Referències del Quadern d’activitats
DEL 6 AL 12 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 127–134
Pares, continueu cuidant la vostra preciosa herència
(Salm 127:1, 2) Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors. Si el Senyor no guarda la ciutat, és inútil que vigilen els guardes. 2 És inútil que vos alceu tan de matí i aneu tan tard a reposar, per menjar un pa que vos guanyeu amb tant d’esforç: fins quan dormen, ell el dóna als seus amics!
(Salm 127:3) L’herència del Senyor són els fills, els descendents són la millor recompensa;
(Salm 127:4) els fills que heu tingut quan éreu jóvens són com les fletxes en mans d’un guerrer.
w19.12 26 § 20
Pares, eduqueu els vostres fills per a que estimen a Jehovà
20 Sigueu discernidors. Salm 127 compara els fills a fletxes (llig Salm 127:4). De la mateixa manera que les fletxes poden estar fetes de diferents materials i tamanys, cada xiquet també és diferent. Per això, els pares han de decidir com educaran a cada un dels seus fills. Una parella ens diu què els ha ajudat a tindre èxit al criar els seus fills per a servir a Jehovà: «Estudiàvem la Bíblia amb ells per separat». Per descomptat, cada cap de família decidirà si eixa manera d’estudiar és l’adequada per a ells.
Joies espirituals
(Salm 131:1, 2) Senyor, el meu cor no és ambiciós ni són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi. 2 Jo em mantinc en pau, tinc l’ànima serena. Com un infant a la falda de la mare, així se sent la meua ànima.
Lectura de la Bíblia
(Salm 132:1-18) Càntic de pelegrinatge. Senyor, recorda’t de David i de tot el seu zel, 2 quan va fer aquest jurament al Senyor, prometent al Poderós de Jacob: 3 «No entraré davall del sostre de casa, no aniré al meu llit per descansar, 4 no deixaré que s’adormen els meus ulls, que la son m’acluque les parpelles, 5 fins que hauré trobat un lloc per al Senyor, un casal per al Poderós de Jacob!» 6 Hem sabut que l’arca era a Efrata; l’hem trobada a la plana de Jàar. 7 Entrem, doncs, a sa casa, venerem l’escambell dels seus peus. 8 Alça’t, Senyor, i vine on has de quedar-te, amb l’arca del teu poder. 9 Que els teus sacerdots es vestisquen de festa i esclaten els fidels en crits d’alegria. 10 Per amor de David, el teu servent, no refuses d’acollir el teu Ungit. 11 El Senyor va jurar a David; va jurar en ferm, no se’n desdirà: «En el teu tron hi posaré un descendent. 12 Si els teus fills guarden la meua aliança, el pacte que jo els propose, continuaran també els seus fills ocupant per sempre el teu tron.» 13 El Senyor ha escollit Sió, l’ha volguda per fer-hi estada: 14 «És ací on vull quedar-me per sempre, m’agrada, hi vull residir. 15 La beneiré i estarà ben proveïda, els seus pobres menjaran fins a saciar-se. 16 Vestiré de triomf els seus sacerdots, i els seus fidels esclataran en crits d’alegria. 17 Ací faré germinar el poder de David, per al meu Ungit tindré una llàntia encesa. 18 Vestiré d’oprobi els seus enemics, però al front d’ell brillarà la diadema.»
VISQUEM COM A CRISTIANS
Pares, esteu utilitzant esta poderosa ferramenta d’ensenyança?
(Deuteronomi 6:5-9) Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tota la força. 6 Grava en el teu cor les paraules dels manaments que hui et done. 7 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan et gites i quan t’alces. 8 Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls. 9 Escriu-les als muntants de la porta de ta casa i dels portals de la ciutat.
DEL 13 AL 19 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 135–137
«El Senyor [...] és més gran que tots els déus»
(Salm 135:5, 6) Reconec la grandesa del Senyor, del Senyor nostre, que és més gran que tots els déus. 6 El Senyor fa tot el que es proposa, al cel i a la terra, en els mars i en tots els oceans.
it-2 675 § 4, 5
Poder, Obres poderoses
Per a provar que és el Déu verdader, seria raonable esperar que Jehovà demostrara el seu control sobre les forces que ha creat, fent-ho de manera que no hi haguera cap dubte que ell està darrere (Sl 135:5, 6). Però clar, alguns processos de la creació seguixen el seu curs de manera natural. Per exemple, el sol, la lluna, els planetes i les estreles seguixen les seues òrbites de manera regular. De la mateixa manera, les condicions atmosfèriques de la terra que produïxen vent, pluja i altres efectes obeïxen certes lleis. També alguns animals es guien pel seu instint. Això passa, per exemple, quan els saltamartins formen eixams o quan els pardalets migren. Aixina que estos i molts altres cicles naturals no serien prova suficient per a santificar el nom de Déu davant l’oposició o l’adoració falsa.
