Referències del Quadern d’activitats
© 2024 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
DEL 3 AL 9 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 3
Demostra que confies en Jehovà
(Proverbis 3:7) No estigues pagat de tu mateix, reverencia el Senyor i aparta’t del mal,
be 76 § 5
No deixes de progressar
Com al llarg de la vida una persona passa per diferents circumstàncies, podria aplegar a raonar: «Jo açò ja ho he viscut. Ja sé el que he de fer». Seria una actitud sàvia? Proverbis 3:7 ens avisa: «No estigues pagat de tu mateix». És cert que l’experiència ens ajuda a vore més fàcilment els diferents factors que estan implicats en un assumpt. Però també és cert que, si estem progressant espiritualment, la nostra experiència ens farà vore que necessitem la benedicció de Jehovà per a tindre èxit. Per tant, el nostre progrés es farà evident no quan confiem en nosaltres mateixos a l’afrontar diferents situacions, sinó quan busquem la guia de Jehovà en la nostra vida. També demostrem el nostre progrés quan estem convençuts que res ocorre sense que Jehovà ho permeta i quan mantenim una relació de confiança i afecte amb ell.
Joies espirituals
(Proverbis 3:3) No perdes l’amor ni la fidelitat: lliga-te-les al coll, grava-te-les al cor,
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 3:1-18) No oblides la meua instrucció, fill meu, guarda en el cor els meus preceptes: 2 gaudiràs de llarga vida, dies i anys de prosperitat. 3 No perdes l’amor ni la fidelitat: lliga-te-les al coll, grava-te-les al cor, 4 i aconseguiràs favor i estima tant de Déu com dels hòmens. 5 Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; 6 si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer. 7 No estigues pagat de tu mateix, reverencia el Senyor i aparta’t del mal, 8 i fins el cos se’t refarà, es rejoveniran els teus ossos. 9 Ofereix al Senyor els teus béns, els primers fruits de les collites, 10 i els teus graners s’ompliran fins a dalt, el most sobreeixirà de les teues tines. 11 Fill meu, no refuses la correcció del Senyor, no et canses de la seua reprensió: 12 el Senyor reprén els qui estima, com un pare fa amb el fill preferit. 13 Feliç l’home que aconsegueix la saviesa, l’home que arriba a tenir enteniment! 14 La saviesa és més lucrativa que la plata, en trauràs més profit que de l’or; 15 val més que les pedres precioses, ultrapassa el que pots desitjar. 16 Amb una mà ofereix llarga vida, amb l’altra, riquesa i honor; 17 condueix per camins delitosos, per senders tranquils. 18 Feliç el qui s’aferra a la saviesa: s’aferra a l’arbre de la vida!
VISQUEM COM A CRISTIANS
Demostra que confies en l’organització de Jehovà
(Malaquies 2:7) De fet, les paraules del sacerdot han de vetlar per fer conéixer el que Déu vol, i la gent li demana una resposta perquè és l’enviat del Senyor de l’univers.
DEL 10 AL 16 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 4
«Protegix el teu cor»
(Salm 51:8 [Salm 51:6 TNM]) Tu que estimes la veritat al fons del cor, m’ensenyes dins de mi a ser sensat.
Com pots protegir el teu cor?
4 En Proverbis 4:23 (TNM), la paraula «cor» fa referència a la persona interior (llig Salm 51:8 [Salm 51:6 TNM]). En altres paraules, el «cor» representa els nostres pensaments, sentiments, motius i desitjos. És a dir, és el que realment som i no el que aparentem ser.
Com pots protegir el teu cor?
10 Si volem tindre èxit al protegir el nostre cor, hem de ser capaços d’identificar els perills i actuar ràpidament. La paraula «protegir» de Proverbis 4:23 (TNM) està relacionada amb el treball que feien els sentinelles. En el temps de Salomó, el sentinella vigilava des de la muralla de la ciutat i feia sonar l’alarma quan veia acostar-se un perill. Esta imatge mental ens ajuda a comprendre el que hem de fer nosaltres per a que Satanàs no corrompa la nostra ment.
11 En temps antics, els sentinelles treballaven estretament amb els guardes de les portes de la ciutat (2 Sam. 18:24-26). Junts protegien la ciutat i s’asseguraven que les portes estigueren ben tancades quan s’acostava un enemic (Neh. 7:1-3). D’igual manera, la nostra consciència entrenada per la Bíblia pot actuar com este sentinella i avisar-nos quan Satanàs intenta envair el nostre cor, és a dir, quan intenta influenciar els nostres pensaments, sentiments, motius o desitjos. Quan la nostra consciència fa sonar l’alarma, hem d’escoltar-la i, per dir-ho aixina, tancar les portes.
Com pots protegir el teu cor?
14 Per a protegir el nostre cor no només hem d’evitar les influències negatives, sinó que hem de deixar que entren les positives. Pensem de nou en l’exemple de la ciutat emmurallada. El guarda tancava les portes per a evitar una invasió enemiga. Però en altres moments les obria per a permetre que entraren aliments i altres provisions. Si les portes sempre hagueren estat tancades, els habitants de la ciutat s’haurien mort de fam. De manera pareguda, nosaltres hem d’obrir regularment el nostre cor per a permetre que la manera de pensar de Jehovà ens influïsca.
«Protegix el teu cor»
Per què hauríem de protegir el nostre cor simbòlic? Déu va impulsar al rei Salomó a escriure: «Més que qualsevol altra cosa, protegix el teu cor, perquè d’ell brollen les fonts de la vida» (Proverbis 4:23 TNM). La qualitat de la nostra vida ara i la nostra esperança per al futur depenen de la condició del nostre cor simbòlic. Per què? Perquè Déu veu el nostre cor (1 Samuel 16:7). El que Jehovà sent per nosaltres depén de «la persona secreta del cor», és a dir, del tipo de persona que som per dins (1 Pere 3:4 TNM).
