Referències del Quadern d’activitats
DEL 5 A L’11 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ÈXODE 31, 32
«Fugim de la idolatria»
(Èxode 32:1) «El poble, veient que Moisés tardava a baixar de la muntanya, es va reunir al voltant d’Aaron i li digué: —Fes-nos uns déus que vagen davant de nosaltres, perquè d’aquest Moisés que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.»
w09-S 15/5 11 § 11
“El gran día de Jehová está cerca”: avancemos hacia la madurez
11 Poner en práctica lo que nos aconsejan las Escrituras puede ser especialmente difícil cuando afrontamos circunstancias adversas. Pongamos por ejemplo lo que les sucedió a los israelitas. Poco después de que Jehová los liberara de la esclavitud en Egipto, comenzaron a “reñir con Moisés” y a poner “a prueba a Jehová”. ¿Qué los llevó a quejarse de esa manera? La falta de agua (Éxo. 17:1-4). Posteriormente violaron la ley que prohibía la idolatría, aunque habían hecho un pacto con Jehová tan solo dos meses antes y se habían comprometido a obedecer todas sus palabras (Éxo. 24:3, 12-18; 32:1, 2, 7-9). ¿Por qué desobedecieron? ¿Habrá sido porque Moisés llevaba mucho tiempo en el monte Horeb recibiendo instrucciones de Dios y sintieron miedo de un posible ataque? Ya en una ocasión los amalequitas los habían atacado y Moisés les había ayudado a vencerlos manteniendo los brazos levantados. Pero ahora no estaba con ellos. ¿Qué harían si los volvían a atacar? (Éxo. 17:8-16.) Fuera cual fuera la razón, lo cierto es que los israelitas “rehusaron hacerse obedientes” (Hech. 7:39-41). Más tarde, desobedecieron a Jehová cuando por temor se negaron a entrar en la Tierra Prometida. Por esta razón, Pablo advirtió enérgicamente a los cristianos que evitaran caer en el mismo patrón de desobediencia de los israelitas (Heb. 4:3, 11).
(Èxode 32:4-6) «Ell va recollir l’or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren: —Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte! 5 Aaron, veient això, va erigir un altar davant l’estàtua i proclamà: —Demà serà dia de festa en honor del Senyor! 6 L’endemà, doncs, el poble es va alçar de bon matí, oferí holocaustos i va immolar víctimes com a sacrificis de comunió. Després es van asseure a menjar i beure, i en acabant s’alçaren per divertir-se.»
w12-S 15/10 25 § 12
Obedezca a Dios y verá cumplidas sus promesas
12 Jehová empezó a cumplir de inmediato su parte del pacto de la Ley. ¿De qué manera? Estableciendo una tienda para su adoración y un sacerdocio. De ese modo, los seres humanos pecadores podrían acercarse a él. Por su parte, los israelitas olvidaron enseguida su dedicación a Dios. Con su actitud, “causaban dolor aun al Santo de Israel” (Sal. 78:41). Por ejemplo, mientras Moisés estaba recibiendo más instrucciones en el monte Sinaí, ellos pensaron que los había abandonado, así que se impacientaron y comenzaron a perder su fe en Dios. Como resultado, fabricaron un becerro de oro y proclamaron: “Este es tu Dios, oh Israel, que te hizo subir de la tierra de Egipto” (Éx. 32:1, 4). Entonces se pusieron a celebrar lo que denominaron una “fiesta a Jehová”, inclinándose y haciendo sacrificios ante la imagen. Al ver aquello, Jehová le dijo a Moisés: “Se han desviado apresuradamente del camino en que les he mandado ir” (Éx. 32:5, 6, 8). Por desgracia, de ahí en adelante Israel adoptó la mala costumbre de hacer votos para luego romperlos (Núm. 30:2).
(Èxode 32:9, 10) «El Senyor va afegir: —Veig com és aquest poble: sempre va a la seua. 10 Ara, doncs, deixa’m que s’encenga contra ells la meua indignació i els extermine. Després faré de tu un gran poble.»
w18.07-S 20 § 14
«¿Quién está de parte de Jehová?»
14 Los israelitas sabían que la idolatría era un grave pecado contra Jehová (Éx. 20:3-5). Aun así, no tardaron en adorar a un becerro de oro. Sabían que esto era una clara desobediencia a Dios, pero de alguna manera se engañaron y pensaron que seguían estando de parte de Jehová. Aarón incluso dijo que aquella era una “fiesta a Jehová”. Pero Dios se sintió traicionado. Le dijo a Moisés que los israelitas se habían corrompido y se habían desviado del camino que les había mandado seguir. La cólera de Jehová se encendió contra ellos, y hasta pensó en acabar con aquella nación recién formada (Éx. 32:5-10).
Buscant joies en la Bíblia
(Èxode 31:17) «“Serà un signe perpetu entre jo i els israelites, ja que en sis dies jo, el Senyor, vaig fer el cel i la terra, i el seté dia vaig reposar i vaig recobrar l’alé.”»
w19.12-S 3 § 4
“Hay un tiempo determinado” para trabajar y para descansar
4 ¿Indican los ejemplos de Jehová y Jesús que no es necesario que descansemos? Claro que no. Jehová no se cansa nunca, así que no necesita descansar como nosotros. Pero la Biblia dice que, después de crear los cielos y la Tierra, “dejó de trabajar y descansó” (Éx. 31:17). Estas palabras al parecer significan que dejó de crear y que dedicó tiempo a disfrutar de lo que había hecho. Y, en cuanto a Jesús, aunque trabajó mucho cuando estuvo en la Tierra, también pasó tiempo descansando y disfrutando de comer con sus amigos (Mat. 14:13; Luc. 7:34).
