altres tinguen l’oportunitat de comentar (1Pe 3:8). w23.04 pàg. 20 § 1-3

El rei ha promulgat un edicte! Els jueus que han estat captius en Babilònia durant uns 70 anys ara són lliures per a tornar al seu país d’origen, Israel (Esd 1:2-4). Només Jehovà podia haver fet que açò es complira, perquè Babilònia no solia alliberar els seus captius (Is 14:4, 17). Però este imperi havia caigut, i el nou governant havia dit que els jueus podien abandonar Babilònia. Tots els jueus, especialment els caps de família, havien de prendre una decisió: anar-se’n o quedar-se. Aquella decisió no degué ser gens fàcil. Molts d’aquells jueus eren massa majors per a fer un viatge tan llarg i perillós. I com la majoria havia nascut en Babilònia, eixa era l’única llar que coneixien. Per a ells, Israel era el país dels seus avantpassats. Pel que sembla, alguns jueus havien prosperat en Babilònia. Aixina que els costaria deixar les seues cases confortables o negocis i establir-se en un país desconegut. w23.05 pàg. 14 § 1, 2

La Paraula de Déu ens anima a seguir cultivant l’aguant, la compassió i l’amor. Per exemple, en Lluc 21:19 diu: «Amb el vostre aguant, salvareu la vostra vida». En Colossencs 3:12, llegim: «Revestiu-vos, doncs, dels [...] sentiments de compassió». I en 1 Tessalonicencs 4:9, 10 es fa esta exhortació: «Déu mateix vos ha ensenyat d’estimar-vos els uns als altres, [...] però vos exhortem, germans, a avançar encara més». Tots estos versicles anaven dirigits a deixebles que ja havien demostrat aguant, compassió i amor, però que havien de continuar cultivant estes qualitats. Nosaltres hem de fer lo mateix. Per a ajudar-te a aconseguir-ho, analitza com els cristians del segle I demostraren estes qualitats. Com a resultat, voràs com pots imitar eixos deixebles i aixina estar preparat per a la gran tribulació. Llavors, quan esta comence, hauràs aprés a aguantar i estaràs decidit a continuar fent-ho. w23.07 pàg. 3 § 4, 8

Ja siga que formem part dels ungits o de les «altres ovelles», tots hem de mantindre’ns en este camí perquè ens ajuda a continuar servint a Jehovà i ens conduïx a les futures benediccions que portarà el Regne (Jn 10:16). Des de 1919, milions d’hòmens, dones i xiquets se n’han eixit de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa, i han mamprés este camí figurat. Quan els jueus se n’anaren de Babilònia, Jehovà es va assegurar d’apartar els obstacles del camí que recorrerien (Is 57:14). I què podem dir de la «Via Santa» de l’actualitat? Durant els segles previs a 1919, Jehovà va utilitzar hòmens piadosos per a preparar este camí i ajudar aixina els qui volien eixir-se’n de Babilònia la Gran (compara-ho amb Isaïes 40:3). Estes obres de preparació, o treballs espirituals, foren necessàries per a que les persones sinceres pogueren entrar al paradís espiritual, on l’adoració pura de Jehovà havia sigut restaurada. w23.05 pàgs. 15, 16 § 8, 9

Jehovà vol que el servim de bona gana i amb alegria (2Co 9:7). Llavors, ¿hauríem de seguir esforçant-nos per alcançar una meta espiritual quan ens sentim desmotivats? Analitzem l’exemple de l’apòstol Pau, qui va dir: «Colpege el meu cos i el faig el meu esclau» (1Co 9:25-27). Pau s’obligava a fer el que devia inclús quan no li apetia fer-ho. Aixina i tot, Jehovà valorava el servici de Pau i va recompensar els seus esforços (2Tm 4:7, 8). De la mateixa manera, a Jehovà li agrada que ens esforcem per conseguir una meta inclús quan no ens sentim motivats. Per què? Perquè sap que ho fem per amor a ell, encara que no sempre ens agrade l’activitat que ens hem proposat fer. Tal com Jehovà va beneir a Pau, també ens beneirà pels nostres esforços (Sl 126:5). I a mesura que vegem com Jehovà ens beneïx, inclús és possible que ens sentim més motivats. w23.05 pàg. 29 § 9, 10

