Referències del Quadern d’activitats
© 2024 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
DEL 6 AL 12 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 36, 37
«No t’exasperes pel triomf dels malvats»
(Salm 36:2-5 [vv. 1-4 TNM]) L’injust porta dins d’ell l’oracle del pecat; viu sense cap temor de Déu. 3 L’afalaga massa el seu pecat per a descobrir i blasmar la pròpia culpa. 4 Tot el que diu és engany i maldat, renuncia a ser sensat i a fer el bé. 5 Rumia tota la nit quin mal farà, s’obstina a seguir els camins perversos, no reprova la maldat.
w17.04 10 § 4
Què desapareixerà quan vinga el Regne de Déu?
4 Després de predir que vindrien temps que serien «crítics i difícils de suportar», l’apòstol Pau va escriure per inspiració: «Els malvats i els impostors aniran de mal en pitjor» (2 Tim. 3:1-5, 13 TNM). Has vist com s’estan complint estes paraules profètiques? Moltes persones han sigut agredides per persones violentes, fanàtiques o han patit les conseqüències de la delinqüència. Algunes persones no amaguen la seua maldat, mentres que altres disfressen els seus actes davall l’aparença de fer el que és correcte. I encara que no hàgem sigut víctimes directes d’estos atacs, els actes de la gent roïn ens afecten. Ens posa malalts vore les barbaritats que fan i la crueltat amb què tracten els xiquets, els majors i altres persones indefenses. La gent malvada manifesta un esperit que pareix inhumà, animal o, fins i tot, demoníac (Jau. 3:15). Afortunadament, la Paraula de Déu contraresta estes males notícies amb bones.
(Salm 37:1) No t’exasperes pel triomf dels malvats, no enveges els qui obren malament.
Fes de Jehovà la teua major alegria
20 Llavors, «els mansos heretaran la terra» (Salm 37:11a TNM). Però qui són estos «mansos»? La paraula que es traduïx com «mansos» prové d’una arrel que significa afligir o humiliar. Aixina que «els mansos» són aquells que esperen humilment que Jehovà arregle les injustícies que els fan patir. Estos «disfrutaran plenament de pau abundant» (Salm 37:11b TNM). Fins i tot hui en dia disfrutem d’una pau abundant en el paradís espiritual que trobem en les nostres congregacions.
Joies espirituals
(Salm 36:7 [v. 6 TNM]) La teua justícia és com les muntanyes més altes, com l’oceà infinit són les teues decisions. Senyor, tu salves hòmens i bèsties.
it-2 424 § 3
Muntanya
Estabilitat, permanència o grandesa. L’estabilitat i la permanència són característiques que s’atribuïxen a les muntanyes (Is 54:10; Ha 3:6; compara-ho amb Sl 46:3 [v. 2 TNM]). Per això, quan el salmiste va comparar la justícia de Jehovà amb «les muntanyes més altes» (Sl 36:7 [v. 6 TNM]) podria significar que la justícia de Jehovà és inamovible. O, ja que les muntanyes són tan altes, també podria significar que la justícia de Déu està molt per damunt de la justícia humana (compara-ho amb Is 55:8, 9).
Lectura de la Bíblia
(Salm 37:1-26) No t’exasperes pel triomf dels malvats, no enveges els qui obren malament. 2 S’assecaran ben prompte com l’herba, es mustiaran com l’herba dels prats. 3 Confia en el Senyor, fes el bé, i viuràs segur en el país. 4 Que siga el Senyor la teua delícia: ell et donarà el que desitja el teu cor. 5 Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer: 6 farà que brille la teua justícia com la llum, la teua raó, com el sol de migdia. 7 Reposa en el Senyor i espera en ell, no t’exasperes contra els hòmens que triomfen, contra els hòmens intrigants. 8 No t’irrites ni t’indignes, no t’exasperes, que només faries mal, 9 i els qui fan mal seran exclosos del país, però el qui espera en el Senyor posseirà la terra. 10 Dura tan poc, l’injust! Si mires al seu lloc, ja no l’hi trobes. 11 Però els humils posseiran la terra, fruiran d’una gran pau. 12 El malvat intriga contra el just, estreny les dents contra ell. 13 Però el Senyor se’n riu, perquè veu com s’acosta la seua hora. 14 Els injustos desembainen l’espasa i tensen l’arc per abatre el pobre i l’humil, per assassinar els qui van per bon camí; 15 però l’espasa se’ls clava al cor i se’ls trenquen els arcs. 16 Val més la pobresa d’un sol just que l’opulència de molts malvats; 17 perquè els braços dels malvats seran trencats, però als justos, el Senyor els sosté. 18 El Senyor vetla per la vida dels honrats: posseiran eternament la seua herència. 19 No s’hauran d’avergonyir en anys dolents, en temps de fam no els faltarà l’aliment. 20 Els malvats van de dret a la ruïna; els enemics del Senyor s’esvairan com el greix de les víctimes, s’esvairan amb el fum.21 L’injust ampra i no torna; el just, en canvi, és benèvol i dóna. 22 Els qui el Senyor beneeix posseiran la terra; els qui ell maleeix en seran exclosos.23 El Senyor guia els passos de l’home, el manté ferm i vetla el seu camí; 24 si mai cau, no queda estés a terra, perquè el Senyor li dóna la mà. 25 Des de jove fins hui, que ja sóc vell, no he vist encara un just abandonat ni que els seus fills anaren a captar. 26 El just presta a mans plenes tot el dia; serà beneït el seu llinatge.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Estàs preparat per als «temps d’angoixa»?
(Gènesi 19:16) Veient que Lot s’entretenia massa, com que el Senyor se n’havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seua dona i les seues dos filles i els van traure tots de la ciutat.
(Salm 36:10 [v. 9 TNM]) En tu hi ha la font de la vida, i veiem la llum en la teua llum.
(Salm 37:19) No s’hauran d’avergonyir en anys dolents, en temps de fam no els faltarà l’aliment.
(Salm 37:18) El Senyor vetla per la vida dels honrats: posseiran eternament la seua herència.
(Jeremies 45:5) Però demanes massa coses per a tu. No en demanes més. Ara que faig caure calamitats sobre tota la gent, a tu et concedisc la pròpia vida com a premi, vages on vages. T’ho dic jo, el Senyor.
(Salm 37:23, 24) El Senyor guia els passos de l’home, el manté ferm i vetla el seu camí; 24 si mai cau, no queda estés a terra, perquè el Senyor li dóna la mà.
g17.5 4-6
Quan colpeja un desastre. Què fer per a sobreviure
ABANS: PREPARA’T
Tots estem exposats a patir un desastre. Per això, la preparació és la clau per a sobreviure. Què cal tindre en compte?
• Mentalitza’t. Accepta el fet que els desastres passen i que tu i la teua família podeu patir un desastre algun dia. Si et prepares després que el desastre haja passat, serà massa tard.
• Informa’t sobre els desastres que poden passar en la teua zona. Localitza els refugis. Analitza si l’estructura i la ubicació de ta casa són segures. Elimina qualsevol perill d’incendi. Instal·la detectors de fum i canvia’ls les piles almenys una volta a l’any.
• Prepara provisions d’emergència. Els servicis d’electricitat, aigua, telèfon i transport poden fallar. Si tens un vehicle, procura que el depòsit de gasolina estiga almenys per la mitat. Tin sempre en ta casa un rebals d’aliments, aigua i una motxilla d’emergència (mira el quadro «Tens tot el necessari?»).
• Tin a mà els números de telèfon d’amics que viuen prop de tu i també dels que viuen més lluny.
• Elabora un pla d’eixida i assaja’l. Informa’t de les eixides d’emergència més pròximes al lloc on estigues i familiaritza’t amb el pla d’emergència de l’escola dels teus fills. Definix amb la teua família un lloc de trobada prop de casa i un altre fora del veïnat, com una escola o una biblioteca pública. Els experts recomanen tindre sessions de pràctica amb la família per a saber com arribar a peu a eixos llocs.
• Prepara’t per a ajudar altres persones, com ancians i malalts.
DURANT: ACTUA AMB RAPIDESA
«Quan va començar l’incendi, la majoria de la gent no va entrar en pànic, sinó que es va demorar —conta Joshua, mencionat al principi—. Alguns van apagar el seu ordinador, uns altres van omplir la seua botella d’aigua. Fins i tot, un home va dir: “Potser hauríem d’esperar”». Encara que la resta dels seus companys no sabia què fer, Joshua va cridar: «Hem d’anar-nos-en ja!». Gràcies a això van reaccionar i el seguiren escales avall. Joshua els cridava: «Si algú cau, alceu-lo i continueu avançant! Ho aconseguirem!».
• En un incendi. Mantín-te acatxat i dirigix-te ràpidament a l’eixida més pròxima. El fum dificulta la visibilitat. En els incendis, la majoria de les víctimes mortals es produïxen per inhalació de fum. No t’entretingues agarrant les teues coses; uns segons poden marcar la diferència entre la vida i la mort.
