Referències del Quadern d’activitats
© 2023 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
DE L’1 AL 7 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 32, 33
Consola aquells que patixen ansietat
(Job 33:1) Ara, Job, fes el favor d’escoltar-me, estigues atent a les meues paraules.
it-1 796
Elihú
Elihú era imparcial, no donava a ningú més de la deguda importància i per això no gastava títols aduladors. Va reconéixer que ell estava fet de fang igual que Job, i que el Totpoderós era el seu Creador. Elihú no tenia cap intenció d’intimidar a Job. Més bé, es va dirigir a ell com un amic de veritat, utilitzant el seu nom, cosa que no havien fet ni Elifaz ni Bildad ni Sofar (Jb 32:21, 22; 33:1, 6).
(Job 33:6, 7) Davant de Déu, tu i jo som iguals: també a mi m’ha pastat del fang! 7 De mi no has de témer res, jo no et forçaré.
Veus els dèbils com els veu Jehovà?
8 Serem més comprensius si pensem que alguns dels nostres germans s’han debilitat al passar per dificultats com la mala salut, una depressió o viure en una família dividida. Pot ser que, algun dia, nosaltres mateixos passem per una situació similar. Abans d’entrar en la terra promesa, als israelites se’ls va recordar que no havien d’endurir el seu cor amb els seus germans afligits, ja que ells també havien sigut pobres i dèbils en Egipte. Jehovà esperava que consideraren els pobres dignes d’ajuda (Deut. 15:7, 11; Lev. 25:35-38).
9 En comptes de jutjar o sospitar dels nostres germans, hauríem de donar ajuda espiritual als qui estan passant per circumstàncies difícils (Job 33:6, 7; Mat. 7:1). Per exemple, quan un motorista té un accident i arriba a urgències, els qui l’atenen no es paren a determinar si ell ha tingut la culpa de l’accident. Més bé, li donen l’ajuda mèdica que necessita. De la mateixa manera, si un germà nostre s’ha debilitat per problemes personals, la nostra prioritat hauria de ser donar-li l’ajuda espiritual que necessita (llig 1 Tessalonicencs 5:14).
10 Si tenim en compte les circumstàncies dels nostres germans, podrem vore les seues debilitats d’una manera diferent. Per exemple, les germanes que han patit oposició familiar durant anys podrien paréixer molt fràgils, però ¿no és de veres que estan demostrant tindre una fe extraordinària i molta força de voluntat? I quan veiem a una mare a soles en la veritat assistir regularment a les reunions amb els seus fills, no ens impressionen la seua fe i determinació? O què podem dir dels jóvens que seguixen en la veritat a pesar de les males influències de l’escola? Amb tota modèstia, reconeixem que estos germans que podrien paréixer dèbils són tan «rics en la fe» com els que tenen circumstàncies més favorables (Jau. 2:5).
(Job 33:8-12) Mira, retinc el que has dit, encara escolte el so de les teues paraules: 9 «Jo sóc pur, sense pecat; sóc innocent, no tinc cap culpa. 10 Però Déu em carrega de greuges, em pren per enemic seu, 11 posa grillons als meus peus, vigila tots els meus passos.» 12 Jo et dic que en això no tens raó, perquè Déu és més gran que l’home.
(Job 33:17) perquè l’home canvie els seus actes i amague el seu orgull.
Joies espirituals
(Job 33:25) Aleshores la seua carn recobra el vigor, retorna als anys de joventut.
Continua acostant-te a Jehovà
10 És normal preocupar-nos per la nostra aparença. Però no hauríem d’obsessionar-nos per tractar de dissimular els efectes de l’edat. Estos efectes poden demostrar maduresa, dignitat i bellesa interior. La Bíblia diu: «Els cabells blancs són una noble corona: els qui viuen honradament l’aconsegueixen» (Prov. 16:31). Aixina és com Jehovà ens veu, i aixina és com hauríem d’intentar vore’ns a nosaltres mateixos (llig 1 Pere 3:3, 4). Per tant, ¿seria savi sotmetre’ns a operacions quirúrgiques o a tractaments mèdics que posen en perill la nostra salut només per voler ser més atractius físicament? La font de la verdadera bellesa és «el goig que ve de Jehovà». Este goig naix de l’interior, independentment de la nostra edat i de la nostra salut (Neh. 8:10 TNM). Només en el nou món podrem tindre salut completa i recuperar la bellesa de la joventut (Job 33:25; Isa. 33:24). Fins que arribe eixe moment, ser savis i tindre fe ens ajudarà a mantindre’ns prop de Jehovà i aprofitar al màxim les nostres circumstàncies actuals (1 Tim. 4:8).