No obstant això, en el passat, Jehovà va fer que la creació i els elements donaren testimoni de la seua divinitat gastant-los per a un propòsit i en un moment específic més enllà dels seus cicles naturals. Encara que fenòmens com sequeres, tempestats o condicions atmosfèriques similars eren normals, en eixos casos van ser especials perquè es gastaren per al compliment de les profecies de Jehovà (compara-ho amb 1Re 17:1; 18:1, 2, 41-45). Però molts d’estos esdeveniments sí que foren extraordinaris, siga per la seua magnitud o per la seua intensitat (Ex 9:24), perquè van ocórrer d’una manera inusual (o que mai s’havia vist), o en un moment que no era el normal (Ex 34:10; 1Sa 12:16-18).
(Èxode 14:29-31) En canvi, els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, mentre les aigües els feien de muralla a dreta i a esquerra. 30 Aquell dia, el Senyor va salvar Israel de les mans d’Egipte, i els israelites veieren els egipcis morts a la vora del mar. 31 Israel va veure com el Senyor havia vençut Egipte amb la seua mà poderosa. El poble va sentir un gran respecte pel Senyor, i va creure en el Senyor i en Moisés, el seu servent.
(Salm 135:14) Perquè el Senyor fa justícia al seu poble i s’apiada dels seus servidors.
(Salm 136:23) Es recordà que vivíem trepitjats. Perdura eternament el seu amor.
Joies espirituals
(Salm 136:15) Hi afonà el faraó amb el seu exèrcit. Perdura eternament el seu amor.
Lectura de la Bíblia
(Salm 135:1-21) Al·leluia! Lloeu el nom del Senyor, lloeu-lo, servents del Senyor, 2 que esteu a la casa del Senyor, als atris de la casa del nostre Déu. 3 Lloeu el Senyor: com és, de bo! Canteu al seu nom: com és, d’amable! 4 El Senyor escollí el poble de Jacob, els fills d’Israel, per heretat preferida. 5 Reconec la grandesa del Senyor, del Senyor nostre, que és més gran que tots els déus. 6 El Senyor fa tot el que es proposa, al cel i a la terra, en els mars i en tots els oceans. 7 Fa pujar els núvols de l’extrem de la terra, crea els llamps, que acompanyen les pluges, fa eixir els vents dels seus amagatalls. 8 Va fer morir els primogènits dels egipcis, des dels hòmens fins a les bèsties. 9 Dins les teues fronteres, Egipte, envià senyals i prodigis contra el faraó i contra tots els seus vassalls. 10 És ell qui vencé tants de pobles i féu morir tants de reis: 11 Sehon, rei dels amorreus, Og, rei de Basan, i tots els reialmes cananeus. 12 Va donar possessió d’aquell país al seu poble d’Israel. 13 El teu nom, Senyor, és etern, de segle en segle es perpetua el teu record. 14 Perquè el Senyor fa justícia al seu poble i s’apiada dels seus servidors. 15 Els ídols dels pagans són plata i or, obra d’hòmens i res més: 16 tenen boca, però no parlen, tenen ulls, però no hi veuen, 17 orelles, però no hi senten, no hi ha gens d’alé a la seua boca. 18 Seran com ells els qui els fabriquen i tots els qui hi tenen confiança. 19 Casa d’Israel, beneeix el Senyor, casa d’Aaron, beneeix el Senyor, 20 casa de Leví, beneeix el Senyor, beneïu-lo, els qui el venereu. 21 Siga beneït el Senyor des de Sió, ell que té a Jerusalem la seua estada! Al·leluia!
DEL 20 AL 26 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 138, 139
No deixes que els nervis et paren
(Salm 138:1) T’enaltisc amb tot el cor, Senyor, et vull cantar a la presència dels àngels.
(Salm 138:6) El Senyor és excels, però es mira els humils, mentre que coneix els altius des de lluny.»
Joies espirituals
(Salm 139:1-4) Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes, 2 tu saps quan m’assec i quan m’alce; descobreixes des de lluny els meus propòsits, 3 saps prou bé si camine o si repose, et són coneguts tots els meus passos. 4 Encara no tinc als llavis la paraula, que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.
Lectura de la Bíblia
(Salm 139:1-18) Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm. Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes, 2 tu saps quan m’assec i quan m’alce; descobreixes des de lluny els meus propòsits, 3 saps prou bé si camine o si repose, et són coneguts tots els meus passos. 4 Encara no tinc als llavis la paraula, que tu, Senyor, ja la veus pronunciada. 5 M’estrenys a banda i banda, has posat damunt de mi la teua mà. 6 No puc abastar un saber tan admirable; és tan elevat que no el puc entendre. 7 On aniria lluny del teu esperit? On fugiria lluny de la teua presència? 8 Si pujava dalt al cel, hi ets present, si m’ajeia als inferns, també t’hi trobe. 9 ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora? ¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar? 10 També allà les teues mans m’hi portarien, també allà m’hi vindrien a buscar. 11 ¿Diré, doncs, que m’amaguen les tenebres i tinga per llum la negra nit? 12 Per a tu no són fosques les tenebres i la nit és tan clara com el dia: llum o fosca et són igual. 13 Tu has creat el meu interior, m’has teixit en les entranyes de la mare. 14 Et done gràcies perquè m’has fet tan admirable, les teues obres són meravelloses: ho reconec amb tota l’ànima. 15 Res del meu cos no et passava per alt quan jo m’anava fent secretament, com un brodat en el fons de la terra. 16 Els teus ulls em veien abans d’estar format, i els anys que em destinaves eren tots escrits en el teu llibre, abans que n’existira només un. 17 Déu meu, com podria ponderar els teus designis? Com podria comptar-los d’un a un? 18 Si m’hi posara, serien més que els grans d’arena! Em desvetle i encara estic amb tu.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Pots disfrutar de servir a Jehovà a pesar de ser tímid
(Èxode 3:11) Moisés digué a Déu: «Qui sóc jo per a anar a trobar el faraó i fer eixir els israelites d’Egipte?»