L’apòstol Pau va comparar els qui no sobreviuran al dia de Jehovà amb persones que estan dormint i no són conscients del que els envolta o del pas del temps. Per esta raó, no s’adonen quan passa una cosa important ni tampoc poden reaccionar a ella. Hui en dia, la majoria de la gent està dormida en sentit espiritual (Rm 11:8). No es creu que estem vivint en «els últims dies» ni que prompte començarà la gran tribulació (2Pe 3:3, 4 TNM). Per contra, nosaltres sabem que el consell inspirat de mantindre’ns desperts és cada dia més urgent (1Te 5:6). Per tant, hem de mantindre un estat mental clamat i estable. Per què? Per a no involucrar-nos en les qüestions polítiques o socials de hui en dia. La pressió per a prendre part en estos assumpts augmentarà a mesura que s’acoste el dia de Jehovà. Però no ens hem de preocupar sobre què direm, perquè l’esperit de Déu pot ajudar-nos a tindre un estat mental estable i calmat, i a prendre bones decisions (Lc 12:11, 12). w23.06 pàgs. 9, 10 § 6, 7

Què et ve al cap quan escoltes el nom Samsó? Probablement penses en un home amb una força sobrenatural, i aixina és. Però Samsó va prendre una mala decisió que li va causar molt de sofriment. A pesar d’això, Jehovà es va centrar en tot el que Samsó havia fet per a servir-lo i va incloure el seu exemple de fidelitat en la Bíblia per al nostre benefici. Jehovà va utilitzar a Samsó per a ajudar el seu poble Israel de maneres sorprenents. Segles després de la mort de Samsó, Jehovà va inspirar l’apòstol Pau per a que incloguera el nom d’este servent fidel en una llista d’exemples de fe extraordinària (He 11:32-34). El relat de Samsó pot animar-nos. Ell va confiar en Jehovà inclús en moments difícils. Nosaltres podem extraure ànim i altres lliçons pràctiques del seu exemple. w23.09 pàg. 2 § 1, 2

Podem enfortir el nostre aguant si tenim el costum de contar-li sincerament a Jehovà el que ens preocupa (1Te 5:17). Pot ser que ara no estigues afrontant un problema greu però, aixina i tot, ¿busques l’ajuda de Jehovà quan et sents enfadat, confós o desbordat? Si acudixes regularment a Jehovà per a que t’ajude amb els problemes quotidians, no dubtaràs en acudir a ell quan afrontes proves més grans en el futur. D’esta manera, estaràs segur que ell sap exactament com i quan ajudar-te (Sl 27:1, 3). És més probable que aguantem durant la futura gran tribulació si ara ens mantenim fidels a Jehovà quan tenim problemes (Rm 5:3). Per què podem dir això? Perquè molts germans han comprovat que cada prova de fe que han aguantat els ha ajudat a perseverar en la següent. L’aguant els ha refinat enfortint la seua fe en el fet que Jehovà té tant el desig com la capacitat d’ajudar-los. I la fe els ha ajudat a aguantar la següent prova (Jm 1:2-4). w23.07 pàg. 3 § 7, 8

La humiltat i compassió de Jehovà el mouen a ser raonable. Per exemple, la humiltat de Jehovà es va fer evident quan estava a punt de destruir la gent malvada de Sodoma. A través dels seus àngels, Jehovà li va dir al just Lot que fugira a la regió muntanyosa, però a este servent de Déu li feia por anar allí. Per això, li va suplicar que li permetera a ell i a la seua família refugiar-se en Sóar, una xicoteta ciutat que també anava a ser destruïda. Però Jehovà, en comptes d’insistir en fer que Lot seguira les instruccions al peu de la lletra, li va concedir la seua petició encara que això significava no destruir aquella ciutat (Gn 19:18-22). Segles després, Jehovà es va compadir dels habitants de Nínive. Va enviar el profeta Jonàs a anunciar la imminent destrucció de la ciutat i dels seus malvats habitants. Però quan els ninivites es penediren del seu mal comportament, Jehovà va sentir llàstima per ells i no va destruir la ciutat (Jo 3:1, 10; 4:10, 11). w23.07 pàg. 21 § 5