Lectura de la Bíblia
(Job 32:1-22) Elifaz, Bildad i Sofar ja no replicaren més a Job en veure que es tenia per just. 2 Però Elihú, fill de Baraquel, el buzita, de la família de Ram, es va enfurismar contra Job perquè pretenia ser més just que Déu. 3 També es va enfurismar contra els tres amics perquè no havien sabut respondre a Job i, a pesar d’això, l’havien acusat d’impiu. 4 Elihú havia guardat silenci mentre Job i els altres parlaven, perquè ells eren hòmens de més edat. 5 Però quan veié que els tres amics de Job ja no sabien què respondre, es va indignar. 6 Elihú, fill de Baraquel, el buzita, va prendre la paraula i digué: Jo sóc jove i vosaltres ja sou vells; per això he dubtat i he tingut por d’exposar les meues reflexions. 7 Jo em creia que parlaria l’edat i que els molts anys mostrarien saviesa. 8 Però el que fa intel·ligent l’home és l’alé, el buf del Totpoderós. 9 Ni l’edat garanteix la saviesa ni la vellesa fa entendre el que és just. 10 Per això dic: «Escolteu-me, també jo vull exposar les meues reflexions.» 11 Jo estava atent a les vostres paraules, escoltava els vostres arguments, el raonament que anàveu exposant. 12 He sondejat les vostres opinions, però no heu aportat cap prova contra Job, no li heu donat cap resposta. 13 No digueu com a últim recurs: «El pot refutar Déu, però no un home!» 14 Les paraules de Job, a mi no m’afecten, no l’impugnaré amb les vostres raons. 15 Aquests tres estan acabats, no poden contestar, ja no els queden més paraules. 16 ¿M’hauré de quedar esperant, ja que ells no parlen, ja que no tenen més respostes? 17 Contestaré! Jo també vull dir la meua, vull exposar les meues reflexions. 18 Estic ple de paraules i l’esperit em bull dins de mi: 19 pareix vi fermentat, sense eixida, en bocois nous a punt de rebentar. 20 Deixeu-me parlar i m’esbravaré, obriré els llavis per a respondre. 21 No prendré partit a favor de ningú, em guardaré prou d’adular els hòmens; 22 no és aquest el meu estil, i el Creador de seguida m’esventaria.
DEL 8 AL 14 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 34, 35
Quan la vida pareix injusta
(Job 34:10) Escolteu-me, doncs, hòmens d’enteniment: Lluny de Déu obrar amb maldat! Lluny del Totpoderós la injustícia!
(Job 34:21-26) Déu escruta el camí de l’home, observa tots els seus passos. 22 No hi ha fosca ni tenebra on puga amagar-se el malfactor. 23 Déu no necessita massa temps perquè l’home comparega al seu juí. 24 Sense indagar, esmicola els poderosos i en posa d’altres al seu lloc. 25 Com que coneix les seues obres, els capgira i els esclafa en una nit. 26 Els castiga a colps de verga, com malfactors, a la vista de tot home.
w17.04 10 § 5
Què desapareixerà quan vinga el Regne de Déu?
5 Què farà Jehovà? Ara mateixa, Jehovà està donant a les persones roïnes l’oportunitat de canviar (Isa. 55:7). Les persones, de manera individual, encara no han rebut el juí final. El que sí que està condemnat és este sistema. Però, què passarà amb aquells que es neguen a canviar i seguisquen donant suport a este sistema fins que arribe la gran tribulació? Jehovà ha promés que netejarà la terra de persones roïnes per a sempre (llig Salm 37:10). Els malvats potser pensen que van a escapar-se d’este juí. Molts han aprés a amagar el que fan i a sovint escapen de la justícia d’este món i de les seues conseqüències (Job 21:7, 9). Però la Bíblia ens recorda: «Déu escruta el camí de l’home, observa tots els seus passos. No hi ha fosca ni tenebra on puga amagar-se el malfactor» (Job 34:21, 22). No hi ha manera d’amagar-se de Jehovà. Cap impostor pot enganyar-lo, no hi ha lloc tan obscur ni tan recòndit on la mirada de Jehovà no puga arribar i vore el fons de qualsevol assumpte. Després d’Harmagedon, mirarem on solien estar els malvats però no els vorem. Hauran desaparegut per sempre (Sal. 37:12-15).
(Job 35:9, 10) Davall del pes de l’opressió, la gent protesta, criden auxili contra el jou dels tirans. 10 Però no diuen: «A on és el Déu que ens va fer, que inspira cants dins la nit,
Joies espirituals
(Job 35:7) Si ets just, què li dónes?, què rep de la teua mà?
w17.04 29 § 3
Alabem a Jehovà amb un esperit dispost!
3 Jehovà no va corregir a Elihú quan li va preguntar: «Si ets just, què li dónes?, què rep de la teua mà?» (Job 35:7). Volia dir Elihú que els nostres esforços en el servici a Déu no valen per a res? No. Només estava dient que Jehovà no depén del nostre servici. Jehovà és complet. No podem fer-lo més ric o més fort. Al contrari, tots els talents o habilitats que tenim ens els ha donat Déu i ell es fixa en com els gastem.
Lectura de la Bíblia
(Job 35:1-16) Elihú va continuar parlant i digué: 2 ¿Et sembla que tens raó quan afirmes que ets més just que Déu, 3 quan li dius: «A tu, poc t’importa, i jo, quin profit en trac, de no pecar?» 4 Doncs jo donaré una resposta a tu i als teus amics. 5 Alça els ulls al cel i aguaita, mira els núvols, lluny de tu! 6 Si peques, quin mal causes a Déu? Si multipliques les culpes, què li fas? 7 Si ets just, què li dónes?, què rep de la teua mà? 8 A hòmens com tu afecta el teu pecat, i quan fas el bé, són els humans qui se’n gaudeixen! 9 Davall del pes de l’opressió, la gent protesta, criden auxili contra el jou dels tirans. 10 Però no diuen: «A on és el Déu que ens va fer, que inspira cants dins la nit, 11 el qui ens fa més instruïts que les bèsties de la terra, més savis que els ocells del cel?» 12 La gent crida, però Déu no respon per culpa de l’orgull dels malvats. 13 Ben cert! Déu no escolta raons buides, el Totpoderós no en fa mai cas! 14 Tu, Job, també dius que no te’n fa cas, però ell té present la teua causa i has de tenir esperança. 15 I si dius que no s’indigna i no es fixa en les teues reflexions, 16 sàpies que no l’encertes, parles però no saps què dius.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Et sents motivat a predicar “la paraula” informalment?»
(Salm 71:8) La meua boca no es cansava de lloar-te, de cantar la teua glòria tot el dia.
