Referències del Quadern d’activitats
© 2023 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
DEL 4 AL 10 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALMS 16, 17
Jehovà és la meua font de felicitat
(Salm 16:2) Jo dic al Senyor: «Ets el meu sobirà, ningú com tu no em fa feliç.»
(Salm 16:7) Beneït siga el Senyor, que em dóna enteniment. Fins a les nits instrueix el meu cor.
Jóvens, podeu tindre una vida plena i feliç
FES BONS AMICS
9 De vegades, Déu ens mostra el seu amor corregint-nos, igual que faria un pare. David va agrair esta correcció quan va dir: «Beneït siga el Senyor, que em dóna enteniment. Fins a les nits instrueix el meu cor» (Salm 16:7). David va meditar en els pensaments de Jehovà, de manera que els va fer seus i va permetre que el modelaren. Si tu fas lo mateix, el teu amor per Déu i el desig d’obeir-lo creixeran. També arribaràs a ser un cristià madur. Una germana anomenada Christin va dir: «Quan investigue i medite en el que llig, tinc la sensació que Jehovà ho ha escrit just per a mi».
(Salm 16:5, 6) Senyor, heretat meua i calze meu, tu m’has triat la possessió; 6 la part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meua heretat.
Contemplem la bondat de Jehovà
David va cantar: «Senyor, heretat meua i calze meu, tu m’has triat la possessió; la part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meua heretat» (Sal. 16:5, 6). David estava agraït per «la part» que li havia tocat: tindre una bona relació amb Jehovà i el privilegi de servir-lo. Pot ser que patim moltes dificultats igual que David, però també tenim moltes benediccions espirituals! Per tant, continuem disfrutant d’adorar a Jehovà «per fruir-hi de l’encís del Senyor i vetlar pel seu temple» (Sal. 27:4).
(Salm 16:8, 9) Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. 9 El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat:
Joies espirituals
(Salm 17:8) Guarda’m com la nineta dels ulls, empara’m a l’ombra de les teues ales,
it-2 491
Nineta dels ulls
Quan la paraula hebrea ixon (Dt 32:10; Pr 7:2) acompanya a la paraula ayin (ull), significa literalment «homenet de l’ull»; de la mateixa manera, en Lamentacions 2:18 s’utilitza la paraula bat (filla) amb la idea de «filla de l’ull». En els dos casos es fa referència a la pupil·la. En el Salm 17:8 estes dos expressions es combinen per a donar èmfasi (ixon bat-ayin) i el sentit literal és «homenet, filla de l’ull» («nineta dels ulls»). Esta expressió fa referència a la diminuta imatge d’u mateix que es pot vore reflectida en la pupil·la del nostre interlocutor.
L’ull és extremadament delicat i sensible, fins i tot notem en seguida quan es clava un pelet o una moteta de pols entre la parpella i el globus ocular. La part transparent de l’ull (la còrnia) que cobrix la pupil·la s’ha de protegir i cuidar, perquè si es danyara degut a una ferida o una malaltia, podria resultar en visió distorsionada o fins i tot ceguera. La Bíblia usa l’expressió «nineta dels ulls» amb força i delicadesa per a referir-se a allò que s’ha de protegir amb molta cura. Aixina s’ha de tractar la llei de Déu (Pr 7:2). També en Deuteronomi 32:10 es diu que Jehovà salvaguardava i s’ocupava d’Israel «com la nineta dels seus ulls». I David va orar per a que Jehovà el protegira i el cuidara «com la nineta dels ulls» (Sl 17:8). Volia que Jehovà actuara ràpidament en el seu favor quan els enemics l’atacaren (compara-ho amb Za 2:8).
Lectura de la Bíblia
(Salm 17:1-15) Escolta, Senyor, una causa justa, escolta el meu plany. Estigues atent a la meua pregària: ix de llavis que no enganyen. 2 Sentencia tu mateix la meua causa: els teus ulls veuran qui té raó. 3 Has vingut de nit a escorcollar-me el cor, m’has provat al foc i no m’has trobat fals. La llengua no se me’n va com a tants d’altres, 4 he observat les teues paraules, no abandone els camins prescrits. 5 Els meus passos segueixen les teues rutes, els meus peus s’hi mantenen segurs. 6 T’invoque, Déu meu, i sé que em respons; estigues atent, escolta el que et demane. 7 Que m’ajude el teu amor admirable, tu que salves dels enemics els qui s’arreceren als teus braços. 8 Guarda’m com la nineta dels ulls, empara’m a l’ombra de les teues ales, 9 on no m’abaste l’injust que m’assalta, els enemics mortals que m’envolten. 10 Els seus cors són insensibles, i els seus llavis, insolents. 11 Se m’acosten, ja m’encerclen, em miren per tombar-me per terra, 12 com lleons delerosos per la presa, com lleons emboscats en els matolls. 13 Alça’t, Senyor! Planta’ls cara i doblega’ls! Que la teua espasa salve de l’injust la meua vida! 14 Que la teua mà, Senyor, em salve dels mortals, dels qui encara viuen en el món. Que s’embafen del destí que els reserves, que els seus fills en queden saciats i que en deixen als seus néts les engrunes. 15 Jo et veuré, perquè la meua causa és justa. Quan em desvetle, et contemplaré fins a saciar-me’n.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Preparem-nos per al Memorial
(Joan 3:16) Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perda cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna.
(Joan 15:13) Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.
DE L’11 AL 17 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALM 18
Jehovà és qui m’allibera
(Salm 18:2, 3 [vv. 1, 2 TNM]) T’estime, Senyor, força meua! 3 Senyor, ets roca i muralla que em deslliura; Déu meu, penyal on m’empare, escut i baluard, força que em salva!
Les figures retòriques de la Bíblia: t’agradaria comprendre-les?
La Bíblia compara a Jehovà amb coses inanimades. Per exemple, diu que és «la Roca d’Israel», un «penyal» i una «muralla» (2 Samuel 23:3; Salm 18:3 [v. 2 TNM]; Deuteronomi 32:4). Quina idea transmeten totes estes imatges? Que, igual que una roca gran i sòlida, Déu és un refugi segur per a nosaltres.