(Èxode 4:10) Moisés va dir al Senyor: «Senyor, et demane que m’excuses. Jo no sé parlar. No n’he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No m’ixen les paraules.»
(Jeremies 1:6-8) Jo vaig replicar: «Ah, Senyor, Déu meu! Sóc massa jove. Com sabré parlar?» 7 El Senyor em respongué: «No digues que ets massa jove. Vés on jo t’enviaré, digues el que jo t’ordenaré. 8 No tingues por de ningú. Jo seré al teu costat per alliberar-te. T’ho dic jo, el Senyor.»
(Èxode 4:12) Ara, per tant, vés, que jo seré amb tu quan parles i t’ensenyaré què has de dir.
(Jeremies 20:11) Però el Senyor és al meu costat com un guerrer poderós: els meus perseguidors entropessaran, no podran fer res. El seu fracàs els cobrirà de vergonya, el seu deshonor no serà mai oblidat.
(2 Timoteu 1:6-8) Per això et recomane que procures fer reviscolar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meues mans. 7 Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i d’enteniment. 8 Per tant, no t’avergonyisques de donar testimoni de nostre Senyor ni t’avergonyisques de mi, presoner per causa d’ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l’evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu.
(Isaïes 43:1, 2) Ara, però, el Senyor que t’ha creat, poble de Jacob, el qui t’ha format, Israel, et diu: «No tingues por, que jo t’allibere. T’he cridat pel teu nom: ets meu. 2 Si travesses aigües profundes, jo sóc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames.
DEL 27 DE GENER AL 2 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 140–143
Actua d’acord amb el que demanes en oració
(Salm 143:5) Evocant el record dels temps antics, meditant les teues proeses, considerant les obres de les teues mans,
Mantinguem un cor pur en estos temps crítics
Alguns servents de Déu s’han desanimat quan s’han enfrontat a oposició, problemes econòmics o una malaltia greu. Inclús el rei David va passar per una experiència pareguda i va dir: «El meu esperit se sent rendit, està consternat el meu cor» (Sal. 143:4). Què el va ajudar a superar eixa situació? Va recordar com tracta Déu els seus servents i com l’havia ajudat a ell en el passat. Va meditar en tot el que Jehovà havia fet per a enaltir el Seu nom i es va centrar en les Seues obres (Sal. 143:5). De manera pareguda, meditar en el nostre Creador i en tot el que ell ha fet i continua fent per nosaltres ens ajudarà inclús quan passem per proves.
(Salm 143:10) Ensenya’m a fer la teua voluntat, tu ets el meu Déu. El teu esperit és bo: que em conduïsca per terra plana.
Encara és realista casar-se només «en el Senyor»?
A voltes, pot ser que et sentes com el salmiste David, qui va dir: «De pressa, Senyor, respon-me, que ja em falta l’alé; no m’amagues la teua mirada» (Sal. 143:5-7, 10). En eixos moments, sigues pacient i espera fins que Jehovà et mostre com has d’actuar. Pots fer-ho dedicant temps a llegir la Bíblia i meditant en ella. Aixina comprendràs millor el que Jehovà espera de tu i com va cuidar dels seus servents en el passat. Fer açò t’ajudarà a seguir confiant en ell i a obeir-lo.
Joies espirituals
(Salm 141:1, 2) Senyor, jo t’invoque, no tardes a venir; així que et cride, escolta el meu clam. 2 Que puge el meu prec davant de tu com l’encens; alce aquestes mans com en l’ofrena de la vesprada.
Lectura de la Bíblia
(Salm 141:1-10) Salm. Del recull de David. Senyor, jo t’invoque, no tardes a venir; així que et cride, escolta el meu clam. 2 Que puge el meu prec davant de tu com l’encens; alce aquestes mans com en l’ofrena de la vesprada. 3 Posa’m, Senyor, una guarda a la boca, posa sentinelles a la porta dels meus llavis; 4 guarda’m el cor, que no es decante a res de mal, a cometre cap mena d’injustícia al costat d’amics de males arts: no vull compartir els seus menjars seductors. 5 Que el Just em pegue amb amor i em corregisca, però que no es desdiga d’haver ungit el meu cap! Quan ells em fan mal, jo continue pregant. 6 Els seus jutges s’han despenyat roca avall, després d’haver sentit les meues paraules amables. 7 Com la terra queda oberta quan la llauren, tenim els ossos escampats a la boca del país dels morts. 8 Senyor, Déu meu, a tu gire els meus ulls, en tu em refugie, no em deixes morir. 9 Guarda’m dels qui em paren un llaç, dels enganys dels qui van amb males arts. 10 Que l’injust caiga en les seues pròpies trampes, però que jo puga seguir camí enllà!
