ARTICLE D’ESTUDI 20
CÀNTIC 67 «Proclama la paraula de Déu»
Que l’amor et motive a continuar predicant!
«Primer s’han de predicar les bones notícies en totes les nacions» (MARC 13:10).
QUÈ VOREM
Com l’amor ens motiva a predicar amb entusiasme i de tot cor.
1. De què ens vam enterar en la reunió anual de 2023?
EN LA reunió anual de 2023,a rebérem aclariments emocionants sobre les nostres creences, i es feren alguns anuncis interessants sobre la nostra predicació. Per exemple, vam aprendre que és possible que algunes persones tinguen l’oportunitat de posar-se de part de Jehovà inclús després que es destruïsca Babilònia la Gran. També ens enteràrem que a partir de novembre de 2023, els publicadors ja no haurien d’informar la seua activitat en la predicació. Però, ¿fan estos canvis que la predicació siga menys important o menys urgent que abans? Clar que no!
2. Per què cada dia que passa la predicació és més urgent? (Marc 13:10)
2 Cada dia que passa, la predicació és més urgent perquè el temps s’acaba. Analitzem el que Jesús va predir sobre la predicació en els últims dies (llig Marc 13:10). Segons el relat paral·lel de Mateu, Jesús va dir que les bones notícies es predicarien en tota la terra habitada abans que arribe «la fi» (Mat. 24:14). Esta expressió es referix a la fi de tot el sistema malvat de Satanàs. Jehovà ja ha marcat «el dia i l’hora» en què passaran estos successos (Mat. 24:36; 25:13; Fets 1:7). Cada dia estem més a prop d’eixe moment (Rom. 13:11). Mentrestant, hem de continuar predicant.
3. Què ens motiva a predicar?
3 Ara bé, hi ha una pregunta important que hauríem de fer-nos: Per què prediquem les bones notícies? En poques paraules, per amor. El que fem en la predicació reflectix el nostre amor: el nostre amor per les bones notícies, el nostre amor per les persones i, sobretot, el nostre amor per Jehovà i pel seu nom. Analitzem una a una estes raons.
PREDIQUEM PERQUÈ ESTIMEM LES BONES NOTÍCIES
4. Com reaccionem quan rebem bones notícies?
4 Recordes com et vas sentir l’última volta que et donaren una bona notícia, com per exemple el naixement d’un nou membre de la família o l’oferta d’un treball que necessitaves? Segur que desitjaves compartir eixa bona notícia amb la teua família i amics. ¿Et va passar una cosa pareguda quan vas sentir les millors notícies que podrien donar-te, és a dir, les bones notícies del Regne de Déu?
5. Com et vas sentir quan aprengueres per primera volta les veritats de la Paraula de Déu? (Mira també les il·lustracions.)
5 Pensa com et vas sentir quan aprengueres les veritats de la Paraula de Déu. Vas descobrir, entre altres coses, que el teu Pare celestial t’estima, que vol que formes part de la seua família, que ha promés acabar amb el dolor i el patiment, i que els teus sers volguts ressuscitaran en el nou món (Marc 10:29, 30; Jn. 5:28, 29; Rom. 8:38, 39; Apoc. 21:3, 4). Estes veritats et van tocar el cor (Lluc 24:32). Com t’encantava el que estaves aprenent, no podies guardar-te estes valuoses veritats per a tu mateix! (Compara-ho amb Jeremies 20:9.)
Quan escoltàrem la veritat de la Bíblia per primera volta, no vam poder quedar-nos callats (Consulta el paràgraf 5)
6. Què aprenem de l’experiència d’Ernest i Rose?
6 Analitzem una experiència. Un germà a qui li diuen Ernestb estava a punt de complir 10 anys quan son pare va faltar. Ernest recorda: «Em preguntava si se n’hauria anat al cel, o si hauria deixat d’existir per sempre. Envejava els xiquets que encara tenien pare». Ernest anava a sovint al cementeri, s’agenollava davant de la tomba de son pare i orava: «Per favor, Déu, vullc saber a on està mon pare». Uns 17 anys després de la mort de son pare, a Ernest li van oferir un curs de la Bíblia que en seguida va acceptar. Es va quedar impressionat a l’aprendre que els morts no són conscients de res, que és com si estigueren dormint profundament, i que la Bíblia promet que hi haurà una resurrecció (Ecl. 9:5, 10; Fets 24:15). Finalment, va trobar la resposta a les preguntes que durant tant de temps s’havia fet. Ernest estava molt content per les veritats de la Bíblia que estava aprenent. La seua dona, Rose, es va unir a ell en el curs i també disfrutava del que estava aprenent. Aixina que en 1978 els dos es van batejar. Van compartir amb familiars, amics i altres persones les veritats tan valuoses que havien aprés. Com a resultat, Ernest i Rose han ajudat a més de 70 persones a arribar al baptisme.