(Èxode 32:32, 33) «Però ara digna’t perdonar el seu pecat; i si no, esborra’m del llibre que tens escrit. 33 El Senyor respongué a Moisés: —El qui ha pecat contra mi és el qui jo esborraré del meu llibre.»
w87-S 1/9 29
Preguntas de los lectores
El que se note a alguien con recuerdo y aprobación —tener el nombre “en el libro de la vida”— no significa que se le garantiza la vida eterna, como si esto fuera predestinado o inalterable. Acerca de los israelitas, Moisés le preguntó a Jehová: “Ahora si perdonas su pecado..., y si no, bórrame, por favor, de tu libro que has escrito”. Dios respondió: “Al que haya pecado contra mí, lo borraré de mi libro”. (Éxodo 32:32, 33.) Sí, aun después que Dios hubiera puesto el nombre de alguien con aprobación en su “libro”, aquella persona podría hacerse desobediente o abandonar la fe. Si aquello sucedía, Dios ‘borraría su nombre del libro de la vida’. (Revelación 3:5.)
Lectura de la Bíblia
(Èxode 32:15-35) «Moisés va baixar de la muntanya amb les dos taules de l’aliança a les mans. Estaven escrites per tots dos costats. 16 Les taules eren obra de Déu, i també era de Déu l’escriptura gravada a les taules. 17 Quan Josué va sentir l’estrèpit del poble, digué a Moisés: —Crits de guerra al campament! 18 Ell va respondre: —No són crits de victòria ni són crits de derrota, sinó cants de festa, el que jo sent. 19 Quan Moisés es va acostar al campament i veié el vedell i la gent que ballava, es va indignar; llançà les taules que duia a la mà i les trencà al peu de la muntanya. 20 Després va agafar el vedell que s’havien fabricat, el va cremar i el va moldre fins a fer-ne pols, tirà la pols dins l’aigua i la va fer beure als israelites. 21 Moisés va dir a Aaron: —Què t’ha fet aquest poble perquè li hages carregat un pecat tan gran? 22 Aaron respongué: —Que el meu senyor no s’indigne. Tu ja saps que aquest poble és inclinat al mal. 23 Ells em van dir: “Fes-nos uns déus que vagen davant de nosaltres, perquè d’aquest Moisés que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.” 24 Llavors els vaig dir: “Qui porte or, que se’l lleve i me’l done.” Jo el vaig tirar al foc i en va eixir aquest vedell. 25 Moisés va veure que el poble estava abandonat i que Aaron l’havia deixat a mercé dels adversaris. 26 Llavors es va plantar a l’entrada del campament i cridà: —Qui estiga amb el Senyor, que vinga cap a mi! Tots els levites es van reunir al seu voltant. 27 Ell els digué: —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Que cadascú prenga la seua espasa; passeu i repasseu el campament d’un cap a l’altre i mateu germans, amics i veïns.” 28 Els levites van fer el que els deia Moisés i aquell dia van caure uns tres mil hòmens del poble. 29 Després Moisés digué: —Hui heu rebut la consagració com a sacerdots del Senyor, matant fins i tot els vostres fills i els vostres germans: ell vos dóna hui la seua benedicció. 30 L’endemà, Moisés va dir al poble: —Heu fet un gran pecat. Però ara pujaré cap al Senyor i potser obtindré el perdó del pecat que heu comés. 31 Moisés va tornar cap al Senyor i li digué: —Aquest poble ha comés un gran pecat; s’han fet uns déus d’or. 32 Però ara digna’t perdonar el seu pecat; i si no, esborra’m del llibre que tens escrit. 33 El Senyor respongué a Moisés: —El qui ha pecat contra mi és el qui jo esborraré del meu llibre. 34 I ara vés, condueix el poble cap al lloc que t’he indicat. El meu àngel anirà davant de tu. Però vindrà un dia que els tindré en compte el seu pecat. 35 El Senyor va castigar el poble, perquè havien demanat a Aaron que els fera aquell vedell.»
Fugim de la idolatria
(Èxode 32:1) El poble, veient que Moisés tardava a baixar de la muntanya, es va reunir al voltant d’Aaron i li digué: —Fes-nos uns déus que vagen davant de nosaltres, perquè d’aquest Moisés que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.
(Èxode 32:4-6) Ell va recollir l’or que li presentaven i en va fer un vedell de fosa, que modelà amb el cisell. Ells exclamaren: —Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte! 5 Aaron, veient això, va erigir un altar davant l’estàtua i proclamà: —Demà serà dia de festa en honor del Senyor! 6 L’endemà, doncs, el poble es va alçar de bon matí, oferí holocaustos i va immolar víctimes com a sacrificis de comunió. Després es van asseure a menjar i beure, i en acabant s’alçaren per divertir-se.
(Èxode 32:9, 10) El Senyor va afegir: —Veig com és aquest poble: sempre va a la seua. 10 Ara, doncs, deixa’m que s’encenga contra ells la meua indignació i els extermine. Després faré de tu un gran poble.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
Exemples de conversacions
(2 Timoteu 3:16) Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé.
(Job 26:7) Déu estén el nord del cel damunt del buit, penja la terra sobre el no-res.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Valora la teua amistat amb Jehovà
(Joan 6:44) Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atrau. I als qui vinguen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia.
(Salm 34:16 [v. 15 NM]) Els ulls del Senyor vetlen pels justos, els escolta quan criden auxili.
(Èxode 32:7, 8) El Senyor digué a Moisés: —Baixa de pressa, perquè el teu poble, que tu havies tret del país d’Egipte, s’ha pervertit. 8 De seguida s’han desviat del camí que jo els indicava. S’han fabricat un vedell de fosa i es prosternen davant d’ell, li ofereixen sacrificis i diuen: “Aquests són els teus déus, Israel, que t’han tret del país d’Egipte!”
