Notes
1. Identifica a Babilònia la Gran
Com sabem que «Babilònia, la gran» representa totes les religions falses? (Apocalipsi 17:5) Considera estos factors:
Està present per tot el món. La Bíblia descriu a Babilònia la Gran residint sobre «multituds» i «nacions». També diu que «regna sobre els reis de la terra» (Apocalipsi 17:15, 18).
No pot ser un poder polític o comercial. «Els reis de la terra» i «els mercaders» sobreviuen a la seua destrucció (Apocalipsi 18:9, 15).
Deshonra a Déu. Se l’anomena prostituta perquè forma aliances amb governs per diners o altres favors (Apocalipsi 17:1, 2). Enganya gent de totes les nacions i és responsable de la mort de moltes persones (Apocalipsi 18:23, 24).
2. Quan apareixeria el Messies?
La Bíblia va predir que passarien 69 setmanes fins que arribara el Messies (llig Daniel 9:25 de TNM).
Quan començaren les 69 setmanes? Començaren en el 455 a. n. e. En eixe any, el governador Nehemies va arribar a Jerusalem per a «restaurar i reconstruir» la ciutat (Daniel 9:25 TNM; Nehemies 2:1, 5-8).
Quant van durar les 69 setmanes? En algunes profecies bíbliques, un dia representa un any (Nombres 14:34; Ezequiel 4:6). Per això, cada setmana representa set anys. En esta profecia, les 69 setmanes sumen 483 anys (69 setmanes x 7 dies).
Quan van acabar les 69 setmanes? Si comptem 483 anys des del 455 a. n. e., arribem a l’any 29 n. e.a Este és l’any exacte en què Jesús es va batejar i es va convertir en el Messies (Lluc 3:1, 2, 21, 22).
3. Procediments mèdics que impliquen l’ús de sang
Hi ha procediments mèdics que utilitzen la pròpia sang del pacient. Alguns d’estos no són acceptables per a un cristià, com donar sang o emmagatzemar la pròpia sang del pacient abans d’una operació (Deuteronomi 15:23).
En canvi, altres procediments podrien ser acceptables. Entre ells estan les anàlisis de sang, l’hemodiàlisi, l’hemodilució, o l’ús d’una màquina de recuperació de sang o de circulació extracorpòria. Cada cristià ha de decidir per si mateix com es tractarà la seua sang durant un procediment, una prova o un tractament. Cada metge podria aplicar estos procediments amb xicotetes variacions. Per això, abans d’acceptar qualsevol procediment quirúrgic, prova mèdica o tractament, el cristià ha d’assegurar-se de com s’utilitzarà la seua sang. Analitza les següents preguntes:
Si es desviara part de la meua sang fora del meu cos, i el flux sanguini s’interrompera durant un temps, em permetria la consciència considerar eixa sang part de mi de manera que no fera falta derramar-la «per terra»? (Deuteronomi 12:23, 24)
Si durant una intervenció mèdica se m’extraguera sang, es modificara i s’introduïra de nou al meu cos o me l’aplicaren com a tractament, em molestaria la meua consciència entrenada per la Bíblia, o podria acceptar eixe procediment?
4. Separació matrimonial
La Paraula de Déu desaconsella la separació. També deixa clar que separar-se no dona dret als cònjuges per a tornar a casar-se (1 Corintis 7:10, 11). No obstant, un cristià podria plantejar-se la separació en algunes situacions.
Negativa a mantindre la família: L’espòs es nega a satisfer les necessitats materials dels seus, fins al punt que es queden sense les coses bàsiques per a viure (1 Timoteu 5:8).
Maltracte físic molt greu: El maltracte pot arribar al punt de posar en perill la salut física o la vida del cònjuge (Gàlates 5:19-21).
Risc molt greu de perdre la relació amb Jehovà: El cònjuge li fa impossible a la seua parella servir a Jehovà (Fets 5:29).
5. Festes i celebracions
Els cristians no participen en festivitats que desagraden a Jehovà. Però cada cristià, basant-se en la seua consciència entrenada per la Bíblia, ha de decidir com actuar quan es presenten situacions relacionades amb algunes festes. Considera alguns exemples.
