BIBLIOTECA NELA INTERNET dela Tore de Vigia
BIBLIOTECA NELA INTERNET
dela Tore de Vigia
Talian
  • BÌBLIA
  • PUBLICASSION
  • RIUNION
  • es25 pàg. 37-46
  • April

No ghen'è vìdeo disponìbile par questa selession.

Scusa, ghen'è un sbàlio al sbassar el vìdeo.

  • April
  • Testo del giorno — 2025
  • Sototìtoli
  • Marti, 1 de april
  • Mèrcore, 2 de april
  • Dóbia, 3 de april
  • Vendre, 4 de april
  • Sabo, 5 de april
  • Doménega, 6 de april
  • Luni, 7 de april
  • Marti, 8 de april
  • Mèrcore, 9 de april
  • Dóbia, 10 de april
  • Vendre, 11 de april
  • GIORNO DELA SELEBRASSION
    Dopo che el sol l’è ndato do
    Sabo, 12 de april
  • Doménega, 13 de april
  • Luni, 14 de april
  • Marti, 15 de april
  • Mèrcore, 16 de april
  • Dóbia, 17 de april
  • Vendre, 18 de april
  • Sabo, 19 de april
  • Doménega, 20 de april
  • Luni, 21 de april
  • Marti, 22 de april
  • Mèrcore, 23 de april
  • Dóbia, 24 de april
  • Vendre, 25 de april
  • Sabo, 26 de april
  • Doménega, 27 de april
  • Luni, 28 de april
  • Marti, 29 de april
  • Mèrcore, 30 de april
Testo del giorno — 2025
es25 pàg. 37-46

April

Marti, 1 de april

Cossa che te me ghè fato? Parché che te me ghè imbroià? — Gén. 29:25.

Tanti servi de Geovà del passà i ga infrontà dificoltà che no i spetea mia. Varda quel che ga sucedesto con Giacò. So pare el ghe ga dito che el ndesse catarse una dona intrà le fiole de Labon e che Geovà el ndaria benedirlo se el fesse cossita. (Gén. 28:1-4) Labon l’era un parente che el adorea a Geovà e el gavea due fiole, che le era Lèia e Rachel. Alora, Giacò el ga scoltà so pare e l’è ndato fin la casa de Labon. Giacò el ghe volea tanto ben a Rachel, che la era la fiola pi gióvena, e el ga acetà laorar sete ani par maridarse con ela. (Gén. 29:18) Ma, no l’è stà quel che ga sucedesto. Labon lo ga ciavà e lo ga fato maridarse con Lèia. Dopo de una stimana, Labon el ga assà che Giacò el se maridesse anca con Rachel. Magari, ghe ga tocà laorà altri sete ani. (Gén. 29:26, 27) Labon el ga imbroià Giacò de diverse maniere e lo ga fato laorar 20 ani par lu. — Gén. 31:41, 42. w23.04 p. 15 § 5

Mèrcore, 2 de april

Pàrlaghe tuto quel che l’è nel to cuor. — Sal. 62:8.

Noantri savemo che podemo ndar in serca de Geovà in orassion quando ghemo bisogno de consolo e aiuto. Parché savemo che l’è cossita? Parché lu el ne convida a pregar. Geovà el ga caro de scoltarne e el vol che “preghemo sempre”. (1 Tes. 5:17) Podemo pregar quando volemo e sempre che ne ocore. (Pro. 3:5, 6) Geovà el ne mostra tanta bontà parché el ne assa pregar quante volte volemo. Tanto tempo vanti de vegner ala Tera, Gesù el ga visto che so Pare el rispondea ale orassion dei so servi fedeli. Par esémpio, lu el ga visto quando Geovà el ga rispondesto a Ana, Davi e Elia. (1 Sam. 1:10, 11, 20; 1 Rè 19:4-6; Sal. 32:5) Alora, Gesù el savea che Geovà el ghe dà tanto valor ale orassion. Par quela, lu el ga insegnà i so dissìpoli a sempre pregar e a esser sicuri che Geovà el ndaria scoltarli! — Mat. 7:7-11. w23.05 p. 2 §§ 1, 3

Dóbia, 3 de april

L’è una tràpola tremar davanti dei òmini. Ma quel che el se fida in Geovà el sarà protegesto. — Pro. 29:25.