• En un terratrèmol. Fica’t baix d’una taula massissa o col·loca’t en el cantó d’una paret interna o d’un mur de càrrega. Probablement hi haurà rèpliques, així que ix de l’edifici només pugues i mantín-te’n allunyat. Com els equips de rescat pot ser que tarden hores en arribar, tracta d’ajudar a altres persones si pots.
• En un tsunami. Si de repent la mar s’allunya de la costa, corre a una zona més elevada i queda’t allí, perquè vindran ones més grans.
• En un tornado o un huracà. Ves immediatament a un refugi per a tempestes o un soterrani.
• En una inundació. No entres en els edificis que estiguen inundats. No camines ni conduïsques per l’aigua, perquè pot contindre aigües residuals i ocultar perills, com enderrocs, albellons oberts o cables d’electricitat que hagen caigut.
• Ho sabies? Un corrent d’aigua de 60 centímetres de profunditat pot arrastrar un cotxe. La majoria de les morts en una inundació es produïxen a l’intentar conduir a través d’aigua en moviment.
• Si les autoritats ordenen evacuar, fes-ho immediatament! Digues als teus amics on estàs, perquè si no, tal volta arrisquen la seua vida buscant-te.
• Ho sabies? Els missatges de text poden funcionar millor que els servicis de cridades telefòniques.
• Si les autoritats ordenen quedar-se en casa o refugiar-se en un edifici, obeïx. En cas d’un accident o atac químic, biològic o nuclear, no isques, apaga la ventilació i segella les portes i finestres. Si es tracta d’una emergència nuclear, ves a la part més baixa i interna de l’edifici per a reduir l’exposició a la radiació. Escolta les notícies de la ràdio o la televisió. No isques fins que les autoritats anuncien que el perill ja ha passat.
TENS TOT EL NECESSARI?
Les organitzacions per a la gestió de desastres insten a les famílies a tindre provisions d’emergència i revisar-los anualment. Per descomptat, les necessitats canvien segons el lloc i les circumstàncies, així que investiga què recomanen els servicis de protecció civil de la teua zona. Per norma general, es recomana tindre en casa almenys 11 litres d’aigua per persona i aliments que no caduquen, preparats per al seu consum i que siguen suficients per a tres dies.
A més, algunes famílies han preparat motxilles d’emergència amb articles com els següents:
■ Mantes, una muda completa de roba abrigada i calçat resistent.
■ Llanterna, ràdio (a piles o a dinamo) i piles de recanvi.
■ Farmaciola de primers auxilis i un xiulet per a demanar ajuda.
■ Coberts, obrillandes, ferramentes multiús de butxaca i mistos a prova d’aigua.
■ Mascaretes, cinta adhesiva a prova d’aigua i lona de plàstic per a cobrir-se.
■ Raspall de dents, sabó, tovalles i paper higiènic.
■ Articles de primera necessitat per a xiquets, persones majors o discapacitades.
■ Una bosseta hermètica amb medicaments, còpies de receptes mèdiques i documents importants.
■ Els números de telèfon dels teus contactes d’emergència, llocs de trobada i un mapa de la zona.
■ Targetes bancàries i diners en efectiu.
■ Un joc extra de les claus de ta casa i del cotxe.
■ Paper, llapis, llibres i jocs per als xiquets.
■ Una bíblia.
[Nota]
És probable que no tots els elements d’esta llista siguen necessaris en el teu cas o en la zona on vius. Potser voldries afegir alguns que no estiguen inclosos.
DEL 13 AL 19 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 38, 39
Descarrega’t del pes de la culpa excessiva
(Salm 38:4-9 [vv. 3-8 TNM]) Has estat amb mi tan sever que no em queda en tot el cos res de sa; són tants els meus pecats que els meus ossos no troben repòs. 5 Les culpes em cobreixen el cap, em dobleguen com una càrrega feixuga. 6 Són tantes les meues necieses que se’m tornen repugnants les ferides. 7 Vaig a totes parts prostrat i abatut, estic entristit tot el dia; 8 em devora una febre ardent i no em queda en tot el cos res de sa. 9 Estic esgotat i desfet, cride i em plany amb tota l’ànima.
(Salm 39:5, 6 [vv. 4, 5 TNM]) Fes-me conéixer, Senyor, la meua fi, els anys de vida que em queden: que m’adone que passe de pressa. 6 Els meus anys es mesuren amb pocs pams, la meua vida, davant de tu, és un no res. L’home dura tant com un respir,
w02 15/11 20 § 1, 2
Com fer que els nostres dies compten per a Jehovà?
ELS dies que dura la nostra vida pareixen pocs i efímers. Al meditar sobre la brevetat de la vida, el salmiste David es va sentir motivat a orar: «Fes-me conéixer, Senyor, la meua fi, els anys de vida que em queden: que m’adone que passe de pressa. Els meus anys es mesuren amb pocs pams, la meua vida, davant de tu, és un no res». David volia viure d’una manera que agradara a Jehovà, tant per les seues paraules com per les seues accions. Reconeixent que depenia de Déu va dir: «Jo confie en tu!» (Sl 39:5, 6, 8 [vv. 4, 5, 7 TNM]). Jehovà el va escoltar, va avaluar les seues accions i el va recompensar.
Què fàcil és deixar-se portar per un ritme de vida accelerat i ple d’activitats, i tindre ocupat cada minut del nostre dia. Això podria provocar-nos molta ansietat, sobretot quan tenim moltes coses a fer en molt poc de temps. És el nostre desig el mateix que el de David, viure una vida que Déu aprove? Podem estar segurs que Jehovà ens observa i ens examina amb atenció. Job, un home que temia a Déu, va reconéixer fa uns 3.600 anys que Jehovà observava els seus camins i contava tots els seus passos. De manera retòrica va preguntar: «Què li respondria quan ell demanara comptes?» (Jb 31:4-6, 14). És possible fer que els nostres dies compten per a Jehovà si establim prioritats espirituals, obeïm els seus manaments i gastem el nostre temps sàviament.
(Salm 39:13 [v. 12 TNM]) Escolta, Senyor, la meua pregària, estigues atent al meu crit d’auxili, no faces el sord als meus plors, perquè per a tu sóc només un immigrant, un foraster com els meus pares.
(Isaïes 55:7) Que l’injust abandone el mal camí, i el malèfic, les seues intencions! Que tornen al Senyor, que és compassiu, al nostre Déu, tan generós a perdonar!
Joies espirituals
(Salm 39:2 [v. 1 TNM]) M’havia dit a mi mateix: «Vigilaré els meus passos per no pecar amb la llengua; guardaré tancats els llavis mentre hi haja un injust davant de mi.»
Lectura de la Bíblia
(Salm 38:2-23 [vv. 1-22 TNM]) No em reprengues, Senyor, tan durament, no em corregisques amb tant de rigor. 3 Tinc clavades en mi les teues fletxes, descarregues damunt de mi la teua mà. 4 Has estat amb mi tan sever que no em queda en tot el cos res de sa; són tants els meus pecats que els meus ossos no troben repòs. 5 Les culpes em cobreixen el cap, em dobleguen com una càrrega feixuga. 6 Són tantes les meues necieses que se’m tornen repugnants les ferides. 7 Vaig per totes parts prostrat i abatut, estic entristit tot el dia; 8 em devora una febre ardent i no em queda en tot el cos res de sa. 9 Estic esgotat i desfet, cride i em plany amb tota l’ànima. 10 Senyor meu, els meus anhels són davant de tu, no et passen per alt els meus gemecs. 11 El cor em palpita, les forces m’abandonen i s’apaga la llum dels meus ulls. 12 Amics i veïns s’aparten dels meus mals, els meus parents es mantenen a distància. 13 Els qui volen la meua mort paren els llaços, els qui busquen fer-me mal parlen de perdre’m, tot el dia maquinen traïcions. 14 Però jo faig el sord, no escolte res; com si fóra mut, no òbric la boca. 15 Faig com si no ho sentira, com si no tinguera res a replicar. 16 Senyor, jo espere en tu; no em deixaràs sense resposta, Senyor, Déu meu. 17 Em dic: «Que no puguen alegrar-se’n, que no canten victòria, si el peu em fallava.» 18 Perquè em veig a punt de caure, no puc oblidar el meu dolor; 19 confesse la meua culpa, el meu pecat em turmenta. 20 Els enemics que encara viuen són molts, són legió els qui m’odien sense causa; 21 els qui em tornen mal per bé m’acusen del bé que he buscat. 22 No m’abandones, Senyor; Déu meu, no t’allunyes de mi! 23 Afanya’t a defendre’m, Senyor meu, salvador meu!
DEL 20 AL 26 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 40, 41
Per què ajudar els altres?