DEL 15 AL 21 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 36, 37
Per què podem confiar en la promesa divina de viure per sempre?
És possible conéixer a Déu?
L’EXISTÈNCIA ETERNA DE DÉU: La Bíblia ensenya que Déu existix «des de sempre i per sempre» (Salm 90:2). És a dir, Déu no va tindre principi ni tindrà final. Des de l’òptica humana «el nombre d’anys que té escapa a la nostra comprensió» (Job 36:26 TNM).
Com ens beneficia saber-ho: Déu ens promet vida eterna si ens esforcem per conéixer-lo bé (Joan 17:3). Com ens podria prometre açò si ell mateix no poguera viure per sempre? Només «el Rei de l’eternitat» podria complir esta promesa (1 Timoteu 1:17 TNM).
(Job 36:27, 28) Ell atrau les gotes d’aigua i, llavors, d’aquesta boira en fa pluja, 28 que els núvols del cel aboquen i escampen sobre els humans.
(Job 36:4) T’assegure que no diré res de fals: davant de tu hi ha un savi de cap a peus!
(Job 36:22) Déu té força i majestat. ¿Qui pot ser mestre com ell?
(Joan 17:3) I la vida eterna és que et coneguen a tu, l’únic Déu verdader, i aquell que tu has enviat, Jesucrist.
(Hebreus 6:19) Aquesta esperança, que posseïm com una àncora segura i ferma, ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim.
Joies espirituals
(Job 37:20) Quan jo parle, ¿l’ha d’informar algú? ¿Li han de fer saber que un altre parla?
it-1 519
Comunicació
En temps bíblics, la informació i les idees es transmetien de diferents formes. Generalment, tant les notícies locals com les d’altres llocs es comunicaven de paraula (2 Sa 3:17,19; Jb 37:20). Els viatgers, que solien desplaçar-se en grup, comunicaven les notícies de llocs llunyans quan paraven en diferents ciutats per a comprar menjar, aigua o altres provisions. Com Palestina estava molt ben ubicada en relació amb Àsia, Àfrica i Europa, moltes caravanes de viatgers passaven per allí contínuament des de llocs llunyans. D’esta manera, els seus habitants podien aconseguir fàcilment informació d’esdeveniments importants d’altres països. Les notícies, ja foren locals o estrangeres, podien obtindre’s en el mercat de la ciutat.
Lectura de la Bíblia
(Job 36:1-21) Elihú va continuar encara i va dir: 2 Tingues paciència i t’instruiré, encara he de parlar a favor de Déu. 3 Faré servir tots els meus coneixements per a donar la raó al meu creador. 4 T’assegure que no diré res de fals: davant de tu hi ha un savi de cap a peus! 5 Déu té el poder i no n’abusa, és poderós i decideix amb fermesa. 6 No deixa viure l’impiu i fa justícia als oprimits. 7 No es desentén dels justos; els posa amb els reis dalt del tron, els hi fa seure per sempre. Però ells s’enorgulleixen 8 i, llavors, queden presos en cadenes, capturats pels lligams de l’aflicció. 9 Déu els mostra el mal que han fet, la seua culpable prepotència; 10 els fa parar l’orella a la correcció, els diu que es convertisquen de la maldat. 11 Si escolten i obeeixen, passen els seus dies en el goig, acaben en pau la seua vida. 12 Però si no escolten, moren amb violència, expiren sense haver entés res. 13 Aquesta gent de mala fe s’encenen, no supliquen quan Déu els afligeix. 14 Moren en plena joventut, acaben la vida en el deshonor. 15 Però Déu salva el pobre amb la pobresa, li fa parar l’orella amb l’aflicció. 16 També a tu, Déu et sostreia de l’estretor de l’angoixa i et portava a un espai de llibertat: la teua taula era plena de menjar. 17 Ara el mal que has fet t’ompli de càstigs, el juí i la sentència t’aclaparen. 18 No et deixes véncer per la ràbia, ni vages darrere un fort suborn: 19 no te n’eixiràs ni amb or ni amb els teus béns ni amb tots els recursos de la força. 20 No confies en la nit, perquè els pobles s’hi esfumen! 21 No et decantes cap al mal preferint-lo a l’aflicció!
DEL 22 AL 28 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 38, 39
Dediques temps a observar la creació?
(Gènesi 1:10) Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües reunides, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
(Gènesi 1:12) La terra produí la vegetació, les herbes de tota classe que fan la seua llavor i els arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor. Déu veié que tot això era bo.
(Job 38:5, 6) ¿Saps qui tirava el cordell i fixava els límits del món? 6 ¿Saps on s’assenten els pilars de la terra? ¿Saps qui va posar la seua pedra principal
(Job 38:7) mentre els estels del matí cantaven i cridava d’entusiasme tot l’estol dels fills de Déu?
(Job 38:32-35) o fer eixir el Zodíac al seu temps i guiar l’Óssa amb les seues cries? 33 ¿Coneixes les lleis del cel i les fas complir a la terra? 34 ¿En tens prou de cridar els núvols perquè un xàfec et deixe xopat? 35 ¿Dónes ordes als llampecs de fer camí i et responen: «Ací ens tens!»?
Joies espirituals
(Job 38:8-10) I quan la mar brollava del si matern, ¿qui la tancà amb dos batents? 9 Jo la vaig vestir de núvols, la vaig embolcallar amb nuvolades. 10 Jo li he marcat els límits amb dos batents i un travesser
it-2 199
Legislador
Jehovà el Legislador. Jehovà és l’únic legislador de l’univers. D’ell provenen les lleis físiques que regixen la creació inanimada (Jb 38:4-38; Sl 104:5-19), així com la creació animal (Jb 39:1-30). L’home, com a creació de Jehovà, també està subjecte a les Seues lleis físiques. A més, com és una criatura amb capacitat moral i espiritual, també està subjecte a les lleis morals de Déu (Rm 12:1 TNM; 1Co 2:14-16). Els àngels també es regixen per estes lleis de Jehovà (Sl 103:20; 2Pe 2:4, 11).