Algú et felicita les festes. Podries dir simplement: «Gràcies». Si la persona vol saber més, pots explicar-li per què no celebres eixa festa.
El teu cònjuge, que no és Testimoni, et convida a dinar o a sopar amb la família durant les festes. Si la teua consciència et permet anar, podries explicar-li al teu cònjuge amb antelació que no participaràs en els costums pagans que puguen formar part del dinar o sopar.
El teu encarregat t’oferix una bonificació o un regal durant l’època de festes. Hauries de rebutjar-ho? No necessàriament. Com ho veu el teu encarregat? Ho veu com a part de la celebració, o és simplement una forma d’agrair el teu bon treball?
Algú et fa un regal durant les festes. És possible que et diga: «Sé que no ho celebres, però vull donar-te açò». Pregunta’t: «Està sent simplement amable, o hi ha algun indici que em fa pensar que vol posar a prova la meua fe o involucrar-me en la celebració de la festa?». Després de meditar-ho, hauràs de prendre la decisió d’acceptar o no el regal. Volem tindre la consciència tranquil·la i ser lleials a Jehovà en totes les nostres decisions (Fets 23:1).
6. Malalties contagioses
Com estimem els altres, anem molt amb compte de no transmetre una malaltia contagiosa a ningú. Actuem d’esta manera tant si la patim com si tenim raons per a pensar que en som portadors. I ho fem perquè la Bíblia ens mana: «Estima els altres com a tu mateix» (Romans 13:8-10).
Com pot una persona amb una malaltia contagiosa mostrar esta classe d’amor pels altres? No hauria de donar mostres d’afecte, com abraçar o besar. Tampoc deuria molestar-se si veu que algú, per a protegir la seua família, no la convida a sa casa. Abans de batejar-se, hauria d’informar de la seua condició al coordinador de la junta d’ancians per a que es prenguen les mesures necessàries i aixina protegir aquells que també vagen a batejar-se. Abans de posar-se a festejar amb algú, qui haja estat exposat a una malaltia contagiosa hauria de fer-se voluntàriament una anàlisi de sang. Al tindre en compte estes coses, mostrem que ens preocupem pels altres, tal com diu el consell bíblic: «Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres» (Filipencs 2:4).
7. Negocis i assumpts legals
Podem previndre molts problemes al posar per escrit tots els contractes o acords econòmics, inclús si l’acord és amb un altre cristià (Jeremies 32:9-12). Aixina i tot, és possible que a voltes els cristians tinguen alguna diferència de poca importància sobre els diners o un altre assumpt. En eixe cas, haurien de ser capaços de resoldre estos desacords ràpidament, pacíficament i en privat.
Com hauríem de tractar assumpts més greus, com el frau o la difamació? (Llig Mateu 18:15-17.) Jesús ens va donar tres pautes a seguir:
Intenteu resoldre l’assumpt entre vosaltres (mira el versicle 15).
Si això no funciona, demana a un o dos cristians madurs de la congregació que t’acompanyen (mira el versicle 16).
Si l’assumpt continua sense solucionar-se, només en eixe cas, hauries d’acudir als ancians (mira el versicle 17).
En la majoria dels casos, no hauríem de portar els nostres germans als tribunals perquè això podria donar una mala imatge de Jehovà i de la congregació (1 Corintis 6:1-8). No obstant, en alguns casos pot ser necessari anar als tribunals, com per exemple: gestió de divorços, custòdia de xiquets, pensions alimentàries, reclamacions d’assegurances, casos de bancarrota o autentificar un testament. Un cristià que recorre a estos mitjans legals per a solucionar un assumpt de manera pacífica no està violant cap principi bíblic.
Un cristià que informe les autoritats seglars d’un delicte greu, com una violació, abús de menors, assetjament, robatori major o assassinat, no està violant cap principi bíblic.
Torna a la lliçó 56 punt 3
a De l’any 455 a. n. e. a l’1 a. n. e. hi ha 454 anys. De l’any 1 a. n. e. a l’1 n. e. hi ha 1 any, ja que no hi hagué any 0. I de l’any 1 n. e. al 29 n. e. hi ha 28 anys. Això fa un total de 483 anys.