(Salm 41:2 [v. 1 TNM]) Feliç el qui s’interessa pel desvalgut! En temps difícils, el Senyor el salvarà;
Ser generosos ens fa feliços
16 Les persones que són realment generoses donen sense esperar res a canvi. Jesús tenia açò en ment quan va ensenyar: «Quan faces un banquet, convida els pobres, els impedits, els coixos i els cegos. Aixina seràs feliç, perquè ells no tenen res amb què tornar-t’ho» (Lluc 14:13, 14). Per inspiració, un escriptor va dir: «Serà beneït el qui és generós». I un altre va escriure: «Feliç el qui s’interessa pel desvalgut!» (Prov. 22:9; Sal. 41:2 [v. 1 TNM]). En efecte, som generosos perquè ajudar els altres és un plaer.
17 Quan l’apòstol Pau va citar les paraules de Jesús: «Fa més feliç donar que rebre», no només estava referint-se a les coses materials sinó també a donar ànim, guia i ajuda a aquells que ho necessiten (Fets 20:31-35). Amb les seues paraules i el seu exemple, l’apòstol ens va ensenyar a donar del nostre temps, energies, atenció i carinyo.
18 Els sociòlegs han observat que donar fa feliç a la gent. D’acord amb un article, la gent és més feliç després de fer coses bones pels altres. Els experts diuen que ajudar els altres fa que la nostra vida tinga més sentit i propòsit, perquè satisfà necessitats humanes bàsiques. Per això, recomanen participar en voluntariats per a millorar la seua salut i felicitat. Açò no sorprén als qui acceptem la Bíblia com la paraula del nostre carinyós Pare Jehovà (2 Tim. 3:16, 17).
(Salm 41:3-5 [vv. 2-4 TNM]) el Senyor li guardarà la vida, el farà feliç a la terra; no el deixarà a mercé dels enemics. 4 El Senyor el sostindrà en el llit de dolor, se n’ocuparà durant la seua malaltia. 5 Jo clame: «Senyor, compadeix-te de mi. He pecat contra tu, cura’m!»
w15 15/12 24 § 7
Jehovà et cuidarà
7 Quan passem per una malaltia, podem acudir a Déu per a que ens done ajuda, saviesa i suport, igual que van fer els adoradors verdaders en el passat. El rei David va escriure: «Feliç el qui s’interessa pel desvalgut! En temps difícils, el Senyor el salvarà; el Senyor li guardarà la vida» (Sal. 41:2, 3 [vv. 1, 2 TNM]). Amb estes paraules David no estava dient que Déu, de manera miraculosa, conservaria per sempre la vida de la persona que s’interessara pel desvalgut. Més bé, volia dir que l’ajudaria. Com? David va explicar: «El Senyor el sostindrà en el llit de dolor, se n’ocuparà durant la seua malaltia» (Sal. 41:4 [v. 3 TNM]). Aixina que podem estar segurs que si mostrem consideració als més necessitats, Déu es fixarà en les nostres accions i estarà pendent de nosaltres. A més, ens ha creat amb un cos que pot recuperar-se per si sol i això també ens ajuda quan estem malalts.
(Salm 41:14 [v. 13 TNM]) Beneït siga el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre! Amén, amén!
(Proverbis 14:31) Qui oprimeix el dèbil ultratja el seu creador; l’honora qui es compadeix del pobre.
w17.09 12 § 17
Imitem la compassió de Jehovà
17 Encara que la compassió ens beneficia, açò no hauria de ser la principal raó per a voler cultivar esta qualitat. Més bé, el que ens hauria de motivar és el nostre desig per a imitar o donar glòria a la font de l’amor i la compassió, Jehovà Déu (Prov. 14:31). Ell ens posa l’exemple perfecte, per això, esforcem-nos al màxim per imitar-lo tractant amb compassió els altres. Aixina promourem carinyo entre els germans i bones relacions amb els nostres veïns (Gàl. 6:10; 1 Jn. 4:16).
Joies espirituals
(Salm 40:6-11 [vv. 5-10 TNM]) Com has pensat en nosaltres, Déu incomparable! Quantes meravelles has fet, Senyor, Déu meu! Si em proposava d’explicar-les, no les podria ni comptar. 7 Tu m’has dit a cau d’orella que no vols oblacions ni sacrificis, que no demanes holocaust ni expiació. 8 Per això et dic: «A tu em presente, en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi. 9 Déu meu, vull fer la teua voluntat: guarde la teua llei al fons del cor.» 10 Anuncie amb goig la salvació a tot el poble reunit. No puc deixar d’anunciar-la; ben bé que ho saps, Senyor. 11 No he amagat la teua salvació dins del meu cor; he fet conéixer la teua ajuda fidel, la lleialtat del teu amor, a tot el poble reunit.
it-2 46 § 7
Jehovà
Tot el relat bíblic gira al voltant de la vindicació de la sobirania de Jehovà, i açò posa de manifest el seu principal propòsit: la santificació del seu nom. Esta santificació implica netejar el nom de Déu de tota acusació que s’ha fet contra ell. Però açò també requerix que totes les criatures intel·ligents del cel i de la terra honren el seu nom sagrat. Ho fan al reconéixer i respectar per voluntat pròpia la posició de Jehovà com a sobirà, al voler servir-lo, i al disfrutar de fer la seua voluntat perquè l’estimen. L’oració que va fer David en el Salm 40:6-11 (vv. 5-10 TNM) expressa molt bé la seua actitud i la santificació verdadera del nom de Jehovà. (Fixa’t com l’apòstol va aplicar algunes parts d’este Salm a Jesucrist en Hebreus 10:5-10.)
Lectura de la Bíblia
(Salm 40:2-18 [vv. 1-17 TNM]) Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam. 3 M’ha tret de la fossa profunda, del llot i del fangar. Ha plantat els meus peus sobre la roca i em trobe segur. 4 Ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu. Tots els qui ho veuen veneren el Senyor i posen en ell la confiança. 5 Feliç l’home que confia en el Senyor i no busca l’ajuda dels idòlatres, que es refien d’esperances enganyoses! 6 Com has pensat en nosaltres, Déu incomparable! Quantes meravelles has fet, Senyor, Déu meu! Si em proposava d’explicar-les, no les podria ni comptar. 7 Tu m’has dit a cau d’orella que no vols oblacions ni sacrificis, que no demanes holocaust ni expiació. 8 Per això et dic: «A tu em presente, en el llibre hi ha escrit el que has fet per mi. 9 Déu meu, vull fer la teua voluntat: guarde la teua llei al fons del cor.» 10 Anuncie amb goig la salvació a tot el poble reunit. No puc deixar d’anunciar-la; ben bé que ho saps, Senyor. 11 No he amagat la teua salvació dins del meu cor; he fet conéixer la teua ajuda fidel, la lleialtat del teu amor, a tot el poble reunit. 12 I tu, Senyor, no apartes la teua misericòrdia; que el teu amor fidel em guarde sempre. 13 Són tants els mals que m’envolten que no es poden ni comptar. Les meues culpes em cauen damunt; de tantes que són, en perd el compte; són més que els cabells del meu cap, i em fallen les forces. 14 Senyor, vine a ajudar-me, afanya’t a defendre’m, Senyor! 15 Que queden defraudats i avergonyits els qui volen la meua mort. Que se’n tornen confosos els qui s’alegren dels meus mals. 16 Que queden muts de vergonya els qui em diuen: «Massa poc!» 17 Que puguen alegrar-se i celebrar-ho els qui et busquen de veritat; que els qui estimen la teua obra salvadora puguen dir sempre: «És gran, el Senyor!» 18 Jo sóc pobre i desvalgut, però el Senyor pensa en mi. Ets tu qui m’ajuda i m’allibera. Déu meu, no tardes més!
VISQUEM COM A CRISTIANS
Fem el bé als germans majors
(Hebreus 6:10) Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servici del poble sant, en el passat i en el present.
(Jaume 2:15, 16) Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules?
(Gàlates 6:10) Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tots els hòmens, però sobretot als qui formen la família dels creients.
DEL 27 DE MAIG AL 2 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 42–44
Trau el màxim profit de l’educació divina
(Salm 42:5, 6 [vv. 4, 5 TNM]) Jo esplaie el meu cor apenat recordant quan anava en processó cap a la casa de Déu, enmig d’un aplec festiu, amb crits d’alegria i de lloança. 6 Per què aquesta tristor, ànima meua? Per què aquest torbament? Espera en Déu! Jo et tornaré a lloar, salvador meu i Déu meu.
w06 1/6 9 § 4
Punts destacats del segon llibre dels Salms
Si per alguna raó que escapa al nostre control hem d’estar separats temporalment de la congregació, recordar els bons moments que vam passar amb els nostres germans ens pot ajudar a aguantar. Encara que al principi açò puga intensificar els sentiments de soledat, també ens recordarà que Déu és el nostre refugi i que hem d’acudir a ell per trobar consol.