5 El llibre de Salms està ple de metàfores i símils que descriuen la personalitat de Jehovà. Per exemple, Salm 84:11 (TNM) parla de Jehovà com un «sol i escut» perquè ens proporciona llum, vida, energia i protecció. Per altra banda, Salm 121:5 diu: «el Senyor et fa ombra al teu costat mateix» (Bíblia en Valencià de laparaula.com). De la mateixa manera que una ombra ens protegix d’un sol sufocant, Jehovà pot protegir els seus servents davall l’ombra de la seua «mà» i de les seues «ales» (Isaïes 51:16; Salm 17:8; 36:8 [v. 7 TNM]).
(Salm 18:7 [v. 6 TNM]) En veure’m en perill, clame al Senyor, cride socors al meu Déu; des del seu palau, ell escolta el meu clam, el meu crit li arriba al cor.
(Salm 18:17, 18 [vv. 16, 17 TNM]) Des de dalt allargà la mà i m’agafà, i em tragué fora de l’aiguat; 18 m’alliberà d’enemics poderosos, d’adversaris més forts que jo.
Joies espirituals
(Salm 18:11 [v. 10 TNM]) endut sobre les ales dels vents, volava amb un querubí per carrossa.
it-2 773 § 2
Querubí
Els querubins que estaven en la coberta de l’arca de l’aliança no eren figures grotesques, que imitaven les imatges de monstres amb ales que les nacions paganes veïnes adoraven, com alguns afirmen. D’acord amb la tradició jueva, tenien forma humana (la Bíblia no menciona res a este respecte). Els querubins eren obres d’art refinades que representaven criatures angelicals d’una bellesa gloriosa, «seguint exactament el model» que Jehovà li va donar a Moisés (Ex 25:9). L’apòstol Pau es va referir a ells com els querubins gloriosos que cobrien amb la seua ombra la coberta de l’arca (He 9:5). Estos querubins estaven associats amb la presència de Jehovà. Ell mateix li va dir a Moisés: «Allà et vindré a trobar, i des de la coberta, entre els dos querubins que hi ha damunt de l’arca que conté el document de l’aliança, et comunicaré totes les ordes destinades als israelites» (Ex 25:22; Nm 7:89). Per això, es deia que Jehovà tenia «per tron els querubins» (1Sa 4:4; 2Sa 6:2; 2Re 19:15; 1Cr 13:6; Sl 80:2 [v. 1 TNM]; 99:1; Is 37:16). De manera simbòlica, els querubins eren la representació del carro sobre el qual muntava Jehovà (1Cr 28:18), i les ales dels querubins donaven tant protecció com rapidesa al viatjar. Aixina que David, en una cançó poètica, va descriure la rapidesa amb què Jehovà va acudir en la seua ajuda com algú que «volava amb un querubí per carrossa» (2Sa 22:11; Sl 18:11 [v. 10 TNM]).
Lectura de la Bíblia
(Salm 18:21-40 [vv. 20-39 TNM]) El Senyor recompensa la meua innocència, em premia perquè tinc pures les mans; 22 jo seguisc els seus camins, no sóc culpable d’allunyar-me del meu Déu. 23 Sempre tinc presents els seus preceptes, mai no em desvie dels seus decrets; 24 em porte amb ell honradament i em guarde de tota culpa. 25 Així el Senyor recompensa la meua innocència, em premia perquè, als seus ulls, tinc pures les mans. 26 Tu ets bo amb l’home bo, ets honrat amb l’home honrat; 27 ets sincer amb el sincer, però, amb l’astut, ets sagaç. 28 Tu salves el poble humiliat i fas abaixar els ulls als superbs. 29 Tu, Senyor, em mantens la llàntia encesa, Déu meu, claror en les meues nits. 30 Fiant-me de tu, escomet els enemics, fiant-me del meu Déu, assalte la muralla. 31 Els camins de Déu són segurs, les promeses del Senyor són de bona llei; és escut de tot aquell que s’hi empara. 32 Qui és Déu sinó el Senyor? Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu? 33 És ell qui m’ha armat de valentia i m’ha mostrat el camí just. 34 Em dóna peus lleugers com els dels cérvols i em manté invencible dalt dels cims; 35 m’ensinistra les mans a combatre, i els braços, a tensar la ballesta. 36 Em dónes per defensa el teu escut, em sosté la teua dreta, em fa gran el teu favor. 37 Condueixes els meus peus per camins amples, i els meus passos no flaquegen. 38 Perseguisc els enemics fins que els atrape, no torne sense haver-los abatut; 39 els venç i no poden alçar-se, cauen davall dels meus peus. 40 M’has armat de valentia per a combatre, doblegues els rebels als meus peus,
DEL 18 AL 24 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALMS 19–21
«El cel parla de la glòria de Déu»
(Salm 19:2 [v. 1 TNM]) El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seues mans.
w04 1/1 8 § 1, 2
Que tot declare la glòria de Jehovà
DAVID, el fill de Jessé, va créixer com a pastor en els voltants de Betlem. ¡Quantes voltes haurà contemplat la immensitat del cel estrellat en el silenci de la nit mentres vigilava els ramats de son pare en aquells prats solitaris! Sense dubte, aquelles imatges li van vindre a la ment quan, inspirat per l’esperit sant de Déu, va compondre i cantar les boniques paraules del Salm 19: «El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seues mans. El seu anunci s’escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món» (Salm 19:2, 5 [vv. 1, 4 TNM]).
2 Sense paraules i sense veu, els impressionants cels que Jehovà ha creat declaren la Seua glòria dia rere dia i nit rere nit. La creació mai deixa de declarar la glòria de Déu. A més, contemplar el silenciós testimoni que s’escampa per «tota la terra», i que està a la vista de tots els humans, ens fa sentir molt xicotets. Però este testimoni silenciós de la creació no és suficient. Als humans fidels se’ns demana que donem testimoni amb les nostres veus. Un salmiste desconegut es va dirigir als fidels servents de Jehovà amb estes paraules inspirades: «Doneu al Senyor glòria i honor, doneu al Senyor la glòria del seu nom» (Salm 96:7, 8). Aquells que tenim una relació estreta amb Jehovà ens sentim molt contents de poder respondre a esta exhortació.