Què podem aprendre del mal exemple de Joaix? Que era com un arbre d’arrels poc profundes que depenia d’una guia per a mantindre’s dret. Esta guia era Jehoiadà, però quan va morir i els vents de l’apostasia bufaren, Joaix es va desplomar. Este exemple mostra que no hauríem d’obeir a Jehovà només perquè la nostra família o altres de la congregació ho facen. Per a mantindre’ns espiritualment forts, hem d’enfortir el nostre temor i devoció a Déu per mitjà de l’estudi regular, la meditació i l’oració (Jr 17:7, 8; Col 2:6, 7). Jehovà no ens demana impossibles. El que espera de nosaltres es resumix en Eclesiastés 12:13 TNM, que diu: «Tem el Déu verdader i obeïx els seus manaments, perquè això és tot el que deu fer l’home». Si temem a Déu, podrem afrontar proves futures i mantindre’ns ferms. Com a resultat, la nostra amistat amb Jehovà serà indestructible. w23.06 pàg. 18, 19 § 17-19

Este versicle comença dient: «El que estava assentat en el tron va dir» (Ap 21:5a). Estes paraules són especials per què introduïxen una de les tres voltes que Jehovà parla directament en el llibre d’Apocalipsi. Aixina que esta garantia no ens la dona un àngel poderós ni tampoc Jesús ressuscitat, sinó Jehovà mateix. Este fet demostra que podem confiar completament en les paraules que diu a continuació. Per què estem segurs d’això? Perquè Jehovà «no menteix» (Tt 1:2). Esta afirmació fa que les paraules que llegim en Apocalipsi 21:5, 6 siguen del tot certes. Analitzem l’expressió «Mira!». Este terme grec, que ací es traduïx per «mira», s’usa moltes voltes en el llibre d’Apocalipsi. I què ve a continuació? Jehovà diu: «Estic fent noves totes les coses». Sí, Déu està parlant de canvis que farà en el futur, però per a ell és tan certa esta promesa que parla d’ells com si ja s’estigueren realitzant (Is 46:10). w23.11 pàgs. 3, 4 § 7, 8

L’apòstol Pere tenia una lluita contra les seues debilitats. Vegem alguns exemples. Quan Jesús va explicar que hauria de sofrir i morir per a complir les profecies bíbliques, Pere el va reprendre (Mc 8:31-33). Una volta darrere d’una altra, ell i els altres apòstols discutiren sobre qui d’ells era el més important (Mc 9:33, 34). La nit abans de la mort de Jesús, Pere impulsivament li va tallar l’orella a un home (Jn 18:10). A més, eixa mateixa nit, va cedir a la por i va negar conéixer el seu amic Jesús en tres ocasions (Mc 14:66-72). Això va fer que plorara amargament. Jesús no va donar per perdut el seu abatut apòstol. Després que Jesús ressuscitara, li va donar a Pere l’oportunitat de demostrar-li que encara l’estimava: li va demanar que el servira amb humiltat cuidant de les seues ovelles (Jn 21:15-17). Pere va acceptar. De fet, estava en Jerusalem entre els qui van ser ungits per esperit sant el dia del Pentecostés. w23.09 pàgs. 21, 22 § 6, 7

Pere va instar els seus companys cristians: «Pastureu el ramat de Déu» (1Pe 5:1-4 TNM). Sabem que, com a ancià, estimes els germans i les germanes de la congregació i vols ajudar-los. No obstant això, pot ser que a voltes estigues massa ocupat o massa cansat per a complir bé amb esta assignació. Què pots fer? Aboca-li les teues preocupacions a Jehovà. De fet, Pere va escriure: «Si algú presta un servici, que siga amb les forces que Déu concedeix» (1Pe 4:11). Els germans i les germanes de la congregació podrien estar afrontant problemes que no poden solucionar-se del tot en este sistema. Però recorda que Jesucrist, «el pastor principal», pot fer més per ells que tu, tant ara com en el futur nou món. No oblides que Déu només et demana que estimes els teus germans, que els pastures i que sigues un exemple «per al ramat». w23.09 pàg. 30 § 13, 14