Les lleis físiques de Jehovà no es poden trencar (Jr 33:20, 21). A més, són tan estables i confiables que els científics són fins i tot capaços de calcular el moviment de la lluna, els planetes i altres cossos celestes amb una precisió mil·limètrica. Si algú volguera anar en contra d’estes lleis físiques, en seguida experimentaria conseqüències negatives. De la mateixa manera, les lleis morals de Déu són irrevocables i no es poden eludir sense patir les conseqüències. Estes tenen el mateix pes que les lleis naturals, encara que el castic no siga tan immediat. La Bíblia diu: «Ningú pot burlar-se de Déu. Perquè allò que un està sembrant és el que collirà» (Ga 6:7 TNM; 1Tm 5:24).
Lectura de la Bíblia
(Job 39:1-22) ¿Saps quan crien els isards? ¿Vetles el part de les cérvoles? 2 ¿Comptes els seus mesos de gestació? ¿Coneixes el temps en què pareixen? 3 S’ajupen, deslliuren les seues cries i s’acaben els seus dolors. 4 Les seues cries s’enforteixen, es fan grans a l’aire lliure, se’n van i no tornen més. 5 ¿Qui deixa lliure l’ase salvatge? ¿Qui el desferma i el fa marxar? 6 Li he donat l’estepa per casa, campa en un terreny salnitrós. 7 Se’n riu, del soroll de la ciutat, no sent els renecs del traginer. 8 Pastura per la muntanya, hi busca tot el que és verd. 9 ¿Et voldrà servir el bou salvatge, el faràs dormir a l’estable? 10 ¿L’enganxaràs a l’aladre, el posaràs a llaurar les valls? 11 ¿Et fiaràs d’ell perquè és fort, li confiaràs les teues faenes? 12 ¿Comptes que et tragine el blat i te l’entre dins del graner? 13 L’ala de l’estruç bat alegrement amb plomes maternals com de cigonya, 14 però abandona els ous per terra perquè els escalfe la pols. 15 No pensa que els poden xafar, que els pot esclafar qualsevol fera. 16 Abandona les cries com si no foren seues, tant li fa que el seu treball resulte inútil. 17 És que jo l’he privat de saviesa, no li ha tocat gens d’enteniment. 18 Però, quan s’alça i es posa a córrer, es riu del cavall i del genet. 19 ¿Dónes tu la força al cavall, li vesteixes el coll amb la crinera, 20 el fas saltar com la llagosta? El seu renill altiu espanta, 21 piafa a la vall amb altivesa i es llança impetuós a la batalla; 22 es riu de la por, no s’espanta, no retrocedeix davant de l’espasa.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Observar la creació ens ajuda a vore el quadro complet
(Job 37:14) Presta tota l’atenció, Job, medita les meravelles de Déu.
DEL 29 DE GENER AL 4 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 40–42
Lliçons que aprenem de l’experiència de Job
(Job 42:1-3) Job va adreçar aquesta resposta al Senyor: 2 Reconec que tu ho pots tot, que no t’és impossible cap projecte. 3 Tu has dit: «¿Qui és aquest per a enfosquir els meus plans sense cap coneixement?» És cert! He parlat en la ignorància de coses grans que no puc entendre.
«Qui pot conéixer el pensament del Senyor?»
4 Quan meditem en les accions de Jehovà, hem d’evitar la tendència de jutjar a Déu des del punt de vista humà. Jehovà va fer referència a esta tendència en el Salm 50:21: «Et pensaves que seria com tu?». Fa 175 anys, un erudit de la Bíblia també va dir: «Els hòmens són propensos a jutjar a Déu des de la seua pròpia perspectiva. I donen per fet que Déu es regix per les mateixes lleis que han creat i que consideren adequades per a ells».
5 Hem d’anar amb compte de no creure que les nostres normes i desitjos són els mateixos que els de Jehovà. Per què és açò important? Bé, a mesura que anem estudiant les Escriptures, potser pensem que algunes accions de Jehovà no són del tot correctes des del nostre limitat i imperfecte punt de vista. Els israelites van caure en esta manera de pensar i van arribar a una conclusió equivocada sobre com els tractava Jehovà. Per això, Jehovà els va dir: «Vosaltres dieu: “La manera d’obrar del Senyor no va ben encaminada.” Escolta’m bé, poble d’Israel: Quina manera d’obrar va desencaminada, la meua o la vostra?» (Eze. 18:25).
6 Una clau per a evitar la trampa de jutjar a Jehovà per les nostres normes és reconéixer que el nostre punt de vista és limitat i a voltes està molt distorsionat. Job va haver d’aprendre esta lliçó. Mentres estava patint, va caure en la desesperació i es va centrar massa en si mateix. Va perdre de vista els assumpts més importants. Però Jehovà, amb carinyo, el va ajudar a vore les coses des d’una perspectiva més àmplia fent-li més de 70 preguntes a les quals Job no va poder contestar. D’esta manera, Jehovà li va fer vore que la seua comprensió era molt limitada. Job va reaccionar amb humiltat i va ajustar la seua manera de vore les coses (llig Job 42:1-6).