El somo sasserdote Geoiada el gavea tanto rispeto par Geovà. Varda quel che lu el ga fato quando Atalia, la fiola de Gesabel, la ga scominsià a governar in Giudà. Ela la era pròpio rugna e la ga fin proà copar tuti i so neti par deventar regina. (2 Cró. 22:10, 11) Ma, no la ze mia stata bona de copar Geoàs parché Geoiada e so dona, Geosabeate, i lo ga sconto e lo ga tendesto. Par causa de quel che lori i ga fato, una persona dela fameia de Davi la deventaria rè. Ancora che Geoiada fursi el gavesse paura de Atalia, el ga dessidio far quel che l’era giusto. Quando Geoàs el gavea sete ani, Geoiada el ga mostrà nantra volta che l’era leal a Geovà. Lu el ga catà fora una maniera de far che Geoàs el deventesse rè. Se le robe no le ndesse mia ben, Geoiada el saria copà. Ma col aiuto de Geovà, le robe le ze ndate ben. w23.06 p. 17 §§ 12, 13

Vendre, 4 de april

Fin che te aceti che el Altìssimo l’è el Governante nel regno dela umanità e che lu lo dà a chi che lu el vol. — Dan. 4:25.

El rè Nabucodonosor el podaria pensar che Daniel l’era drio ndar contra el so governo, e el podaria mandar coparlo. Ancora cossita, Daniel el ga bio coraio e el ga giutà el rè a capir quel che lu el se gavea insognà. Come che Daniel l’è stà bon de gaver coraio? Sicuro che lu el ga imparà del esémpio de so pare e so mare quando l’era gióveno. (Deu. 6:6-9) Par quela, Daniel el cognossea i Diese Comandamenti e anca el capia tante robe importante, come cossa che i israeliti no i podea mia magnar. (Lev. 11:4-8; Dan. 1:8, 11-13) Lu anca el ga imparà sora la stòria dei israeliti, come che Geovà li gavea giutadi e cossa ga sucedesto con quei che i ga desobedio a Dio. (Dan. 9:10, 11) Par via de quel che ga sucedesto nela so vita, Daniel l’era sicuro che Geovà e i so àngeli sempre i ndaria giutarlo. — Dan. 2:19-24; 10:12, 18, 19. w23.08 p. 3 §§ 5, 6

Sabo, 5 de april

Quei che i sa el so limite i ga sabedoria. — Pro. 11:2.

Rebeca la era una dona tanto brava e furba. Ela sempre la mostrea coraio e sabedoria quando la fea dessision. (Gén. 24:58; 27:5-17) Anca cossita, ela la ga sempre mostrà rispeto a quei che Geovà el ga dato autorità e la ga scoltà i so consili. (Gén. 24:17, 18, 65) Se anca ti te te sforsi de esser ùmile e de rispetar i altri, te sarè un bon esémpio par la to fameia e par i fradei dela to congregassion. Una brava dona la capisse quel che la pol far e quel che no la pol mia. Varda cossa che te pol imparar de Ester, che la era una brava serva de Geovà. Ela la ga seità a capir ben quel che la podea far e quel che no la podea mia, anca dopo che la ze deventada regina. Par esémpio, ela la ga scoltà i consili che Mordecai ghe ga dato e li ga metesti in pràtica. (Est. 2:10, 20, 22.) Alora, sfòrsate de sempre domandar consili ai altri e de meterli in pràtica. (Tito 2:3-5) Ester la ze stata un bel esémpio parché, ancora che la fusse tanto bela, mai la se fea veder. — Est. 2:7, 15. w23.12 p. 19, 20 §§ 6-8

Doménega, 6 de april

Dio l’è pi grando che el nostro cuor e el sa tute le robe. — 1 Gio. 3:20.

Seitar a sentirse in colpa par causa dei sbali del passà l’è un peso che ne ocore assar indrio. Parché? Parché se ghemo confessà el nostro pecato, se ghemo ciamà grami e ghemo fato tuto quel che podemo par cambiar, podemo esser sicuri che Geovà el ne ga perdonà. (Ati 3:19) Savemo che Geovà no’l vol che seitemo a sentirse in colpa parché ndaremo sofrir tanto e podemo fin fermarse de corer nela carera par la vita. (Sal. 31:10; 2 Cor. 2:7) Se te seiti a sentirte in colpa, ricòrdate che Geovà el pol perdonarte del tuto. (Sal. 130:4) Geovà el ga dito che no’l ndarà mai ricordarse dei pecati de quei che i se ga ciamà grami. (Ger. 31:34) Alora, lu no’l va mai castigarte par i sbali che te ghè fato nel passà. Par quela, no te ocore seitar a sentirte in colpa se ghen’è qualche laoro nela congregassion che no te pol pi farlo par causa de un sbàlio del passà. Invesse, ricòrdate che, se Geovà no’l se pensa pi dei sbali che te ghè fato, gnanca ti te gavarissi de farlo. w23.08 p. 30, 31 §§ 14, 15

Luni, 7 de april

Sìpie forti, firmi. — 1 Cor. 15:58.