Joies espirituals
(Proverbis 4:18) La via dels justos és com l’aurora: cada vegada es fa més clara fins que arriba el ple del dia;
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 4:1-18) Escolteu, fills, la instrucció paterna, apliqueu-vos a adquirir intel·ligència. 2 Vos transmet un saber excel·lent: no abandoneu el que vos ensenye! 3 A mi el pare em tractava realment com un fill, la mare m’estimava tendrament. 4 El pare m’instruïa així: «Recorda’t de les meues paraules, guarda els meus preceptes i viuràs. 5 Aconsegueix intel·ligència, aconsegueix saviesa, no t’apartes dels meus consells, no te’n desentengues. 6 No arracones la saviesa, i et guardarà; estima-la, i et defendrà. 7 Abans que res, aconsegueix saviesa; procura’t intel·ligència al preu que siga. 8 Estima-la i t’ennoblirà, abraça-la i t’exaltarà; 9 com una diadema t’adornarà el front, t’engalanarà com una corona resplendent.» 10 Escolta, fill, guarda les meues paraules i allargaràs la vida anys i més anys. 11 Et guiaré pel camí de la saviesa, et conduiré per les bones rutes; 12 si hi passes, no trobaràs obstacles, no entropessaràs si hi corres. 13 Dedica’t a la teua formació, no la deixes; aferra-t’hi, que hi tens la vida. 14 No seguisques els passos dels malvats, no avances pel camí dels perversos; 15 deixa’l, no l’agafes, evita’l i tira enllà. 16 Els malvats, si no fan mal, ja no dormen, la son els fuig si no han fet caure ningú; 17 com de pa, es farten de fer mal, s’embriaguen de violència com de vi. 18 La via dels justos és com l’aurora: cada vegada es fa més clara fins que arriba el ple del dia;
DEL 17 AL 23 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 5
Mantín-te llunt de la immoralitat sexual
(Proverbis 5:3) La dona seductora atrau amb llavis de mel i la seua paraula és més untuosa que l’oli,
w00 15/7 29 § 1
Pots mantindre’t net enmig d’un món immoral
En Proverbis 5:3, 4 es representa a la persona que s’ha desviat del bon camí com una «dona seductora», o una prostituta, que seduïx la seua víctima amb paraules més dolces que la mel i més suaus que l’oli. Veritat que moltes relacions immorals comencen aixina? Vegem l’exemple d’Amy, una atractiva secretaria de 27 anys. Ella conta: «Tinc un company de faena que em fa molt de cas i sempre està tirant-me floretes. La veritat és que m’agrada eixa atenció, però també veig clarament que les seues intencions són merament sexuals. Aixina que no pense cedir a les seues atencions». Les paraules meloses d’un seductor o una seductora solen ser molt atraients si no veiem les intencions que hi ha darrere. Per això hem d’aprendre a ser discernidors.
(Proverbis 5:4, 5) Però al capdavall resulta més amarga que l’absenta i esdevé acerada com una espasa de dos talls. 5 Els seus peus t’arrosseguen a la mort, al país dels morts condueixen els seus passos.
w00 15/7 29 § 2
Pots mantindre’t net enmig d’un món immoral
Els efectes de la immoralitat sexual són més amargs que l’absenta i més esmolats que una espasa de dos talls. Són dolorosos i mortals. Una mala consciència, un embaràs no desitjat o una malaltia de transmissió sexual són algunes de les amargues conseqüències de la immoralitat sexual. I pensa en el gran dolor emocional que experimenta un cònjuge quan l’altre li és infidel. Un sol acte d’infidelitat pot produir ferides tan profundes que duren tota la vida. Aixina és, la immoralitat causa molt de mal.
w00 15/7 29 § 5
Pots mantindre’t net enmig d’un món immoral
Hem de mantindre’ns tan llunt com siga possible de la gent immoral. Per què hauríem d’exposar-nos al seu estil de vida escoltant música degradant, veient entreteniment depravat o mirant pornografia? (Proverbis 6:27; 1 Corintis 15:33; Efesis 5:3-5) A més, que insensat seria atraure la seua atenció flirtejant amb ells o no vestint-nos i arreglant-nos amb modèstia (1 Timoteu 4:8; 1 Pere 3:3, 4).
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 5:1-23) Fill meu, estigues atent a la meua saviesa, fixa’t en el meu enteniment, 2 i tindràs clarividència, parlaràs sabent de què parles. 3 La dona seductora atrau amb llavis de mel i la seua paraula és més untuosa que l’oli, 4 però al capdavall resulta més amarga que l’absenta i esdevé acerada com una espasa de dos talls. 5 Els seus peus t’arrosseguen a la mort, al país dels morts condueixen els seus passos. 6 No va per camins de vida, i el seu rastre es perd d’improvís. 7 Per tant, fills, escolteu-me, no rebutgeu els meus consells. 8 Allunya d’ella el teu camí, no t’atanses al portal de sa casa: 9 el teu honor estaria a mercé d’altri, el marit, implacable, arruïnaria la teua vida. 10 Uns desconeguts es fartarien del teu esforç, del teu treball en viuria gent estranya; 11 i tu, al final, et lamentaries, amb el cos del tot esgotat, 12 i diries: «Com és que vaig avorrir la correcció i el meu cor va menysprear tots els avisos? 13 Per què no he escoltat la veu dels mestres ni he fet cas dels seus preceptes? 14 He estat a punt de sofrir grans mals enmig del poble reunit.» 15 Beu l’aigua de la pròpia cisterna, la que brolla al mig del teu pou. 16 ¿S’ha de perdre l’aigua de la teua font? ¿L’abocaran les séquies per les places? 17 Ha de ser teua, teua i prou; no la compartisques amb cap estrany. 18 Que siga la teua font beneïda! Frueix de l’esposa de la teua joventut, 19 cérvola amable, delicada daina: deixa’t perdre en les seues carícies, que sempre t’embriague el seu amor. 20 Per què, fill meu, t’has d’embriagar de la dona seductora? Per què t’has de llançar als braços de l’estranya? 21 Cert, el Senyor observa els camins de l’home, coneix tots els seus passos. 22 Les pròpies culpes atrapen l’injust, cau en la xàrcia del propi pecat. 23 Morirà perquè no sap dominar-se, tanta neciesa el perdrà.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Pren mesures per a mantindre’t moralment net si estàs eixint amb algú
(Proverbis 13:12) L’esperança que es retarda afligeix el cor, la que es compleix alimenta com l’arbre de la vida.
