L’alfabet grec comença per la lletra alfa i acaba per la lletra omega. Al descriure’s com «l’Alfa i l’Omega», Jehovà ens ajuda a entendre que quan ell comença una cosa, l’acaba. Després de crear a Adam i Eva, Jehovà els va dir: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la» (Gn 1:28). Al revelar el seu propòsit, és com si Jehovà en eixe moment haguera dit «Alfa». Amb el temps, els descendents obedients i perfectes d’Adam i Eva omplirien la terra i la convertirien en un paradís. Eixe dia, per dir-ho aixina, Jehovà dirà «Omega». Quan Jehovà va acabar de crear «els cels, la terra i tot el que hi ha en ells», va donar una garantia. Va declarar sagrat el sèptim dia per a fer que el seu propòsit per a la humanitat i la terra es complisca. Aixina que el seu propòsit es compliria completament al final d’eixe sèptim dia (Gn 2:1-3). w23.11 pàg. 5 § 13, 14

El viatge de Babilònia a Israel era difícil, i els jueus podrien tardar uns quatre mesos en fer-lo, però Jehovà els havia promés que eliminaria qualsevol obstacle que els impedira tornar. Per a la majoria dels jueus fidels, les benediccions de tornar a Israel superaven per molt qualsevol sacrifici que hagueren de fer. Però la més gran tenia a vore amb la seua adoració. No n’hi havia cap temple dedicat a Jehovà en Babilònia. No hi havia ningun altar on els israelites pogueren fer els sacrificis que requeria la Llei mosaica. Tampoc hi havia un sacerdoci organitzat que oferira estos sacrificis. A més, la quantitat d’adoradors de Jehovà era molt inferior a la de dones i hòmens pagans, els quals no respectaven les normes de Jehovà. Aixina que els milers de jueus que estimaven a Jehovà esperaven tornar al país dels seus antepassats per a restablir l’adoració pura. w23.05 pàgs. 14, 15 § 3, 4

Per a continuar comportant-nos «com a fills de la llum», necessitem l’ajuda de l’esperit sant que Déu ens dona. Per quina raó? Perquè és tot un repte mantindre’ns nets en este món immoral (1Te 4:3-5, 7, 8). L’esperit sant pot ajudar-nos a combatre la manera de pensar d’este món, això inclou les filosofies i punts de vista que xoquen amb la manera de pensar de Déu. També ens ajuda a produir «tota classe de bondat, [i] justícia» (Ef 5:9). Una manera de rebre l’esperit de Déu és demanant-li’l en oració. Jesús va dir que Jehovà «donarà esperit sant a aquells que li’n demanen» (Lc 11:13). I també el rebem quan alabem a Jehovà en les reunions (Ef 5:19, 20). La bona influència de l’esperit sant ens ajudarà a viure d’una manera que agrade a Déu. w24.03 pàgs. 23, 24 § 13-15