Hem d’evitar recórrer a raonaments humans. Vore els assumpts des d’un punt de vista humà, podria fer-nos ignorar a Jehovà i les seues normes (1Co 3:19). «La saviesa d’este món» a sovint influïx en la gent per a que desobeïsca a Déu. Alguns cristians de Pèrgam i Tiatira adoptaren punts de vista idolàtrics i immorals que eren comuns en aquelles ciutats. Aixina que Jesús va aconsellar fermament les dos congregacions per tolerar la immoralitat sexual (Ap 2:14, 20). Hui en dia, també se’ns pressiona per a que adoptem punts de vista incorrectes. Per exemple, familiars i coneguts podrien apel·lar a les nostres emocions per a que desobeïm les lleis de Jehovà dient-nos que no passa res si cedim als nostres desitjos i que les normes morals de la Bíblia estan passades de moda. A voltes, podríem pensar que les instruccions que ens dona Jehovà no són prou clares i inclús podríem sentir-nos temptats a anar més enllà del que «està escrit» (1Co 4:6). w23.07 pàg. 16 § 10, 11

Maria, la mare de Jesús, va necessitar forces per a fer la voluntat de Jehovà. L’àngel Gabriel li acabava de comunicar la responsabilitat tan gran que ella anava a rebre. T’imagines lo desbordada que degué sentir-se? No estava casada i anava a quedar-se embarassada! A més, no tenia experiència com a mare, però hauria de criar el xiquet que arribaria a ser el Messies. ¿I com li explicaria a Josep, el seu promés, que anava a quedar-se embarassada si no havia tingut mai relacions sexuals? (Lc 1:26-33) Com va rebre Maria les forces? Confiant en l’ajuda dels altres. Per exemple, li va demanar a Gabriel que li donara més informació (Lc 1:34). Poc després, va viatjar fins a la regió muntanyosa de Judà per a visitar a Elisabet, que era família seua. Elisabet va felicitar a Maria i, inspirada per Jehovà, li va dir una profecia animadora sobre el xiquet que anava a tindre (Lc 1:39-45). I Maria va dir que Jehovà havia «actuat de manera poderosa amb el seu braç» (Lc 1:46-51). Jehovà va utilitzar a Gabriel i a Elisabet per a enfortir a Maria. w23.10 pàgs. 14, 15 § 10-12

Una quantitat limitada de 144.000 deixebles de Crist, que han sigut ungits per esperit sant i disfruten d’una relació especial amb Jehovà, serviran com a sacerdots amb Jesús en el cel (Ap 14:1). El Sant del tabernacle representa la condició especial que disfruten com a fills de Déu mentres encara estan en la terra (Rm 8:15-17). El Santíssim del tabernacle representa el cel, on residix Jehovà. «La cortina» que separava el Sant del Santíssim representa el cos humà de Jesús, que li impedia entrar en el cel com a Gran Sacerdot suprem del temple espiritual. A l’entregar el seu cos humà com a sacrifici a favor de la humanitat, Jesús va obrir el camí per a que tots estos cristians ungits pogueren viure en el cel. Ells també han d’abandonar el seu cos humà per a rebre la recompensa celestial (He 10:19, 20; 1Co 15:50). w23.10 pàg. 28 § 13

Gedeó va respondre amb humiltat i no es va enfadar quan els efraïmites el criticaren (Jt 8:1-3). Va demostrar que respectava l’opinió dels altres a l’escoltar el que els preocupava i, d’eixa manera, li va llevar ferro a l’assumpt. Els bons ancians imiten a Gedeó escoltant amb atenció i responent amb humiltat si algú els critica (Jm 3:13). Aixina, contribuïxen a fer que hi haja pau en la congregació. Quan Gedeó va rebre alabances per la seua victòria sobre Madian, va dirigir l’atenció cap a Jehovà (Jt 8:22, 23). Com podrien imitar a Gedeó els ancians de congregació? Donant-li el mèrit a Jehovà pel que conseguixen (1Co 4:6, 7). Per exemple, si algú encomia a un ancià per lo bé que ensenya, l’ancià hauria de dirigir l’atenció cap a la font de l’ensenyança —la Paraula de Déu— o a la capacitació que tots rebem a través de l’organització de Jehovà. De tant en tant, els ancians haurien de parar-se a pensar si estan atraient massa l’atenció cap a ells mateixos. w23.06 pàg. 4 § 7, 8