(Proverbis 28:26) És un neci qui es refia d’ell mateix, se salvarà qui es comporta amb saviesa.
DEL 24 AL 30 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 6
Què podem aprendre de les formigues?
(Proverbis 6:6) Vés a mirar la formiga, gandul; t’alliçonarà veure què fa:
((Proverbis 6:7, 8) no té comandant, ni capatàs ni patró, 8 però arreplega aliment a l’estiu, es proveeix durant la collita.
it-1 1175 § 5–1176 § 1
Formiga
Saviesa instintiva. La “saviesa” de les formigues no és el resultat del raonament intel·ligent, sinó de l’instint amb el qual les ha dotat el seu Creador. La Bíblia diu que les formigues arrepleguen en l’estiu i es proveïxen durant la collita (Pr 6:8). Una de les espècies més comunes en Territoris Palestins és la formiga recol·lectora (Messor semirufus). Esta espècie és coneguda per arreplegar menjar durant la primavera i l’estiu per a utilitzar-lo la resta de l’any, inclòs l’hivern, quan és molt més difícil obtindre l’aliment. A sovint es pot trobar esta formiga en les eres, on hi ha abundància de llavors. Si, a causa de la pluja, la humitat afecta els seus magatzems, la formiga és capaç de traure les llavors a l’exterior per a secar-les al sol. També se sap que mossega el germen de la llavor per a evitar que germine mentres està emmagatzemada. Esta classe de formiga recol·lectora és també coneguda per fer camins ben marcats i deixar les corfes de les llavors fora del formiguer.
Característiques exemplars. Una breu investigació de les formigues reforça esta exhortació: «Vés a mirar la formiga, gandul; t’alliçonarà veure què fa» (Pr 6:6). Les formigues no només es distingixen per la seua previsió instintiva, sinó també per la seua persistència i determinació. A sovint s’obstinen a arrastrar objectes que pesen el doble del seu pes o més, fan sempre el màxim per a complir amb la seua tasca i es neguen a tornar cap arrere encara que caiguen, s’esvaren o redolen per costeres empinades. A més, són molt cooperatives, mantenen el seu formiguer ben net i es preocupen per les seues companyes ajudant-les a tornar al formiguer si estan ferides o molt cansades.
(Proverbis 6:9-11) I tu, gandul, quan deixaràs de dormir?, quan et llevaràs la son de les orelles?: 10 a estones dormir, a estones ensopir-te, a estones descansar amb els braços plegats, 11 i t’assalta la pobresa com un emboscat, la misèria, com un bandoler.
w00 15/9 26 § 3, 4
Protegix la teua reputació
Veritat que hauríem de ser tan treballadors com la formiga? És bo que treballem de valent i que ens esforcem sempre per millorar en la nostra faena, siga que ens supervisen o no. Per això, tant en l’escola com en el nostre lloc de treball o al participar en activitats espirituals, sempre hem d’esforçar-nos per donar lo millor de nosaltres. Tal com la formiga es beneficia de ser tan treballadora, Déu també vol que vegem els beneficis de treballar de valent (Eclesiastés 3:13, 22; 5:17 [Eclesiastés 5:18 TNM]). Alguns d’estos beneficis seran tindre una bona consciència i satisfacció personal (Eclesiastés 5:12).
Salomó utilitza dos preguntes retòriques per a espavilar als ganduls: «I tu, gandul, quan deixaràs de dormir?, quan et llevaràs la son de les orelles?: a estones dormir, a estones ensopir-te, a estones descansar amb els braços plegats, i t’assalta la pobresa com un emboscat, la misèria, com un bandoler» (Proverbis 6:9-11). Mentres el gandul està gitat, la pobresa i la misèria s’apoderen d’ell com un bandoler, i els camps s’omplin de cards i males herbes (Proverbis 24:30, 31). Els seus negocis no tarden a tindre pèrdues. Quant de temps tolerarà un patró a un malfaener? O pot esperar un estudiant que és massa vago que li vaja bé en l’escola?