(Job 42:5, 6) Jo només et coneixia d’oïda, però ara t’he vist amb els meus ulls. 6 Per això ara em retracte, penedit sobre la pols i la cendra.
w17.06 25 § 12
Centrem-nos en el que és més important
12 Va ser Jehovà massa dur al reprendre a Job després d’haver passat per proves tan difícils? No, i a Job tampoc li ho va paréixer. A pesar del seu calvari, Job va agrair el consell. Inclús va dir: «Ara em retracte, penedit sobre la pols i la cendra». Quin efecte tan animador van tindre estes paraules tan oportunes (Job 42:1-6). Abans d’això, Job ja havia rebut correcció del jove Elihú (Job 32:5-10). Després que Job responguera al consell de Déu i corregira el seu punt de vista, Jehovà es va assegurar que els altres saberen que Job comptava amb la seua aprovació per la fe que havia demostrat davall les proves (Job 42:7, 8).
(Job 42:10-12) Quan Job hagué pregat pels seus amics, el Senyor li va retornar la felicitat perduda i li va duplicar els béns. 11 Tots els seus parents i coneguts es reuniren i menjaren amb ell a sa casa. Li donaven conhort i el consolaven de totes les penes que el Senyor li havia enviat. Cada u li va oferir una peça de plata i un anell d’or. 12 El Senyor va beneir els últims anys de Job més encara que els primers. Job arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres.
(Jaume 5:11) Mireu com proclamem feliços els qui es van mantenir ferms. Heu sentit parlar de la paciència de Job, i ja sabeu quin final li va concedir el Senyor, perquè el Senyor és entranyable i compassiu.
Joies espirituals
(Job 42:7) Quan el Senyor hagué parlat així a Job, s’adreçà a Elifaz de Teman i li digué: «Estic indignat amb tu i els teus dos amics, perquè no heu dit la veritat sobre mi, com ho ha fet Job, el meu servent.
it-1 377
Burla
Job va ser un home que va mantindre la seua integritat a pesar de les burles. Però va desenvolupar un punt de vista erroni i es va equivocar, per això va ser corregit. Elihú va dir d’ell: «Quina mena d’home és Job? Es beu la burla com l’aigua» (Jb 34:7). Job li va donar més importància a justificar-se a si mateix que a Jehovà. I va arribar a pensar que la seua justícia era superior a la de Déu (Jb 35:2; 36:24). Job pensava que les burles dels seus tres falsos amics anaven dirigides cap a ell en comptes de cap a Jehovà. Al fer això, era com si s’exposara a les burles i les acceptara, com si beguera aigua amb plaer. Després, Déu li va explicar a Job que estos hòmens en realitat estaven dient mentires contra Déu mateix (Jb 42:7). De manera pareguda, quan Israel li va demanar un rei, Jehovà li va dir al profeta Samuel: «No et rebutgen a tu, sinó que no em volen tenir per rei a mi» (1Sa 8:7). I Jesús va dir als seus deixebles: «Tots els pobles vos odiaran [no a causa vostra sinó] per causa del meu nom» (Mt 24:9). Tindre açò present ens permetrà suportar les burles amb l’actitud correcta, i Jehovà ens recompensarà pel nostre aguant (Lc 6:22, 23).
Lectura de la Bíblia
(Job 42:1-17) Job va adreçar aquesta resposta al Senyor: 2 Reconec que tu ho pots tot, que no t’és impossible cap projecte. 3 Tu has dit: «¿Qui és aquest per a enfosquir els meus plans sense cap coneixement?» És cert! He parlat en la ignorància de coses grans que no puc entendre. 4 Has dit encara: «Escolta’m, doncs, i et parlaré; jo et preguntaré i tu m’instruiràs.» 5 Jo només et coneixia d’oïda, però ara t’he vist amb els meus ulls. 6 Per això ara em retracte, penedit sobre la pols i la cendra. 7 Quan el Senyor hagué parlat així a Job, s’adreçà a Elifaz de Teman i li digué: «Estic indignat amb tu i els teus dos amics, perquè no heu dit la veritat sobre mi, com ho ha fet Job, el meu servent. 8 Ara, doncs, preneu set vedells i set moltons, porteu-los a Job, el meu servent, oferiu-los en holocaust, i que ell intercedisca per vosaltres. Només en atenció a Job vos perdonaré la pena que mereixeu perquè no heu dit la veritat sobre mi, tal com ho ha fet ell.» 9 Elifaz de Teman, Bildad de Xúah i Sofar de Naamà van fer allò que el Senyor els havia ordenat, i ell va escoltar la intercessió de Job. 10 Quan Job hagué pregat pels seus amics, el Senyor li va retornar la felicitat perduda i li va duplicar els béns. 11 Tots els seus parents i coneguts es reuniren i menjaren amb ell a sa casa. Li donaven conhort i el consolaven de totes les penes que el Senyor li havia enviat. Cada u li va oferir una peça de plata i un anell d’or. 12 El Senyor va beneir els últims anys de Job més encara que els primers. Job arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. 13 Tingué set fills i tres filles. 14 A la filla gran li va posar Colometa, a la segona l’anomenà Flor de Canyella, i a la menuda, Ombra dels Ulls. 15 En tot el país no hi havia xiques més boniques que elles, i el seu pare els va donar la mateixa part d’herència que als seus germans. 16 Després d’això, Job va viure encara cent quaranta anys. Veié els seus fills i els seus néts fins a la quarta generació, 17 i morí després d’una llarga vida.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Ajuda els altres a sentir que Jehovà els vol
(1 Joan 4:8) El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.
(1 Joan 4:16) Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és amor; el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell.
(Job 6:14) El qui és abandonat pel seu proïsme s’aparta del temor del Totpoderós.
(1 Joan 4:11) Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres.
(Salm 100:3) Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus; som el seu poble i el ramat que ell pastura.