(Salm 19:5-7 [vv. 4-6 TNM]) el seu anunci s’escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món. Déu ha posat en el cel un pavelló per al sol, 6 i el sol n’ix com un espòs de la cambra; radiant com un atleta que es llança a la carrera, 7 ix d’un extrem del cel i volta fins a l’altre; res no s’escapa de la seua escalfor.
g95 8/11 7 § 2
L’artiste més oblidat dels nostres temps
Quant més ens esforcem per valorar les obres d’art de la natura que ens envolten, més coneixerem al nostre Creador. En una ocasió Jesús va demanar als seus deixebles que es fixaren en les flors silvestres que creixien als voltants de Galilea. Va dir: «Apreneu una lliçó de com creixen els lliris del camp: no treballen ni filen, però vos dic que ni Salomó en tot el seu esplendor es va vestir com un d’ells» (Mateu 6:28, 29). La bellesa d’una insignificant flor silvestre ens pot ajudar a recordar que Déu no és indiferent a les necessitats dels humans.
Joies espirituals
(Salm 19:8-10 [vv. 7-9 TNM]) És perfecta la llei del Senyor, l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna enteniment als ignorants. 9 Els preceptes del Senyor són planers, omplin el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls. 10 Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims.»
it-1 1105
Hebreu (II)
El paral·lelisme sintètic es produïx quan la segona part del vers no repetix la mateixa idea de la primera ni la contrasta. Més bé, l’amplia i afegix una nova idea. El Salm 19:8-10 [vv. 7-9 TNM] és un exemple d’este estil:
És perfecta la llei del Senyor,
l’ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dóna enteniment als ignorants.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplin el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
Podem observar que la segona part de cada frase o vers completa la idea de la primera. Per tant, cada vers és una síntesi, és a dir, el resultat de la unió de dos elements. Només llegint la segona part de cada vers, com «l’ànima hi descansa» o «dóna enteniment als ignorants» és quan el lector comprén com de «perfecta és la llei» o fins a quin punt és «ferm el que el senyor disposa». En esta sèrie de paral·lels sintètics, la divisió entre la primera i la segona part de cada vers servix de pausa rítmica. Per tant, al mateix temps que el poeta expressa la seua idea, va formant versos amb esta estructura poètica, que s’anomena paral·lelisme sintètic.
Lectura de la Bíblia
(Salm 19:2-15 [vv. 1-14 TNM]) El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seues mans. 3 Els dies, l’un a l’altre es transmeten el missatge, l’una a l’altra se’l revelen les nits. 4 Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senta la veu, 5 el seu anunci s’escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món. Déu ha posat en el cel un pavelló per al sol, 6 i el sol n’ix com un espòs de la cambra; radiant com un atleta que es llança a la carrera, 7 ix d’un extrem del cel i volta fins a l’altre; res no s’escapa de la seua escalfor. 8 És perfecta la llei del Senyor, l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna enteniment als ignorants. 9 Els preceptes del Senyor són planers, omplin el cor de goig; els manaments del Senyor són transparents, il·luminen els ulls. 10 Venerar el Senyor és cosa santa, es manté per sempre; els determinis del Senyor són ben presos, tots són justíssims. 11 Són més desitjables que l’or fi, més que l’or a mans plenes; són més dolços que la mel regallant de la bresca. 12 El teu servent hi troba la claror, és molt profitós d’observar-los. 13 Però qui s’adona d’una falta involuntària? Disculpa allò que em passa inadvertit! 14 Preserva el teu servent de l’orgull, que no s’apodere de mi; així seré irreprensible, i net d’una gran culpa. 15 Que et complaguen les paraules dels meus llavis i que et siguen agradables els pensaments del meu cor, Senyor, penyal meu, redemptor meu!
DEL 25 AL 31 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALM 22
Aspectes predits de la mort de Jesús
(Salm 22:2 [v. 1 TNM]) Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? No véns a salvar-me, no t’arriba el meu clam.
(Salm 22:8, 9 [vv. 7, 8 TNM]) Tots els qui em veuen es riuen de mi, fan carasses, prenen aires de mofa: 9 «Que s’adrece al Senyor, que ell el salve, que l’allibere, si tant se l’estima!»
Van trobar el Messies
13 David va profetitzar que la gent es burlaria de Jesús (llig Salm 22:8, 9 [vv. 7, 8 TNM]). Mentres Jesús estava sofrint al pal del turment, les persones estaven burlant-se d’ell tal com diu Mateu: «I els que passaven per allí l’insultaven i menejaven el cap dient: «Tu, el que anava a destruir el temple i a reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix! Si eres Fill de Déu, baixa del pal de turment!». Els sacerdots principals, els escribes i els ancians també van començar a burlar-se d’ell dient: «Ha salvat a altres, però no es pot salvar a si mateix! Si és el rei d’Israel, que baixe ara del pal de turment i creurem en ell. ¿No confiava tant en Déu i deia: “Soc el Fill de Déu”? Que ell el rescate ara, si és que vol ajudar-lo» (Mat. 27:39-43). Aixina i tot, Jesús ho va suportar tot amb dignitat. Quin bon exemple per a nosaltres!
(Salm 22:19 [v. 18 TNM]) es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meua roba.
Van trobar el Messies
14 Es jugarien als daus la roba del Messies. El salmiste, profetitzant de Jesús, va escriure: «Es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meua roba» (Sal. 22:19 [vv.18 TNM]). I això és el que va passar. «Després de clavar-lo en el pal, es van repartir la seua roba jugant-se-la a sorts» (Mat. 27:35; llig Joan 19:23, 24).
(Miquees 4:4) Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seua parra o de la seua figuera, sense por de ningú. Ha parlat el Senyor de l’univers.