Si no rebem el que demanem en oració, hauríem de preguntar-nos: «El que demane és lo més apropiat?». A sovint, pensem que sabem el que és millor per a nosaltres, però pot ser que eixes coses que volem a la llarga no ens beneficien. Quan orem sobre un problema, és possible que hi haja una solució millor que la que estem demanant. A més, algunes de les nostres peticions podrien no estar en harmonia amb la voluntat de Jehovà (1Jn 5:14). Per exemple, hi han pares han orat per a que el seu fill es mantinga en la veritat. Pareix una petició vàlida, però Jehovà no obligarà mai a ningú a servir-lo. Ell vol que tots, inclosos els nostres fills, trien servir-lo (Dt 10:12, 13; 30:19, 20). En comptes d’això, els pares podrien demanar a Jehovà que els ajude a tocar el cor del seu fill, ja que això el motivarà a estimar-lo i a voler fer-se el seu amic (Pr 22:6; Ef 6:4). w23.11 pàg. 21 § 5; pàg. 23 § 12

Per què consolar els altres és una manera important de mostrar-los que els estimem? Segons una obra de consulta bíblica, la paraula que Pau va gastar per a «consolar» significa ‘quedar-se al costat d’una persona per a animar-la quan està travessant una prova difícil’. Per tant, quan consolem un germà que està passant per problemes, l’estem ajudant a alçar-se i a continuar caminant pel camí de la vida. Cada volta que reconfortem un germà o una germana, li expressem que l’estimem (2Co 7:6, 7, 13). Sentir compassió i donar consol van de la mà. A què ens referim? Una persona compassiva se sent moguda a consolar els altres i a fer alguna cosa per a ajudar-los. Per tant, el primer pas és sentir compassió i el següent, donar consol. Fixem-nos com connecta Pau la compassió de Jehovà amb el consol que Ell dona. L’apòstol descriu a Jehovà com el «Pare de tendres misericòrdies i el Déu de tot consol» (2Co 1:3). w23.11 pàgs. 9, 10 § 8-10

Com a seguidors de Crist, tots esperem tribulació. Per exemple, l’apòstol Pau va dir als cristians de Tessalònica: «Quan érem entre vosaltres, ja vos vam predir que havíem de sofrir tribulacions, i ara veieu que ha estat així» (1Te 3:4). I als corintis els va escriure: «Germans, volem que sapieu de les dificultats que vam tindre [...] fins al punt de témer per la nostra vida» (2Co 1:8; 11:23-27). Els cristians de hui en dia també esperem ser perseguits d’una manera o altra (2Tm 3:12). Has passat per alguna dificultat a l’haver posat fe en Jesús i haver-lo seguit? S’han burlat de tu o t’han tractat malament familiars i amics? Has tingut problemes en el treball per ser honrat en totes les coses? (He 13:18) Has afrontat oposició per part del govern per compartir la teua esperança amb altres? Sense importar la classe de dificultat que hages afrontat, Pau diu que hauríem d’alegrar-nos. w23.12 pàgs.10, 11 § 9, 10

Jacob va afrontar molts problemes. Dos fills de Jacob, Simeó i Leví, deshonraren la família i el nom de Jehovà. A més, Raquel, la seua estimada esposa, va morir mentres donava a llum el seu segon fill. I per culpa d’una gran fam, Jacob es va vore forçat a mudar-se a Egipte quan ja era molt major (Gn 35:16-19; 37:28; 45:9-11, 28). A pesar de tots estos problemes, Jacob no va perdre mai la fe en Jehovà ni en les Seues promeses. A canvi, Jehovà li va mostrar que tenia el seu favor. Per exemple, Jehovà va beneir a Jacob en sentit material. I imaginem-nos com d’agraït a Jehovà es va sentir quan es va retrobar amb Josep, el fill que durant tant de temps havia pensat que estava mort. La bona amistat que Jacob tenia amb Jehovà li va permetre superar les proves (Gn 30:43; 32:10, 11 [vv. 9, 10 TNM]; 46:28-30). En el nostre cas, si tenim una amistat estreta amb Jehovà, també podrem fer front als problemes inesperats que ens sorgisquen. w23.04 pàg. 15 § 6, 7

