De la mala decisió que va prendre el rei Joaix podem extraure una lliçó molt valuosa: que hem de triar amics que exercisquen una bona influència en nosaltres, és a dir, amics que estimen a Jehovà i ens animen a fer les coses que li agraden. Per descomptat, no hem de buscar amics només entre la gent de la nostra edat. Recorda que Joaix era molt més jove que el seu amic Jehoiadà. Aixina que, a l’hora de triar amics, pregunta’t: «M’ajuden a enfortir la meua fe en Jehovà? Mostren que respecten les normes de Déu i m’animen a viure a l’altura d’elles? Parlen sobre Jehovà i sobre el que ensenya la Bíblia? Em diuen només el que vull escoltar, o tenen la valentia de corregir-me si em desvie?» (Pr 27:5, 6, 17). Parlem clar, si els teus amics no estimen a Jehovà, desfés-te’n d’ells. Però, si l’estimen, no els deixes anar, perquè et faran molt de bé (Pr 13:20). w23.09 pàgs. 9, 10 § 6, 7

L’alfabet grec comença per la lletra alfa i acaba per la lletra omega. Al descriure’s com «l’Alfa i l’Omega», Jehovà ens ajuda a entendre que quan ell comença una cosa, l’acaba. Després de crear a Adam i Eva, Jehovà els va dir: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la» (Gn 1:28). Al revelar el seu propòsit, és com si Jehovà en eixe moment haguera dit «Alfa». Amb el temps, els descendents obedients i perfectes d’Adam i Eva omplirien la terra i la convertirien en un paradís. Eixe dia, per dir-ho aixina, Jehovà dirà «Omega». Quan Jehovà va acabar de crear «els cels, la terra i tot el que hi ha en ells», va donar una garantia. Va declarar sagrat el sèptim dia per a fer que el seu propòsit per a la humanitat i la terra es complisca. Aixina que el seu propòsit es compliria completament al final d’eixe sèptim dia (Gn 2:1-3). w23.11 pàg. 5 § 13, 14

El viatge de Babilònia a Israel era difícil, i els jueus podrien tardar uns quatre mesos en fer-lo, però Jehovà els havia promés que eliminaria qualsevol obstacle que els impedira tornar. Per a la majoria dels jueus fidels, les benediccions de tornar a Israel superaven per molt qualsevol sacrifici que hagueren de fer. Però la més gran tenia a vore amb la seua adoració. No n’hi havia cap temple dedicat a Jehovà en Babilònia. No hi havia ningun altar on els israelites pogueren fer els sacrificis que requeria la Llei mosaica. Tampoc hi havia un sacerdoci organitzat que oferira estos sacrificis. A més, la quantitat d’adoradors de Jehovà era molt inferior a la de dones i hòmens pagans, els quals no respectaven les normes de Jehovà. Aixina que els milers de jueus que estimaven a Jehovà esperaven tornar al país dels seus antepassats per a restablir l’adoració pura. w23.05 pàgs. 14, 15 § 3, 4