La veritat no porta «la pau, sinó l’espasa»

1, 2. a) De quina pau disfrutem ara? b) Per què no disfrutem de pau completa en els nostres dies? (Mira la imatge del principi)

TOTS volem viure una vida tranquil·la i sense ansietats. Que agraïts estem de tindre «la pau de Déu», una pau interior que ens dona Jehovà i que ens protegix de sentiments i pensaments negatius (Fl 4:6, 7). A més, com ens hem dedicat a Jehovà, també disfrutem de «pau amb Déu», una bona relació amb ell (Rm 5:1).

² No obstant, el temps per a que Déu porte pau completa encara no ha arribat. Vivim en els últims dies i per això hi ha tants problemes i tanta gent conflictiva (2Tm 3:1-4). Com a cristians, tenim una guerra espiritual contra Satanàs i les ensenyances falses que promou (2Co 10:4, 5). Però el que més ens roba la pau és l’oposició dels familiars no creients. Alguns podrien burlar-se de les nostres creences, acusar-nos de dividir la família o obligar-nos a triar entre ells i la nostra fe. Però, com hauríem de vore l’oposició dels nostres familiars? I com podem superar els reptes que comporta?

COM HAURIES DE VORE L’OPOSICIÓ FAMILIAR?

3, 4. a) Quin efecte tenen les ensenyances de Jesús? b) Quan seria especialment difícil seguir a Jesús?

³ Jesús sabia que les seues ensenyances causarien divisions i que els seus seguidors necessitarien valor per a afrontar l’oposició. Esta oposició podria pertorbar la pau dels diferents membres de la família. Jesús va dir: «No vos penseu que haja vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran la gent de sa casa» (Mt 10:34-36).

⁴ Al dir «No vos penseu que haja vingut a portar la pau», Jesús volia que els qui l’escoltaven pensaren en les conseqüències de seguir-lo. El propòsit de Jesús era proclamar el missatge de la veritat, no dividir a la gent (Jn 18:37). Però això és el que podria passar. Defendre fidelment les ensenyances de Crist seria tot un repte si algun amic o familiar rebutjara la veritat.

5. Què haurien d’aguantar els seguidors de Jesús?

⁵ Jesús va incloure l’oposició familiar entre els patiments que els seus seguidors haurien d’estar dispostos a aguantar (Mt 10:38). Si volien ser dignes del Crist, els seus deixebles havien d’aguantar les burles o inclús el rebuig de la família. No obstant, guanyarien molt més del que perdrien (llig Marc 10:29, 30).

6. Què hem de tindre present si els nostres familiars s’oposen a que servim a Jehovà?

⁶ Inclús quan els nostres familiars s’oposen a que servim a Jehovà, nosaltres continuem estimant-los. Però hem de recordar que el nostre amor per Déu i per Crist està per damunt (Mt 10:37). També hem de tindre clar que Satanàs intentarà aprofitar-se del carinyo que li tenim a la nostra família per a fer-nos transigir. Vegem algunes situacions en les quals podem afrontar oposició per part de la família i com podem superar-les.

QUAN EL NOSTRE CÒNJUGE NO ÉS TESTIMONI

7. Com haurien de vore la seua situació els qui estan casats amb algú que no és Testimoni?

⁷ La Bíblia advertix als casats que «hauran de suportar contrarietats» (1Co 7:28). Si el teu cònjuge no és Testimoni, és possible que patisques més estrés i ansietat en el teu matrimoni. Però és important que veges la situació com la veu Jehovà. El fet que el teu cònjuge no vullga seguir a Crist no és una raó vàlida per a separar-se o divorciar-se (1Co 7:12-16). Un marit no Testimoni mereix ser respectat per la seua posició com a cap de família, encara que no prenga la davantera en els assumpts espirituals. De la mateixa manera, una esposa no creient hauria de rebre l’amor desinteressat i l’afecte del seu marit Testimoni (Ef 5:22, 23, 28, 29).

8. Quines preguntes podries fer-te si el teu cònjuge intenta limitar el teu servici a Déu?

⁸ Però, què passa si el teu cònjuge intenta limitar el teu servici a Jehovà? Per exemple, el marit d’una germana li va dir que isquera a predicar només certs dies a la setmana. Si et passa una cosa pareguda, pregunta’t: «Està el meu cònjuge demanant-me que deixe de servir el meu Déu? Si no és aixina, ¿puc cedir en este aspecte?». Ser raonable pot estalviar-te discussions innecessàries (Fl 4:5).