VISQUEM COM A CRISTIANS
Estigues preparat per a situacions que requerisquen una intervenció mèdica o quirúrgica
(Salm 46:2 [Salm 46:1 TNM]) Déu és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill.
DEL 3 AL 9 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 144–146
«Feliç el poble que té el Senyor per Déu!»
(Salm 144:11-15) Salva’m i allibera’m de les mans dels estrangers, que parlen de déus que no són res i alcen la dreta jurant falsament. 12 Que els nostres fills s’assemblen a plançons que s’han fet grans amb vigor jove, i les nostres filles, a pilastres ben tallades, a pilastres d’un palau. 13 Que les nostres sitges siguen plenes i proveïsquen fins a sobreeixir, que es propaguen a milers les ramades als afores de les nostres viles 14 i que els nostres bous arriben carregats. Que no ens òbriguen una bretxa a la muralla ni ens rendim a l’enemic; que no sentim el crit d’alarma per les places. 15 Feliç el poble que frueix de tot això! Feliç el poble que té el Senyor per Déu!
w18.04 32 § 3, 4
Preguntes dels lectors
2. La revisió del Salm 144:11-15 en la Traducció del Nou Món ara encaixa molt bé amb la resta del capítol. L’ús de la paraula llavors en el versicle 12 dona a entendre que les benediccions que es mencionen a continuació en els versicles 12 a 14 apliquen als justos, aquells que demanen que se’ls salve i se’ls allibere dels malvats (versicle 11). Aixina que la paraula feliç, que apareix dos voltes en el versicle 15, ara té una connotació positiva i fa referència al mateix poble, al poble que té per Déu a Jehovà. També hem de tindre present que el text original en hebreu no tenia signes de puntuació, per tant, no hi havien cometes. Aixina que els traductors han de decidir el sentit correcte del text tenint en compte l’estil poètic hebreu, el context i altres passatges bíblics relacionats.
3. La revisió del text està en harmonia amb altres passatges bíblics on es promet que Jehovà beneirà el seu poble. Al canviar la traducció del terme aixer, que és la primera paraula del versicle 12, el salm ara reflectix l’esperança ben fundada que David tenia: confiava que Jehovà beneiria el seu poble amb felicitat i prosperitat després d’alliberar-los dels seus enemics (Lev. 26:9, 10; Deut. 7:13; Sal. 128:1-6). Per exemple, Deuteronomi 28:4 diu: «Seran beneïts els fruits de les teues entranyes, de la teua terra i del teu bestiar, les cries de les teues vaques i els teus ramats d’ovelles». I aixina va ser, durant el regnat de Salomó, la nació va disfrutar d’una pau i prosperitat sense precedents. És més, alguns aspectes del regnat de Salomó prefiguraren el regnat del Messies (1 Re. 4:20; 5:1 [1 Re. 4:21 TNM]; Sal. 72:1-20).
(Salm 146:5) Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob i espera en el Senyor, el seu Déu,
(Salm 146:10) El Senyor regna per sempre; és el teu Déu, Sió, per tots els segles. Al·leluia!
w18.01 26 § 19, 20
¿Quin tipo d’amor ens fa realment feliços?
19 Després d’uns 6.000 anys de patiment humà, el món de Satanàs està a punt d’aplegar a la fi. La terra està plena de gent amb un amor desmesurat per ells mateixos, pels diners i pels plaers. Estan obsessionats pels seus propis desitjos i pel que poden aconseguir. Estes persones mai podran ser verdaderament felices. En canvi, el salmiste va dir: «Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob i espera en el Senyor, el seu Déu» (Sal. 146:5).
20 Cada any són més les persones que formen part del poble de Jehovà, un poble que cada volta l’estima més. Açò demostra que el Regne de Déu està governant i que molt prompte portarà ací a la terra benediccions que no ens podem ni imaginar. La verdadera felicitat prové de fer la voluntat de Déu i de saber que està content amb nosaltres. Aixina és, els qui estimem a Jehovà serem feliços per sempre.
Joies espirituals
(Salm 145:15, 16) Tots posen els ulls en tu, mirant esperançat, i al seu temps els dónes l’aliment. 16 Quan obris la mà, sacies de bon grat tots els vivents.