Joies espirituals
(Proverbis 6:16-19) Sis coses odia el Senyor i en detesta igualment una setena: 17 ulls altius, llengua mentidera, mans tacades de sang innocent, 18 cor que maquina malvestats, peus delerosos de córrer cap al mal, 19 un testimoni fals i mentider, i l’home que enemista germans.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 6:1-26) Fill meu, si has eixit fiador d’un amic teu, pensa que has avalat un estrany: 2 la pròpia boca t’ha fet caure en la trampa, t’ha fet presoner la paraula donada. 3 Per alliberar-te’n, fill meu, fes això: com que estàs en mans d’un altre, vés a trobar-lo, importuna’l, mareja’l. 4 No deixes que s’adormen els teus ulls ni que s’acluquen les teues parpelles. 5 Allibera-te’n, com la gasela del caçador, com l’ocell del filat de l’ocellaire. 6 Vés a mirar la formiga, gandul; t’alliçonarà veure què fa: 7 no té comandant, ni capatàs ni patró, 8 però arreplega aliment a l’estiu, es proveeix durant la collita. 9 I tu, gandul, quan deixaràs de dormir?, quan et llevaràs la son de les orelles?: 10 a estones dormir, a estones ensopir-te, a estones descansar amb els braços plegats, 11 i t’assalta la pobresa com un emboscat, la misèria, com un bandoler. 12 L’home malvat, l’home pervers, va amb l’engany a la boca. 13 Fa l’ullet, avisa amb els peus, fa senyes amb els dits, 14 amb mala idea maquina maldats i tothora provoca baralles. 15 Per això, de sobte, el sorprendrà l’aiguat; serà esclafat en un instant, sense remei. 16 Sis coses odia el Senyor i en detesta igualment una setena: 17 ulls altius, llengua mentidera, mans tacades de sang innocent, 18 cor que maquina malvestats, peus delerosos de córrer cap al mal, 19 un testimoni fals i mentider, i l’home que enemista germans. 20 Fes cas, fill meu, del mestratge del pare, no rebutges la instrucció de la mare. 21 Porta’ls sempre penjats sobre el teu cor, lliga-te’ls com un collaret: 22 quan camines, et guiaran; quan dormes, et vetlaran; quan et despertes, et parlaran. 23 El mestratge és llàntia i la instrucció és llum, dóna vida la correcció que amonesta. 24 Et guardaran de la dona malèfica, de l’ensucrada llengua de la seductora. 25 No cobeges en el cor la seua bellesa, que no et seduïsquen les seues mirades. 26 Per una prostituta es paga un mos de pa, però el preu d’una casada és la teua vida.
DEL 31 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 7
Evita les temptacions
(Proverbis 7:7-9) vaig veure, entre jovenalla inexperta, un jovenet mancat de senderi. 8 Travessava el carrer, prop del cantó, i de dret enfilava la casa d’una dona. 9 Era hora foscant, quan mor el dia i davallen nit i tenebra.
(Proverbis 7:10) Veig que la dona va a trobar-lo, amb parament de prostituta i l’engany al cor;
(Proverbis 7:13-21) Abraça el jove, el besa i li diu, descarada: 14 «Tinc a punt un convit sagrat: hui he complit una promesa; 15 per això t’he eixit al pas, et volia conéixer i finalment ara et trobe. 16 He guarnit el divan amb robes vistoses, amb teles fines i virolades d’Egipte; 17 he perfumat el llit amb mirra, amb àloe i cinnamom. 18 Vine, fem l’amor fins al matí, embriaguem-nos de carícies; 19 el meu home no és a casa, és lluny, ha eixit de viatge; 20 s’ha endut la bossa dels diners i no torna fins a mitjan mes.» 21 A força d’afalacs se’l guanya, el conquista amb paraules seductores:
w00 15/11 30 § 4-6
«Guarda els meus preceptes i viuràs»
Els llavis de la dona són melosos. És descarada i s’expressa amb seguretat. Cada cosa que diu està especialment calculada per a seduir el jove. Per a donar-li a entendre que és justa, li diu que ha fet sacrificis de comunió i ha complit amb els seus vots eixe dia, insinuant aixina que és una persona espiritual. Els sacrificis de comunió que s’oferien en el temple consistien en carn, farina, oli i vi (Levític 19:5, 6; 22:21; Nombres 15:8-10). A més, la persona que oferia el sacrifici de comunió podia agarrar-ne part per a la seua família i per a ella. Aixina que amb les seues paraules la dona li està insinuant al jove que en sa casa hi ha molt de menjar i beguda. La seua intenció està clara: vol que el jove s’ho passe bé. Li diu que ha eixit de casa a buscar-lo a ell específicament. ¿Algú podria ser tan ingenu per a creure’s esta història? Un biblista diu: «És de veres que la dona ix a buscar a algú, però ix realment a buscar-lo a ell en concret? Només un estúpid podria creure’s açò».
Després d’haver-lo atret amb la seua manera de vestir, amb les seues paraules aduladores, abraçant-lo i amb el sabor dels seus llavis, esta dona seductora ara utilitza el sentit de l’olfacte i li diu: «He guarnit el divan amb robes vistoses, amb teles fines i virolades d’Egipte; he perfumat el llit amb mirra, amb àloe i cinnamom [canella]» (Proverbis 7:16, 17). La dona ha preparat de manera atractiva el seu llit amb teles fines i vistoses d’Egipte, i l’ha perfumat amb mirra, àloe i canella.
Ella continua dient-li: «Vine, fem l’amor fins al matí, embriaguem-nos de carícies». Esta invitació inclou molt més que un sopar per a dos: ella li promet que disfrutarà de relacions sexuals. Al jove això li pareix una aventura meravellosa. A més, per a acabar de convéncer-lo, li diu: «El meu home no és a casa, és lluny, ha eixit de viatge; s’ha endut la bossa dels diners i no torna fins a mitjan mes» (Proverbis 7:18-20). Ella li garantix que estaran segurs perquè el seu home se n’ha anat de viatge de negocis i tardarà a tornar. De quina manera més astuta enganya el jove! «Ella l’aparta del bon camí amb gran persuasió. El seduïx amb paraules meloses» (Proverbis 7:21 TNM). Només un home del nivell moral de Josep podria resistir una situació tan temptadora (Gènesi 39:9, 12). El tindrà este jove?
