Mèrcore, 3 de setembre
Giusepe el ga fato de acordo con quel che el àngelo de Geovà el ghe gavea dito, e el ga portà casa la so sposa. — Mat. 1:24.
Giusepe l’era sempre pronto par obedir a Geovà. Par esémpio, nele tre volte che Geovà ghe ga dito come tender dela so fameia, lu el ga suito obedio, anca se l’era fadiga. (Mat. 1:20; 2:13-15, 19-21) Cossita, lu el ga tendesto tanto ben de Maria e el ghe ga dato tuto quel che ghe ocorea. Par quela, semo sicuri che Maria la amea e la rispetea tanto el so omo. Cossa che i òmini che i ze maridadi i pol imparar? Lori i ga de ndar in serca dei consili dela Bìblia par tender ben dela so fameia. Quando i se sforsa de catar fora consili nela Bìblia e li mete in pràtica, lori i mostra che i ama la so dona, e el so matrimònio el resta ancora pi forte. Una sorela de Vanuatu, che la ze maridada fà de pi de 20 ani, la ga dito: “Quando el me omo el proa ndar in serca dei consili dela Bìblia e li mete in pràtica, mi go ancora pi voia de rispetarlo. Cossita, me sento pi tranquila e son bona de fidarme in tute le so dessision.” w23.05 p. 21 § 5
Dóbia, 4 de setembre
E lì ghen sarà una granda strada, si, una strada che la gavarà nome Strada dela Santità. — Isa. 35:8.
I giudei che i tornesse de Babilònia i deventaria santi par Geovà. (Deu. 7:6) Ma, i gavaria de cambiar diverse robe par contentarlo. Quasi tuti quei israeliti i era nassesti in Babilònia, e tanti de lori i pensea compagno a quela gente. Anca dopo tanti ani, Neemia l’è restà spaventà quando el ga visto che i tosatei israeliti no i gavea mia imparà el ebraico. (Deu. 6:6, 7; Nee. 13:23, 24) Ma la Parola de Dio la era stata scrita in ebraico. Alora, come che questi tosatei i podaria amar a Geovà e adorarlo se no i era mia boni de capir la léngua? (Esd. 10:3, 44) Sicuro che quei israeliti i gavaria tante robe de cambiar. Ma come i era de star in Israel, saria pi fàcile far quel che ghe ocorea parché i era drio tornar adorar a Geovà dela maniera giusta. — Nee. 8:8, 9. w23.05 p. 15 §§ 6, 7
Vendre, 5 de setembre
Geovà el tien su quei che i ze drio cascar e el tira in su quei che i ze desanimadi. — Sal. 145:14.
Ancora che volemo far meio la nostra adorassion a Geovà e se sforsemo del bon, pol esser che vegna fora qualche dificoltà. Par esémpio, pol esser che restemo sensa tempo par causa de ‘qualcossa che no spetemo mia’. (Ecl. 9:11) O pol esser che vegna fora un problema che ne assa sensa forsa e desanimadi. (Pro. 24:10) E come semo imperfeti, fursi semo strachi o femo un sbàlio che ne intriga. (Mat. 26:43; Rom. 7:23) Alora, cossa che pol giutarne a dàrghene fora e no desanimar? No stà fermarte de far el to meio par causa dele dificoltà. La Bìblia la dise che gavaremo problemi e dificoltà. Ma ancora cossita, saremo boni de ndar avanti. Quando te seiti a proar far meio la to adorassion a Geovà anca se vien fora qualche dificoltà, te mostri che te vol contentarlo. E lu el resta pròpio contento de veder to sforso. w23.05 p. 30 §§ 14, 15