Joies espirituals
(Salm 22:23 [v. 22 TNM]) Anunciaré el teu nom als meus germans, et lloaré enmig del poble reunit:
Lectura de la Bíblia
(Salm 22:2-20 [vv. 1-19 TNM]) Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? No véns a salvar-me, no t’arriba el meu clam. 3 Cride de dia i no em respons, Déu meu; cride de nit, sense repòs. 4 I això que tu ets el Sant, que té per tron les lloances d’Israel! 5 En tu confiaven els nostres pares, hi confiaven i els vas alliberar; 6 a tu clamaven i eren salvats, en tu confiaven i no foren confosos. 7 Però jo sóc un cuc, no un home, befa de la gent, menyspreat del poble. 8 Tots els qui em veuen es riuen de mi, fan carasses, prenen aires de mofa: 9 «Que s’adrece al Senyor, que ell el salve, que l’allibere, si tant se l’estima!» 10 Però tu em tragueres del si de la mare, ets tu qui em confiares als seus pits; 11 acabat de nàixer, em van dur a la teua falda, des d’aleshores ets el meu Déu. 12 No t’allunyes, que el perill és prop i no tinc qui m’ajude. 13 M’envolta un ramat de bous, m’acorralen vedells de Basan; 14 uns lleons que destrossen i rugeixen baden la boca contra mi. 15 Tot jo m’escole com l’aigua, se’m desconjunten tots els ossos; el cor, com si fóra cera, se’m fon dins les entranyes. 16 La meua gola està resseca com l’argila, la llengua se m’enganxa al paladar. M’ajaus a la pols de la mort. 17 M’envolta una multitud de gossos, m’encercla un estol de malfactors; m’han lligat les mans i els peus, 18 puc comptar tots els meus ossos. Em miren, em contemplen satisfets; 19 es reparteixen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meua roba. 20 Però tu, Senyor, no t’allunyes; força meua, afanya’t a defendre’m.
DE L’1 AL 7 D’ABRIL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALMS 23–25
«Jehovà és el meu pastor»
«Jehovà és el meu pastor»
Jehovà guia les seues ovelles. Les ovelles solen perdre’s sense pastor. De la mateixa manera, nosaltres necessitem ajuda per a anar per bon camí (Jeremies 10:23). En el Salm 23:2, 3 (TNM) David explica que Jehovà du el seu poble a «prats coberts d’herba» i «a llocs de descans on abunda l’aigua». També ens guia per «sendes de justícia». Estes escenes, relacionades amb els pastors, ens confirmen que podem confiar en Déu, el nostre Gran Pastor. Si seguim la guia del seu esperit obeint el que ensenya la Bíblia, tindrem una vida satisfactòria, segura i en pau.
«Jehovà és el meu pastor»
Jehovà protegix les seues ovelles. Les ovelles que no tenen pastor estan desvalgudes i desemparades. Jehovà diu al seu poble que no han de tindre por, inclús quan caminen «per la vall tenebrosa», és a dir, en els moments més durs de la nostra vida (Salm 23:4 TNM). Jehovà ens vigila i sempre està a punt per a ajudar-nos. Pot donar als seus servents la saviesa i la fortalesa que necessiten per a superar les proves (Filipencs 4:13; Jaume 1:2-5).
«Jehovà és el meu pastor»
Jehovà alimenta les seues ovelles. Les ovelles depenen del pastor per a alimentar-se. Nosaltres tenim necessitats espirituals que només podem satisfer amb l’ajuda de Déu (Mateu 5:3). Afortunadament, Jehovà és molt generós al proveir-nos aliment espiritual en abundància (Salm 23:5). La Bíblia i les publicacions que tenim per a estudiar-la són una font d’aliment espiritual que satisfà la nostra necessitat de saber quin sentit té la vida i el propòsit que té Déu per a nosaltres.
Joies espirituals
Estima la justícia amb tot el cor
JEHOVÀ porta el seu poble per les «sendes de justícia» mitjançant la seua paraula i el seu esperit sant (Sal. 23:3 TNM). Però, com som imperfectes, la nostra tendència és desviar-nos d’elles i, quan volem tornar a fer lo correcte és necessari un gran esforç. Què ens ajudarà a aconseguir-ho? Tal com va fer Jesús, hem d’estimar fer el que és correcte (llig Salm 45:8 [v. 7 TNM]).
2 Quines són «les sendes de justícia»? Una senda és un camí estret. Jehovà ha establit estes sendes amb els seus principis de justícia. En hebreu i grec, la paraula «justícia» es referix al que és “recte” i implica apegar-se estrictament als principis morals. Ja que Jehovà és «el lloc on habita la justícia» els seus servents estan contents d’acudir a ell per a saber quines normes morals han de seguir (Jer. 50:7).
3 Per a agradar a Jehovà hem d’esforçar-nos de tot cor per viure segons els seus principis justos (Deut. 32:4). Este procés comença quan aprenem tot el que podem sobre Jehovà amb la seua Paraula, la Bíblia. Quant més aprenguem i ens acostem a ell, més estimarem la seua justícia (Jau. 4:8). També, quan ens toca prendre decisions importants en la nostra vida, hem d’acceptar la guia de la Paraula inspirada de Déu.
Lectura de la Bíblia
(Salm 23:1–24:10) El Senyor és el meu pastor: no em falta res. 2 Em fa descansar en prats deliciosos, em porta al repòs vora l’aigua, 3 i allí em retorna. Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; 4 ni que passe per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal. Tu ets a la meua vora: la teua vara i el teu bastó em donen confiança. 5 Davant de mi pares taula tu mateix enfront dels enemics; m’has ungit el cap amb perfums, omplis fins a dalt la meua copa. 6 Ben cert, tota la vida m’acompanyen la teua bondat i el teu amor. I viuré anys i més anys a la casa del Senyor. 24 És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten. 2 Li ha posat els fonaments als mars profunds; les bases, a les aigües abismals. 3 Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se en el seu temple sant? 4 El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos ni jura per ganes d’enganyar. 5 Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva. 6 Aquest és el poble que el busca: el poble de Jacob, que s’afanya per veure’l. 7 Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria! 8 Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor, valent i poderós, és el Senyor, poderós en el combat. 9 Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria! 10 Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor de l’univers, és aquest el rei de la glòria.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Rebutgem la veu dels estranys»
(Joan 10:5) Però si és un estrany, en compte de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
(Joan 10:11) Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seues ovelles.
