Si a voltes tenim sentiments de baixa autoestima, no hem d’oblidar que Jehovà ens va atraure a ell (Jn 6:44). Déu ens coneix millor que nosaltres mateixos i sap el que tenim en el cor (2Cr 6:30). Aixina que, quan ens diu que ens estima molt, podem estar segurs que és de veres (1Jn 3:19, 20). Abans de conéixer la veritat, alguns de nosaltres férem coses per les quals és possible que ens sentim culpables (1Pe 4:3). Inclús hi han germans que estan servint a Jehovà fidelment i encara han de lluitar contra les seues debilitats. I tu, sents a voltes que Jehovà no et pot perdonar? Si és aixina, et consolarà saber que alguns dels seus servents lluitaren contra sentiments similars. Per exemple, l’apòstol Pau se sentia molt desgraciat quan es parava a pensar en les seues imperfeccions (Rm 7:24). Pau ja s’havia penedit dels seus pecats i s’havia batejat, aixina i tot, es referia a ell mateix com «el més insignificant dels apòstols» i «el primer» dels pecadors (1Co 15:9; 1Tm 1:15). w24.03 pàg. 27 § 5, 6

De la mala decisió que va prendre el rei Joaix podem extraure una lliçó molt valuosa: que hem de triar amics que exercisquen una bona influència en nosaltres, és a dir, amics que estimen a Jehovà i ens animen a fer les coses que li agraden. Per descomptat, no hem de buscar amics només entre la gent de la nostra edat. Recorda que Joaix era molt més jove que el seu amic Jehoiadà. Aixina que, a l’hora de triar amics, pregunta’t: «M’ajuden a enfortir la meua fe en Jehovà? Mostren que respecten les normes de Déu i m’animen a viure a l’altura d’elles? Parlen sobre Jehovà i sobre el que ensenya la Bíblia? Em diuen només el que vull escoltar, o tenen la valentia de corregir-me si em desvie?» (Pr 27:5, 6, 17). Parlem clar, si els teus amics no estimen a Jehovà, desfés-te’n d’ells. Però, si l’estimen, no els deixes anar, perquè et faran molt de bé (Pr 13:20). w23.09 pàgs. 9, 10 § 6, 7

L’alfabet grec comença per la lletra alfa i acaba per la lletra omega. Al descriure’s com «l’Alfa i l’Omega», Jehovà ens ajuda a entendre que quan ell comença una cosa, l’acaba. Després de crear a Adam i Eva, Jehovà els va dir: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la» (Gn 1:28). Al revelar el seu propòsit, és com si Jehovà en eixe moment haguera dit «Alfa». Amb el temps, els descendents obedients i perfectes d’Adam i Eva omplirien la terra i la convertirien en un paradís. Eixe dia, per dir-ho aixina, Jehovà dirà «Omega». Quan Jehovà va acabar de crear «els cels, la terra i tot el que hi ha en ells», va donar una garantia. Va declarar sagrat el sèptim dia per a fer que el seu propòsit per a la humanitat i la terra es complisca. Aixina que el seu propòsit es compliria completament al final d’eixe sèptim dia (Gn 2:1-3). w23.11 pàg. 5 § 13, 14