Nela pandemia del COVID-19, le Testimònie de Geovà che le ze ndate drio ale orientassion dela organisassion de Geovà no le ga sofrio par causa de informassion false o storiete. (Mat. 24:45) Noantri ghemo de “star atenti ale robe che le ze pi importante”. (Fil. 1:9, 10) L’è vera che ne ocore magnar, bever, divertirse e laorar. Ma se no stemo atenti podemo doperar massa tempo con queste robe. Cossita, no gavaremo forsa gnanca voia de far quel che l’è pi importante. (Luc. 21:34, 35) Nantra roba che pol farne desmentegarse de quel che l’è pi importante l’è seitar a scoltar notìssie de quel che i governi e le persone i ze drio far nel mondo. Se no stemo atenti podemo fin pensar che un governo l’è meio de quelaltro. Sàtana l’è drio doperar tante robe par proar farne desobedir a Geovà. w23.07 p. 16, 17 §§ 12, 13

Marti, 8 de april

Seité far questo in ricordo de mi. — Luc. 22:19.

El giorno dela Selebrassion l’è el pi importante del ano parché la ze la ùnica selebrassion che Gesù el ne ga domandà de far. (Luc. 22:19, 20) Nela Selebrassion, vedemo come ringrassiar a Geovà e a Gesù par quel che i ga fato. (2 Cor. 5:14, 15) Nela Selebrassion, noantri anca podemo incoraiarse un al altro. (Rom. 1:12) E tante persone le desside scominsiar a studiar la Bìblia dopo de quel che le ga visto e le ga scoltà nela Selebrassion. La Selebrassion anca la giuta i servi de Dio a esser pi unidi. Sicuro che questo giorno l’è tanto importante par noantri! w24.01 p. 8 §§ 1-3

Programassion par leder la Bìblia par la Selebrassion: (Quel che ga sucedesto in 9 de nisan) Luca 19:29-44

Mèrcore, 9 de april

Dio el ga amà tanto el mondo, che el ga dato el so ùnico Fiol, cossita tuti quei che i dimostra fede in lu no i sìpia destruti, ma i possa viver par sempre. — Gio. 3:16.

Se seitemo a pensar in quel che Geovà e Gesù i ga fato par noantri, saremo pròpio sicuri che lori i ne vol tanto ben. (Gàl. 2:20) Geovà el ga dato el so Fiol par morir par noantri parché el ne ama. Par quela, lu el ga scoliesto la persona che el ghe volea pi ben par morir par noantri. Geovà el ga caro de mostrar che lu el ne ama. (Ger. 31:3) Lu el ga volesto che fùssino i so amighi parché lu el ne ama. (Varda anca Deuteronómio 7:7, 8.) No ghen’è gnente o nissuni che fae Geovà assar de amarne. (Rom. 8:38, 39) Quando te ghe pensi sora questo, come te te senti? w24.01 p. 28 §§ 10, 11

Programassion par leder la Bìblia par la Selebrassion: (Quel che ga sucedesto in 10 de nisan) Luca 19:45-48; Mateo 21:18, 19; 21:12, 13

Dóbia, 10 de april

La creassion la gavarà liberassion parché lu el ga assà una speransa. — Rom. 8:20, 21.

I untadi i ghe dà tanto valor ala so speransa de viver in cielo. El fradel Frederick Franz, che l’era un dei untadi, el ga dito: “Podemo esser sicuri che la nostra speransa la ndarà realisarse con tuti i 144 mila e de una maniera tanto bela.” In 1991, lu el ga dito: “Noantri ancora semo tanto contenti de gaver questa speransa e ghe demo cada volta de pi valor. Noantri seitaremo a spetar. . . Mi ghe dao valor ala me speransa adesso de pi che mai.” Alora, tuti quei che i ndarà viver nel cielo e nela Tera i pol restar tanto contenti cola speransa che i ga. E la nostra speransa la pol restar cada volta pi forte. w23.12 p. 9 § 6 p. 10 § 8

Programassion par leder la Bìblia par la Selebrassion: (Quel che ga sucedesto in 11 de nisan) Luca 20:1-47

Vendre, 11 de april

Parché el sangue de tori e de bechi no’l pol mia finir coi pecati. — Ebr. 10:4.