(2 Pere 2:1) Així com entre el poble d’Israel hi hagué falsos profetes, també entre vosaltres hi haurà falsos mestres, que introduiran doctrines pernicioses; aqueixos hòmens, negant el Senyor que els ha rescatat, s’atrauran una perdició que no tardarà.
(2 Pere 2:3) Per amor al diner vos explotaran valent-se de paraules enganyoses. Però ja fa temps que tenen preparada la condemna; no dorm la seua perdició.
(Gènesi 3:1) La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: «Així ¿Déu vos ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?»
(Gènesi 3:4, 5) La serp li va replicar: «No, no moriríeu! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se vos obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.»
DEL 8 AL 14 D’ABRIL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALMS 26–28
Com va enfortir David la seua integritat
(Salm 26:1, 2) Fes-me justícia, Senyor! És honrat el meu camí. Confie en el Senyor, no tinc por de caure. Examina’m, Senyor, posa’m a prova, depura’m al foc el cor i les entranyes.
w04 1/12 14 § 8, 9
Anem pel camí de la integritat
8 David va orar: «Examina’m, Senyor, posa’m a prova, depura’m al foc els meus renyons i el meu cor» (Salm 26:2 nota). Els renyons estan en una part molt interna del cos. De manera figurada, els renyons representen els pensaments i les emocions més íntims d’una persona. El cor figurat representa la persona interior, les motivacions, els sentiments i l’intel·lecte. Quan David li va dir a Jehovà que l’examinara, en realitat li estava demanant que buscara i escodrinyara els seus pensaments i sentiments més íntims.
9 David va suplicar que se li refinaren els seus renyons i cor. Com refina Jehovà el que som per dins? David va cantar: «Beneït siga el Senyor, que em dóna enteniment. Fins a les nits instrueix el meu cor» (Salm 16:7). Què vol dir açò? Que els consells divins van arribar a la part més profunda de David i van corregir els seus pensaments i emocions més íntims. Lo mateix passarà amb nosaltres si meditem amb apreci en els consells que rebem a través de la Paraula de Déu, dels Seus representants i de la Seua organització. I si, a més, deixem que influïsquen en el nostre interior. Orar regularment a Jehovà per a que ens refine d’esta manera ens ajudarà a anar pel camí de la integritat.
(Salm 26:4, 5) No m’assec amb hòmens falsaris, no tinc tractes amb gent malèfica; 5 deteste les colles de malvats, no m’assec amb els impius.
w04 1/12 15 § 12, 13
Anem pel camí de la integritat
12 David va fer referència a un altre factor que enfortix la nostra integritat. Va dir: «No m’assec amb hòmens falsaris, no vaig amb gent hipòcrita; deteste els aplecs de malvats, no m’assec amb els impius» (Salm 26:4, 5). David ni tan sols volia assentar-se amb els malvats. Odiava les males companyies.
13 I què podem dir de nosaltres? Estem dispostos a no assentar-nos amb hòmens falsaris o amb gent hipòcrita quan veiem pel·lícules, programes de televisió, sèries o llocs d’internet? Ens allunyem dels qui amaguen el que són? Alguns companys de faena o d’escola podrien fingir ser amics nostres amb males intencions. Estàs segur que vols cultivar una relació estreta amb persones que no seguixen les normes de Déu? Els apòstates també podrien intentar seduir-nos amb declaracions que podrien paréixer-nos sinceres, però en realitat el que pretenen és allunyar-nos de Déu. I si dins de la congregació n’hi ha germans que porten una doble vida? Ells també estarien amagant el que són. Jayson, que ara és servent ministerial, tenia amics com estos en la seua joventut. Jayson ens conta: «Un dia que estava amb ells em van dir: “No passa res pel que fem ara, perquè quan vinga el nou món ja estarem morts. No sabrem el que ens hem perdut”. Esta manera de parlar em va espavilar. Jo no volia estar mort quan vinguera el nou món». Jayson va prendre la bona decisió de deixar esta classe de companyies. L’apòstol Pau va advertir: «No vos deixeu enganyar: “Les males companyies corrompen els bons costums”» (1 Corintis 15:33). Que important és que evitem les males companyies!
(Salm 26:8) Senyor, m’estime la casa on habites, el lloc on resideix la teua glòria.
w04 1/12 16 § 17, 18
Anem pel camí de la integritat
17 El tabernacle, amb els seus altars per als sacrificis, era el centre de l’adoració a Jehovà en Israel. David va expressar el seu apreci per este lloc quan va orar: «Senyor, m’estime la casa on habites, el lloc on resideix la teua glòria» (Salm 26:8).
18 I nosaltres? Demostrem també apreci pels llocs on aprenem sobre Jehovà? Cada Sala del Regne, amb el seu programa d’educació espiritual, actua com a centre de l’adoració verdadera en la nostra zona. A més, tenim les nostres assemblees regionals i de circuit. En elles, s’analitzen els recordatoris de Jehovà. Si aprenem a estimar-los de veritat, estarem desitjant anar i prestar atenció (Salm 119:167). Que animador és estar amb els nostres germans que s’interessen pel nostre benestar i ens ajuden a mantindre’ns en el camí de la integritat! (Hebreus 10:24, 25)
(1 Reis 9:4) Si tu et comportes davant de mi tal com es va comportar el teu pare David, amb cor irreprotxable i recte, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes,
Joies espirituals
(Salm 27:10) Si mai m’abandonaren pare i mare, el Senyor em recolliria.
w06 15/7 28 § 15
Jehovà allibera els afligits
15 El salmiste David va cantar: «Si mai m’abandonaren pare i mare, el Senyor em recolliria» (Salm 27:10). Que consolador és saber que l’amor de Jehovà supera l’amor de qualsevol pare humà! Encara que ser rebutjat, maltractat o abandonat per un pare o una mare pot ser molt dolorós, això no condiciona lo molt que Jehovà es preocupa per nosaltres (Romans 8:38, 39). Recordem que Jehovà atrau aquells que estima (Joan 3:16; 6:44). Sense importar com ens hagen tractat els humans, el nostre pare celestial ens vol moltíssim!