(1 Corintis 10:7, 11, 14) I no sigueu idòlatres, com alguns d’ells ho van ser, tal com diu l’Escriptura: El poble es va asseure a menjar i beure, i en acabant s’alçaren per divertir-se. 11 Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps. 14 Per tot això, estimats meus, fugiu de la idolatria.
(Salm 97:10) Els qui estimen el Senyor detesten el mal. Ell guarda la vida dels fidels, els allibera de les mans dels injustos.
DEL 12 AL 18 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ÈXODE 33, 34
«Les meravelloses qualitats de Jehovà»
(Èxode 34:5) «El Senyor baixà enmig del núvol, s’aturà prop de Moisés i pronuncià el seu nom, que és “el Senyor”.»
it-2-S 500, 501
Nombre
La creación material da testimonio de la existencia de Dios, pero no revela cuál es su nombre. (Sl 19:1; Ro 1:20.) Conocer el nombre de Dios significa más que un simple conocimiento de la palabra. (2Cr 6:33.) En realidad, significa conocer a la Persona: sus propósitos, actividades y cualidades según se revelan en su Palabra. (Compárese con 1Re 8:41-43; 9:3, 7; Ne 9:10.) Puede ilustrarse con el caso de Moisés, un hombre a quien Jehová ‘conoció por nombre’, esto es, conoció íntimamente. (Éx 33:12.) Moisés tuvo el privilegio de ver una manifestación de la gloria de Jehová y también ‘oír declarado el nombre de Jehová’. (Éx 34:5.) Aquella declaración no fue simplemente una repetición del nombre Jehová, sino una exposición de los atributos y actividades de Dios, en la que se decía: “Jehová, Jehová, un Dios misericordioso y benévolo, tardo para la cólera y abundante en bondad amorosa y verdad, que conserva bondad amorosa para miles, que perdona error y transgresión y pecado, pero de ninguna manera dará exención de castigo, que hace venir el castigo por el error de padres sobre hijos y sobre nietos, sobre la tercera generación y sobre la cuarta generación”. (Éx 34:6, 7.) De manera similar, la canción de Moisés que incluye las palabras: “Porque yo declararé el nombre de Jehová”, cuenta los tratos de Dios con Israel y describe su personalidad. (Dt 32:3-44.)
(Èxode 34:6) «El Senyor, passant davant de Moisés, va proclamar: —El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor!»
w09-S 1/5 18 § 3-5
Jehová se describe a sí mismo
Lo primero que Dios dice es que es “misericordioso y benévolo” (versículo 6). Según cierta autoridad en la materia, el término hebreo para “misericordioso” indica que Dios siente “tierna compasión, como la de un padre para con sus hijos”. A su vez, la palabra original para “benévolo” está relacionada con un verbo que “describe la reacción sincera de la persona que quiere ayudar a quien lo necesita”. De este modo, Jehová nos revela que él se preocupa por sus siervos como un padre por sus hijos: siente un gran cariño por ellos y está profundamente interesado en su bienestar (Salmo 103:8, 13).
Luego, añade que es “tardo para la cólera” (versículo 6). Jehová no es un Dios que se encolerice fácilmente. Al contrario, aguanta con paciencia las imperfecciones de sus siervos y les da tiempo para cambiar (2 Pedro 3:9).
También indica que es “abundante en bondad amorosa y verdad” (versículo 6). La bondad amorosa —o, en otras palabras, la bondad que surge de un amor leal— mantiene firme y constante el vínculo de Jehová con su pueblo (Deuteronomio 7:9). Además, Jehová es la fuente de la verdad. Ni él engaña a nadie ni nadie puede engañarlo. Puesto que él es “el Dios de la verdad”, podemos confiar plenamente en todo lo que dice, lo que abarca sus promesas para el futuro (Salmo 31:5).
(Èxode 34:7) «Mantinc el meu amor fins a un miler de generacions, perdone les culpes, les faltes i els pecats, però no tinc el culpable per innocent: demane comptes de les culpes dels pares als fills i als fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació.»
w09-S 1/5 18 § 6
Jehová se describe a sí mismo
Otra gran verdad que Jehová quiere que conozcamos de él es que “perdona error y transgresión y pecado” (versículo 7). Él siempre está “listo para perdonar” a los pecadores arrepentidos (Salmo 86:5). Pero eso no significa que deje pasar la maldad, pues advierte que “de ninguna manera dará exención de castigo” (versículo 7). Él es un Dios justo y santo, y no va a dejar impunes a los pecadores que no se arrepienten. Tarde o temprano, estos tendrán que asumir las consecuencias de sus acciones.
Buscant joies en la Bíblia
(Èxode 33:11) «El Senyor parlava a Moisés cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisés se’n tornava al campament, però el seu ajudant, el jove Josué, fill de Nun, no es movia de la tenda del trobament.»
(Èxode 33:20) «Però va afegir: —No podràs veure la meua cara, perquè el qui em veu no pot continuar vivint.»
w04-S 15/3 27 § 5
Puntos sobresalientes del libro de Éxodo
33:11, 20. ¿En qué sentido habló Dios “cara a cara” con Moisés? Esta expresión se refiere a una conversación íntima entre dos personas. Moisés habló con el representante de Dios y, mediante él, recibió las instrucciones divinas. Pero Moisés no vio a Jehová, dado que “ningún hombre puede ver[lo] y sin embargo vivir”. De hecho, Jehová no habló personalmente con Moisés. La Ley “fue transmitida mediante ángeles por mano de un mediador”, dice Gálatas 3:19.