9. Com poden els cristians ensenyar als seus fills a honrar un pare no creient?

⁹ Educar els fills pot ser especialment difícil si el teu cònjuge no és Testimoni. Per exemple, has d’ensenyar als teus fills a obeir el següent manament bíblic: «Honra el pare i la mare» (Ef 6:1-3). Però, i si el teu cònjuge no seguix les normes de la Bíblia? En eixe cas, posa l’exemple honrant-lo. Centra’t en les seues bones qualitats i demostra que el valores. Evita parlar malament d’ell davant dels teus fills. En comptes d’això, explica’ls que cada persona ha de triar si servirà a Jehovà o no. La bona conducta dels fills pot atraure un pare no creient a la veritat.

10. Com poden els pares Testimonis ensenyar-los la veritat als seus fills quan el seu cònjuge no està d’acord?

¹⁰ A voltes, els pares no Testimonis podrien demanar als seus fills que participen en celebracions paganes o ensenyar-los creences religioses falses. És possible que alguns marits prohibisquen a la seua dona que els ensenye als seus fills sobre la Bíblia. Aixina i tot, una esposa cristiana fa el que pot per ensenyar-los la veritat (Fets 16:1; 2Tm 3:14, 15). Per exemple, és possible que el seu home li haja prohibit que estudie la Bíblia formalment amb els seus fills menors d’edat o que els porte a les reunions. Encara que respectarà la decisió del seu home, ella encara pot expressar la seua fe en presència dels seus fills quan sorgisca l’oportunitat, i d’eixa manera ensenyar-los valors morals i coses sobre Jehovà (Fets 4:19, 20). Clar, amb el temps, els fills hauran de decidir si volen servir a Jehovà o no (Dt 30:19, 20).a

QUAN ELS NOSTRES FAMILIARS S’OPOSEN A QUE SERVIM A JEHOVÀ

11. Què et podria causar problemes amb els teus familiars no Testimonis?

¹¹ Al principi, potser no li vam dir a la nostra família que havíem començat a reunir-nos amb els testimonis de Jehovà. Però a mesura que la nostra fe creixia, vam vore la necessitat de parlar-los de les nostres creences (Mc 8:38). Si defendre la teua fe t’ha portat problemes amb els teus familiars no Testimonis, considera algunes coses que pots fer per a minimitzar la tensió alhora que mantens la teua integritat.

12. Per què podrien oposar-se’ns els nostres familiars no Testimonis, i com podríem mostrar-los empatia?

¹² Posa’t en el seu lloc. Encara que aprendre les veritats de la Bíblia ens fa molt feliços, els nostres familiars podrien creure erròniament que ens han enganyat o que ens hem clavat en una secta. També podrien pensar que ja no els volem perquè hem deixat de celebrar les festes amb ells. Inclús podria preocupar-los que Déu ens castigue al morir. Per tot açò, hauríem de posar-nos en el seu lloc i intentar vore les coses des del seu punt de vista escoltant-los amb atenció per a intentar comprendre què els preocupa (Pr 20:5). L’apòstol Pau es va esforçar per entendre a gent de tota classe per tal de parlar-los de les bones notícies. Nosaltres també podem fer lo mateix (1Co 9:19-23).

13. Com hauríem de parlar amb els nostres familiars no Testimonis?

¹³ Parla’ls amb carinyo. La Bíblia diu: «Que les vostres paraules siguen sempre agradables» (Col 4:6 TNM). Podem demanar-li a Jehovà el seu esperit sant per a desplegar el seu fruit quan parlem amb els nostres familiars. No hem d’intentar debatre cada una de les seues creences falses. Si amb el que diuen o fan ens ferixen, podem imitar l’exemple dels apòstols. Pau va escriure: «Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem; si ens calumnien, responem amb dolcesa» (1Co 4:12, 13).

14. Què podem conseguir si mantenim una bona conducta?

¹⁴ Mantín una bona conducta. Encara que parlar amb carinyo ens pot ajudar al tractar amb els nostres familiars, la nostra bona conducta pot impactar-los encara més (llig 1 Pere 3:1, 2, 16). Si donem un bon exemple, podem conseguir que vegen que els testimonis de Jehovà disfruten de matrimonis feliços, cuiden dels seus fills i tenen una vida neta i satisfactòria. Encara que els nostres familiars no accepten mai la veritat, nosaltres tindrem la satisfacció de servir a Jehovà amb fidelitat.