Lectura de la Bíblia
(Salm 27:1-14) El Senyor m’il·lumina i em salva: qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meua vida: qui em pot espantar? 2 Quan m’envesteix la gent malvada per devorar-me sencer, són ells, els enemics, els meus rivals, els qui entropessen i cauen. 3 Ni que acampara contra mi tot un exèrcit, el meu cor no temeria; per més que em declararen la guerra, jo em sentiria confiat. 4 Una cosa he demanat al Senyor i la desitge amb tota l’ànima: poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida, per fruir-hi de l’encís del Senyor i vetlar pel seu temple. 5 Ell m’amaga al seu costat en dies de desgràcia; m’encobreix al recer de sa casa, em porta dalt la roca inaccessible. 6 I ara alça el meu cap sobre els enemics que m’envolten; a casa d’ell oferisc sacrificis, oferisc sacrificis de victòria, himnes i càntics en honor del Senyor. 7 Escolta, Senyor, escolta el meu clam, compadeix-te de mi, respon-me. 8 Tu em parles dins del cor: «Busqueu la meua presència!» Buscar-la és el que vull, Senyor! 9 No t’amagues lluny de mi! No sigues sever fins a rebutjar el teu servent, tu que ets la meua ajuda! No em deixes mai abandonat, Déu meu, salvador meu! 10 Si mai m’abandonaren pare i mare, el Senyor em recolliria. 11 Ensenya’m, Senyor, la teua ruta, condueix-me per camins planers. Tu saps que tinc enemics. 12 No em deixes a mercé dels adversaris. Es presenten falsos testimonis urgint la meua condemna. 13 N’estic cert, fruiré en el país de la vida de la bondat que em té el Senyor. 14 Espera en el Senyor; sigues valent, que el teu cor no defallisca. Espera en el Senyor.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Adolescents que mantenen la seua integritat moral
(Romans 7:21) Em trobe, per tant, que voldria fer el bé, però alhora constate això: només sóc capaç de fer el mal.
(Efesis 2:2) vivíeu sotmesos al déu d’aquest món, al sobirà que domina entre el cel i la terra, l’esperit que ara actua en els qui són rebels.
DEL 15 AL 21 D’ABRIL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALMS 29–31
La disciplina és una mostra de l’amor de Jehovà
it-2 872 § 8
Rostre
Segons les circumstàncies, que Jehovà amague el seu rostre pot tindre diferents significats. A voltes pot significar que Jehovà retira el seu favor o el seu suport degut a les conseqüències de la desobediència d’una persona o d’un col·lectiu, com va passar amb la nació d’Israel (Jb 34:29; Sl 30:6-9 [vv. 5-8 TNM]; Is 54:8; 59:2). En altres casos, pot significar que Jehovà es conté d’actuar o de contestar perquè espera el moment oportú (Sl 13:2-4 [vv. 1-3 TNM]). Quan David li va demanar a Jehovà que amagara el rostre dels seus pecats, li estava demanant que el perdonara o que no tinguera en compte els seus errors (Sl 51:11 [v. 9 TNM]; compara-ho amb Sl 10:11).
(Salm 30:9 [v. 8 TNM]) He clamat a tu, Senyor, he suplicat al meu sobirà:
(Salm 30:6 [v. 5 TNM]) El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de goig.
(2 Samuel 24:25) Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel.
Lectura de la Bíblia
(Salm 31:2-25 [vv. 1-24 TNM]) En tu, Senyor, m’empare, que no en tinga un desengany. Trau-me del perill, tu que ets bo, 3 escolta’m, no tardes a alliberar-me; sigues el meu castell inexpugnable, la meua roca salvadora. 4 Ets per a mi penyal i plaça forta; guia’m, encamina’m per amor del teu nom, 5 trau-me del llaç que m’han parat, ets tu qui em defén. 6 Confie el meu alé a les teues mans; tu, Senyor, Déu fidel, m’has rescatat. 7 Deteste els qui veneren els déus falsos; jo confie en el Senyor. 8 Amb quin goig celebraré el teu amor! T’has adonat del meu sofriment, has vist en perill la meua vida 9 i no m’has deixat caure a les mans de l’enemic; és ample el lloc on fas descansar els meus peus. 10 Compadeix-te de mi, Senyor, que la desgràcia ha caigut damunt de mi! De tristor se’m consumeixen els ulls, el cor i les entranyes. 11 La meua vida s’esgota en les penes; els meus anys, en el dolor; decau el meu vigor de tant sofrir, se’m consumeixen les forces. 12 Sóc la befa de tots els enemics i, més encara, dels veïns; els coneguts s’esglaien de veure’m: fuig de mi el qui em troba pel carrer. 13 S’han oblidat de mi com si fóra mort, com una ferramenta que no és bona per a res. 14 Sent com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats, han pres un acord contra mi, han decidit la meua mort. 15 Però jo confie en tu, Senyor, et dic: «Ets el meu Déu, 16 tens a les mans el meu destí.» Allibera’m dels enemics que em persegueixen. 17 Fes veure al teu servent la claror de la teua mirada, salva’m per l’amor que em tens. 18 Senyor, jo t’invoque: que no en tinga un desengany. Però que queden decebuts els injustos en el silenci de la terra dels morts; 19 que callen per sempre els llavis mentiders, que parlen contra el just amb insolència, desafiant i menyspreant. 20 Com és, de gran, la felicitat que has reservat als teus fidels! La dónes als qui s’emparen en tu, i tot el món ho pot veure. 21 Els dones refugi a la teua presència, lluny de les intrigues humanes; els aixoplugues a ta casa, lluny dels atacs de males llengües. 22 Beneït siga el Senyor. És admirable l’amor que em té dins de la ciutat emmurallada. 23 Jo deia, veient-me perdut: «M’has allunyat de la teua presència.» Però tu has escoltat la meua súplica quan implorava el teu auxili. 24 Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels! El Senyor guarda els qui creuen en ell, però castiga els orgullosos sense plànyer-los. 25 Sigueu valents, tingueu coratge, tots els qui espereu en el Senyor!
