Com tindre un festeig que complisca el seu propòsit

1, 2. Què opinen alguns sobre el festeig?

EL FESTEIG és una etapa de la vida molt feliç i emocionant. Si estàs festejant, està clar que voldràs disfrutar d’esta etapa. De fet, això és el que els passa a moltes parelles. Per exemple, Tsion,a una germana d’Etiòpia, diu: «Un dels moments més feliços de la meua vida va ser quan el meu home i jo festejàvem. Encara que parlàvem d’assumpts importants, també ens réiem molt. Em va fer molt feliç trobar la meua mitja taronja».

² No obstant això, Alessio, un germà dels Països Baixos, també reconeix: «Vaig disfrutar del festeig, però no va ser un camí de roses». En este article, vorem alguns reptes que afronten els nóvios i com els principis bíblics poden ajudar-los a tindre un bon festeig. També vorem com la resta de la congregació pot donar-los suport.

EL PROPÒSIT DEL FESTEIG

3. Quin és el propòsit del festeig? (Proverbis 20:25)

³ Encara que el festeig és una etapa molt bonica, també és un pas molt important perquè pot portar al matrimoni. El dia de la boda, els nóvios fan un vot, en el qual prometen davant de Jehovà que es voldran i es respectaran mentres visquen. Abans de fer qualsevol vot, hauríem de considerar l’assumpt amb deteniment. I açò és especialment cert en el cas del matrimoni (llig Proverbis 20:25). El festeig permet a la parella conéixer-se millor i prendre una bona decisió. Algunes voltes decidiran casar-se i altres acabar la relació. Si una parella trenca, no significa que el festeig haja fallat. Més bé, ha complit el seu propòsit: ajudar-los a prendre una bona decisió.

4. Per què hauríem de tindre el punt de vista correcte sobre el festeig?

⁴ Per què és important tindre el punt de vista correcte sobre el festeig? Perquè quan els fadrins el tenen, no li demanen a ningú festejar si no tenen la intenció de casar-se. Però els fadrins no són els únics que han de tindre el punt de vista correcte sobre el festeig, tots l’hem de tindre. Per exemple, alguns pensen que el festeig sempre ha d’acabar en matrimoni. Com afecta esta forma de pensar als germans i germanes fadrines? Melissa, una germana fadrina dels Estats Units, diu: «Les parelles de testimonis reben molta pressió quan estan festejant. Com a resultat, algunes eviten posar fi a una relació que no funciona. I altres fadrins ni tan sols s’atrevixen a començar-ne una. Tot açò pot causar molta ansietat».

CONEIXEU-VOS BÉ

5, 6. En el festeig, quins detalls hauríeu de conéixer l’un de l’altre? (1 Pere 3:4)

⁵ Si estàs festejant, què t’ajudarà a decidir si et casaràs o no? Arribar a conéixer-vos bé. Abans de començar a eixir, probablement ja sabràs algunes coses de l’altra persona, però ara tindràs l’oportunitat de conéixer «la persona secreta del cor» (llig 1 Pere 3:4). Açò implica conéixer millor la seua forma de pensar, personalitat i espiritualitat. Amb el temps, seràs capaç de respondre preguntes com: «Serà esta persona un bon cònjuge per a mi?» (Prov. 31:26, 27, 30; Efe. 5:33; 1 Tim. 5:8). «Podré satisfer les seues necessitats emocionals? Podré viure amb els seus defectes?» (Rom. 3:23)b A mesura que aneu coneixent-vos, recordeu: la compatibilitat no la determina lo pareguts que sou, sinó la capacitat que teniu d’adaptar-vos l’un a l’altre.

⁶ Quines altres coses hauries de conéixer sobre l’altra persona durant el festeig? Abans que comencen a créixer els sentiments, pot ser que vullgues saber coses importants sobre l’altra persona, com per exemple quins plans té per al futur. Però, quan s’hauria de parlar sobre assumpts personals com la salut, càrregues econòmiques o traumes emocionals? No és necessari parlar de tot açò al principi. Si sents que és massa prompte parlar d’alguna d’estes qüestions, fes-li-ho saber a l’altra persona (compara-ho amb Joan 16:12). Per descomptat, a mesura que passe el temps, l’altra persona necessitarà tindre esta informació per a prendre una bona decisió. Aixina que en algun moment hauràs d’obrir-te.

7. Com pot una parella arribar a conéixer-se bé? (Consulta el quadro «Quan viviu llunt l’un de l’altre»; mira també les il·lustracions.)