(Salm 42:9 [v. 8 TNM]) Que el Senyor confirme cada dia l’amor que em té. I cada nit li dirigiré el meu cant, faré una pregària al Déu que m’és vida.
w12 15/1 15 § 2
Fem que el nostre estudi siga més agradable i productiu
1 ORAR: El primer pas és orar (Sal. 42:9 [v. 8 TNM]). Per què? Hauríem de considerar l’estudi de la paraula de Déu com part de la nostra adoració. Per això, necessitem demanar-li a Jehovà que ens ajude a ser més receptius i que ens done el seu esperit sant (Lluc 11:13). Barbara, una germana que porta molts anys com a missionera diu: «Sempre faig una oració abans de llegir o estudiar la Bíblia, després d’això sent que Jehovà està amb mi i que aprova el que estic fent». Orar abans d’estudiar obri la nostra ment i el nostre cor per a acceptar plenament l’abundant aliment espiritual que tenim al nostre abast.
(Salm 43:3) Envia’m la llum i la veritat; que elles em guien, que em duguen a la muntanya santa, al lloc on resideixes.
w16.09 5 § 11, 12
«Que les teues mans no defallisquen!»
11 L’educació divina que rebem en les reunions, les assemblees i les escoles teocràtiques ens enfortix. Este entrenament ens ajuda a tindre la motivació correcta, a posar-nos metes espirituals i a complir amb les nostres responsabilitats cristianes (Sal. 119:32). Estàs esforçant-te al màxim per aprofitar tota esta educació i enfortir-te?
12 Jehovà va ajudar els israelites a derrotar als amalequites i als etíops, i va donar a Nehemies i als seus col·laboradors el poder per a completar les obres de reconstrucció. De la mateixa manera, Jehovà ens donarà les forces per a afrontar l’oposició, l’apatia i l’ansietat. Aixina podrem continuar amb l’obra de predicar (1 Pe. 5:10). No esperem que Jehovà faça milacres per nosaltres. Més bé, hem de posar de la nostra part. Això inclou llegir la paraula de Déu diàriament, preparar-nos per a les reunions i assistir a elles cada setmana, alimentar la nostra ment i el nostre cor a través de l’estudi personal i de l’adoració en família, i sempre acudir a Jehovà en oració. No deixem que altres interessos o activitats interferisquen amb els mitjans que Jehovà gasta per a enfortir-nos i animar-nos. Si notes que les teues mans defallixen en alguna d’estes àrees, demana-li ajuda a Jehovà. Després fixa’t en com l’esperit sant et dona tant el desig com les forces per a actuar (Fili. 2:13).
Joies espirituals
(Salm 44:20 [v. 19 TNM]) i tu ens esclafes en un cau de xacals davall d’un mantell de tenebra.
it-1 470 § 8
Xacal
En les Escriptures, el xacal s’utilitza a sovint en un marc il·lustratiu. Per exemple, per a descriure el seu estat tan lamentable, Job va dir que s’havia convertit «en germà dels xacals» (Jb 30:29). Quan el salmiste va parlar d’una humiliant derrota del poble de Déu, pot ser fent referència al camp de batalla on els xacals s’ajunten per a alimentar-se dels cadàvers (compara-ho amb Sl 68:24 [v. 23 TNM]), es va lamentar dient: «Tu ens esclafes en un cau de xacals» (Sl 44:20 [v. 19 TNM]). L’assetjament dels babilonis a Jerusalem en l’any 607 a.n.e. va provocar una fam extrema. Com a conseqüència, les mares van arribar a tractar cruelment als seus xiquets. Per això, és apropiat que Jeremies fera un contrast entre la crueltat del seu poble i les atencions maternals dels xacals que «alleten i crien els seus cadells» (Lm 4:3, 10).
Lectura de la Bíblia
(Salm 44:2-27 [vv. 1-26 TNM]) Déu nostre, nosaltres ho hem sentit, els nostres pares ens han contat la teua gesta, acomplida en els seus dies, obra de la teua mà en temps antics. 3 Tu, per implantar-los, desposseïres els nadius, expulsares pobles per fer-los lloc. 4 No fou amb l’espasa que ocuparen el país, no fou el seu braç que els donà la victòria; van ser la teua mà i el teu braç, i la claror de la teua mirada, perquè tu els estimaves. 5 Tu eres, rei meu i Déu meu, qui decretava les victòries de Jacob. 6 Amb tu envestíem els adversaris, en el teu nom xafàvem els agressors. 7 Jo no confiava en el meu arc, la meua espasa no em donava la victòria: 8 tu mateix ens vas salvar dels adversaris i vas cobrir els enemics de confusió. 9 Lloàvem Déu tot el dia. Celebrarem per sempre el teu nom. 10 Però ara ens rebutges i humilies, ja no ixes amb nosaltres al combat; 11 ens fas retrocedir davant de l’enemic, el qui ens detesta es carrega de botí. 12 Ens has fet com corders que han de matar, ens has escampat per les nacions; 13 has venut per no res el teu poble, ni tan sols n’has discutit el preu. 14 Has fet de nosaltres la injuria dels veïns, la befa i la burla dels països que ens envolten. 15 La nostra desgràcia és proverbial entre els pobles, que mouen el cap amb aires de mofa. 16 En tot moment estic humiliat, i abaixe els ulls, avergonyit, 17 sentint com m’ultratgen uns blasfems, veient uns enemics que es revengen. 18 I tot això ens passa sense haver-te oblidat ni haver traït la teua aliança! 19 El nostre cor no s’ha allunyat de tu ni els nostres passos dels teus camins, 20 i tu ens esclafes en un cau de xacals davall d’un mantell de tenebra. 21 Si haguérem oblidat el nom del nostre Déu i estés les mans per invocar-ne un altre, 22 ¿és que Déu no se n’hauria adonat, ell que coneix els secrets del cor? 23 És per tu que anem morint tot el dia i ens tenen com corders duts a matar. 24 Desperta’t, Senyor! Per què dorms? Desvetla’t, no ens rebutges per sempre. 25 Per què ens amagues la mirada i oblides el dolor que ens oprimeix? 26 El nostre pit s’afona a la pols, el nostre ventre no s’alça de terra. 27 Alça’t, vine a defendre’ns! Allibera’ns per l’amor que ens tens!
VISQUEM COM A CRISTIANS
Pren bones decisions sobre la faena i els estudis
(Salm 78:4-7) no ho amagarem als nostres fills, i ells ho contaran als qui vindran: són les gestes glorioses del Senyor, el seu poder i els seus prodigis. 5 Ell va fer un pacte amb el poble de Jacob, donà una llei als fills d’Israel. Ell va manar als nostres pares que tot això ho ensenyaren als seus fills, 6 perquè ho conegueren els qui vindran i els fills que naixeran després. Que s’alcen, doncs, i ho conten als seus fills, 7 perquè posen en Déu la confiança, no obliden mai més les seues obres i guarden els seus manaments.
(1 Joan 2:15) No estimeu el món ni res d’allò que hi pertany. Si algú estimara el món, no tindria l’amor del Pare.
(1 Joan 2:17) El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.
(Proverbis 23:4, 5) No t’impacientes per ser ric, deixa de capficar-t’hi. 5 Mires la riquesa, i ja no hi és: sap fer-se eixir ales, vola com una àguila cel enllà.
DEL 3 AL 9 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 45–47
Una cançó que parla d’una boda reial
(Salm 45:2 [v. 1 TNM]) Un bon auguri m’ix del cor. Dedique al rei el meu poema, la meua llengua és àgil com una ploma d’escrivà.
(Salm 45:14, 15 [vv. 13, 14 TNM]) Entra la princesa tota radiant, el seu vestit és de brocats d’or. 15 Guarnida amb brodats és conduïda al rei: l’acompanya el seguici de donzelles amigues.
Alegrem-nos per la boda del Corder!
8 Llig Salm 45:14, 15a (vv. 13, 14a TNM). La nóvia és presentada «tota radiant» per a la boda reial. En Apocalipsi 21:2 se la compara a una ciutat, la nova Jerusalem, que com una nóvia «s’engalana per al seu espòs». Esta ciutat celestial està envoltada de la glòria de Déu i està radiant, «com les pedres més precioses, com un jaspi cristal·lí» (Apoc. 21:10, 11). La nova Jerusalem resplendix d’una manera preciosa, tal com es descriu en el llibre d’Apocalipsi (Apoc. 21:18-21). No ens estranya que el salmiste descriga a la nóvia com «tota radiant»! Després de tot, la boda té lloc en el cel.
9 La nóvia és presentada davant del nóvio, que és el Rei Messiànic. Ell ha estat «purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la paraula». Ella és «santa i immaculada» (Efe. 5:26, 27). La nóvia està vestida adequadament per a l’ocasió. De fet, «el seu vestit és de brocats d’or» i «guarnida amb brodats és conduïda al rei». Per a la boda del Corder, «li ha estat concedit vestir-se de lli blanc i resplendent, que són les bones obres del poble sant» (Apoc. 19:8).
(Salm 45:4, 5 [vv. 3, 4 TNM]) Cenyeix-te l’espasa, valent, vist-et d’honor i majestat. 5 Amb majestat triomfant, guia el teu carro a favor de la veritat i la clemència. Seran terribles les proeses del teu braç.