DEL 22 AL 28 D’ABRIL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALMS 32, 33
Per què confessar un pecat greu?
(Salm 32:3, 4) Mentre jo callava la culpa, se’m consumien les forces de tant cridar tot el dia; 4 nit i dia la teua mà pesava damunt de mi, s’eixugava el meu vigor com en les sequeres d’estiu.
w93 15/3 9 § 7
La misericòrdia de Jehovà ens allibera de la desesperació
7 Si hem comés algun pecat greu contra la llei de Déu, pot ser que ens resulte difícil confessar-ho, fins i tot a Jehovà. Què ens podria passar quan ens trobem en estes circumstàncies? En el Salm 32, David va admetre: «Mentre jo callava la culpa, se’m consumien les forces de tant cridar tot el dia; nit i dia la teua mà pesava damunt de mi, s’eixugava el meu vigor com en les sequeres d’estiu» (versicles 3, 4). David es va desgastar quan va intentar amagar el seu pecat i reprimir la seua consciència culpable. L’angoixa va debilitar tant el seu vigor que era com un arbre sec que no rebia la humitat que li dona vida. De fet, pot ser que l’afectara físicament i mentalment. En qualsevol cas, va perdre el goig. Si qualsevol de nosaltres ens trobem en una situació similar, què deuríem fer?
(Salm 32:5) Però ara reconec el meu pecat, no t’amague més la meua culpa. Només m’he proposat, Senyor, de confessar-te la falta, m’has perdonat la culpa comesa.
(Salm 32:1) Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist que un vel cobria el seu pecat!
(Jaume 5:14-16) Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faça cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungisquen amb oli en nom del Senyor i preguen per ell. 15 Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que haja comés. 16 Confesseu els uns als altres els vostres pecats, i pregueu els uns pels altres, perquè sigueu curats. La pregària insistent d’un just és molt poderosa:
Joies espirituals
(Salm 33:6) El Senyor ha fet el cel amb la paraula, amb l’alé de la boca ha creat l’estelada;
w06 15/5 20 § 1
Punts destacats del primer llibre dels Salms
Este esperit és la força activa de Déu, o l’esperit sant, que Déu va usar per a crear el cel físic (Gènesi 1:1, 2). S’anomena l’esperit de la seua boca, o l’alé, perquè com un potent bufit, Jehovà pot enviar-lo per a realitzar faenes des de la distància.
Lectura de la Bíblia
(Salm 33:1-22) Justos, aclameu el Senyor; fareu bé de lloar-lo, hòmens rectes. 2 Celebreu el Senyor amb la lira, acompanyeu amb l’arpa els vostres cants; 3 dediqueu-li un càntic nou, toqueu acompanyant l’aclamació. 4 Perquè la paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa. 5 Estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor. 6 El Senyor ha fet el cel amb la paraula, amb l’alé de la boca ha creat l’estelada; 7 com dins d’un odre, recull l’aigua dels mars, reté els oceans en el seu llit. 8 Que tota la terra venere el Senyor, que el temen els habitants del món. 9 A una paraula seua, tot començà; a una orde d’ell, tot existí. 10 El Senyor desfà els plans de les nacions, tira a terra els propòsits dels pobles; 11 però els plans del Senyor persisteixen, manté per sempre els propòsits del seu cor. 12 Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell ha escollit per heretat! 13 El Senyor aguaita des del cel observant un per un tots els hòmens. 14 Des del lloc on resideix es fixa en els qui poblen la terra; 15 ell, que ha modelat tots els seus cors, penetra totes les seues accions. 16 No és un gran exèrcit el que salva els reis, ni tenir molta força allibera el valent; 17 els cavalls no valen res per a guanyar una victòria, la seua envestida no salva ningú. 18 Els ulls del Senyor vetlen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; 19 ell rescata de la mort la seua vida, els retorna en temps de fam. 20 Tenim posada l’esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. 21 És l’alegria del nostre cor i confiem en el seu sant nom. 22 Que el teu amor, Senyor, no ens deixe mai; aquesta és l’esperança que posem en tu!
DEL 29 D’ABRIL AL 5 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | SALMS 34, 35
Alabaré a Jehovà en tot moment
(Salm 34:2 [v. 1 TNM]) Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seua lloança.
w07 1/3 22 § 11
Enaltim tots junts el nom de Jehovà
11 «Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seua lloança» (Salm 34:2 [v. 1 TNM]). Quan David vivia com a fugitiu, segurament tindria moltes preocupacions en sentit material. Però, com mostren estes paraules, això no va eclipsar la seua principal inquietud d’alabar a Jehovà. Quin bon exemple a seguir per a quan passem per proves o dificultats! Ja siga que estem en l’escola, en la faena, amb els nostres germans, o en la predicació pública, el nostre principal objectiu ha de ser alabar a Jehovà. Tenim moltes raons per a fer-ho! Per exemple, mai deixarem d’aprendre ni de disfrutar de la creació de Jehovà. I pensem en tot el que Jehovà ha aconseguit mitjançant la part terrestre de la seua organització! Encara que són imperfectes, Jehovà ha utilitzat a estos hòmens fidels d’una manera extraordinària en els nostres temps. No hi ha punt de comparació entre les obres de Jehovà i les dels hòmens que són idolatrats per este món. Segur que estem d’acord amb les paraules de David quan va dir: «Entre els déus no hi ha ningú com tu, no hi ha gestes comparables a les teues» (Salm 86:8).