(Efesis 4:29) Que de la vostra boca no isquen mai paraules roïnes, sinó tan sols aquella paraula que servisca per a edificar els altres en allò que convinga i faça bé als qui l’escolten.
DEL 5 A L’11 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALMS 1–4
Posa’t de part del Regne de Déu
(Salm 2:2) Els reis prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra el Senyor i el seu Ungit
(Salm 2:10-12) Per tant, reis, tingueu enteniment; repenseu-vos-hi, governants de la terra. 11 Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi, veniu tremolosos a fer-li homenatge, 12 no fóra cas que s’irritara i anàreu a la desfeta si de sobte s’inflamava el seu furor. Feliços els qui en ell es refugien!
w16.04 29 § 11
Sigues neutral en un món dividit
11 Materialisme. Si estem molt apegats a les nostres possessions, ens arrisquem a posar en perill la nostra neutralitat quan passem per proves. En Malawi, Ruth va vore com açò els passava a alguns germans que van ser perseguits en els anys 70. Ella recorda: «No van poder deixar la vida tan còmoda que tenien. Alguns van anar a l’exili amb nosaltres, però després es van unir al partit polític i van tornar a casa perquè no van poder aguantar les incomoditats de viure en un camp de refugiats». Per contra, la major part del poble de Déu s’ha mantingut neutral a pesar de patir problemes econòmics o inclús quan han perdut tot el que tenien (Heb. 10:34).
Joies espirituals
it-2 1085
Pellorfa
Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com els cereals i els llegums. Encara que la Bíblia parla de la pellorfa i de la palla en sentit figurat, esta comparació reflectix molt bé com es feia la faena de trillar en temps bíblics. La pellorfa, que no es podia menjar ni utilitzar per a res, constituïx un bon exemple per a descriure una cosa indesitjable que havia de separar-se del que era bo i que s’havia de destruir.
Primerament, l’acció de trillar separava la pellorfa del gra i, després, s’aventava per a que el vent se l’emportara com si fora pols. Açò il·lustra molt bé com Jehovà aparta els apòstates d’entre el seu poble i es desfà de la gent roïna i de les nacions que s’oposen a ell (Jb 21:18; Sl 1:4; 35:5; Is 17:13; 29:5; 41:15; Os 13:3). El Regne de Déu farà miquetes els seus enemics en partícules tan xicotetes que el vent se les endurà tan fàcilment com la pellorfa (Dn 2:35).
La pellorfa solia ajuntar-se i cremar-se, aixina s’evitava que tornara i que es barrejara i contaminara el gra que s’havia amuntonat en l’era. De la mateixa manera, Joan el Baptiste va predir la futura destrucció en foc dels adoradors que pertanyen a la religió falsa: el Trillador, Jesucrist, arreplegarà el blat, «però cremarà la palla amb un foc que no es pot apagar» (Mt 3:7-12; Lc 3:17).
Lectura de la Bíblia
(Salm 3:2–4:9 [vv. 3:1–4:8 TNM]) Senyor, quants n’hi ha que em persegueixen! Són molts els qui s’alcen contra mi. 3 Són molts els qui diuen de mi: «No espereu que Déu el salve.» 4 Però tu, Senyor, ets l’escut que em protegeix, tu, la meua glòria, alces el meu cap. 5 Quan cride invocant el Senyor, ell em respon des de la santa muntanya. 6 Me’n vaig al llit, i dorm en pau fins que em desperte: el Senyor em sosté. 7 No em fa por la multitud que acampa al meu voltant. 8 Alça’t, Senyor, salva’m, Déu meu. Bufeteja els meus contraris, trenca les dents dels culpables. 9 La salvació ve del Senyor. Senyor, beneeix el teu poble! 4 1, 2 Ara que t’invoque, respon-me, oh Déu que em fas justícia. Eixampla’m el cor en el perill, compadeix-te de mi i escolta el meu prec. 3 Fins quan vosaltres, hòmens, menyspreareu el Senyor, la meua glòria, preferint els qui no són res, acudint als qui són mentida? 4 Sapieu que el Senyor ha escollit l’home que li és fidel. El Senyor m’escolta sempre que l’invoque. 5 Temeu el Senyor i no pequeu; reflexioneu de nit i assereneu-vos. 6 Oferiu els sacrificis prescrits i confieu en el Senyor. 7 Molts exclamen: «Qui ens farà feliços?» Que siga el nostre estendard la claror de la teua mirada! 8 El goig que m’has posat al cor és més gran que el d’ells quan han tingut bona collita de blat i de vi. 9 M’adorm en pau així que em fique al llit, perquè només tu, Senyor, em fas reposar segur.
DEL 12 AL 18 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALMS 5–7
Mantín-te lleial sense importar com actuen els altres
(Salm 6:7, 8 [vv. 6, 7 TNM]) Estic esgotat de tants gemecs, tota la nit no pare de plorar, deixe el llit amerat de llàgrimes. 8 Els ulls se’m consumeixen de tristesa, es debiliten, envoltat com estic de tants contraris.
(Salm 6:3 [v. 2 TNM]) Compadeix-te de mi, Senyor: vaig perdent força. Cura’m, Senyor: el meu cos es desfà.
(Salm 6:10 [v. 9 TNM]) El Senyor escolta la meua súplica i acull la meua pregària.
(Salm 6:11 [v. 10 TNM]) Els enemics, confosos i desfets, tornaran arrere en un instant.
Joies espirituals
it-2 1005
Tomba
En Romans 3:13, l’apòstol Pau cita del Salm 5:9 i compara la gola dels malvats a un «sepulcre obert», o tomba oberta. Igual que una tomba oberta està destinada a omplir-se de mort i corrupció, les seues goles s’obrin per a dir coses mortíferes i corruptes (compara-ho amb Mt 15:18-20).