(Èxode 34:23, 24) «Tres vegades l’any, tots els hòmens del teu poble es presentaran davant de mi, que sóc el Sobirà, el Senyor, Déu d’Israel. 24 Si puges tres vegades l’any davant de mi, que sóc el Senyor, el teu Déu, jo expulsaré les nacions de davant de tu, engrandiré el teu territori i ningú no anhelarà el teu país per apoderar-se’n.»
w98-S 1/9 20 § 5
Dé prioridad a lo más importante
Todo varón israelita y prosélito del país estaba bajo el mandato de presentarse delante de Jehová tres veces al año. Como sabían que toda la familia se beneficiaría espiritualmente de esas ocasiones, muchos cabezas de familia llevaban consigo a su esposa e hijos. Pero ¿quién protegería el hogar y los campos durante su ausencia? Jehová prometió: “Nadie deseará tu tierra mientras estés subiendo para ver el rostro de Jehová tu Dios tres veces al año” (Éxodo 34:24). Los israelitas necesitaron fe para creer que si daban prioridad a los intereses espirituales, no sufrirían en sentido material. ¿Cumplió Jehová su promesa? ¡Claro que sí!
Lectura de la Bíblia
(Èxode 33:1-16) «El Senyor va ordenar a Moisés: —Vés-te’n d’ací amb el poble que vas traure d’Egipte. Vés cap al país que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob de donar als seus descendents. 2 Jo enviaré davant de tu un àngel i expulsaré els cananeus, els amorreus, els hitites, els perizites, els hivites i els jebuseus. 3 Entraràs en un país que regalla llet i mel. Però jo no vos hi acompanyaré, perquè sou un poble que va a la seua, i encara vos exterminaria pel camí. 4 En sentir el poble aquestes paraules tan dures, s’entristí de tal manera que es vestiren de dol: ningú no es posava vestits de festa. 5 Perquè el Senyor havia manat a Moisés que diguera als israelites: «Ets un poble que va a la seua. Si jo t’acompanyara uns moments, t’exterminaria. Lleva’t els vestits de festa i veuré què faig amb tu.» 6 Després que se n’anaren de la muntanya de l’Horeb, els israelites no es tornaren a vestir de festa. 7 A cada etapa, Moisés plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de «tenda del trobament». Tot aquell qui volia consultar el Senyor eixia cap a la tenda del trobament, que era fora del campament. 8 Cada vegada que Moisés eixia del campament per anar a la tenda, tot el poble s’alçava; tots es quedaven drets a l’entrada de la seua pròpia tenda i seguia Moisés amb la mirada fins que el veien entrar a la tenda. 9 Només Moisés hi entrava, la columna de núvol baixava i es quedava a l’entrada de la tenda: era el moment en què el Senyor parlava amb Moisés. 10 Quan el poble veia que la columna de núvol es quedava a l’entrada de la tenda, tots es prosternaven a l’entrada de la seua pròpia tenda. 11 El Senyor parlava a Moisés cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisés se’n tornava al campament, però el seu ajudant, el jove Josué, fill de Nun, no es movia de la tenda del trobament. 12 Moisés va dir al Senyor: —Mira, tu em manes que guie aquest poble, però no m’has fet saber qui faràs venir amb mi. I, tanmateix, m’has dit: “Jo et conec pel teu nom”, i encara: “Et concedisc el meu favor.” 13 Si és així, si m’has concedit el teu favor, et pregue que em mostres els teus camins: llavors et coneixeré, i, de fet, m’hauràs concedit el teu favor. Recorda que aquesta gent són el teu poble. 14 El Senyor li va respondre: —Vindré en persona i et faré reposar. 15 Moisés va replicar: —Si no véns en persona, no ens faces eixir d’ací. Com podré saber que ens has concedit el teu favor, tant a mi com al teu poble, si tu no véns amb nosaltres? Només si véns amb nosaltres ens distingirem, jo i el teu poble, de tots els altres pobles de la terra.»
Les meravelloses qualitats de Jehovà
(Èxode 34:5-7) El Senyor baixà enmig del núvol, s’aturà prop de Moisés i pronuncià el seu nom, que és «el Senyor». 6 El Senyor, passant davant de Moisés, va proclamar: —El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor! 7 Mantinc el meu amor fins a un miler de generacions, perdone les culpes, les faltes i els pecats, però no tinc el culpable per innocent: demane comptes de les culpes dels pares als fills i als fills dels fills, fins a la tercera i la quarta generació.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Jove, és Jehovà el teu millor amic?
(Èxode 34:6) El Senyor, passant davant de Moisés, va proclamar: —El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor!
(Fets 14:17) Tot i això, mai no deixà de donar testimoni d’ell mateix amb els seus favors, concedint-vos del cel pluges i fertilitat i omplint d’aliment i d’alegria els vostres cors.
(Salm 18:20, 36 [vv. 19, 35 NM]) Em féu eixir a camp obert, m’alliberà perquè m’estimava. 36 Em dónes per defensa el teu escut, em sosté la teua dreta, em fa gran el teu favor.
(1 Joan 1:9) Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens els perdonarà i ens purificarà de tot mal.
(Salm 62:9; [v. 8 NM]) Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell, esplaieu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi.
(Salm 142:3 [v. 2 NM]) Aboque davant d’ell el meu plany, expose davant d’ell el meu perill.
(Deuteronomi 32:3) Doneu glòria al nostre Déu, que ara proclame el nom del Senyor.
(Salm 73: 25, 26, 28) Qui trobe al cel fora de tu? Si et tinc a tu, res no desitge a la terra. 26 El meu cos i el meu cor es desfaran, però Déu, la roca del meu cor, serà sempre la meua possessió. 28 Però, per a mi, és bo d’estar prop de Déu, de buscar en el Senyor, Déu sobirà, el meu refugi i de contar totes les seues gestes.
