Una quantitat limitada de 144.000 deixebles de Crist, que han sigut ungits per esperit sant i disfruten d’una relació especial amb Jehovà, serviran com a sacerdots amb Jesús en el cel (Ap 14:1). El Sant del tabernacle representa la condició especial que disfruten com a fills de Déu mentres encara estan en la terra (Rm 8:15-17). El Santíssim del tabernacle representa el cel, on residix Jehovà. «La cortina» que separava el Sant del Santíssim representa el cos humà de Jesús, que li impedia entrar en el cel com a Gran Sacerdot suprem del temple espiritual. A l’entregar el seu cos humà com a sacrifici a favor de la humanitat, Jesús va obrir el camí per a que tots estos cristians ungits pogueren viure en el cel. Ells també han d’abandonar el seu cos humà per a rebre la recompensa celestial (He 10:19, 20; 1Co 15:50). w23.10 pàg. 28 § 13

Gedeó va respondre amb humiltat i no es va enfadar quan els efraïmites el criticaren (Jt 8:1-3). Va demostrar que respectava l’opinió dels altres a l’escoltar el que els preocupava i, d’eixa manera, li va llevar ferro a l’assumpt. Els bons ancians imiten a Gedeó escoltant amb atenció i responent amb humiltat si algú els critica (Jm 3:13). Aixina, contribuïxen a fer que hi haja pau en la congregació. Quan Gedeó va rebre alabances per la seua victòria sobre Madian, va dirigir l’atenció cap a Jehovà (Jt 8:22, 23). Com podrien imitar a Gedeó els ancians de congregació? Donant-li el mèrit a Jehovà pel que conseguixen (1Co 4:6, 7). Per exemple, si algú encomia a un ancià per lo bé que ensenya, l’ancià hauria de dirigir l’atenció cap a la font de l’ensenyança —la Paraula de Déu— o a la capacitació que tots rebem a través de l’organització de Jehovà. De tant en tant, els ancians haurien de parar-se a pensar si estan atraient massa l’atenció cap a ells mateixos. w23.06 pàg. 4 § 7, 8

Si no rebem el que demanem en oració, hauríem de preguntar-nos: «El que demane és lo més apropiat?». A sovint, pensem que sabem el que és millor per a nosaltres, però pot ser que eixes coses que volem a la llarga no ens beneficien. Quan orem sobre un problema, és possible que hi haja una solució millor que la que estem demanant. A més, algunes de les nostres peticions podrien no estar en harmonia amb la voluntat de Jehovà (1Jn 5:14). Per exemple, hi han pares han orat per a que el seu fill es mantinga en la veritat. Pareix una petició vàlida, però Jehovà no obligarà mai a ningú a servir-lo. Ell vol que tots, inclosos els nostres fills, trien servir-lo (Dt 10:12, 13; 30:19, 20). En comptes d’això, els pares podrien demanar a Jehovà que els ajude a tocar el cor del seu fill, ja que això el motivarà a estimar-lo i a voler fer-se el seu amic (Pr 22:6; Ef 6:4). w23.11 pàg. 21 § 5; pàg. 23 § 12