⁷ Què pots fer per a arribar a conéixer bé a l’altra persona? Una de les millors maneres és parlar sincerament, fer preguntes i escoltar atentament (Prov. 20:5; Jau. 1:19). Per a conseguir-ho, podeu fer activitats que vos permeten conversar, com per exemple, menjar junts, passejar per llocs públics o predicar. També podeu aprendre molt l’un de l’altre passant temps amb familiars i amics. A més, planifica activitats que et mostren com actua l’altra persona en diferents circumstàncies i amb diferents persones. Fixa’t en el que Aschwin, un germà dels Països Baixos, va intentar fer. Respecte al temps que va estar festejant amb Alicia, diu: «Buscàrem fer activitats que ens ajudaren a conéixer-se bé. A sovint, eren coses senzilles com cuinar junts o fer les faenes de la casa. Mentres ho féiem, podíem vore les bones qualitats i les debilitats de l’altra persona».

8. Com podria beneficiar-se una parella de nóvios d’estudiar junts?

⁸ També pots conéixer bé a l’altra persona estudiant la Bíblia junts. Si arribeu a casar-vos, haureu de dedicar temps a l’adoració en família per a que Déu arribe a ser una part essencial del vostre matrimoni (Ecl. 4:12). Aixina que, per què no aparteu temps per a estudiar junts ara que esteu festejant? Per descomptat, una parella de nóvios no és una família i, per tant, ell encara no és el cap d’ella. Aixina que, a l’estudiar junts regularment, podràs vore quina classe de relació té l’altra persona amb Jehovà. Una parella dels Estats Units, Max i Laysa, al fer açò, trobaren un altre benefici. Ell diu: «Al principi d’eixir junts, començàrem a estudiar publicacions relacionades amb el festeig, el matrimoni i la vida familiar. Estes publicacions obriren la porta a conversacions sobre temes importants que no hagueren sorgit de forma natural».

ALTRES FACTORS A TINDRE EN COMPTE

9. Quins factors hauria de tindre en compte la parella a l’hora de decidir a qui contar-li que estan festejant?

⁹ A qui li hauríeu de dir que esteu festejant? Això és una cosa que heu de decidir com a parella. Al principi de la relació, és possible que vullgueu contar-ho només a unes poques persones, aixina evitareu pressions i preguntes innecessàries (Prov. 17:27). Però si no li ho dieu a ningú, pot ser que acabeu aïllant-vos per por que s’enteren els altres, i això pot ser perillós. Aixina que seria prudent dir-ho almenys a aquells que poden donar-vos bons consells i ajudar-vos d’altres maneres (Prov. 15:22). Per exemple, podríeu contar-ho a alguns familiars, amics madurs o ancians.

10. Què pot fer una parella per a tindre un festeig moralment net? (Proverbis 22:3)

¹⁰ Com podeu tindre un festeig moralment net? A mesura que els sentiments cresquen, és normal que vos sentiu més atrets l’un a l’altre. Com podeu evitar fer alguna cosa que desagrade a Jehovà? (1 Cor. 6:18) Eviteu conversacions immorals, estar els dos a soles i abusar de l’alcohol (Efe. 5:3). Totes estes coses poden augmentar el desig sexual i fer-vos més difícil actuar correctament. Seria bo que parlàreu a sovint de les mesures que prendreu per a tindre un festeig moralment net (llig Proverbis 22:3). Fixa’t què va ajudar a Dawit i Almaz d’Etiòpia. Ells diuen: «Passàvem temps junts en llocs concorreguts o en la companyia d’altres amics. Mai ens quedàvem a soles en un cotxe o en una casa. Aixina evitàvem situacions que podrien ser perilloses».

11. Quins factors hauria de tindre en compte una parella a l’hora de mostrar-se carinyo?

¹¹ I, què podem dir de les mostres de carinyo? Algunes podrien ser apropiades a mesura que avança la vostra relació. No obstant això, si els desitjos sexuals es fan molt forts, pot ser que deixeu de vore a l’altra persona de manera objectiva (Cànt. 1:2; 2:6). Si vos en passeu amb les mostres de carinyo, podríeu perdre el control i fer alguna cosa que desagrade a Jehovà (Prov. 6:27). Aixina que al principi del festeig, acordeu quins límits posareu d’acord amb els principis bíblics (1 Tes. 4:3-7).c Pregunteu-vos: «Què pensaria la gent de les nostres mostres de carinyo? Podrien estes mostres despertar els nostres desitjos sexuals?».