DEL 19 AL 25 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ÈXODE 35, 36
«Se’ns capacita per a fer l’obra de Jehovà»
(Èxode 35:25, 26) «Totes les dones de més traça contribuïen filant la llana de porpra violeta o roja, o bé d’escarlata i el lli finíssim. 26 Altres dones que tenien prou traça filaven el pèl de cabra.»
w14-S 15/12 4 § 4
Jehová bendice en abundancia a los generosos
Pero lo que más le agradó a Jehová no fue el valor de las ofrendas, sino la generosidad de quienes las dieron para apoyar la adoración pura. El pueblo incluso se sintió motivado a colaborar con su tiempo y mano de obra. “Todas las mujeres [hábiles] hilaron con sus manos”, dice el relato. Y agrega: “Todas las mujeres cuyo corazón las impelía con sabiduría hilaron el pelo de cabra”. Además, Jehová le dio a Bezalel sabiduría, entendimiento, conocimiento y “habilidad para toda clase de artesanía”. Así es, Dios les dio a Bezalel y Oholiab la destreza necesaria para efectuar todo el trabajo que les había encargado (Éx. 35:25, 26, 30-35).
(Èxode 35:30-35) «Moisés va dir als israelites: —Mireu, el Senyor ha escollit a títol personal Bessalel, fill d’Urí i nét d’Hur, de la tribu de Judà. 31 L’ha omplit de l’esperit diví perquè tinga talent, intel·ligència i coneixements, i siga un expert en tota classe de treballs: 32 creació artística; cisellar l’or, la plata i el bronze; 33 tallar pedres d’encast; esculpir la fusta i fer qualsevol altre treball. 34 També l’ha dotat de talent per a ensenyar. A ell i a Oholiab, fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan, 35 els ha dotat de bones mans per a fer tota classe de treballs: cisellar, dissenyar, brodar amb llanes tenyides de porpra violeta o roja, o bé d’escarlata, i lli finíssim, i per a teixir, dissenyar projectes artístics i executar tota classe de treballs.»
w11-S 15/12 19 § 6
Fieles de la antigüedad guiados por el espíritu de Dios
6 Aprendemos otra forma en la que nos ayuda el espíritu santo repasando la historia de un contemporáneo de Moisés llamado Bezalel (léase Éxodo 35:30-35). Este hombre recibió el encargo de fabricar el mobiliario del tabernáculo. ¿Dominaba él las técnicas necesarias para un proyecto de tal magnitud? Tal vez. Con todo, es muy probable que su ocupación anterior no fuera otra que elaborar ladrillos para los egipcios (Éxo. 1:13, 14). Entonces, ¿cómo logró acometer un proyecto tan complicado? Gracias a que se le llenó “del espíritu de Dios en sabiduría, en entendimiento y en conocimiento y en habilidad para toda clase de artesanía y para diseñar medios útiles, [...] para hacer ingeniosos productos de toda clase”. Fuera cual fuese su talento natural, Dios lo potenció con su fuerza activa, y lo mismo hizo con Oholiab. Ambos debieron de hacerse muy buenos en su oficio: no solo lo supieron realizar, sino que prepararon aprendices, pues Jehová había “puesto en su corazón [...] enseñar”.
(Èxode 36:1, 2) «Així, doncs, Bessalel, Oholiab i tots els hòmens que el Senyor ha dotat de talent i d’intel·ligència per a fer tota classe de treballs per al servici del santuari, executaran tot el que el Senyor ha manat. 2 Moisés convocà Bessalel, Oholiab i tots els qui el Senyor havia dotat de bones mans i que tenien voluntat per a comprometre’s en aquella obra i executar-la.»
w11-S 15/12 19 § 7
Fieles de la antiguedad guiados por el espiritu de Dios
7 ¿Qué otra indicación encontramos de que Bezalel y Oholiab fueron guiados por el espíritu de Dios? La impresionante calidad y durabilidad de sus creaciones, que quinientos años después aún seguían en uso (2Cró. 1:2-6). Y es significativo que estos humildes artistas, a diferencia de los actuales, no se preocuparon por firmar su obra, pues su deseo era que Jehová recibiera todo el reconocimiento (Éxo. 36:1, 2).
Buscant joies en la Bíblia
(Èxode 35:1-3) «Moisés va convocar tota la comunitat dels israelites i els digué: —Aquests són els preceptes que el Senyor ha manat posar en pràctica: 2 “Tens sis dies per a treballar, però el dia seté serà sagrat per a vosaltres: és el dissabte, dia de repòs, dedicat al Senyor. Qui faça cap treball aquest dia, serà condemnat a mort. 3 En cap dels llocs on habitareu, no encendreu foc en dissabte.”»
w05-S 15/5 23 § 14
Conozcamos los caminos de Jehová
14 Demos prioridad a los asuntos espirituales. Los israelitas no debían dejar que la preocupación por satisfacer las necesidades físicas los llevara a descuidar las actividades espirituales. No debían ocupar su vida exclusivamente con los quehaceres cotidianos. De hecho, Jehová había designado cierto tiempo cada semana para utilizarlo con fines sagrados. En este período solo podían realizarse actividades relacionadas con la adoración del Dios verdadero (Éxodo 35:1-3; Números 15:32-36). Además, todos los años había que apartar algún tiempo para acudir a asambleas santas (Levítico 23:4-44). Estas proporcionarían oportunidades para relatar los hechos poderosos de Jehová, recordar Sus caminos y darle gracias por toda su bondad. Al expresar su devoción a Jehová, el pueblo crecería en temor piadoso y amor, y recibiría ayuda para andar en Sus caminos (Deuteronomio 10:12,13). Los sanos principios que hay tras aquellas instrucciones también son beneficiosos para los siervos de Dios de hoy día (Hebreos 10:24, 25).