Lectura de la Bíblia
(Salm 144:1-15) Del recull de David. Beneït siga el Senyor, la meua roca, que m’ensinistra els braços a la lluita i les mans al combat. 2 És l’amor i la muralla que m’allibera i em salva; és l’escut que m’empara. Ell sotmet el poble al meu govern. 3 Senyor, què és l’home per a fixar-t’hi? Què és un mortal perquè el tingues en compte? 4 L’home s’esvaeix com el fum, els seus dies es fonen com una ombra. 5 Senyor, decanta la volta del cel i baixa; toca les muntanyes i que traguen glops de fum. 6 Desconcerta’ls llançant els teus llamps, dispersa’ls tirant les teues fletxes. 7 Allarga la mà des de dalt, salva’m i allibera’m de l’aiguat, de les mans dels estrangers, 8 que parlen de déus que no són res i alcen la dreta jurant falsament. 9 Déu meu, et dedicaré un càntic nou, acompanyaré amb les arpes el meu cant. 10 Tu dónes als reis la victòria i salves de l’espasa maligna David, el teu servent. 11 Salva’m i allibera’m de les mans dels estrangers, que parlen de déus que no són res i alcen la dreta jurant falsament. 12 Que els nostres fills s’assemblen a plançons que s’han fet grans amb vigor jove, i les nostres filles, a pilastres ben tallades, a pilastres d’un palau. 13 Que les nostres sitges siguen plenes i proveïsquen fins a sobreeixir, que es propaguen a milers les ramades als afores de les nostres viles 14 i que els nostres bous arriben carregats. Que no ens òbriguen una bretxa a la muralla ni ens rendim a l’enemic; que no sentim el crit d’alarma per les places. 15 Feliç el poble que frueix de tot això! Feliç el poble que té el Senyor per Déu!
VISQUEM COM A CRISTIANS
Jehovà vol que sigues feliç
(Eclesiastés 3:12, 13) Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida. 13 Ara bé, menjar, beure i disfrutar de la felicitat del propi treball és un do de Déu.
(Salm 32:8) Em dius: «Jo mateix t’instruiré, t’ensenyaré el camí que has de seguir; t’aconsellaré, els meus ulls vetlaran per tu.
DEL 10 AL 16 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU SALMS 147–150
Tenim moltes raons per a alabar a Jehovà
(Salm 147:3, 4) Ell cura els cors desfets, els embena les ferides. 4 Té comptat el nombre dels estels, els crida cada un pel seu nom.
w17.07 18 § 5, 6
Per què hauríem d’alabar a Jehovà?
5 Jehovà no només va donar consol a la nació d’Israel, sinó també a cada israelita individualment. I lo mateix fa hui en dia amb nosaltres. El salmiste va dir de Déu: «Ell cura els cors desfets, els embena les ferides» (Sal. 147:3). Efectivament, Jehovà es preocupa per tots aquells que estem passant per problemes, siguen físics o emocionals. Ell desitja consolar-nos i curar les nostres ferides emocionals (Sal. 34:18; Isa. 57:15). Ens dona saviesa i força per a poder superar qualsevol problema que afrontem (Jau. 1:5).
6 El salmiste ara centra l’atenció en els cels i ens diu que Jehovà «té comptada la quantitat de les estreles» i «les crida a totes pel seu nom» (Sal. 147:4 TNM). Per què ara canvia de tema i fa referència a les estreles? Pensa en açò, el salmiste a simple vista podia vore algunes estreles, però no tenia ni idea de quantes n’hi havien en realitat. Actualment, podem vore moltíssimes més estreles. Alguns pensen que n’hi han milers de milions només en la nostra galàxia, la Via Làctia, i podrien haver bilions de galàxies en tot l’univers. Aixina que, per a nosaltres, les estreles són incomptables. Però el Creador li dona a cada una d’elles un nom, i això significa que cada una és única per a Jehovà (1 Cor. 15:41). Per tant, què podem dir de nosaltres, els humans? Que si Déu sap on està cada estrela en cada moment, també sap on estàs tu, com et sents i el que necessites en cada moment.
w17.07 18 § 7
Per què hauríem d’alabar a Jehovà?
7 Jehovà no soles s’interessa per tu, sinó que també té la força i l’empatia necessàries per a ajudar-te a afrontar els problemes de la vida (llig Salm 147:5). Potser sents que la teua situació és massa difícil o que la càrrega que has de portar és massa pesada. Però recorda que Déu entén les nostres limitacions i se’n recorda que som pols (Sal. 103:14). Com som imperfectes, cometem els mateixos errors una volta darrere d’una altra. Segur que tots ens penedim d’alguna cosa que hem dit, d’algun mal desig que aflora de tant en tant o de l’enveja que a voltes podem sentir cap a altres. És de veres que Jehovà no experimenta estos sentiments ell mateix, però ens entén molt bé (Isa. 40:28).
(Salm 147:19, 20) Anuncia la seua paraula als fills de Jacob, als fills d’Israel, els seus decrets i decisions. 20 No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conéixer les seues decisions. Al·leluia!
w17.07 21 § 18
Per què hauríem d’alabar a Jehovà?