(Proverbis 7:22, 23) d’una revolada, ell se’n va darrere d’ella, com un bou portat a l’escorxador, com un cérvol atrapat a la trampa 23 mentre espera el dard que el remate, com l’ocell que va de cap al filat sense saber que s’hi juga la vida.
w00 15/11 31 § 2
«Guarda els meus preceptes i viuràs»
La invitació és irresistible per al jove. No fa cas del sentit comú i va darrere de la dona com un bou que és portat a l’escorxador. És arrastrat al pecat igual que un home emmanillat que no pot escapar al seu castic. No veu el perill fins que un dard el remata, és a dir, fins que rep una ferida que li pot causar la mort. Esta mort pot ser física, per exposar-se a malalties de transmissió sexual; però també pot ser espiritual, «s’hi juga la vida» (Proverbis 7:22, 23). La seua vida al complet es veu seriosament afectada i, a més, ha pecat greument contra Déu. Aixina que s’afanya a caure en les garres del pecat com un pardalet que cau en una trampa.
Joies espirituals
(Proverbis 7:7) vaig veure, entre jovenalla inexperta, un jovenet mancat de senderi.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 7:6-20) De la finestra de casa, mirant jo darrere la reixa, 7 vaig veure, entre jovenalla inexperta, un jovenet mancat de senderi. 8 Travessava el carrer, prop del cantó, i de dret enfilava la casa d’una dona. 9 Era hora foscant, quan mor el dia i davallen nit i tenebra. 10 Veig que la dona va a trobar-lo, amb parament de prostituta i l’engany al cor; 11 és una dona bulliciosa i insolent, que mai no para a casa: 12 ara a la plaça, ara al carrer, a cada cantó està a l’aguait. 13 Abraça el jove, el besa i li diu, descarada: 14 «Tinc a punt un convit sagrat: hui he complit una promesa; 15 per això t’he eixit al pas, et volia conéixer i finalment ara et trobe. 16 He guarnit el divan amb robes vistoses, amb teles fines i virolades d’Egipte; 17 he perfumat el llit amb mirra, amb àloe i cinnamom. 18 Vine, fem l’amor fins al matí, embriaguem-nos de carícies; 19 el meu home no és a casa, és lluny, ha eixit de viatge; 20 s’ha endut la bossa dels diners i no torna fins a mitjan mes.»
DEL 7 AL 13 D’ABRIL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 8
Escolta la saviesa de Jesús
(Proverbis 8:1) ¿No sentiu com crida la Saviesa, com alça la veu la intel·ligència?
(Proverbis 8:4) «Vos cride a tots vosaltres, la meua veu es dirigeix a tot el món.
cf 130 § 7
«Jo estime el Pare»
7 En Proverbis 8:22 (TNM) la saviesa diu: «Jehovà em va produir com a principi de la seua activitat, la primera de les seues gestes de fa molt de temps». Ací ha d’estar parlant d’alguna cosa més que de la saviesa com a tal perquè, com Jehovà sempre ha existit i sempre ha sigut savi, esta qualitat no ha tingut mai un principi (Salm 90:2). En canvi, el seu Fill Jesús sí que va tindre un principi perquè va ser creat. De fet, podem dir que ell és «el primogènit de tota la creació» (Colossencs 1:15 TNM). Com descriu Proverbis, el Fill va arribar a existir abans que els cels i la terra foren creats. Per tant, en la seua funció de Paraula o portaveu de Jehovà, ell era l’expressió perfecta de la saviesa de son Pare (Joan 1:1).
cf 131 § 8, 9
«Jo estime el Pare»
8 En què va estar ocupat el Fill durant eixe gran període de temps abans de vindre a la terra? En Proverbis 8:30 ens diu que ell va estar al costat de Déu com a «mestre d’obres». Això què significa? En Colossencs 1:16 ens ho explica: «Ja que Déu ha creat per ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra [...]. Tot ha estat creat per ell i destinat a ell». Aixina que Jehovà, el Creador, va utilitzar el seu Fill, el Mestre d’Obres, per a crear totes les altres coses: des de les criatures celestials fins a l’immens univers. Això inclou la Terra i la seua meravellosa varietat d’animals i plantes, aixina com la culminació de la creació terrestre: el ser humà. En certa manera podem comparar la col·laboració del Pare i el Fill a la que tenen un arquitecte i un constructor. Este últim realitza els enginyosos projectes de l’arquitecte. Aixina que, quan alguna cosa de la creació ens fascina, en realitat, li estem donant reconeixement al Gran Arquitecte (Salm 19:2 [Salm 19:1 TNM]). Però també ens recorda el gran període de temps que el Creador i el «mestre d’obres» treballaren junts.
9 Quan dos humans imperfectes treballen junts, a voltes els costa dur-se bé. Però eixe no és el cas de Jehovà i el seu Fill. El Fill va treballar durant milions i milions d’anys al costat de son Pare, i va dir: «Sempre em sentia feliç davant d’ell» (Proverbis 8:30 TNM). Sí, el Fill estava encantat d’estar en companyia de son Pare, i el Pare sentia el mateix per ell. A mesura que el Fill anava imitant les qualitats de son Pare, se li pareixia cada volta més. No ens estranya que la relació entre ells fora tan forta. I podem dir sense cap dubte que este és el vincle d’amor més antic i més fort de tot l’univers.
(Proverbis 8:32) »Escolteu-me, doncs, fills: feliços els qui segueixen els meus camins!