12. Què haurien de tindre en compte els nóvios quan sorgisquen problemes i desacords durant el festeig?

¹² Com podeu gestionar els problemes i els desacords? I si discutiu de tant en tant? Vol dir això que la relació no va bé? No necessàriament, en realitat totes les parelles discutixen. Un matrimoni fort està compost per dos persones que col·laboren per a superar les seues diferències. Aixina que, la manera que tingueu ara de resoldre els vostres problemes, demostrarà si sereu capaços de solucionar-los quan estigueu casats. Pregunteu-vos: «Podem parlar de les coses amb calma i respecte? Estem dispostos a admetre els nostres defectes i a intentar millorar? Ens costa cedir, disculpar-nos i perdonar?» (Efe. 4:31, 32). Aixina i tot, si durant el festeig esteu sempre discutint, el matrimoni no ho arreglarà. Si vos adoneu que l’altra persona no és l’adequada, lo millor per als dos seria tallar la relació.d

13. Què podria ajudar a la parella a decidir quant de temps hauria de durar el festeig?

¹³ Quant de temps hauria de durar el festeig? Les decisions precipitades a sovint porten males conseqüències (Prov. 21:5). Aixina que el festeig hauria de durar lo suficient com per a poder conéixer bé a l’altra persona, però no l’allargueu innecessàriament. De fet, la Bíblia també diu que «l’esperança que es retarda afligeix el cor» (Prov. 13:12). A més, quant més temps passeu junts, més difícil vos serà resistir les temptacions sexuals (1 Cor. 7:9). En lloc de centrar-vos en la duració del festeig, pregunteu-vos: «Què més necessite saber sobre l’altra persona per a prendre una decisió?».

COM PODEM DONAR SUPORT A LA PARELLA

14. De quines maneres podem ajudar a una parella que està festejant? (Mira també la il·lustració.)

¹⁴ Si coneixem alguna parelleta que estiga festejant, com podríem ajudar-los? Podríem convidar-los a pegar una volta, menjar alguna cosa o a la nostra adoració en família (Rom. 12:13). De fet, en eixes circumstàncies, podrien arribar a conéixer-se inclús millor. Pot ser que necessiten que algú els acompanye, els porte en el cotxe o els convide a casa per a que puguen parlar (Gàl. 6:10). Alicia, mencionada adés, recorda el que ella i Aschwin valoraven: «Apreciàvem molt que els germans ens digueren que podíem anar a sa casa per a tindre un lloc on estar junts sense estar a soles». Si una parella ens demana que els acompanyem per a no estar a soles, no ho vegem com una càrrega sinó com una manera d’ajudar-los. Anem amb compte de no deixar la parella completament a soles, però estiguem atents per a deixar-los temps i espai quan necessiten parlar d’assumpts privats (Fili. 2:4).

15. Què més poden fer els amics per a ajudar a la parella? (Proverbis 12:18)

¹⁵ També podem ajudar els nóvios amb el que diem o callem. A voltes, haurem de mossegar-nos la llengua (llig Proverbis 12:18). Per exemple, és possible que tinguem moltes ganes de contar que una parelleta s’ha posat a festejar, però pot ser que els nóvios vullguen donar la notícia ells mateixos. No hauríem de xafardejar sobre ells o criticar les decisions que prenguen (Prov. 20:19; Rom. 14:10; 1 Tes. 4:11). A més, no voldríem dir-los o preguntar-los coses que els facen sentir obligats a casar-se. Una germana a qui li diuen Elise i el seu home recorden: «Ens feia sentir molt incòmodes que els altres ens preguntaren sobre els nostres plans de boda quan encara no els havíem ni parlat».

16. Com hauríem de reaccionar si una parella trenca?

¹⁶ I si una parella decidix acabar la relació? Hauríem d’evitar fer-los preguntes personals o culpar-los perquè no haja anat bé (1 Pe. 4:15). Una germana, a qui li diuen Lea, diu: «Em vaig enterar que s’estaven fent càbales sobre per què un germà i jo havíem trencat, i això em va pegar molt tort». Tal com hem mencionat adés, el fet que una parella haja trencat, no significa que el festeig haja fracassat, en realitat ha complit amb el seu propòsit, perquè els ha ajudat a prendre una bona decisió. No obstant això, eixa decisió podria haver-los causat dolor emocional i fer-los sentir a soles. Aixina que, podem buscar maneres d’ajudar-los (Prov. 17:17).

17. Què hauria de continuar fent una parella?

¹⁷ Com hem vist, el festeig té els seus reptes, però també pot ser una etapa molt bonica. Una germana, a qui li diuen Jessica, recorda: «Sincerament, el festeig requerix molt d’esforç, però el temps i les energies que li dediques valen la pena». Si esteu festejant, continueu coneixent-vos bé l’un a l’altre. Si ho feu, el vostre festeig haurà complit el seu propòsit: ajudar-vos a prendre una sàvia decisió.