18 El salmiste sabia com havia afavorit Déu el Seu poble en l’antiguitat. Ells eren l’única nació que havia rebut «els seus decrets i decisions» (llig Salm 147:19, 20). Hui en dia, som els únics en tota la terra que tenim el privilegi de dur el Seu nom. A més, com coneixem a Jehovà i apliquem la seua Paraula en les nostres vides, tenim el meravellós privilegi de poder tindre una relació estreta amb ell. Veritat que, tal com l’escriptor del Salm 147, tens moltes raons per a alabar a Jehovà i animar els altres a fer lo mateix?
Joies espirituals
(Salm 148:1) Al·leluia! Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures;
(Salm 148:10) feres i animals domèstics, rèptils i ocells alats,
Lectura de la Bíblia
(Salm 148:1–149:9) Al·leluia! Lloeu el Senyor des del cel, lloeu-lo en les altures; 2 lloeu-lo, tots els seus àngels, lloeu-lo, tots els seus estols; 3 lloeu-lo, sol i lluna, lloeu-lo, estrelles lluminoses; 4 lloeu-lo, cel del cel i aigües de damunt del cel. 5 Que tots lloen el nom del Senyor: a una orde d’ell, tots foren creats. 6 Els donà solidesa perpètua, els imposà lleis que no traspassaran. 7 Lloeu el Senyor des de la terra, monstres marins i tots els oceans, 8 llamps i pedra, neu i boira, huracans, que compliu les seues ordes, 9 muntanyes i tots els tossals, arbres fruiters i tots els cedres, 10 feres i animals domèstics, rèptils i ocells alats, 11 pobles i reis de la terra, poderosos i jutges del món, 12 infants i vells, xics i xiques. 13 Que tots lloen el nom del Senyor, l’únic nom que excel·leix sobre tot altre; la seua majestat domina cel i terra. 14 Ell ha donat al seu poble un gran poder. Càntic de lloança de tots els qui l’estimen, dels fills d’Israel, el poble que li és pròxim! Al·leluia! 149 Al·leluia! Canteu al Senyor un càntic nou, que el lloen reunits els qui l’estimen! 2 Que Israel celebre el qui l’ha creat i s’alegren del seu rei els fills de Sió. 3 Que lloen el seu nom, que el lloen tot dansant i acompanyen els cants amb els tambors i les cítares. 4 Perquè el Senyor estima el seu poble i corona de triomf els humils. 5 Que els qui l’estimen celebren la seua glòria, i fins de nit l’aclamen plens de goig. 6 Mentre els seus llavis glorifiquen Déu, tenen a les mans espases de dos talls, 7 per fer justícia entre els pobles i castigar les nacions, 8 per encadenar els seus reis i emmanillar els poderosos, 9 per executar la sentència que està escrita. Aquests són els honors reservats als qui l’estimen! Al·leluia!
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
Discurs
Escolta a Jesús, predica les bones notícies
7 Llig Mateu 17:1-5. La segona volta que Jehovà va parlar des del cel va ser quan Jesús «es transfigurà». Jesús havia convidat a Pere, Jaume i Joan a acompanyar-lo dalt d’una muntanya. Mentres estaven allí, van vore una visió impressionant: la cara i la roba de Jesús van començar a brillar. Després, dos figures, que representaven a Moisés i a Elies, van començar a parlar amb Jesús sobre la mort i la resurrecció que prompte experimentaria. Encara que els tres apòstols «estaven que s’adormien», quan van vore esta impressionant visió estaven completament desperts (Lluc 9:29-32). A continuació, un núvol els va cobrir i van sentir la veu de Déu parlant des d’eixe núvol. Igual que en el baptisme de Jesús, Jehovà va expressar la seua aprovació i el seu amor pel seu Fill al dir: «Este és el meu Fill estimat i té la meua aprovació». Però a més esta volta va afegir: «Escolteu-lo».
8 Esta visió va ser un avanç de la glòria i el poder que Jesús tindria com a Rei del Regne de Déu. Sense dubte, esta visió va animar i va enfortir molt a Jesús en vista dels patiments i la mort dolorosa que estava a punt d’afrontar. A més, segur que també va enfortir la fe dels deixebles i els va preparar per a les proves d’integritat i per a tota la faena que havien de fer. Uns 30 anys després, l’apòstol Pere va fer referència a esta visió i això demostra que encara estava molt fresca en el seu record (2 Pe. 1:16-18).
9 «Escolteu-lo». Jehovà va deixar clar que vol que escoltem i obeïm el seu Fill. Quan Jesús va estar en la terra va dir moltes coses importants. Per exemple, va ensenyar amorosament als seus deixebles com predicar les bones notícies i els va recordar contínuament que havien de mantindre’s alerta (Mat. 24:42; 28:19, 20). També els va exhortar a esforçar-se al màxim i els va animar a no rendir-se (Lluc 13:24). Jesús va destacar lo important que era que els seus seguidors s’estimaren els uns als altres, que es mantingueren units i que obeïren els seus manaments (Jn. 15:10, 12, 13). Quins consells més pràctics! Van ser molt útils en aquell temps i ho continuen sent ara.