(Salm 46:9-12 [vv. 8-11 TNM]) Veniu, mireu les gestes del Senyor, les meravelles que fa sobre la terra. 10 Per totes parts ha fet cessar els combats, ha trencat els arcs i trossejat les llances, ha tirat al foc els escuts. 11 «Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu; domine els pobles, domine el món.» 12 El Senyor de l’univers és amb nosaltres, la nostra muralla és el Déu de Jacob.
it-1 1061 § 5
Guerra
Quan esta guerra acabe, la terra disfrutarà de pau per mil anys. El salm que diu «[Jehovà] per totes parts ha fet cessar els combats, ha trencat els arcs i trossejat les llances, ha tirat al foc els escuts», va tindre un primer compliment quan Déu va portar la pau a la nació d’Israel al destruir l’armament de l’enemic. Quan en Harmagedon Crist acabe amb els que promouen la guerra, tota la terra disfrutarà d’una pau completa (Sl 46:9-11 [vv. 8-10 TNM]). Les persones que obtindran la vida eterna seran les que ja no entrenen mai més per a fer la guerra i les que forgen «relles de les seues espases i corbelles de les seues llances». «Ha parlat el Senyor de l’univers» (Is 2:4; Mi 4:3, 4).
(Salm 45:2 [v. 1 TNM]) Un bon auguri m’ix del cor. Dedique al rei el meu poema, la meua llengua és àgil com una ploma d’escrivà.
Joies espirituals
(Salm 45:17 [v. 16 TNM]) En lloc dels teus pares tindràs els teus fills; els nomenaràs governants per tot el país.
w17.04 11 § 9
Què desapareixerà quan vinga el Regne de Déu?
9 Què reemplaçarà les organitzacions corruptes? Hi haurà alguna organització en la terra després de l’Harmagedon? La Bíblia ens diu: «Però hi ha un cel nou i una terra nova que esperem segons la seua promesa, i en estos regnarà la justícia» (2 Pe. 3:13 TNM). Els antics cels i terra, és a dir, els governs corruptes i les societats humanes que estan davall del seu control ja no existiran. Què les reemplaçarà? L’expressió «un cel nou i una terra nova» vol dir que hi haurà un nou regne que governarà una nova societat humana. El Regne, governat per Jesucrist, reflectirà a la perfecció la personalitat de Jehovà Déu qui és un Déu d’ordre (1 Cor. 14:33). Aixina que, «la nova terra» estarà ben organitzada, hi haurà hòmens bons que s’encarregaran d’això (Sal. 45:17 [v. 16 TNM]). Estaran directament guiats per Crist i pels seus 144.000 cogovernants. Imagina un temps on totes les organitzacions corruptes seran reemplaçades per una única organització que estarà unida i que serà incorruptible.
Lectura de la Bíblia
(Salm 45:2-18 [vv. 1-17 TNM]) Un bon auguri m’ix del cor. Dedique al rei el meu poema, la meua llengua és àgil com una ploma d’escrivà. 3 Ets el més bell de tots els hòmens, exhalen gràcia els teus llavis: Déu t’ha beneït per sempre. 4 Cenyeix-te l’espasa, valent, vist-et d’honor i majestat. 5 Amb majestat triomfant, guia el teu carro a favor de la veritat i la clemència. Seran terribles les proeses del teu braç 6 i penetrants les teues fletxes. Els pobles cauran als teus peus, es rendiran els enemics del rei. 7 Que el teu tron, oh déu, desafie els segles i el teu ceptre reial siga un ceptre just. 8 Tu estimes la justícia i no la maldat; per això el teu Déu t’ha preferit als teus companys i t’ha ungit, oh déu, amb perfums de festa. 9 T’impregnen el vestit mirra, àloes i càssies, des dels palaus de vori t’alegren les arpes. 10 En el teu seguici hi ha princeses enjoiades; tens la reina a la dreta, vestida amb or d’Ofir. 11 Escolta, filla, estigues atenta, oblida el teu poble i la casa del teu pare; 12 el rei està enamorat de la teua bellesa. És el teu senyor: fes-li homenatge. 13 La ciutat de Tir ve amb els seus regals, els més rics del poble busquen el teu favor. 14 Entra la princesa tota radiant, el seu vestit és de brocats d’or. 15 Guarnida amb brodats és conduïda al rei: l’acompanya el seguici de donzelles amigues. 16 Conduïdes entre cants de festa, entren al palau del rei. 17 En lloc dels teus pares tindràs els teus fills; els nomenaràs governants per tot el país. 18 Vull perpetuar el record del teu nom. Que els pobles et lloen per sempre més.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
Quin és el teu punt de vista sobre l’homosexualitat?
g16.4 7-9
El matrimoni homosexual continua sent un tema polèmic en molts països. En els Estats Units, en 2015, el tribunal suprem va declarar que el matrimoni homosexual fora legal en tot el país. En eixe moment, les recerques en internet sobre este tema es van disparar, i una de les preguntes més repetides va ser: Què diu la Bíblia sobre el matrimoni homosexual?
La Bíblia no parla específicament sobre els drets legals que puguen tindre els matrimonis entre persones del mateix sexe. Per tant, la pregunta clau seria: Què diu la Bíblia sobre l’homosexualitat?
Sense parar-se a investigar en el que diu la Bíblia, molta gent pensa que sap la resposta a eixa pregunta. Però les seues opinions són contradictòries. Alguns diuen que la Bíblia està en contra de l’homosexualitat, mentres que altres pensen que el manament bíblic «estima els altres» dona suport a qualsevol estil de vida o orientació sexual (Romans 13:9).
QUÈ DIU LA BÍBLIA?
Quina d’estes afirmacions diries que és deveres?
1. La Bíblia condemna les pràctiques homosexuals.
2. La Bíblia aprova les pràctiques homosexuals.
3. La Bíblia promou l’homofòbia.
RESPOSTES:
1. VERDADER. La Bíblia diu: «Els qui tenen relacions sexuals amb altres hòmens [...] no posseiran en herència el Regne de Déu» (1 Corintis 6:9, 10). Lo mateix aplica també a les dones (Romans 1:26).
2. FALS. La Bíblia ensenya que el sexe només és per a un home i una dona que estan casats entre ells (Gènesi 1:27, 28; Proverbis 5:18, 19).
3. FALS. Encara que la Bíblia condemna els actes homosexuals, no promou els prejuís, les agressions o qualsevol altre maltractament als homosexuals (Romans 12:18).
Què creuen els testimonis de Jehovà?
Els testimonis de Jehovà estan convençuts que les normes morals de la Bíblia són les millors que existixen i, per això, decidixen regir-se per elles (Isaïes 48:17). Açò implica rebutjar totes les conductes sexuals impròpies, incloent l’homosexualitat (1 Corintis 6:18). Este és l’estil de vida que trien els testimonis, i estan en el seu dret de fer-ho.
Al mateix temps, els testimonis de Jehovà s’esforcen per «viure en pau amb tots» (Hebreus 12:14). Encara que rebutgen els actes homosexuals, no imposen el seu punt de vista als altres ni participen en agressions homòfobes o s’alegren a l’escoltar-les. Els testimonis de Jehovà s’esforcen per seguir la regla d’or al tractar els altres com els agradaria que els tractaren (Mateu 7:12).
Promou la Bíblia el prejuí?
Aixina i tot, moltes persones diuen que la Bíblia promou el prejuí contra els homosexuals, i que aquells que seguixen les seues normes morals són intolerants. Afirmen que la Bíblia va ser escrita en una època on la gent tenia una mentalitat molt tancada i que hui en dia s’accepta a persones de totes les races, nacionalitats i orientacions sexuals. Per a ells, rebutjar l’homosexualitat és lo mateix que rebutjar persones amb un color de pell diferent. És esta comparació vàlida? No. Per què?
Perquè hi ha una diferència entre rebutjar les conductes homosexuals i rebutjar les persones homosexuals. La Bíblia diu que els cristians han de respectar a tot tipo de gent (1 Pere 2:17). Però això no significa que els cristians deguen acceptar tots els tipos de conducta.
Fiquem un exemple: Imagina que tu consideres que fumar és perjudicial o fins i tot repugnant. Què passaria si tingueres un company de faena que fuma? Estaries tenint una mentalitat tancada només perquè el teu punt de vista sobre el tabac és diferent al seu? Estaries tenint prejuís contra ell només perquè ell fuma i tu no? Si el teu company et demanara canviar el teu punt de vista sobre el tabac, ¿no estaria ell tenint una mentalitat tancada i intolerant?
Els testimonis de Jehovà trien viure d’acord amb les normes morals de la Bíblia. No aproven les pràctiques que la Bíblia prohibix, però tampoc es burlen ni maltracten a les persones que actuen de manera diferent a ells.
És cruel el punt de vista de la Bíblia?
Què podem dir de les persones que tenen inclinacions homosexuals? Van nàixer aixina? No seria cruel dir que els seus actes i desitjos són incorrectes?