(Proverbis 8:35) «Qui em troba, troba la vida, i el Senyor li concedeix el seu favor,
Valorem a Jesús, el David i el Salomó major
14 Només un humà va superar la saviesa de Salomó. Eixe va ser Jesucrist, qui es descriu a si mateix com: «Algú més important que Salomó» (Mat. 12:42). Jesús tenia «paraules de vida eterna» (Jn. 6:68). Per exemple, el Sermó de la Muntanya amplia alguns dels principis dels proverbis de Salomó. Este rei va descriure algunes de les coses que fan feliços als adoradors de Jehovà (Prov. 3:13; 8:32, 33; 14:21; 16:20). Però Jesús va emfatitzar que la verdadera felicitat prové de les coses que estan relacionades amb l’adoració a Jehovà i amb el compliment de les Seues promeses. Ell va dir: «Feliços els que reconeixen les seues necessitats espirituals, perquè d’ells és el Regne del cel» (Mat. 5:3). Aquells que apliquen els principis que trobem en les ensenyances de Jesús s’acosten més a Jehovà, «la font de la vida» (Sal. 36:10 [Salm 36:9 TNM]; Prov. 22:11; Mat. 5:8). Jesucrist personifica la «saviesa de Déu» (1 Cor. 1:24, 30). I, com a Rei messiànic, Jesucrist té «l’esperit de saviesa» (Isa. 11:2 TNM).
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 8:22-36) »El Senyor em posseïa al començament, abans de les seues obres, des de sempre. 23 Em va formar a l’inici del temps, des de l’origen, des del primer moment de la terra. 24 Em va infantar quan els oceans no existien ni brollaven les fonts d’aigua viva. 25 Abans que s’assentaren les muntanyes, abans dels tossals, ja m’havia infantat, 26 quan encara no havia fet l’amplària de la terra, el primer grapat de fang dels continents. 27 Jo hi era quan desplegava la volta del cel i marcava un horitzó a l’oceà; 28 quan a dalt penjava els núvols i contenia les aigües abismals; 29 quan imposava un límit a la mar que les aigües no han de traspassar, i quan senyalava els fonaments de la terra. 30 Jo era al seu costat com un mestre d’obres i feia les seues delícies cada dia, jugant davant d’ell sense parar. 31 Jugava per la terra que ell havia creat, i m’era deliciosa la companyia dels hòmens. 32 »Escolteu-me, doncs, fills: feliços els qui segueixen els meus camins! 33 Accepteu de formar-vos i posareu enteniment; no ho refuseu per res. 34 Feliç l’home que m’escolta, que vetla cada dia al meu portal vigilant el llindar de ma casa! 35 Qui em troba, troba la vida, i el Senyor li concedeix el seu favor, 36 però el qui no em troba, es perjudica a ell mateix. Els qui m’odien, estimen la mort.»
DEL 14 AL 20 D’ABRIL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 9
Sigues savi i no insolent
(Proverbis 9:7, 8a) Rebrà insults, qui repta l’insolent; qui reprén el malvat en rebrà injúries. 8 No blasmes l’insolent, que t’odiarà; reprén, en canvi, el prudent i t’estimarà.
(Proverbis 9:8b, 9) No blasmes l’insolent, que t’odiarà; reprén, en canvi, el prudent i t’estimarà. 9 El savi serà més savi si l’instrueixes; alliçona el just i augmentarà el seu saber.
w01 15/5 30 § 1, 2
La saviesa allargarà els nostres dies
La manera com respon a la censura la persona sàvia és completament diferent de com respon l’insolent. Salomó diu: «Reprén [...] el prudent i t’estimarà. El savi serà més savi si l’instrueixes» (Proverbis 9:8b, 9a). Una persona sàvia sap que «la correcció, de moment, no pareix que porte alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d’una vida justa» (Hebreus 12:11). Encara que el consell puga paréixer dolorós, per què hauríem de rebutjar-lo o posar-nos a la defensiva si acceptar-lo ens ajudarà a ser més savis?
El savi rei Salomó continua dient: «Alliçona el just i augmentarà el seu saber» (Proverbis 9:9b). Ningú és massa savi o massa vell per a continuar aprenent. Quant que ens agrada vore com inclús aquells que són molt majors accepten la veritat i es dediquen a Jehovà. Esforcem-nos per continuar aprenent i per mantindre la nostra ment activa.
(Proverbis 9:12) Si ets prudent, és en profit teu; si ets insolent, ho pagues tu sol.
w01 15/5 30 § 5
La saviesa allargarà els teus dies
Esforçar-nos per ser savis és la nostra responsabilitat personal. Per a emfatitzar este fet, Salomó diu: «Si ets prudent, és en profit teu; si ets insolent, ho pagues tu sol» (Proverbis 9:12). El savi ho és per al seu propi benefici, mentres que l’insolent és culpable del seu propi sofriment. Per això, com seguem el que sembrem, hem de parar «l’orella a la saviesa» (Proverbis 2:2).