(Èxode 35:21) «Tots els qui tenien bona voluntat i esperit generós van contribuir a la col·lecta a favor del Senyor feta per a l’obra de la tenda del trobament amb tot el seu servici, i per a les vestidures sagrades.»
w00-S 1/11 29 § 2
Las riquezas de la generosidad producen gozo
Imaginémonos cómo debieron de sentirse los israelitas. Por generaciones se los había sometido a una amarga esclavitud y a muchas privaciones. Pero ahora eran libres y además poseían riquezas. ¿Qué opinarían en cuanto a desprenderse de una parte de ellas? Podrían haber concluido que se las habían ganado y que, por tanto, tenían derecho a quedárselas. Sin embargo, cuando se les solicitó que ayudaran a costear la adoración pura, lo hicieron de buena gana y con liberalidad. No olvidaron que Jehová les había dado lo que poseían, de modo que donaron grandes cantidades tanto de plata y oro como de ganado. Tenían un “corazón dispuesto” que los ‘impelía’ y un ‘espíritu que los incitaba’ a actuar. Su contribución fue, sin duda, “una ofrenda voluntaria a Jehová” (Éxodo 25:1-9; 35:4-9, 20-29; 36:3-7).
Lectura de la Bíblia
(Èxode 35:1-24) «Moisés va convocar tota la comunitat dels israelites i els digué: —Aquests són els preceptes que el Senyor ha manat posar en pràctica: 2 “Tens sis dies per a treballar, però el dia seté serà sagrat per a vosaltres: és el dissabte, dia de repòs, dedicat al Senyor. Qui faça cap treball aquest dia, serà condemnat a mort. 3 En cap dels llocs on habitareu, no encendreu foc en dissabte.” 4 Moisés va dir a tota la comunitat dels israelites: —Aquesta és l’orde del Senyor: 5 “Feu una col·lecta a favor del Senyor entre tota la gent de bona voluntat que vulga contribuir-hi. Recolliu per al Senyor or, plata, bronze, 6 llanes tenyides de porpra violeta o roja, o bé d’escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, 7 pells d’ovella tenyides de vermell, pells de dugong, fusta d’acàcia, 8 oli per al canelobre, perfums per a l’oli de la unció santa i per a l’encens aromàtic, 9 pedres d’ònix i altres pedres precioses per a encastar-les a l’efod i al pectoral.» 10 Que tots els mestres artesans vinguen a executar tot el que el Senyor ha manat: 11 el tabernacle amb la seua tenda, el seu envelat, els gafets, les posts, els travessers, les columnes amb els seus sòcols; 12 l’arca amb les seues barres, la seua coberta i la cortina que separa el lloc santíssim; 13 la taula amb les seues barres i els seus accessoris i els pans d’ofrena; 14 el canelobre amb els seus accessoris, els seus cresols i l’oli per a alimentar-lo; 15 l’altar de l’encens amb les seues barres, l’oli de la unció santa, l’encens aromàtic i la cortina de l’entrada del tabernacle; 16 l’altar dels holocaustos amb el seu enreixat de bronze, les seues barres i tots els seus accessoris; la pica amb el seu sòcol; 17 les teles de l’atri amb les seues columnes i sòcols i la cortina de l’entrada de l’atri; 18 les estaques del tabernacle i les de l’atri amb les seues cordes; 19 els ornaments cultuals per a oficiar en el santuari, les vestidures sagrades del sacerdot Aaron i les dels seus fills per a exercir el sacerdoci.” 20 Llavors tota la comunitat dels israelites es va retirar de la presència de Moisés. 21 Tots els qui tenien bona voluntat i esperit generós van contribuir a la col·lecta a favor del Senyor feta per a l’obra de la tenda del trobament amb tot el seu servici, i per a les vestidures sagrades. 22 Hòmens i dones, tots gent de bona voluntat, van portar braçalets, arracades, anells, collarets i tota classe de joies d’or. Cadascú va presentar aquella ofrena d’or al Senyor. 23 Els qui tenien llanes tenyides de porpra violeta o roja, o bé d’escarlata, lli finíssim, pèl de cabra, pells d’ovella tenyides de roig o pells de dugong, també ho van aportar. 24 Igualment van venir tots els qui volgueren contribuir a la col·lecta a favor del Senyor amb ofrenes de plata i de bronze. També els qui tenien fusta d’acàcia la van aportar per als treballs necessaris per al servici del santuari.»
Se’ns capacita per a fer l’obra de Jehovà
(Èxode 35:25, 26) Totes les dones de més traça contribuïen filant la llana de porpra violeta o roja, o bé d’escarlata i el lli finíssim. 26 Altres dones que tenien prou traça filaven el pèl de cabra.
(Èxode 35:30-35) Moisés va dir als israelites: —Mireu, el Senyor ha escollit a títol personal Bessalel, fill d’Urí i nét d’Hur, de la tribu de Judà. 31 L’ha omplit de l’esperit diví perquè tinga talent, intel·ligència i coneixements, i siga un expert en tota classe de treballs: 32 creació artística; cisellar l’or, la plata i el bronze; 33 tallar pedres d’encast; esculpir la fusta i fer qualsevol altre treball. 34 També l’ha dotat de talent per a ensenyar. A ell i a Oholiab, fill d’Ahissamac, de la tribu de Dan, 35 els ha dotat de bones mans per a fer tota classe de treballs: cisellar, dissenyar, brodar amb llanes tenyides de porpra violeta o roja, o bé d’escarlata, i lli finíssim, i per a teixir, dissenyar projectes artístics i executar tota classe de treballs.