El Salm 23 és una cançó que expressa la confiança de David en l’amor de Jehovà. Descriu el fort vincle que existia entre ell i el seu Pastor, Jehovà. David se sentia segur deixant que el seu Déu el guiara, perquè confiava completament en ell. Sabia que Jehovà sempre li mostraria el seu amor. Per què tenia eixa seguretat? Com Jehovà sempre li havia donat tot el que necessitava, David se sentia ben cuidat. A més, disfrutava de la Seua amistat i aprovació. Per això estava segur que, sense importar el que passara, Jehovà continuaria cuidant-lo i no li faltaria res (Sl 16:11). w24.01 pàgs. 28, 29 § 12, 13

Des de la Segona Guerra Mundial, el poble de Jehovà en molts països ha disfrutat de certa pau i llibertat al predicar. Gràcies a açò, s’està predicant per tota la terra, i molta gent ha arribat a conéixer a Jehovà. En l’actualitat, els membres de la Junta Directiva continuen buscant la guia de Crist. Volen que les instruccions que donen reflectisquen el punt de vista de Déu i de Jesús, i les fan arribar a les congregacions a través dels superintendents de circuit i dels ancians. Els ancians ungits, i per extensió tots els ancians nomenats, estan en la «mà dreta» de Jesús (Ap 2:1). Evidentment, estos ancians són imperfectes i cometen errors, igual que Moisés, Josué i els apòstols (Nm 20:12; Js 9:14, 15; Rm 3:23). Aixina i tot, podem vore clarament que Jesús està guiant l’esclau fidel i els ancians nomenats, i continuarà fent-ho. Per tot açò, tenim moltes raons per a confiar en la guia que Jesús ens dona a través d’aquells que ha nomenat per a portar la davantera. w24.02 pàgs. 23, 24 § 13, 14

Hui en dia, podem fer feliç a Jehovà parlant d’ell amb entusiasme, gratitud i carinyo. En la predicació, el nostre objectiu principal és que les persones s’acosten a ell i ajudar-les a vore’l com és realment (Jm 4:8). Ens encanta mostrar-los amb la Bíblia l’amor, la justícia, la saviesa, el poder i altres qualitats atraients de Jehovà. També l’alabem i el fem feliç esforçant-nos per imitar-lo. Al fer-ho, probablement algunes persones vegen que som diferents de la resta i es pregunten per què (Mt 5:14-16). Quan tractem amb elles en les activitats quotidianes, podem explicar-los per què som aixina. Com a resultat, la gent sincera s’acostarà a Déu. Alabar a Jehovà d’estes maneres el fa feliç (1Tm 2:3, 4). w24.02 pàg. 10 § 7

Per a convertir-te en un cristià madur, hauràs d’aprendre habilitats que t’ajuden en la vida. Açò et permetrà acceptar responsabilitats en la congregació, trobar i mantindre una faena amb la qual pugues cobrir les teues necessitats o les de la teua família, i dur-te bé amb els altres. Per exemple, aprén a llegir i escriure bé. La Bíblia diu que l’home que llig la Paraula de Déu i medita en ella cada dia és feliç i li va bé en la vida (Sl 1:1-3). Al llegir la Bíblia tots els dies, arriba a conéixer la manera de pensar de Jehovà. Açò l’ajuda a raonar amb claredat i a saber com aplicar les Escriptures (Pr 1:3, 4). Els germans i les germanes de la congregació acudixen als germans madurs en busca de guia i consells basats en la Bíblia. Aprendre a llegir i a escriure bé t’ajudarà a preparar-te discursos i comentaris instructius que enfortisquen la fe dels altres. També podràs prendre notes rellevants que t’ajudaran a enfortir la teua pròpia fe i la dels altres. w23.12 pàgs. 26, 27 § 9-11