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 9:1-18) La Saviesa s’ha fet un palau amb set columnes ben tallades, 2 ha matat el bestiar, ha preparat el vi i fins ha parat la taula; 3 ha enviat les serventes, fa una invitació des del punt més alt de la ciutat: 4 «Veniu ací, gent inexperta, als qui no teniu enteniment vos dic: 5 veniu a menjar el meu aliment, a beure el vi que he preparat; 6 aparteu-vos dels inexperts i viureu, empreneu el camí de la intel·ligència.» 7 Rebrà insults, qui repta l’insolent; qui reprén el malvat en rebrà injúries. 8 No blasmes l’insolent, que t’odiarà; reprén, en canvi, el prudent i t’estimarà. 9 El savi serà més savi si l’instrueixes; alliçona el just i augmentarà el seu saber. 10 Venerar el Senyor és primícia de saviesa, el coneixement diví fa ser intel·ligent. 11 La saviesa allargarà els teus dies, multiplicarà els anys de la teua vida. 12 Si ets prudent, és en profit teu; si ets insolent, ho pagues tu sol. 13 La Neciesa és una dona esvalotada, ignorant, no sap què fa; 14 s’asseu en un tron a la porta de casa, en el punt més alt de la ciutat, 15 i convida els vianants, que van fent el seu camí: 16 «Veniu ací, gent inexperta, als qui no teniu enteniment vos dic: 17 l’aigua robada és més dolça; el menjar prohibit, més saborós.» 18 Però ells no saben que allí ronden les ombres, que els seus convidats baixen al país dels morts.
DEL 21 AL 27 D’ABRIL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 10
Què ens fa realment rics?
(Proverbis 10:4, 5) Mans inactives empobreixen, mans diligents enriqueixen. 5 Qui recull a l’estiu és home prudent; un desgraciat, el qui s’adorm en temps de sega.
w01 15/7 25 § 1-3
Les benediccions són per al just
Una de les moltes maneres com es beneficia el just és la que menciona Proverbis 10:4, 5: «Mans inactives empobreixen, mans diligents enriqueixen. Qui recull a l’estiu és home prudent; un desgraciat, el qui s’adorm en temps de sega».
Les paraules que el rei dirigix als treballadors durant la sega són molt significatives ja que no és un moment per a descansar, sinó que és un temps per a treballar de valent. Sí, és temps d’actuar amb urgència.
Pensant en la sega, no de gra, sinó de persones, Jesús va dir als seus deixebles: «La collita és gran, però hi ha pocs treballadors. Per tant, supliqueu a l’Amo que envie treballadors a la seua collita» (Mateu 9:35-38). En l’any 2000 més de 14 milions de persones assistiren al Memorial de la mort de Jesús, més del doble de la quantitat de testimonis de Jehovà. Qui pot negar que els camps estan blancs per a la sega? (Joan 4:35) Els verdaders adoradors li demanen a l’Amo més obrers. I en harmonia amb eixa petició, continuen esforçant-se de valent en l’obra de fer deixebles (Mateu 28:19, 20). Jehovà ha beneït molt els seus esforços. Durant l’any de servici del 2000, més de 280.000 persones es batejaren, i també estan esforçant-se per ser mestres de la Paraula de Déu. Tots podem experimentar goig i satisfacció en la sega al participar plenament en l’obra de fer deixebles.
(Proverbis 10:15, 16) La riquesa és la plaça forta del ric; la pobresa, la ruïna del pobre. 16 El sou del just és la vida, un final desastrós és el sou del malvat.
w01 15/9 24 § 3, 4
Caminem en la senda de la rectitud
Salomó destaca la importància de la justícia al dir: «La riquesa és la plaça forta del ric; la pobresa, la ruïna del pobre. El sou del just és la vida, un final desastrós és el sou del malvat» (Proverbis 10:15, 16).
Igual que una torre fortificada dona cert grau de seguretat a les persones que viuen en ella, les riqueses poden servir com a protecció en algunes circumstàncies de la vida. Per contra, la pobresa pot ser desastrosa quan ens enfrontem a situacions inesperades (Eclesiastés 7:12). No obstant això, Salomó podia estar insinuant un perill tant per als rics com per als pobres. Una persona rica potser se sent inclinada a confiar completament en les seues riqueses, imaginant-se que són com «una muralla inaccessible» (Proverbis 18:11). I el pobre pot pensar equivocadament que, per culpa de la seua pobresa, està condemnat a un futur sense esperança. Cap dels dos estaria fent-se un bon nom davant de Déu.
it-1 309
Benedicció
Jehovà beneïx els humans. «La benedicció de Jehovà és la que dona riquesa, i ell no afig cap dolor amb ella» (Pr 10:22 TNM). Jehovà beneïx les persones que tenen la seua aprovació protegint-les, ajudant-les, guiant-les, fent que prosperen i cobrint les seues necessitats. La seua benedicció produïx resultats molt beneficiosos per a eixes persones.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 10:1-19) Proverbis de Salomó. Un fill entenimentat alegra pare i mare, un neci els entristeix. 2 Béns mal adquirits no fan profit, l’honradesa salva de la mort. 3 El Senyor no permet que el just passe fam, però es nega a satisfer la fam del malvat. 4 Mans inactives empobreixen, mans diligents enriqueixen. 5 Qui recull a l’estiu és home prudent; un desgraciat, el qui s’adorm en temps de sega. 6 Plouen benediccions sobre el cap del just, però la mala fama cobreix el malvat. 7 La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat. 8 El clarivident accepta els preceptes, el qui parla perquè sí es perdrà. 9 Qui va amb sinceritat va segur; a qui va amb replecs prompte l’atrapen. 10 Fer l’ullet porta problemes, xarrar sense fre duu a la perdició. 11 Els llavis del just són font de vida, els del malvat encobreixen violència. 12 L’odi encén la brega, l’amor cobreix les ofenses. 13 Paraules prudents, als llavis del savi; a l’esquena del neci, un bon bastó. 14 El savi no escampa allò que sap; parla el neci i tot són desastres. 15 La riquesa és la plaça forta del ric; la pobresa, la ruïna del pobre. 16 El sou del just és la vida, un final desastrós és el sou del malvat. 17 Qui es deixa formar s’encamina a la vida, qui rebutja advertiments s’extravia. 18 Qui amaga l’odi és un hipòcrita, qui escampa calúmnies és un estúpid. 19 Qui molt xarra no evita la falta, l’home entenimentat mesura les paraules.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Quines benediccions fan als servents de Déu realment rics?