(Èxode 36:1, 2) Així, doncs, Bessalel, Oholiab i tots els hòmens que el Senyor ha dotat de talent i d’intel·ligència per a fer tota classe de treballs per al servici del santuari, executaran tot el que el Senyor ha manat. 2 Moisés convocà Bessalel, Oholiab i tots els qui el Senyor havia dotat de bones mans i que tenien voluntat per a comprometre’s en aquella obra i executar-la.
DEL 26 D’OCTUBRE A L’1 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | ÈXODE 37, 38
«Els altars del tabernacle i la seua funció en l’adoració verdadera»
(Èxode 37:25) «L’altar per a oferir encens el va fer de fusta d’acàcia i quadrat: dos pams de llargària, dos d’amplària i quatre d’alçària. Els corns dels quatre angles superiors arrancaven del mateix altar.»
it-1-S 102 § 4
Altar
Altar del incienso. El altar del incienso (también llamado “altar de oro” [Éx 39:38]) estaba igualmente hecho de madera de acacia, pero “su superficie superior y sus lados” estaban revestidos de oro. Alrededor de la parte superior había un borde de oro. El altar medía 44,5 cm. de lado y 89 cm. de alto, y también tenía “cuernos” que salían de las cuatro esquinas superiores. Debajo del borde de oro, y en dos costados opuestos, había dos anillos de oro para insertar los varales de madera de acacia recubiertos de oro que se usaban para transportar el altar. (Éx 30:1-5; 37:25-28.) En este altar se quemaba un incienso especial dos veces al día, por la mañana y al atardecer. (Éx 30:7-9, 34-38.) En otras partes se menciona el uso de un incensario o un braserillo para quemar incienso, que también se empleaba en conexión con el altar del incienso. (Le 16:12, 13; Heb 9:4; Rev 8:5; compárese con 2Cr 26:16, 19.) El altar del incienso estaba colocado dentro del tabernáculo, justo delante de la cortina del Santísimo, por lo que se dice que estaba “delante del arca del testimonio”. (Éx 30:1, 6; 40:5, 26, 27.)
(Èxode 37:29) «També va preparar l’oli de la unció santa i l’encens aromàtic pur, tal com ho fan els perfumistes.»
it-1-S 1218
Incienso
El incienso sagrado prescrito para usarse en el tabernáculo del desierto se componía de materiales costosos contribuidos por la congregación. (Éx 25:1, 2, 6; 35:4, 5, 8, 27-29.) Cuando Jehová le dio a Moisés la fórmula divina para esta mezcla de cuatro componentes, le dijo: “Tómate perfumes: gotas de estacte y uña olorosa y gálbano perfumado y olíbano puro. Debe haber la misma porción de cada uno. Y tienes que hacer de ello un incienso, una mezcla de especias, obra de ungüentario, sazonado con sal, puro, cosa santa. Y tienes que machacar parte de él hasta convertirlo en polvo fino y tienes que poner parte de él delante del Testimonio en la tienda de reunión, donde me presentaré a ti. Debe serles santísimo”. Luego, para grabar en ellos la exclusividad y santidad del incienso, Jehová añadió: “Cualquiera que haga uno semejante a él para disfrutar de su olor tiene que ser cortado de su pueblo”. (Éx 30:34-38; 37:29.)
(Èxode 38:1) «Després va fer l’altar dels holocaustos de fusta d’acàcia, quadrat, de deu pams de llargària, deu d’amplària i sis d’alçària.»
it-1-S 102 § 2
Altar
Altares del tabernáculo. De acuerdo con el diseño divino, se construyeron para el tabernáculo dos altares: el altar de la ofrenda quemada (también llamado “altar de cobre” [Éx 39:39]) y el altar del incienso. El primero, que tenía forma de un cajón hueco, estaba hecho de madera de acacia, y al parecer carecía de tapa y de fondo. Medía 2,2 m. de lado y 1,3 m. de alto, y de las cuatro esquinas superiores salían “cuernos”. Estaba revestido de cobre en su totalidad. Asimismo, tenía un enrejado o rejilla de cobre debajo del canto del altar, “por dentro” y “hacia el centro”. En sus cuatro extremidades, “cerca del enrejado”, había cuatro anillos, y parece que por ellos se pasaban los dos varales de madera de acacia revestidos de cobre que se usaban para transportar el altar. De esta descripción se desprende que quizás se había hecho una ranura en dos de los lados del altar para poder insertar una rejilla plana, y que los anillos sobresalían por ambos lados. No obstante, las opiniones de los eruditos en la materia varían de forma considerable. Muchos creen que había dos juegos de anillos y que los del segundo juego, por los que se insertaban los varales para transportar el altar, estaban adosados directamente a su parte exterior. Algunos de los utensilios de cobre del altar eran los recipientes y las palas para la ceniza, los tazones para recoger la sangre de los animales, los tenedores para manipular la carne y los braserillos. (Éx 27:1-8; 38:1-7, 30; Nú 4:14.)
Buscant joies en la Bíblia
(Èxode 37:1) «Bessalel va fer l’arca de fusta d’acàcia, de cinc pams de llargària per tres d’amplària i tres d’alçària.»
(Èxode 37:10) «També va fer la taula de fusta d’acàcia, de quatre pams de llargària per dos d’amplària i tres d’alçària.»