Lectura de la Bíblia
(Salm 7:2-12 [vv. 1-11 TNM]). Senyor, Déu meu, en tu em refugie: salva’m dels perseguidors, allibera’m. 3 Que no m’arrabassen la vida com lleons: si em claven les urpes, ningú no em salvarà. 4 Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen, si les meues mans hi tenen part, 5 si he pagat amb el mal un tracte d’amistat, si he espoliat sense motiu els adversaris, 6 que l’enemic em perseguisca i m’agafe, que em trepitge per terra la vida i la colgue a la pols. 7 Alça’t indignat, Senyor, i planta cara als enemics. Desvetla’t i ix a defendre’m en el juí que has convocat. 8 Que es congreguen les nacions al teu voltant, asseu-te ben alt damunt d’elles: 9 el Senyor és el jutge dels pobles! Fes-me justícia, Senyor. Jo no tinc culpa i m’he portat honradament. 10 Ja n’hi ha prou, de la malícia dels injustos! Tu, Déu just, dóna la raó a l’innocent, tu que penetres el cor i els pensaments. 11 Déu és l’escut que em protegeix, el salvador dels rectes de cor. 12 Déu és un jutge just, és un Déu que judica cada dia.
DEL 19 AL 25 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALMS 8–10
T’alabaré per sempre, Jehovà!
(Salm 8:4-7 [vv. 3-6 TNM]) Quan mire el cel que han creat les teues mans, la lluna i els estels que hi has posat, 5 jo dic: «Què és l’home, perquè te’n recordes? Què és un mortal, perquè el tingues present?» 6 Quasibé n’has fet un déu, l’has coronat de glòria i dignitat, 7 l’has fet rei de les coses creades, tot ho has posat davall dels seus peus
(Salm 9:2 [v. 1 TNM]) Et done gràcies, Senyor, amb tot el cor, contaré totes les teues meravelles
(Salm 9:3 [v. 2 TNM]) saltaré de goig i ho celebraré, cantaré al teu nom, oh Altíssim,
Joies espirituals
(Salm 8:4 [v. 3 TNM]) Quan mire el cel que han creat les teues mans, la lluna i els estels que hi has posat
Lectura de la Bíblia
(Salm 10:1-18) Com és, Senyor, que et quedes lluny, que t’amagues en els moments de la desgràcia? 2 Amb insolència, l’impiu persegueix els desgraciats, i cauen en les intrigues que ell trama. 3 S’enorgulleix de les seues ambicions; àvid de diners, menysprea el Senyor. 4 Altiu i sense escrúpols, exclama: «Déu no compta per a res.» Això és el que pensa. 5 Sempre prospera en tot el que emprén. Per a ell són massa lluny els teus juís, es riu de tots els seus rivals. 6 Pensa en el seu cor: «No cauré mai; per anys que passen, no veuré desgràcies.» 7 Té la boca plena de malediccions, d’enganys i violència; amaga davall la llengua conjurs i maleficis. 8 Es posa a l’aguait a l’entrada del poble per assassinar d’amagat l’innocent. Ain Els seus ulls espien l’indefens, 9 espia d’amagat, com un lleó entre els matolls, a punt per a endur-se el desgraciat; el captura, i amb el llaç l’arrossega; 10 s’ajup, s’aclofa fins a terra, cau l’indefens a les seues urpes. 11 Pensa en el seu cor: «Déu se n’oblida, aparta els ulls, no veu mai res.» 12 Alça’t, Senyor, alça la mà, Déu meu, no t’oblides de l’indefens! 13 Per què l’impiu menysprea Déu i pensa en el seu cor: «Ell no passa comptes»? 14 Prou que ho veus, tot això, tu que mires penes i sofriments i les reculls a les teues mans: a tu s’abandona l’indefens, tu ets l’ajuda dels orfes. 15 Desarma, Senyor, l’impiu i el malvat, demana’ls comptes de la seua impietat, i no en quedarà ni rastre. 16 El Senyor és rei per sempre més. En el seu país, els pagans desapareixen. 17 Acull, Senyor, el desig dels desvalguts; enforteix el seu cor, escolta’ls: 18 fes justícia al desvalgut i a l’orfe, que no els torne a oprimir l’home que és terra.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Com predicar informalment d’una manera natural
(Salm 35:28) Anunciaré la teua justícia, tot el dia et lloaré.
DEL 26 DE FEBRER AL 3 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALMS 11–15
Imagina’t la pau que sentirem quan visquem en el nou món
(Salm 11:2, 3) Mira, els malvats ja tensen l’arc, tenen la fletxa posada a la corda per tirar des de la fosca a l’home bo; 3 que si els fonaments del món s’afonen, el just, pot fer-hi res?
w06 15/5 18 § 3
Punts destacats del primer llibre dels Salms
Quins fonaments s’han afonat? Els fonaments on es basa la societat humana, que són les lleis, l’orde i la justícia. Quan estos es desbaraten, domina el caos social, i la justícia desapareix. Davall d’estes condicions, «els justos» han de confiar plenament en Déu (Salm 11:4-7).
És possible un món sense violència?
La Bíblia promet que Déu prompte netejarà la terra de violència. Este món s’enfronta «al dia de juí i de la destrucció de la gent irreverent» (2 Pere 3:5, 6; 3:7 TNM). Les persones violentes ja no faran patir els altres. Per què estem tan segurs que Déu intervindrà i acabarà amb la violència?
Déu «odia tot el qui estima la violència» (Salm 11:5 TNM). El nostre Creador estima la pau i la justícia (Salm 33:5; 37:28). Per això sabem que no tolerarà la gent violenta per sempre.