10 Jesús va dir: «Tot aquell que està de part de la veritat escolta la meua veu» (Jn. 18:37). Demostrem que escoltem la seua veu quan continuem suportant-nos els uns als altres i perdonant-nos amb generositat (Col. 3:13; Lluc 17:3, 4). I també ho demostrem quan prediquem amb zel les bones notícies «tant en temps favorables com en temps difícils» (2 Tim. 4:2 TNM).
11 Jesús va dir: «Les meues ovelles escolten la meua veu» (Jn. 10:27). Els seguidors de Jesús demostren que l’escolten no només prestant atenció a les seues paraules, sinó també actuant d’acord amb elles i evitant que «les preocupacions de la vida» els distraguen (Lluc 21:34). Obeir els manaments de Jesús és una prioritat en la seua vida, inclús quan afronten situacions difícils. Per exemple, molts dels nostres germans estan passant per dures proves, com oposició, pobresa extrema o desastres naturals. Però a pesar d’açò, es mantenen fidels a Jehovà els coste el que els coste. A estos germans, Jesús els fa la següent promesa: «El que accepta els meus manaments i els obeïx, eixe és el que m’estima; per la seua part, mon Pare estimarà a qui m’estima, i jo també l’estimaré clarament a ell» (Jn. 14:21).
DEL 17 AL 23 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 1
Jove, a qui escoltaràs?
(Proverbis 1:8) Fill meu, fes cas del mestratge del pare, no rebutges la instrucció de la mare:
w17.11 29 § 16, 17
Que res ens prive del premi
16 Eres un adolescent que pensa que els seus pares cristians no el comprenen i que el restringixen molt? Pot ser que eixa frustració et faça dubtar que servir a Jehovà siga la millor manera de viure. Però si abandones a Jehovà, prompte descobriràs que ningú es preocupa tant per tu com els teus pares i els germans de la congregació.
17 Si els teus pares mai et corregiren, ¿no et preguntaries si realment els importes? (Heb. 12:8) Però pot ser que la manera com et disciplinen et pegue tort. En eixe cas, en comptes de centrar-te en la manera, intenta vore que potser hi ha una raó per a que actuen aixina. Per tant, mantín la calma i evita reaccionar impulsivament. La Bíblia diu: «L’home que té coneixement reté les seues paraules i l’home que té discerniment mantindrà la calma» (Prov. 17:27 TNM). Posa’t la meta d’arribar a ser una persona madura que accepta els consells i trau profit d’ells sense donar-li massa importància a la manera com li’ls donen (Prov. 1:8). Que els teus pares estimen a Jehovà és una benedicció. Sense dubte, ells volen ajudar-te a guanyar el premi de la vida.
(Proverbis 1:10) Fill meu, no et deixes enganyar per gent sense escrúpols
(Proverbis 1:15) Fill meu, no vages amb ells, no seguisques les seues petjades:
w05 15/2 19, 20 § 11, 12
Protegix la teua identitat cristiana
11 Esforça’t per agradar a Déu i no a l’home. És normal que pertànyer a un grup definisca en part la teua identitat. Tots necessitem amics i ens agrada sentir-nos acceptats. En l’adolescència, i també en altres etapes de la vida, la pressió de grup pot ser molt forta i fer que tingues la necessitat d’agradar i imitar els altres. Però els amics i companys no sempre miren pel teu bé. A voltes, només volen un còmplice per a fer maldats (Proverbis 1:11-19). Quan un cristià cedix a la pressió de grup, normalment intenta amagar qui és (Salm 26:4). L’apòstol Pau va advertir: «No us heu d’adaptar als temps i al món present» (Romans 12:2, Evangelis, per Joan F. Mira). Jehovà ens dona les forces que necessitem per a afrontar eixa pressió (Hebreus 13:6).
12 Quan la pressió de grup amenace la teua identitat cristiana, és bo recordar que la lleialtat a Déu és molt més important que l’opinió dels altres o les modes d’este món. Les paraules d’Èxode 23:2 et poden servir de consell: «No et poses de part de la majoria per fer el mal». Quan la majoria dels israelites van dubtar de la capacitat de Jehovà per a complir les seues promeses, Caleb es va negar rotundament a fer-los cas. Ell estava segur que podia confiar en les promeses de Déu i va ser recompensat per mantindre’s ferm (Nombres 13:30; Josué 14:6-11). Estàs tu també decidit a resistir la pressió de grup per a protegir la teua relació amb Jehovà?