7. Què passa quan les veritats de la Bíblia ens arriben al cor? (Lluc 6:45)
7 Està clar que, quan les veritats de la Bíblia ens arribem al cor, no podem quedar-nos callats (llig Lluc 6:45). Ens sentim com els deixebles de Jesús del segle I que van dir: «No podem deixar de parlar de les coses que hem vist i sentit» (Fets 4:20). Estimem tant la veritat que volem compartir-la amb tantes persones com siga possible.
PREDIQUEM PERQUÈ ESTIMEM LES PERSONES
8. Què ens motiva a portar les bones notícies als altres? (Consulta el quadro «Estima els altres i fes deixebles»; mira també la il·lustració.)
8 Igual que Jehovà i Jesús, nosaltres també estimem les persones (Prov. 8:31; Jn. 3:16). Sentim gran compassió per aquells que estan «sense esperança i sense Déu» (Efe. 2:12). Els problemes els ofeguen, i nosaltres tenim el salvavides que necessiten: les bones notícies del Regne de Déu. El nostre amor i compassió ens motiva a esforçar-nos per donar-los les bones notícies. Este missatge tan valuós pot omplir-los el cor d’esperança, ajudar-los a tindre la millor vida possible ara i donar-los la perspectiva d’obtindre «la vida verdadera», és a dir, la vida eterna en el nou món de Déu (1 Tim. 6:19).
El nostre amor i compassió per la gent ens motivarà a predicar les bones notícies (Consulta el paràgraf 8)
9. Quina advertència donem sobre el futur, i per què? (Ezequiel 33:7, 8)
9 El nostre amor per les persones també ens motiva a avisar-les que la fi d’este món malvat s’acosta (llig Ezequiel 33:7, 8). Sentim compassió pels nostres veïns i pels nostres familiars no-creients, perquè no són conscients que s’acosta «una gran tribulació, una com no hi ha hagut des del principi del món fins ara, ni n’hi haurà una altra igual» (Mat. 24:21). Volem que sàpien el que passarà durant el temps del juí: primer la religió falsa serà destruïda i després este món malvat en l’Harmagedon (Apoc. 16:14, 16; 17:16, 17; 19:11, 19, 20). Li demanem a Jehovà que tantes persones com siga possible ens escolten i decidisquen servir-lo amb nosaltres. Però, què passarà amb totes aquelles persones que no ens escolten ara, com per exemple els nostres estimats familiars?
10. Per què és urgent que continuem advertint les persones?
10 Tal com es va explicar en l’article anterior, és possible que Jehovà salve aquells que posen fe en ell quan vegen la destrucció de Babilònia la Gran. Per tant, és més important que mai que continuem advertint-los. Pensa en açò: el que els diem ara, pot ser que els vinga al cap en eixos moments (compara-ho amb Ezequiel 33:33). Tal volta reflexionen en les advertències que els hem donat i se senten motivats a servir a Jehovà junt amb nosaltres abans que siga massa tard. Igual que el carceller de Filips, qui va canviar d’actitud just després d’aquell «terratrèmol tan fort», alguns que ara no responen potser canvien d’actitud després que la destrucció de Babilònia la Gran sacsege el món (Fets 16:25-34).
PREDIQUEM PERQUÈ ESTIMEM A JEHOVÀ I EL SEU NOM
11. D’acord amb Apocalipsi 4:11, com li donem a Jehovà glòria, honor i poder? (Mira també les il·lustracions.)
11 La raó més important per la qual prediquem les bones notícies és perquè estimem a Jehovà i el seu sant nom. Considerem que la predicació és una bona manera d’alabar al Déu que tant estimem (llig Apocalipsi 4:11 TNM). Ens fem ressò de les paraules d’Apocalipsi que diuen que Jehovà és digne de rebre la glòria, l’honor i el poder dels seus adoradors lleials. Li donem la glòria i l’honor quan compartim amb els altres les proves que demostren que ell ha creat «totes les coses» i que li devem la nostra existència. Li donem el nostre poder quan utilitzem el nostre temps, energies i recursos a predicar tot el que ens permeten les circumstàncies (Mat. 6:33; Lluc 13:24; Col. 3:23). En poques paraules, ens encanta parlar del Déu que tant estimem, del seu nom i de les seues qualitats. Per quina raó?