(Èxode 37:25) «L’altar per a oferir encens el va fer de fusta d’acàcia i quadrat: dos pams de llargària, dos d’amplària i quatre d’alçària. Els corns dels quatre angles superiors arrancaven del mateix altar.»
it-1-S 38
Acacia
Las extendidas ramas de la acacia están armadas de largas espinas. Las ramas suelen entrelazarse con las de las acacias vecinas formando densos matorrales, lo que explica por qué en el registro bíblico casi siempre se usa la forma plural schit·tím. Aunque la acacia puede crecer a alturas de 6 a 8 m., normalmente presenta la apariencia de un arbusto. Tiene hojas compuestas y suaves, se cubre de flores amarillas de agradable olor y su fruto lo forman unas vainas estrechas y curvadas. La corteza, negra y áspera, cubre una madera pesada, muy dura y de veta o grano fino, y es inmune al ataque de los insectos. Estas características, junto con el hecho de que se hallase con facilidad en el desierto, convirtieron a la acacia en un material de construcción ideal para el tabernáculo y sus enseres. Se utilizó para construir el arca del pacto (Éx 25:10; 37:1), la mesa del pan de la proposición (Éx 25:23; 37:10), los altares (Éx 27:1; 37:25; 38:1), los varales para llevar estos artículos (Éx 25:13, 28; 27:6; 30:5; 37:4, 15, 28; 38:6), las columnas para la cortina y la pantalla (Éx 26:32, 37; 36:36), los armazones (Éx 26:15; 36:20) y las barras que los conectaban. (Éx 26:26; 36:31.)
(Èxode 38:8) «Amb els espills de les dones que prestaven el seu servici a l’entrada de la tenda del trobament, va fer la pica de bronze amb el seu sòcol de bronze.»
w15-S 1/4 15 § 4
¿Lo sabia?
A diferencia de los espejos de hoy, los de tiempos bíblicos solían ser de metal muy pulido, normalmente de bronce, aunque también los había de cobre, plata, oro y electro. La primera vez que la Biblia los menciona es cuando habla de los preparativos para el tabernáculo, el primer lugar de culto de la entera nación de Israel. En esa ocasión, las mujeres entregaron sus espejos para que se fabricara una fuente con su base, ambas de cobre (Éxodo 38:8). Para hacer esos utensilios, aquellos espejos tendrían que fundirse.
Lectura de la Bíblia
(Èxode 37:1-24) «Bessalel va fer l’arca de fusta d’acàcia, de cinc pams de llargària per tres d’amplària i tres d’alçària. 2 La va recobrir d’or pur per dins i per fora i l’adornà amb una motlura d’or tot al voltant. 3 Va fondre quatre anelles d’or i les fixà als seus quatre angles inferiors, dos anelles a un costat i dos a l’altre. 4 Després va fer unes barres de fusta d’acàcia, les recobrí d’or 5 i les féu passar per dins de les anelles dels costats de l’arca, per a poder-la transportar. 6 Li va fer també una coberta d’or pur, de cinc pams de llargària per tres d’amplària. 7 Va fer també dos querubins cisellats en or i en va posar un a cada extrem de la coberta. 8 Cada querubí mirava des d’un extrem de la coberta. 9 Els querubins estaven l’un enfront de l’altre amb les cares mirant a la coberta; la protegien amb les dos ales esteses. 10 També va fer la taula de fusta d’acàcia, de quatre pams de llargària per dos d’amplària i tres d’alçària. 11 La va recobrir d’or pur i l’adornà amb una motlura d’or tot al voltant. 12 A la taula, tot al voltant, hi posà una vora de quatre dits, amb una motlura d’or. 13 Va fondre quatre anelles d’or i les fixà als angles, sobre els quatre peus, 14 tocant a la vora superior, a fi de passar les barres per dins de les anelles per a transportar la taula. 15 Va fer les barres de fusta d’acàcia i les recobrí d’or; servien per a transportar la taula. 16 A més, va fer d’or pur els atifells de la taula: les plates, els cullers, les tasses i els gerrets per a les libacions de vi. 17 Va fer també el canelobre d’or pur cisellat. El peu, la tija, els poms, els calzes i les flors formaven una sola peça. 18 De la tija central, n’eixien sis branques, tres a cada costat. 19 Cada branca tenia tres poms en forma d’ametla, amb els calzes i les flors. Així eren les sis branques que eixien de la tija del canelobre. 20 La tija del canelobre tenia quatre poms en forma de flor d’ametla, amb els seus calzes i les seues flors: 21 un calze davall de cada parell de les sis branques que eixien de la tija del canelobre. 22 Les branques i els calzes formaven una sola peça amb el canelobre, tot ell cisellat en or pur. 23 Va fer també d’or pur els seus set cresols amb les seues esmocadores i els seus platets. 24 Per al canelobre amb tots els seus accessoris, va utilitzar trenta quilos d’or pur.»
Els altars del tabernacle i la seua funció en l’adoració verdadera
(Èxode 37:25, 29) L’altar per a oferir encens el va fer de fusta d’acàcia i quadrat: dos pams de llargària, dos d’amplària i quatre d’alçària. Els corns dels quatre angles superiors arrencaven del mateix altar. 29 També va preparar l’oli de la unció santa i l’encens aromàtic pur, tal com ho fan els perfumistes.
(Èxode 38:1) Després va fer l’altar dels holocaustos de fusta d’acàcia, quadrat, de deu pams de llargària, deu d’amplària i sis d’alçària.
(Salm 141:2) Que puge el meu prec davant de tu com l’encens; alce aquestes mans com en l’ofrena de la vesprada.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Campanya especial en novembre per a parlar amb les persones del Regne de Déu
(Lluc 4:43) Però ell els digué: —També he d’anunciar el Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.
(Mateu 6:9, 10) Vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifica el teu nom, 10 vinga el teu Regne, que es faça la teua voluntat ací a la terra com es fa en el cel.
(Mateu 24:14) Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en reben un testimoni. I aleshores vindrà la fi.
(Daniel 2:44) En temps d’aquests reis, el Déu del cel farà que s’alce un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre.
(1 Corintis 15:24, 25) Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota potència, autoritat i poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. 25 Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics davall dels seus peus.