(Salm 13:6 [vv. 5, 6 TNM]) Però jo confie en el teu amor, el meu cor s’alegra perquè em salves. Cante al Senyor pels seus favors.
w17.08 6 § 15
Estàs dispost a esperar amb paciència?
15 Per què David estava dispost a esperar amb paciència? Ell ens va donar la resposta en el mateix salm on va preguntar fins a quatre vegades: «Fins quan?». Ell va dir: «Però jo confie en el teu amor, el meu cor s’alegra perquè em salves. Cante al Senyor pels seus favors» (Salm 13:6 [vv. 5, 6 TNM]). David confiava en l’amor lleial de Jehovà. Ell esperava amb alegria el dia de la salvació i recordava com Jehovà l’havia recompensat anteriorment. David estava segur que l’espera valdria la pena.
(Ezequiel 34:25) Faré amb el meu ramat una aliança de pau i exterminaré del país les bèsties ferotges, perquè puguen viure confiadament al desert i dormir a les boscúries.
El Regne du a terme la voluntat de Déu en la terra
16 Seguretat. Finalment, les paraules tan animadores que Isaïes descriu en Isaïes 11:6-9 es compliran del tot també en sentit literal. Hòmens, dones i xiquets estaran segurs en qualsevol lloc del planeta. Cap ser viu, siga humà o animal, suposarà una amenaça. Imagina quan et sentes com a casa en qualsevol lloc de la terra! Podràs nadar en rius, llacs i oceans; anar d’una serra a una altra; bambar pels prats en completa seguretat i no tindre por quan es faça de nit. Les paraules d’Ezequiel 34:25 es faran realitat: per al poble de Déu serà possible «viure confiadament al desert i dormir a les boscúries».
Joies espirituals
(Salm 14:1) Pensen dins d’ells els insensats: «Déu no és res.» Són corromputs, el seu obrar és detestable, no n’hi ha cap que faça el bé.
Has sigut transformat?
12 Lamentablement, estem rodejats de persones que pensen que viure segons uns principis i normes morals està antiquat o és intolerant. Molts mestres i pares tenen una actitud permissiva i promouen una forma de pensar «liberal». Per a ells tot és relatiu, res és absolut. Inclús els qui diuen ser religiosos creuen que tenen la llibertat de fer el que per a ells és correcte, i no se senten amb l’obligació d’obeir a Déu ni les seues normes (Sal. 14:1). Esta actitud podria ser una amenaça per als cristians verdaders. Si no anem amb compte, podríem adoptar el mateix punt de vista amb les instruccions que ens dona l’organització, pot ser no estant dispostos a seguir-les o inclús queixant-nos sobre el que no ens agrade. També podríem arribar a qüestionar els consells basats en la Bíblia sobre l’entreteniment, l’ús d’Internet i els estudis superiors.
Lectura de la Bíblia
(Salm 13:2–14:7 [vv. 13:1–14:7 TNM]) Fins quan, Senyor, em tindràs en l’oblit? Fins quan m’amagaràs la mirada? 3 Fins quan portaré dins de mi tants desficis, tantes penes tot el dia dins del cor? Fins quan l’enemic triomfarà contra mi? 4 Mira i respon-me, Senyor, Déu meu! Ompli’m els ulls de claror, que el son de la mort no me’ls tanque; 5 que no diga l’enemic: «L’he vençut.» Els adversaris s’alegrarien de veure’m caure. 6 Però jo confie en el teu amor, el meu cor s’alegra perquè em salves. Cante al Senyor pels seus favors. 14 Pensen dins d’ells els insensats: «Déu no és res.» Són corromputs, el seu obrar és detestable, no n’hi ha cap que faça el bé. 2 El Senyor aguaita des del cel i observa els hòmens, per veure si n’hi ha cap de sensat que busque Déu. 3 Tots junts s’han desviat, s’han pervertit; no n’hi ha cap que faça el bé, ni un de sol. 4 Qui no s’adona del que fan aquests malèfics? Menjant el seu pa, devoren el meu poble i no invoquen el Senyor. 5 Quin esglai els cau al damunt quan veuen Déu a favor dels justos! 6 «Vos réieu de les esperances del pobre, però el Senyor mateix l’empara.» 7 Oh! Que vinga de Sió la salvació d’Israel! Quan el Senyor renovarà la vida del seu poble, Jacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.
VISQUEM COM A CRISTIANS
La saviesa és millor que les armes
(Salm 12:6-8 [vv. 5-7 TNM]) Diu el Senyor: «Ara mateix m’alce si els desvalguts són oprimits i gemeguen els pobres; els salvaré si es burlen d’ells.» 7 La promesa del Senyor és de bona llei; és plata sense escòries, refinada set vegades. 8 Tu, Senyor, la mantindràs, i ens guardaràs d’aquesta gent per sempre.
(Eclesiastés 9:18) Val més la saviesa que les màquines d’atac. Però un sol error malmet molta cosa bona.
(Eclesiastés 4:9, 10) Més val ser dos que no un, perquè així el treball rendeix més. 10 I si l’un cau, l’altre l’alça. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el puga alçar!
(Proverbis 26:17) Agafa un gos per les orelles, el qui es fica, tot passant, en baralles d’un altre.
(Lluc 12:15) Llavors digué a la gent: «Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, encara que nade en l’abundància, la vida d’un home no prové dels seus béns.
(Hebreus 11:5) Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra sense passar per la mort, i ningú no el va trobar, perquè Déu se l’havia endut. Abans que se l’enduguera, l’Escriptura dóna testimoni que era agradable a Déu.
(Salm 51:16 [v. 14 TNM]) No em demanes compte de la sang que he escampat, Déu meu, Déu que em salves, i aclamaré la teua bondat.