Li donem a Jehovà el nostre poder quan utilitzem el nostre temps, energies i recursos en la predicació tant com ens ho permeten les circumstàncies (Consulta el paràgraf 11)
12. Com santifiquem el nom de Jehovà quan prediquem?
12 El nostre amor per Jehovà ens motiva a santificar el seu nom (Mat. 6:9). Açò implica advertir a les persones que totes les acusacions que Satanàs ha fet sobre Jehovà són mentira (Gèn. 3:1-5; Job 2:4; Jn. 8:44). Quan prediquem, estem desitjant donar a conéixer qui és Jehovà i com és realment. Volem que tots sàpien que la seua qualitat principal és l’amor, que la seua forma de governar és justa i que el seu Regne prompte acabarà amb tot el sofriment i portarà pau i felicitat a tota la humanitat (Sal. 37:10, 11, 29; 1 Jn. 4:8). Quan prediquem defenem la reputació de Jehovà i també tenim la satisfacció de saber que estem vivint a l’altura del nostre nom. Per què diem això?
13. Per què estem orgullosos de portar el nom de testimonis de Jehovà? (Isaïes 43:10-12)
13 Jehovà ens ha elegit per a que siguem els seus «testimonis» (llig Isaïes 43:10-12). Fa uns anys, una carta de la Junta Directiva deia: «El major honor que podem tindre és que ens diguen testimonis de Jehovà».c Per quina raó? Posem un exemple: Si necessitares que algú testificara a favor teu en un juí, probablement elegiries a algú que coneixes bé i que té la fama de ser confiable. De la mateixa manera, quan Jehovà ens tria com a testimonis seus, demostra que ens coneix bé i que confia que li direm als altres la veritat, que ell és l’únic Déu verdader. Ens sentim tan privilegiats de ser els seus testimonis que aprofitem tota oportunitat per a donar a conéixer el seu nom i desmentir totes les calúmnies que s’han dit contra ell. Quan ho fem, vivim a l’altura del nom que estem orgullosos de portar: testimonis de Jehovà (Sal. 83:19 [v. 18 TMN]; Rom. 10:13-15).
CONTINUAREM PREDICANT FINS AL FINAL
14. Quines coses emocionants podrien ocórrer molt prompte?
14 Tenim moltes ganes de vore el que està a punt de passar. Amb la benedicció de Jehovà, esperem que molts més accepten la veritat abans que comence la gran tribulació. També estem emocionats per la possibilitat que, fins i tot durant el moment més obscur de la història humana, la gran tribulació, moltes persones se n’isquen de l’agonitzant món de Satanàs i alaben a Jehovà junt amb nosaltres (Fets 13:48).
15, 16. Què hem de continuar fent, i fins a quan?
15 Mentrestant, hi ha molta faena per fer. Tenim el privilegi de participar en una obra que no es tornarà a repetir: predicar les bones notícies del Regne de Déu per tota la terra. Al mateix temps, hem de continuar advertint del que prompte passarà. La gent necessita saber que la fi d’este sistema malvat s’acosta ràpidament. Quan arribe el temps del juí, sabran que el missatge que predicàvem venia de Jehovà (Eze. 38:23).
16 Llavors, què estem decidits a fer? Estem decidits a continuar predicant amb valentia, urgència i entusiasme fins que Jehovà diga prou. I ho farem motivats per l’amor, amor per les bones notícies, amor per la gent i, sobretot, amor per Jehovà i el seu nom.
CÀNTIC 54 Este és el camí
a La reunió anual es va celebrar el 7 d’octubre de 2023 en Newburgh (Nova York), en la Sala d’Assemblees dels testimonis de Jehovà. El programa sencer es va emetre en JW Broadcasting®. La primera part es va presentar en novembre de 2023 i la segona, en gener de 2024.
b Consulta l’article «La Bíblia m’ha canviat la vida. Les respostes clares i lògiques de la Bíblia em van impressionar» de La Talaia de l’1 de febrer de 2015.
c Consulta l’Anuario de los testigos de Jehová 2007, pàg. 3.