La Bíblia no explica la part biològica de l’homosexualitat, però sí que reconeix que algunes característiques poden estar molt arrelades en una persona. Aixina i tot, sí que parla de certes conductes, entre elles els actes homosexuals, que hauríem d’evitar si volem agradar a Déu (2 Corintis 10:4, 5).
Alguns diuen que la postura de la Bíblia és cruel. Però es basen en la premissa que hem d’actuar segons els nostres impulsos i que eixos impulsos sexuals són tan importants que no es deuen ni es poden controlar. No obstant, la Bíblia dignifica els humans a l’afirmar que sí que poden resistir eixos impulsos. A diferència dels animals, els humans podem elegir no deixar-nos portar per eixos impulsos (Colossencs 3:5).
Pensa en esta comparació: alguns experts afirmen que hi ha comportaments com l’agressivitat que poden tindre una causa biològica. La Bíblia no parla específicament de la part biològica de l’agressivitat, però sí que reconeix que algú pot ser «rabiüt» o tindre «mal geni» (Proverbis 22:24; 29:22). Aixina i tot, la Bíblia ens aconsella: «Deixa de costat la ira, renuncia a la fúria; no t’irrites, no siga cosa que faces el mal» (Salm. 37:8 TNM; Efesis 4:31).
Segur que tot el món coincidiria amb este consell i mai pensaria que és cruel demanar a les persones amb tendències agressives que es controlen. De fet, inclús els experts que creuen que la ira està arrelada en la genètica d’una persona s’esforcen molt per ajudar a estes persones a canviar.
Els testimonis de Jehovà tenen una postura similar cap a qualsevol conducta que entre en conflicte amb les normes de la Bíblia, el que inclou els actes sexuals entre dos persones del sexe oposat que no estiguen casades. En estos casos, este consell de la Bíblia també aplica: «Que cadascú sàpia dominar el seu propi cos amb santedat i amb respecte, sense deixar-se endur per la passió» (1 Tessalonicencs 4:4, 5).
«Això és el que alguns de vosaltres éreu»
Aquells que volien convertir-se al cristianisme en el segle I provenien de diferents antecedents culturals, i alguns van haver de fer canvis significatius en el seu estil de vida. Per exemple, la Bíblia menciona que algunes persones eren sexualment immorals, idòlatres, adúlters i que tenien relacions sexuals amb altres hòmens. Però també afig: «Això és el que alguns de vosaltres éreu» (1 Corintis 6:9,10; 6:11 TNM).
Quan la Bíblia diu «això és el que alguns de vosaltres éreu», ¿significa que aquells que van deixar de practicar actes homosexuals mai més van experimentar desitjos homosexuals? Pareix que eixe no va ser el cas, perquè la Bíblia també diu: «Comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfareu els desigs terrenals» (Gàlates 5:16).
Fixa’t que la Bíblia no diu que un cristià o una cristiana mai tindria desitjos impropis, més bé diu que aprendrien a no satisfer-los. Els cristians aprenen a controlar estos desitjos i a no recrear-se en ells fins al punt de dur-los a terme (Jaume 1:14, 15).
La Bíblia fa distinció entre inclinacions i pràctiques (Romans 16:25). Una persona que té una inclinació homosexual pot controlar els seus pensaments igual que pot controlar qualsevol altre mal desig, com la ira, l’adulteri o la cobdícia (1 Corintis 9:27; 2 Pere 2:14, 15).
Encara que els testimonis de Jehovà es regixen per les normes morals de la Bíblia, no imposen el seu punt de vista als altres. Tampoc tracten d’anar en contra de les lleis que protegixen els drets humans d’aquells que tenen un estil de vida diferent al seu. El seu missatge és positiu, i el compartixen amb entusiasme amb els qui volen escoltar-lo (Fets 20:20).
VISQUEM COM A CRISTIANS
Continua mostrant carinyo en el teu matrimoni
(Salm 45:14-16 [vv. 13-15 TNM]) Entra la princesa tota radiant, el seu vestit és de brocats d’or. 15 Guarnida amb brodats és conduïda al rei: l’acompanya el seguici de donzelles amigues. 16 Conduïdes entre cants de festa, entren al palau del rei.
(Eclesiastés 9:9) Frueix de la vida amb la dona que estimes durant tots els dies de la teua efímera existència, perquè Déu et concedeix de viure davall del sol tots els teus efímers dies. Aquesta és la teua part en la vida i en el treball amb què t’afanyes davall del sol.
(Gènesi 26:8) Quan feia temps que Isaac vivia a Guerar, un dia Abimèlec, rei dels filisteus, aguaitant per la finestra, va veure Isaac que feia festes a la seua dona.
DEL 10 AL 16 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 48–50
Pares i mares, enfortiu la fe dels vostres fills en l’organització de Jehovà
(Salm 48:13, 14 [vv. 12, 13 TNM]) Recorreu les muralles de Sió; compteu les seues torres, 14 mireu les seues defenses, resseguiu-ne els merlets i podreu dir després als vostres fills.
w12 15/8 12 § 5
Comportem-nos com a ciutadans del Regne!
5 Estudiar la història. Per a obtindre la nacionalitat d’un país, una persona ha d’aprendre sobre la història d’eixe país. De la mateixa manera, els qui volen ser ciutadans del Regne fan bé d’aprendre tot el que puguen sobre el Regne de Déu. Això és el que van fer els descendents de Coré. A ells els agradava molt viure en Jerusalem i servir en el lloc d’adoració que es trobava allí. A més, els encantava contar la història de la ciutat. No eren les pedres ni l’argamassa el que més els impressionava, sinó el que la ciutat i el seu lloc d’adoració representaven. Jerusalem era «la ciutat del rei dels reis», Jehovà. Per tant, esta ciutat era el centre de l’adoració pura. Era allí on s’ensenyava la llei de Jehovà. I des d’on Jehovà, com a Rei, cuidava del seu poble (llig Salm 48:2, 3, 10, 13, 14 [vv. 1, 2, 9, 12, 13 TNM]). Igual que ells, tens el desig d’estudiar i de contar la història de la part terrestre de l’organització de Jehovà? Quant més aprengues sobre l’organització de Déu i sobre com Jehovà ha estat donant suport al seu poble, més real serà per a tu el Regne de Déu, i sentiràs com, de manera natural, el desig de predicar les bones notícies va creixent en el teu interior (Jer. 9:23 [v. 24 TNM]; Lluc 4:43).
(Salm 48:15 [v. 14 TNM]) Aquest és el Senyor, el nostre Déu per sempre més; ell és el nostre guia.
Joies espirituals
(Salm 49:7, 8 [vv. 6, 7 TNM]) Ells es refien de la seua fortuna, es glorien de la seua gran riquesa. 8 Quin home en podrà redimir un altre i pagar a Déu el seu rescat?
it-2 857 § 7
Riqueses
La nació d’Israel era molt pròspera i, per tant, tenia al seu abast molt per a menjar i beure. Les seues riqueses els protegien dels problemes derivats de la pobresa (1Re 4:20; Pr 10:15; Ec 5:17, 18 [vv. 18, 19 TNM]; 7:12). La prosperitat que disfrutaven els israelites gràcies al seu dur treball estava en harmonia amb el propòsit que tenia Jehovà per a ells (compara-ho amb Pr 6:6-11; 20:13; 24:33, 34). Però Jehovà també els va advertir del perill d’oblidar quina era la font del seu benestar econòmic i de començar a confiar en les seues riqueses (Dt 8:7-17; Sl 49:7-10 [vv. 6-9 TNM]; Pr 11:4; 18:10, 11; Jr 9:22, 23 [vv. 23, 24 TNM]). Se’ls va recordar que les possessions materials són temporals i que no poden salvar a ningú de la mort (Sl 49:7, 8 [vv. 6, 7 TNM]; Pr 23:4, 5). A més, no servixen de res quan ens morim (Sl 49:17, 18 [vv. 16, 17 TNM]; Ec 5:14 [v. 15 TNM]). Si donaven massa importància a les riqueses, podrien caure en pràctiques fraudulentes i perdre el favor de Jehovà (Pr 28:20; compara-ho amb Jr 5:26-28; 17:9-11). Se’ls va animar a seguir este consell: «Honra a Jehovà amb les teues coses valuoses» (Pr 3:9 TNM).
