Hem d’evitar recórrer a raonaments humans. Vore els assumpts des d’un punt de vista humà, podria fer-nos ignorar a Jehovà i les seues normes (1Co 3:19). «La saviesa d’este món» a sovint influïx en la gent per a que desobeïsca a Déu. Alguns cristians de Pèrgam i Tiatira adoptaren punts de vista idolàtrics i immorals que eren comuns en aquelles ciutats. Aixina que Jesús va aconsellar fermament les dos congregacions per tolerar la immoralitat sexual (Ap 2:14, 20). Hui en dia, també se’ns pressiona per a que adoptem punts de vista incorrectes. Per exemple, familiars i coneguts podrien apel·lar a les nostres emocions per a que desobeïm les lleis de Jehovà dient-nos que no passa res si cedim als nostres desitjos i que les normes morals de la Bíblia estan passades de moda. A voltes, podríem pensar que les instruccions que ens dona Jehovà no són prou clares i inclús podríem sentir-nos temptats a anar més enllà del que «està escrit» (1Co 4:6). w23.07 pàg. 16 § 10, 11

Maria, la mare de Jesús, va necessitar forces per a fer la voluntat de Jehovà. L’àngel Gabriel li acabava de comunicar la responsabilitat tan gran que ella anava a rebre. T’imagines lo desbordada que degué sentir-se? No estava casada i anava a quedar-se embarassada! A més, no tenia experiència com a mare, però hauria de criar el xiquet que arribaria a ser el Messies. ¿I com li explicaria a Josep, el seu promés, que anava a quedar-se embarassada si no havia tingut mai relacions sexuals? (Lc 1:26-33) Com va rebre Maria les forces? Confiant en l’ajuda dels altres. Per exemple, li va demanar a Gabriel que li donara més informació (Lc 1:34). Poc després, va viatjar fins a la regió muntanyosa de Judà per a visitar a Elisabet, que era família seua. Elisabet va felicitar a Maria i, inspirada per Jehovà, li va dir una profecia animadora sobre el xiquet que anava a tindre (Lc 1:39-45). I Maria va dir que Jehovà havia «actuat de manera poderosa amb el seu braç» (Lc 1:46-51). Jehovà va utilitzar a Gabriel i a Elisabet per a enfortir a Maria. w23.10 pàgs. 14, 15 § 10-12

Una quantitat limitada de 144.000 deixebles de Crist, que han sigut ungits per esperit sant i disfruten d’una relació especial amb Jehovà, serviran com a sacerdots amb Jesús en el cel (Ap 14:1). El Sant del tabernacle representa la condició especial que disfruten com a fills de Déu mentres encara estan en la terra (Rm 8:15-17). El Santíssim del tabernacle representa el cel, on residix Jehovà. «La cortina» que separava el Sant del Santíssim representa el cos humà de Jesús, que li impedia entrar en el cel com a Gran Sacerdot suprem del temple espiritual. A l’entregar el seu cos humà com a sacrifici a favor de la humanitat, Jesús va obrir el camí per a que tots estos cristians ungits pogueren viure en el cel. Ells també han d’abandonar el seu cos humà per a rebre la recompensa celestial (He 10:19, 20; 1Co 15:50). w23.10 pàg. 28 § 13