(Salm 34:3-5 [vv. 2-4 TNM]) La meua ànima es gloria en el Senyor; se n’alegraran els humils quan ho senten. 4 Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem tots junts el seu nom. 5 He buscat el Senyor i ell m’ha respost, m’ha alliberat de l’angoixa que tenia.
w07 1/3 23 § 13
Enaltim tots junts el nom de Jehovà
13 «La meua ànima es gloria en el Senyor; se n’alegraran els humils quan ho senten» (Salm 34:3 [v. 2 TNM]). David no es va enorgullir de tot el que havia aconseguit. Per exemple, no va presumir de la manera com va enganyar el rei de Gat perquè sabia que havia sigut Jehovà qui l’havia protegit quan estava en Gat i qui l’havia ajudat a escapar (Proverbis 21:1). Per tant, David no es va enorgullir de si mateix, sinó de Jehovà. Gràcies a això, els humils se sentien atrets a Jehovà. De la mateixa manera, Jesús va enaltir el nom de Jehovà, i això va atraure a la gent humil que estava disposta a escoltar-lo. Hui en dia, els humils de totes les nacions són atrets a la congregació internacional de cristians ungits, de la qual Jesús és el Cap (Colossencs 1:18). Els cors d’estes persones humils es commouen quan escolten els servents humils de Jehovà glorificar el nom de Déu, i quan escolten el missatge de la Bíblia que poden entendre gràcies a l’esperit sant de Déu (Joan 6:44; Fets 16:14).
(Salm 34:6 [v. 5 TNM]) Alceu vers ell la mirada i sereu radiants, i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.
w07 1/3 23 § 15
Enaltim tots junts el nom de Jehovà
15 «He buscat el Senyor i ell m’ha respost, m’ha alliberat de l’angoixa que tenia» (Salm 34:5 [v. 4 TNM]). Esta experiència va marcar la vida de David. Per això va dir: «El Senyor escolta el pobre que l’invoca, i el salva de tots els perills» (Salm 34:7 [v. 6 TNM]). Quan ens relacionem amb els nostres germans, tenim moltes oportunitats de contar-los experiències animadores de com Jehovà ens ha ajudat a aguantar en circumstàncies difícils. Això enfortix la fe dels nostres germans, tal com les expressions de David van enfortir la fe dels seus hòmens. En el cas de David, encara que estaven fugint del rei Saül, no es van sentir avergonyits. Confiaven en que Déu recolzava a David i, per això, les seues cares estaven radiants (Salm 34:6 [v. 5 TNM]). De manera pareguda, tant els que fa poc que s’interessen per la veritat, com els cristians que porten molt de temps batejats, acudixen a Jehovà per a que els done ajuda. I com l’han experimentada personalment, les seues cares radiants reflectixen la seua determinació de mantindre’s fidels.
(1 Samuel 22:1, 2) David se’n va anar i es refugià a la cova d’Adul·lam. En saber-ho, van baixar-hi els seus germans i tota la família. 2 També es van reunir amb ell tots els qui tenien dificultats, gent endeutada i descontenta; en total, quatre-cents hòmens. I David n’era el capitost.
(Salm 34:1 [encapçalament TNM]) Del recull de David. De quan fingia que perdia el coneixement en presència d’Abimèlec, i aquest se’l va llevar de davant i ell se n’anà.
Joies espirituals
(Salm 35:19) Que no puguen cantar victòria els qui em volen mal sense motiu; que no es facen l’ullet entre ells els qui m’odien perquè sí.
w06 15/5 20 § 2
Punts destacats del primer llibre dels Salms
Fer l’ullet indicaria que els enemics de David estaven disfrutant de l’èxit que havia tingut el malèfic pla que havien traçat contra ell. David va demanar que això no passara.
Lectura de la Bíblia
(Salm 34:2-23 [vv. 1-22 TNM]) Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seua lloança. 3 La meua ànima es gloria en el Senyor; se n’alegraran els humils quan ho senten. 4 Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem tots junts el seu nom. 5 He buscat el Senyor i ell m’ha respost, m’ha alliberat de l’angoixa que tenia. 6 Alceu vers ell la mirada i sereu radiants, i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits. 7 El Senyor escolta el pobre que l’invoca, i el salva de tots els perills. 8 Acampa l’àngel del Senyor entorn dels seus fidels per protegir-los. 9 Tasteu i veureu com és, de bo, el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia! 10 Sants del Senyor, venereu-lo; venereu-lo i no vos mancarà res. 11 Els més rics s’empobreixen, passen fam, però als qui busquen el Senyor no els faltarà cap bé. 12 Veniu, fills meus, escolteu-me; vos ensenyaré a venerar el Senyor. 13 Qui és l’home que estima la vida, que vol viure temps i fruir de benestar? 14 Guarda’t la llengua del mal, que no diguen res de fals els teus llavis. 15 Aparta’t del mal i fes el bé, busca la pau, procura aconseguir-la. 16 Els ulls del Senyor vetlen pels justos, els escolta quan criden auxili. 17 El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. 18 Als qui clamen al Senyor, ell els escolta i els trau de tots els perills. 19 El Senyor és prop dels cors que sofreixen, salva els hòmens que se senten desfets. 20 El just pateix molts mals, però el Senyor sempre l’allibera; 21 vetla per cada un dels seus ossos, no en trencaran ni un. 22 La malícia duu el malvat a la mort, els qui detesten el just pagaran la seua culpa. 23 El Senyor rescata la vida dels seus servents: quedaran nets de culpa els qui es refugien en ell.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Tres maneres d’alabar a Jehovà en les reunions
(Salm 145:1) T’exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el teu nom per sempre.
(Salm 145:7) Que recorden que és immensa la teua bondat i aclamen els teus favors.
(Jaume 1:17) Tot allò que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.
(Salm 26:12) Els meus peus van pel camí dret; beneiré el Senyor enmig del poble reunit.
(Salm 147:1) Al·leluia! Dóna bo de cantar al nostre Déu! És agradós de lloar-lo!
(2 Corintis 8:12) Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té.