Quan tingues por, medita en el que Jehovà farà en el futur quan Satanàs ja no estiga. Una demostració del programa de l’assemblea regional de 2014 mostrava un pare analitzant amb la seua família com es llegirien les paraules de 2 Timoteu 3:1-5 si parlaren del paradís: «En el nou món, vindran els temps més feliços. Perquè les persones estimaran els altres, estimaran la veritat, seran modestes, discretes, alabadores de Déu, obedients als pares, agraïdes, lleials, estimaran les seues famílies, estaran dispostes a arribar a acords, sempre parlaran bé dels altres, tindran autocontrol, seran dòcils, estimaran el bé, seran confiables, raonables, humils, estimaran a Déu en comptes d’estimar els plaers i demostraran tindre-li devoció sincera. Arrima’t a eixa classe de persones». Parles amb la teua família o amb els germans de la congregació sobre com t’imagines la vida en el nou món? w24.01 pàg. 6 § 13, 14

La Bíblia diu que Jehovà «estima el seu poble» (Sl 149:4). Que bonico és saber que el poble de Déu compta amb la seua aprovació! No obstant això, a voltes, alguns es podrien desanimar i preguntar-se: «Tindré jo l’aprovació de Jehovà?». Molts servents de Déu de temps bíblics passaren per moments en què hagueren de lluitar contra estos sentiments (1Sa 1:6-10; Jb 29:2, 4; Sl 51:13 [v. 11 TNM]). La Bíblia deixa clar que els humans imperfectes sí que podem obtindre l’aprovació de Jehovà. Però, per a poder obtindre-la, hem d’exercir fe en Jesucrist i batejar-nos (Jn 3:16). Aixina demostrem públicament que ens hem penedit dels nostres pecats i que li hem promés a Déu fer la seua voluntat (Fe 2:38; 3:19). A Jehovà el complau que fem estos passos per a cultivar una amistat amb ell. Sempre que ens esforcem per viure a l’altura de la nostra dedicació, Jehovà ens donarà la seua aprovació i ens considerarà els seus amics (Sl 25:14). w24.03 pàg. 26 § 1, 2

Podem imitar l’exemple dels deixebles al continuar predicant inclús quan el govern ens ordena que deixem de fer-ho. Nosaltres també podem demanar valentia i saviesa en oració amb la certesa que Jehovà ens ajudarà a complir el nostre ministeri. Demanem-li ajuda a Jehovà per a afrontar els problemes. Molts de nosaltres afrontem problemes físics o emocionals, la mort d’un ser estimat, una situació familiar complicada, persecució o qualsevol altre problema. I situacions com les pandèmies i les guerres han fet que siga encara més difícil afrontar estes proves. Aixina que dis-li a Jehovà com et sents. Conta-li quina és la teua situació tal com faries amb un bon amic. Confia en Jehovà i «deixa’l fer» (Sl 37:3, 5). Perseverar en l’oració ens ajudarà a aguantar quan passem «per dificultats» (Rm 12:12). Jehovà sap pel que estan passant els seus servents i «escolta el seu crit d’auxili» (Sl 145:18, 19). w23.05 pàgs. 5, 6 § 12-15

A l’hora de prendre decisions importants, hem d’investigar «quina és la voluntat de Jehovà» i llavors actuar en harmonia (Ef 5:17 TNM). Quan tractem d’identificar els principis bíblics que apliquen en la nostra situació, en realitat estem buscant saber què pensa Déu sobre eixe assumpt. I si apliquem els seus principis, és més probable que prenguem bones decisions. «Al Maligne», el nostre enemic, li agradaria que estiguérem tan ocupats amb les coses d’este món que no ens quedara temps per a servir a Déu (1Jn 5:19). Seria molt fàcil centrar-se en les possessions materials, l’educació acadèmica o la carrera laboral en comptes de buscar maneres de servir a Jehovà més plenament. Si ho férem, estaríem indicant que la forma de pensar d’este món ens està afectant. Per descomptat, les coses d’este món no són necessàriament incorrectes, però ho arribarien a ser si les posàrem en primer lloc en la nostra vida. w24.03 pàg. 24 § 16, 17