15. Com podem anticipar-nos a les situacions conflictives?

¹⁵ Anticipa’t als problemes. Pensa en situacions que podrien provocar una discussió i decidix com les gestionaràs (Pr 12:16, 23). Una germana d’Austràlia conta: «El meu sogre s’oposava molt a la veritat. Abans de tocar-li per telèfon per a saber com estava, el meu home i jo li demanàvem a Jehovà que ens ajudara a no donar-li una mala resposta si atacava les nostres creences. Pensàvem en coses sobre les quals parlar per a que el to de la conversació fora amigable. Per a evitar que la conversació s’allargara i acabàrem discutint sobre religió, limitàvem el temps de la nostra cridada».

16. Com pots superar els sentiments de culpa si la teua postura disgusta als teus familiars?

¹⁶ Clar, no podem evitar tots els desacords amb els nostres familiars no Testimonis. Quan això passe, pot ser que et sentes culpable, perquè els estimes i sempre has volgut complaure’ls. Si eixe és el teu cas, esforça’t per posar la teua lleialtat a Jehovà en primer lloc. Al fer-ho, és possible que els teus familiars vegen que aplicar els principis de la Bíblia és una qüestió molt important. En qualsevol cas, recorda que no pots obligar a ningú a acceptar la veritat. És millor que vegen en tu els bons resultats de seguir els camins de Jehovà. Déu ens dona a tots l’oportunitat de triar si volem seguir el seu camí (Is 48:17, 18).

QUAN UN FAMILIAR DEIXA A JEHOVÀ

17, 18. Què pot ajudar-te si un membre de la teua família deixa a Jehovà?

¹⁷ Quan un familiar és expulsat o ell es desassocia de la congregació, podries sentir-te com si t’estacaren una espasa. Com pots afrontar eixe dolor?

¹⁸ Mantín la teua rutina espiritual. Enfortix la teua fe llegint regularment la Bíblia, preparant-te les reunions i assistint a elles, eixint a predicar i demanant-li a Jehovà que t’ajude a aguantar (Jud 20, 21). Però, i si t’adones que estàs fent estes coses de manera mecànica? No et rendisques! Una bona rutina espiritual pot ajudar-te a controlar els teus pensaments i emocions. Pensa en el que li va passar a l’escriptor del Salm 73. Havia començat a tindre un punt de vista incorrecte i estava molt amargat, però va poder corregir la seua manera de pensar quan va anar al santuari de Déu (Sl 73:16, 17). Si continues servint fidelment a Jehovà, podràs fer lo mateix.

19. Com pots demostrar que respectes la disciplina de Jehovà?

¹⁹ Respecta la disciplina de Jehovà. A la llarga, la seua correcció porta els millors resultats per a tots, inclòs el pecador, encara que al principi siga dolorosa (llig Hebreus 12:11). Per exemple, Jehovà ens mana que deixem «de tenir tractes» amb els pecadors que no es penedixen (1Co 5:11-13). Encara que ens faça mal, hem d’evitar el contacte innecessari amb un familiar expulsat, ja siga per telèfon, per missatges de text, cartes, correus electrònics o a través de les xarxes socials.

20. Quina esperança hem de mantindre?

²⁰ No perdes l’esperança. L’amor «tot ho espera», inclús que els qui han deixat a Jehovà tornen a ell (1Co 13:7). Si veus que l’actitud d’un familiar teu està canviant, pots demanar en oració que trobe les forces en la Bíblia per a respondre a la invitació de Jehovà: «Torna a mi» (Is 44:22).

21. Què hauries de fer si, per seguir a Jesús, hi ha tensions en la teua família?

²¹ Jesús va dir que si volíem a qualsevol humà més que a ell, no seríem dignes de seguir-lo. Així i tot, estava segur que els seus deixebles tindrien el valor de mantindre la seua lleialtat a pesar de l’oposició familiar. Si seguir a Jesús ha portat «l’espasa» a la teua família, confia en que Jehovà t’ajudarà a superar els reptes (Is 41:10, 13). Pots estar content de saber que estàs agradant a Jehovà i a Jesús, i que ells recompensaran la teua fidelitat.