Lectura de la Bíblia
(Salm 50:1-23) Parla el Senyor, Déu dels déus, convoca la terra de llevant fins a ponent. 2 Des de Sió, ciutat meravellosa, Déu resplendeix. 3 Ve el nostre Déu, i no callarà. Un foc devorador li va davant, al voltant d’ell es forma la tempesta. 4 Des de dalt convoca cel i terra al juí del seu poble: 5 «Aplegueu els meus fidels, que amb l’ofrena d’una víctima van concloure amb mi una aliança.» 6 El cel proclama la seua justícia, és Déu mateix qui judica: 7 «Escolta, poble meu, que et vull parlar; Israel, jo testifique contra tu: Jo sóc el Senyor, el teu Déu. 8 No és pels sacrificis que et reprenc: sé que no et canses d’oferir holocaustos. 9 ¿Acceptaré vedells de ta casa o bocs dels teus ramats, 10 quan són meus els animals feréstecs i tinc molt de bestiar per les muntanyes? 11 Conec d’un a un els ocells que van pels cims i són meus els animals més petits del camp. 12 Si tenia fam, no t’ho diria: és ben meu el món i tot el que s’hi mou. 13 ¿Et creus que menjaré carn de vedells i beuré la sang dels bocs? 14 Ofereix-me víctimes d’acció de gràcies, compleix el que has promés a l’Altíssim, 15 invoca’m en dies de perill; jo et salvaré i tu em glorificaràs.» 16 A l’home injust, Déu li diu: «Per què parles tant dels meus preceptes i t’omplis la boca amb la meua aliança, 17 tu que no acceptes la correcció i tant se te’n dóna del que et mane? 18 Si veus un lladre, t’hi avens, trobes els adúlters i t’hi ajuntes. 19 Obris els llavis per dir mal, la teua llengua maquina enganys; 20 t’asseus a malparlar dels teus germans, a difamar els teus parents. 21 He de callar mentre fas tot això? Et pensaves que seria com tu? Te n’acuse, t’ho retrac a la cara. 22 Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de mi: si vos clave les urpes, ningú no vos salvarà. 23 El qui ofereix víctimes d’acció de gràcies reconeix la meua glòria. Jo mostraré la salvació a l’home que viu honradament.»
DEL 17 AL 23 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 51–53
Quines mesures pots prendre per a no cometre errors greus
(2 Corintis 11:3) Però em fa por que, així com la serp va seduir Eva amb la seua astúcia, ara algú no corrompa els vostres cors i vos aparte de la fidelitat i l’honestedat que deveu al Crist.
(Salm 51:8 [v. 6 TNM]) Tu que estimes la veritat al fons del cor, m’ensenyes dins de mi a ser sensat.
Com podem protegir el nostre cor?
4 La paraula «cor» que apareix en Proverbis 4:23 fa referència a la persona interior (llig Salm 51:8 [v. 6 TNM]). En altres paraules, «cor» es referix als nostres pensaments, sentiments, motius i desitjos interiors. Qui som realment per dins i no qui aparentem ser per fora.
5 La manera de cuidar la nostra salut física exemplifica molt bé la importància de cuidar qui som per dins. Primer, per a estar en forma per dins hem de seguir una dieta saludable i fer exercici regularment. De la mateixa manera, per a mantindre’ns en forma en sentit espiritual hem de seguir una bona dieta d’aliment espiritual i exercitar la nostra fe en Jehovà regularment. Este tipo d’exercici inclou aplicar el que hem aprés i parlar sobre la nostra fe (Rom. 10:8-10; Jau. 2:26). Segon, si ens basem només en la nostra aparença exterior, podríem pensar que estem saludables, encara que podríem tindre una malaltia que no es veu. De manera pareguda, podríem pensar que, com tenim una rutina espiritual, la nostra fe està forta, encara que per dins podríem estar cultivant mals desitjos (1 Cor. 10:12; Jau. 1:14, 15). Hem de recordar que Satanàs vol contagiar-nos amb la seua manera de pensar.
(Salm 51:12-14 [vv. 10-12 TNM]) Déu meu, crea en mi un cor ben pur, fes renàixer en mi un esperit ferm. 13 No em llances fora de la teua presència, no em lleves el teu esperit sant. 14 Torna’m el goig de la teua salvació, que em sostinga un esperit magnànim.
Pots mantindre’t cast
5 Una manera important de demostrar-li a Jehovà que confiem en ell és fer de la lluita contra els desitjos impropis una qüestió d’oració. Quan ens acostem a Jehovà en oració, Ell s’acosta a nosaltres. Ens dona generosament el seu esperit, i això ens ajuda a enfortir la nostra resolució de mantindre’ns castos i de no tindre pensaments immorals. Aixina que, fem-li saber a Jehovà el nostre desig d’agradar-li amb els pensaments del nostre cor (Sal. 19:15 [v. 14 TNM]). ¿Li demanem a Jehovà humilment que ens ajude a examinar si tenim alguna mala tendència, pensament impropi o inclinació que ens podria portar a pecar? (Sal. 139:23, 24) ¿Li demanem a Jehovà regularment que ens ajude a mantindre la nostra integritat quan afrontem temptacions? (Mat. 6:13)
6 La nostra criança o com érem en el passat pot fer que ens agraden pràctiques que Jehovà condemna. Aixina i tot, ell ens pot ajudar a fer els canvis necessaris per a que puguem servir-lo d’una manera que ell accepta. El rei David, després de cometre adulteri amb Betsabé, va reconéixer açò a l’implorar a Jehovà: «Déu meu, crea en mi un cor ben pur, fes renàixer en mi un esperit ferm» (Sal. 51:12, 14 [vv. 10, 12 TNM]). Encara que els desitjos immorals siguen molt forts, Jehovà ens pot ajudar a que el desig d’agradar-li a ell encara ho siga més. Inclús si tenim desitjos impurs molt arrelats dins nostre, Jehovà pot guiar els nostres passos per a que puguem obeir els seus manaments i aconseguim viure d’acord amb les seues normes. Ell pot ajudar-nos a evitar que estos pensaments impurs ens dominen (Sal. 119:133).
Joies espirituals
(Salm 52:4-6 [vv. 2-4 TNM]) Trames intrigues, tens la llengua esmolada, home impostor! 5 Estimes el mal i no el bé, la mentida i no la veritat; 6 prefereixes paraules destructives, llengua impostora!
it-1 716
Doeg
Edomita que servia com a cap dels pastors del rei Saül, un càrrec de supervisor que exigia molta responsabilitat (1Sa 21:8 [v. 7 TNM]; 22:9). Doeg evidentment era prosèlit. Com que estava retés en el santuari de Nob, probablement a causa d’un vot, d’estar impur o de sospitar-se que tenia lepra, Doeg va vore com el gran sacerdot Ahimèlec li donava a David pans d’ofrena i l’espasa de Goliat. Més tard, quan Saül va acusar els seus servents de conspirar contra ell, Doeg va contar el que havia vist en Nob. Després de congregar a tots els sacerdots de Nob i d’interrogar a Ahimèlec, el gran sacerdot, Saül va ordenar als corredors que mataren als sacerdots. Quan es van negar, Doeg, per ordre de Saül, no va dubtar en matar a un total de 85 sacerdots. Després d’este acte tan malvat, Doeg va destruir Nob per complet assassinant a tots els seus habitants majors i jóvens, aixina com als ramats (1Sa 22:6-20).
Com indica l’encapçalament del Salm 52, David va escriure respecte a Doeg: «Trames intrigues, tens la llengua esmolada, home impostor! Estimes el mal i no el bé, la mentida i no la veritat; prefereixes paraules destructives, llengua impostora!» (Sl 52:4-6 [vv. 2-4 TNM]).
Lectura de la Bíblia
(Salm 51:3-21 [vv. 1-19 TNM]) Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant; tu que ets tan bo, esborra les meues faltes. 4 Renta’m ben bé de les culpes, purifica’m dels pecats. 5 Ara reconec les meues faltes, tinc sempre present el meu pecat. 6 Contra tu, contra tu sol he pecat, he fet el que és pervers als teus ulls. Per això ets just quan dónes la sentència, irreprensible en el teu veredicte. 7 Tu saps que he nascut en la culpa, que la mare m’engendrà pecador. 8 Tu que estimes la veritat al fons del cor, m’ensenyes dins de mi a ser sensat. 9 Aspergeix-me amb hisop, que quede pur; renta’m, i seré més blanc que la neu. 10 Fes que torne a sentir els crits de festa, que s’alegren els ossos que havies fet pols! 11 Aparta la mirada dels meus pecats, esborra les meues culpes. 12 Déu meu, crea en mi un cor ben pur, fes renàixer en mi un esperit ferm. 13 No em llances fora de la teua presència, no em lleves el teu esperit sant. 14 Torna’m el goig de la teua salvació, que em sostinga un esperit magnànim. 15 Ensenyaré els teus camins als pecadors i tornaran a tu els qui t’han abandonat. 16 No em demanes compte de la sang que he escampat, Déu meu, Déu que em salves, i aclamaré la teua bondat. 17 Obri’m els llavis, Senyor, i proclamaré la teua lloança. 18 Les víctimes no et satisfan; si t’oferia un holocaust, no me’l voldries. 19 La víctima que oferisc és un cor penedit; un esperit que es penedeix, tu, Déu meu, no el menysprees. 20 Afavoreix Sió amb la teua benvolença, reconstrueix les muralles de Jerusalem. 21 Llavors acceptaràs els sacrificis, l’ofrena sencera i els holocaustos; llavors oferiran vedells al teu altar.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Quines mesures pots prendre per a corregir els teus errors
(1 Joan 1:8) Si afirmàrem que no tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos, i la veritat no estaria en nosaltres.