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 1:1-23) Proverbis de Salomó, fill de David i rei d’Israel. 2 Volen fer conéixer la saviesa i donar formació, fer comprendre sentències intel·ligents, 3 procurar una formació completa que porte a ser just, recte i honrat. 4 Volen proporcionar sagacitat als inexperts, als jóvens, coneixement i prudència; 5 el savi que els escolte augmentarà el saber, l’home instruït hi trobarà el camí. 6 Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants, sentències dels mestres i enigmes. 7 Venerar el Senyor és primícia de coneixement, només els insensats rebutgen saviesa i formació. 8 Fill meu, fes cas del mestratge del pare, no rebutges la instrucció de la mare: 9 com una diadema t’adornaran el front, t’engalanaran com els collarets. 10 Fill meu, no et deixes enganyar per gent sense escrúpols 11 que et diuen: «Vine amb nosaltres i posem-nos a l’aguait per escampar sang; sense més ni més, parem trampes a l’home bo. 12 Com fa la mort mateixa, engolim-lo viu; per bo que siga, llancem-lo a la fossa. 13 Aconseguirem tota mena de riqueses, ens omplirem la casa de rapinya. 14 Compartiràs la nostra sort, farem bossa comuna!» 15 Fill meu, no vages amb ells, no seguisques les seues petjades: 16 només corren cap al mal, s’afanyen a escampar sang. 17 Cap ocell no cau al filat si abans l’ha vist parar; 18 ells, en canvi, cauen en el propi filat, atempten contra ells mateixos. 19 Així acaben tots els lladregots: el mateix furt els furta la vida. 20 La Saviesa fa una crida pels carrers, per les places alça la veu, 21 fa un pregó pels llocs més bulliciosos, a l’entrada de la ciutat proclama: 22 «Fins quan els ignorants preferireu la ignorància, els insolents allargareu la insolència, els beneits refusareu el coneixement? 23 Feu cas de la meua exhortació: vull escampar el meu esperit damunt de vosaltres i fer-vos entendre les meues paraules.
DEL 24 DE FEBRER AL 2 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 2
Per què hauries de posar el cor en el teu estudi personal?
(Proverbis 2:3, 4) fes venir la intel·ligència, crida la sensatesa; 4 desitja-les com el diner, busca-les com un tresor.
(Proverbis 2:5-7) Llavors sabràs venerar el Senyor, arribaràs a conéixer el que Déu vol, 6 perquè només el Senyor dóna saviesa, d’ell brollen coneixement i enteniment. 7 Ell reserva l’èxit als hòmens íntegres: protegeix els qui viuen honradament,
w16.09 23 § 2, 3
Jove, enfortix la teua fe
2 Si eres un jove que servix a Jehovà o estàs començant a aprendre sobre ell, ¿et sents pressionat a creure en ensenyances com l’evolució, més bé que en l’existència d’un Creador? Si és aixina, pots fer molt per a enfortir la teua fe. Per exemple, pots utilitzar la teua capacitat de pensar perquè esta «vetlarà per tu» i et protegirà de les filosofies d’este món que poden destruir la teua fe (llig Proverbis 2:10-12 TNM).
3 La fe verdadera es basa en un coneixement exacte de Déu (1 Tim. 2:4). Aixina que quan estudies la Bíblia i les nostres publicacions, no ho faces de manera superficial. Més bé, gasta la teua capacitat de pensar per a comprendre el que lliges (Mat. 13:23).
Joies espirituals
(Proverbis 2:4-6) desitja-les com el diner, busca-les com un tresor. 5 Llavors sabràs venerar el Senyor, arribaràs a conéixer el que Déu vol, 6 perquè només el Senyor dóna saviesa, d’ell brollen coneixement i enteniment.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 2:1-22) Fill meu, fes cas del que et dic, fica’t al cap els meus preceptes: 2 para l’orella a la saviesa, obri el cor a l’enteniment; 3 fes venir la intel·ligència, crida la sensatesa; 4 desitja-les com el diner, busca-les com un tresor. 5 Llavors sabràs venerar el Senyor, arribaràs a conéixer el que Déu vol, 6 perquè només el Senyor dóna saviesa, d’ell brollen coneixement i enteniment. 7 Ell reserva l’èxit als hòmens íntegres: protegeix els qui viuen honradament, 8 vetla els camins dels justos, guarda els passos dels fidels. 9 Llavors comprendràs que una vida justa i recta, una vida honrada, encamina a la felicitat; 10 la saviesa et posseirà i gaudiràs del coneixement. 11 Et protegirà la prudència, la intel·ligència et guardarà; 12 elles et salvaran del mal camí i de l’home de parla enganyosa, 13 que abandona el camí dret tot perdent-se fosca enllà: 14 es complau a fer el mal, s’alegra amb la maldat; 15 és de temperament traïdor, de capteniment fingit. 16 La saviesa t’arrancarà també de la dona seductora, de la dona d’altri que mareja amb afalacs: 17 ha abandonat el marit de quan era jove, ha oblidat l’aliança amb el seu Déu. 18 La seua casa porta a la mort, el seu rastre, al país de les ombres. 19 Qui l’acompanya no retorna, no troba el camí de la vida. 20 Segueix, doncs, la bona ruta, camina per les vies dels justos. 21 Perquè els rectes habitaran el país i els honrats podran quedar-s’hi, 22 mentre que els malvats en seran exclosos i els infidels seran arrancats de la terra.
VISQUEM COM A CRISTIANS
T’agradaria ser un caçador de tresors?
(Gènesi 4:2-4) Més avant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra. 3 Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. 4 Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seua ofrena,
(Hebreus 11:4) Gràcies a la fe, Abel va oferir a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Per aquesta fe, Abel va rebre el testimoni que era just, ja que Déu va acceptar els dons que li oferia. Ell va morir, però la seua fe encara parla.