(Salm 4:4 [Salm 4:3 TNM]) Sapieu que el Senyor ha escollit l’home que li és fidel. El Senyor m’escolta sempre que l’invoque.
DEL 28 D’ABRIL AL 4 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 11
No ho digues!
w02 15/5 26 § 4
La integritat guia als justos
Tant la integritat dels justos com la maldat de les persones roïnes afecten altres persones. Com va dir el rei Salomó: «Amb la seua boca, l’apòstata porta els altres a la ruïna, però amb coneixement s’allibera els justos» (Proverbis 11:9 TNM). Qui pot negar que la calúmnia, el xafardeig, les obscenitats i parlar sense trellat perjudica els altres? Per una altra banda, el just parla amb puresa, amb trellat i amb consideració. Com diu el text, se l’allibera amb coneixement perquè la seua integritat li dona els raonaments necessaris per a demostrar que els seus acusadors mentixen.
(Proverbis 11:11) Una ciutat puja amb la benedicció dels honrats, les paraules dels malvats la derroquen.
w02 15/5 27 § 2, 3
La integritat guia als justos
Els bons ciutadans promouen la pau, el benestar i ajuden a altres membres de la comunitat. D’eixa manera, les ciutats prosperen. Per contra, els ciutadans que escampen calúmnies, coses negatives o falsedats poden causar malestar, infelicitat, desunió i problemes; especialment quan estes persones tenen certa influència. Eixa classe de ciutats sofrixen desorde, corrupció i decadència moral i potser també econòmica.
El consell que trobem en Proverbis 11:11 aplica de la mateixa manera als servents de Déu que es reunixen en congregacions, que podem comparar a ciutats. Quan les persones espirituals (és a dir, que són rectes i que es guien per la seua integritat) influïxen en els altres, fan que la congregació siga feliç, activa i servicial. Això dona glòria a Jehovà, i ell beneïx eixes congregacions i fa que prosperen espiritualment. A voltes, pot ser que uns pocs se senten descontents, insatisfets, que troben faltes i que critiquen amargament la manera com es fan les coses. Estes persones poden ser com una «arrel amargant» que pot estendre’s i enverinar a altres que en un principi no tenien la mateixa opinió (Hebreus 12:15). A sovint, esta classe de persones sol desitjar més autoritat i prominència. Escampen rumors com, per exemple, que es cometen injustícies o hi ha racisme en la congregació o per part dels ancians. De fet, amb la seua boca poden causar divisions entre els germans. No hauríem d’escoltar eixos rumors, més bé, hauríem d’esforçar-nos per ser persones espirituals que contribuïxen a la pau i la unitat de la congregació.
(Proverbis 11:12, 13) El qui parla dels altres amb menyspreu és un insensat, l’home entenimentat sap callar. 13 El xafarder tot ho xarra, el discret guarda el secret.
Joies espirituals
(Proverbis 11:17) L’home generós troba en ell mateix la recompensa; a l’home cruel, el mal li retorna.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 11:1-20) El Senyor detesta les balances falses, però els pesos exactes el complauen. 2 L’arrogància provoca menyspreu; la saviesa es troba en la humilitat. 3 Als honrats els guia la pròpia rectitud; als perversos els perdrà la seua falsedat. 4 La riquesa serà inútil el dia del juí; només la justícia salvarà de la mort. 5 La justícia fa planer el camí del just, el malvat caurà per la seua injustícia. 6 L’honradesa dels rectes els salva, la pròpia cobdícia atrapa els traïdors. 7 Mor el malvat i mor la seua esperança, se li esfuma l’anhel de ser ric. 8 El just és salvat del perill, el seu lloc l’ocupa un malvat. 9 La boca del malvat arrasa tots; el just, que ho sap, se n’escapa. 10 La felicitat dels justos alegra la ciutat, si els malvats es perden hi ha cants de joia. 11 Una ciutat puja amb la benedicció dels honrats, les paraules dels malvats la derroquen. 12 El qui parla dels altres amb menyspreu és un insensat, l’home entenimentat sap callar. 13 El xafarder tot ho xarra, el discret guarda el secret. 14 Un poble mal governat s’afona, molts bons consellers el salven. 15 És molt dolent avalar un desconegut; qui ho evita estarà tranquil. 16 La dona amable rep honors, l’home decidit s’enriqueix. 17 L’home generós troba en ell mateix la recompensa; a l’home cruel, el mal li retorna. 18 Guany aparent és el sou del malvat; qui sembra dretura té paga segura. 19 Obrar el bé porta a la vida; fer el mal, a la mort. 20 El Senyor detesta el cor fals, però es complau en la conducta sincera.
VISQUEM COM A CRISTIANS
No deixes que la teua llengua trenque la pau
(Jaume 3:8) Però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no es domina, va plena de verí mortal.
(Proverbis 27:2) Que t’alabe la boca d’un altre, la paraula d’un estrany, no la teua.
(Eclesiastés 10:1) Així com una mosca morta pot corrompre un perfum, un bri de neciesa pesa més que saviesa i honor.
(1 Timoteu 5:13) A més a més, com que no tenen res a fer, s’acostumen a anar de casa en casa i així no tan sols es tornen ocioses, sinó també xarraires i curioses, i parlen del que no haurien de parlar.
(Efesis 4:26) Si vos disgusteu amb algú, no l’ofengueu; que la posta de sol no vos trobe encara ressentits.
(Proverbis 29:22) L’home de mal geni encén la lluita, el rabiüt promou delictes.