(1 Joan 1:9) Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens els perdonarà i ens purificarà de tot mal.
(Salm 51:3, 4 [vv. 1, 2 TNM]) Compadeix-te de mi, Déu meu, tu que estimes tant; tu que ets tan bo, esborra les meues faltes. 4 Renta’m ben bé de les culpes, purifica’m dels pecats.
(Salm 51:19 [v. 17 TNM]) La víctima que oferisc és un cor penedit; un esperit que es penedeix, tu, Déu meu, no el menysprees.
DEL 24 AL 30 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 54–56
Jehovà està del teu costat
w06 1/8 22 § 10, 11
Sigues savi: Tem a Déu!
10 En una ocasió, David va acudir a Aquix en busca de refugi. Aquix era el rei de la ciutat filistea de Gat, on vivia Goliat (1 Samuel 21:11-16 [vv. 10-15 TNM]). Els servents del rei van acusar a David de ser enemic de la seua nació. Com va reaccionar David davant d’esta situació tan perillosa? Li va obrir el cor a Jehovà en oració (Salm 56:1-4 [vv. 2-5 TNM], 12-14 [vv. 11-13 TNM]). Encara que va haver de fingir que estava boig per a poder escapar, David sabia que Jehovà havia beneït els seus esforços a l‘alliberar-lo. La confiança que va demostrar David en Jehovà provava que temia a Déu (Salm 34:5-7 [vv. 4-6 TNM], 10-12 [vv. 9-11 TNM]).
11 Igual que David, podem demostrar que temem a Déu al confiar en la seua promesa d’ajudar-nos a fer front als nostres problemes. David va dir: «Deixa en les mans de Jehovà el teu camí; confia en ell, i ell actuarà a favor teu» (Salm 37:5 TNM). Açò no vol dir que, en lloc de fer lo possible per a resoldre els nostres problemes, li’ls deixem a Jehovà per a que ell els solucione per nosaltres. David no només va orar a Jehovà per ajuda, sinó que va usar les habilitats, tant físiques com intel·lectuals, que Jehovà li havia donat per a fer front als problemes. Però David sabia que els esforços humans no eren suficients per a tindre èxit, i lo mateix hauríem de fer nosaltres. Després de fer tot el que estiga en les nostres mans, hem de deixar-li la resta a Jehovà. De fet, a voltes no podem fer res més que confiar en Ell. Aixina és com demostrem que temem a Déu realment. Les paraules que va expressar David ens reconforten: «L’amistat íntima amb Jehovà és per als qui el temen» (Salm 25:14 TNM).
cl 243 § 9
Res «podrà separar-nos de l’amor de Déu»
9 Jehovà valora molt el nostre aguant (Mateu 24:13). Recorda, Satanàs vol que li dones l’esquena a Jehovà. Cada dia que et mantens lleial a Jehovà és un dia més que dones resposta a les acusacions de Satanàs (Proverbis 27:11). A vegades, aguantar no és fàcil. Tenim problemes de salut, econòmics, emocionals i altres obstacles que fan que cada dia siga una prova. Inclús les expectatives que tarden en complir-se ens podrien desanimar (Proverbis 13:12). Aguantar tots estos reptes és lo més bonico que li podem donar a Jehovà. Per això, el rei li va demanar a Jehovà que guardara en un «odre» les seues llàgrimes i va afegir amb confiança: «No estan anotades en el teu llibre?» (Salm 56:8 TNM). Efectivament, Jehovà atresora i s’enrecorda de tot el sofriment i de totes les llàgrimes que hem derramat quan ens manteníem fidels a ell, i les valora moltíssim.
(Salm 56:10-14 [vv. 9-13 TNM]) Es faran arrere els enemics el dia que t’invocaré, Déu meu; llavors sabré que tu m’afavoreixes. 11 Celebre les promeses de Déu, lloe el Senyor per les seues promeses; 12 confie en ell, no tinc por de res. Què pot fer-me un home? 13 Mantinc les promeses, Déu meu, les compliré en acció de gràcies: 14 m’has alliberat de la mort, has guardat el meu peu d’entropessar, perquè camine davant de tu, Déu meu, a la llum de la vida.
(Romans 8:36-39) Tal com diu l’Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com corders duts a matar. 37 Però, de tot això, n’eixim plenament vencedors gràcies a aquell que ens estima. 38 N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, 39 ni el món de dalt ni el de baix, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
Joies espirituals
(Salm 55:13, 14 [vv. 12, 13 TNM]) No és un enemic el qui m’insulta: això ho podria suportar. No em persegueix un que m’odia: d’aquest, podria amagar-me’n. 14 Però ets tu, el meu company, el meu amic i confident.
it-2 707 § 4-708 § 1
Presciència, predestinació
La traïció de Judes Iscariot va complir profecia, i va demostrar tant la presciència de Jehovà com la del seu fill (Sl 41:10 [v. 9 TNM]; 55:13, 14 [vv. 12, 13 TNM]; 109:8; Fe 1:16-20). Aixina i tot, no podem dir que Déu predestinara que Judes actuara d’eixa forma. Les profecies predeien que algun conegut íntim de Jesús el trairia, però no especificaven quin seria. A més, els principis bíblics mostren que Déu no podria haver predestinat les accions de Judes. Per exemple, l’apòstol va escriure esta norma divina: «Mai t’afanyes a imposar-li les mans a cap home. Tampoc sigues còmplice dels pecats d’altres. Mantín-te cast» (1Tm 5:22 TNM; compara-ho amb 3:6). Com estava preocupat per elegir bé els seus apòstols, Jesús es va passar la nit orant-li a son pare abans de prendre la decisió (Lc 6:12-16). Si Judes ja haguera estat predestinat per Déu per a ser un traïdor, no haguera sigut lògic que Jehovà guiara a Jesús per a elegir-lo com a apòstol. A més, d’acord amb la norma, l’haguera fet còmplice dels pecats que va cometre.
Per tant, sembla evident que en el moment de ser seleccionat com a apòstol, el cor de Judes encara no donava indicis de tindre una actitud traïdora. Va permetre que una arrel verinosa cresquera en ell i el contaminara. Amb el temps, es va desviar i en lloc de seguir la direcció de Déu, va acceptar la direcció del Diable i es va convertir en lladre i traïdor (He 12:14, 15; Jn 13:2; Fe 1:24, 25; Jm 1:14, 15). Quan esta mala inclinació va arribar a cert punt, Jesús mateixa va poder llegir el cor de Judes i va predir la seua traïció (Jn 13:10, 11).
Lectura de la Bíblia
(Salm 55:2-24 [vv. 1-23 TNM]) Escolta el meu prec, Déu meu; quan et suplique, no t’amagues! 3 Escolta atentament i respon-me! Vaig perdut, portant per totes parts el meu dolor, 4 empés pels crits dels enemics i la fúria dels malvats. Aboquen damunt de mi malediccions, m’odien amb tota la ràbia. 5 Dins de mi sent el cor adolorit, s’apodera de mi un pànic de mort, 6 m’agafa por i tremole, m’envaeix el terror. 7 I dic: «Oh si tinguera les ales del colom! D’una volada aniria a refugiar-me. 8 Fugiria errant, ben lluny, i m’estaria al desert. 9 De pressa buscaria un recer contra ventades i huracans.» 10 Enreda les seues llengües, Senyor, posa-hi desavinença! Perquè veig a la ciutat violències i discòrdies, 11 que ronden la muralla de nit i de dia. Dins d’ella hi ha tirania i males arts, 12 és plena d’intrigues; en els seus mercats abunden l’engany i l’avarícia. 13 No és un enemic el qui m’insulta: això ho podria suportar. No em persegueix un que m’odia: d’aquest, podria amagar-me’n. 14 Però ets tu, el meu company, el meu amic i confident. 15 Una dolça intimitat ens unia, ens trobàvem junts a la casa de Déu. 16 Que els arribe la mort de sorpresa, que baixen vius al país dels morts! Hi ha tanta maldat dins d’ells! 17 Però jo invoque Déu, i ell, el Senyor, em salvarà. 18 A la vesprada, al matí, al migdia, li confie el meu dolor. Ell ha escoltat el meu clam. 19 Ha guardat en pau la meua vida enfront dels qui em combatien, perquè molts lluitaven contra mi. 20 Que Déu m’escolte i els humilie, ell que regna des de sempre! Són hòmens que no volen corregir-se ni tenen temor de Déu. 21 Trenquen els tractes de pau, violen els pactes. 22 El seu parlar és melós, però el seu cor és agressiu; les seues paraules esvaren com l’oli, però són punyals desembainats. 23 Deixa en mans del Senyor el teu destí: ell et mantindrà. No permetrà mai de la vida que el just sucumbisca. 24 Tu, Déu meu, els faràs baixar a la fossa de la mort. Els hòmens traïdors i sanguinaris no arribaran a la mitat de la vida. Però jo confie en tu.