Banda de fora del tabernàcolo, ghen’era un altar de rame ndove i sacrifissi de bèstie i era fati par Geovà. (Éso. 27:1, 2; 40:29) Ma, quei sacrifissi de bèstie no i paghea del bon i pecati dele persone. (Ebr. 10:1-3) Alora, parché che i israeliti i seitea a farli? Parché quei sacrifissi li giutea a ricordarse che, nel futuro, ghen saria un sacrifìssio che bastaria par pagar i pecati de tuti. Gesù el savea che Geovà lo gavea mandà nela Tera par dar la so vita come sacrifìssio par salvar le persone. (Mat. 20:28) Alora, quando Gesù el se ga batesà, l’è come se el fusse stà dato in sacrifìssio nte un altar, o sia, lu el ga mostrà a Dio che l’era pronto par far la so volontà. (Gio. 6:38; Gàl. 1:4) E la volontà de Geovà la era che Gesù el desse la so vita “una volta par sempre” par pagar del tuto i pecati de quei che i ga fede in lu. — Ebr. 10:5-7, 10. w23.10 p. 26, 27 §§ 10, 11

Programassion par leder la Bìblia par la Selebrassion: (Quel che ga sucedesto in 12 de nisan) Luca 22:1-6; Marco 14:1, 2, 10, 11

GIORNO DELA SELEBRASSION
Dopo che el sol l’è ndato do
Sabo, 12 de april

El presente che Dio el dà l’è la vita eterna par meso de Cristo Gesù, el nostro Signor. — Rom. 6:23.

No ghen’era gnente che podarìssino far par salvarne del pecato e dela morte. (Sal. 49:7, 8) Par quela, Geovà el ga mandà el so Fiol qua ala Tera par morir par noantri. Sicuro che Geovà e Gesù i ga fato un grando sacrifìssio par salvarne. Se seitemo a pensar in quel che lori due i ga fato par noantri, ghe daremo cada volta de pi valor. Quando Adon l’è stà creà, lu l’era perfeto. Ma dopo che el ga desobedio a Geovà, lu e tuti i so fioi i ze deventadi imperfeti e i ga perso la vita eterna. Alora, quando Gesù el ga dato la so vita perfeta come sacrifìssio, lu l’è stà bon ciapar indrio quel che Adon el gavea perso. (1 Pie. 2:22) Cossita, quando Gesù l’è morto, lu el ga dato una vita perfeta compagna a quela che Adon el gavea. — 1 Cor. 15:45; 1 Tim. 2:6. w24.01 p. 10 §§ 5, 6

Programassion par leder la Bìblia par la Selebrassion: (Quel che ga sucedesto in 13 de nisan) Luca 22:7-13; Marco 14:12-16 (Quel che ga sucedesto dopo che el sol l’è ndato do in 14 de nisan) Luca 22:14-65

Doménega, 13 de april

Lu l’è ndà rento nel posto santo una volta par sempre, ma nò col sangue de bechi e de tori gióveni, ma col sangue de lu pròpio, e el ga guadagnà par noantri una liberassion eterna. — Ebr. 9:12.

Quando Gesù l’è stà ressussità, lu l’è ndato rento el Santìssimo. Cossita, capimo che la maniera de adorar a Geovà par meso del sacrifìssio de Gesù la ze tanto meio de quela del passà. Parché? El prinsipal sasserdote del passà el portea el sangue dele bèstie rento el Santìssimo, che l’era un posto fato su par òmini. Ma Gesù l’è ndato su al cielo, che l’è el posto pi santo che ghen’è, par star davanti a Geovà. Cossita, par meso del so sacrifìssio, lu el ga cavà via el pecato. (Ebr. 9:24-26) Cossita, tuti quei che i ga la speransa de viver nel cielo e nela Tera i pol adorar a Geovà nel so grando témpio spiritual. w23.10 p. 28 §§ 13, 14

Programassion par leder la Bìblia par la Selebrassion: (Quel che ga sucedesto in 14 de nisan) Luca 22:66-71

Luni, 14 de april

Rivemo darente del trono de maraveiosa bontà. — Ebr. 4:16.

Pensaghe sora quel che Gesù l’è drio far del cielo come Rè e Prinsipal Sasserdote. Par meso de lu, podemo pregar a Geovà par domandarghe perdon dei nostri pecati e aiuto quando ne ocore. (Ebr. 4:14-15) Alora, tuti i giorni ghemo de pensarghe sora quel che Geovà e Gesù i ze drio far par noantri. Se pensemo sora el grando amor che lori i ne mostra, ghe daremo tanto valor e volaremo far el nostro meio nel laoro a Geovà. (2 Cor. 5:14, 15) Come che podemo mostrar che ghe demo valor a quel che Geovà e Gesù i fà par noantri? Ghemo de giutar tute le persone che podemo a deventar servi de Geovà e dissìpoli de Gesù. (Mat. 28:19, 20) Paolo el ga fato pròpio cossita. Lu el savea che Geovà el volea che ‘tuti i tipi de persone le fusse salve e le gavesse la cognossensa giusta dela verità’.— 1 Tim. 2:3, 4. w23.10 p. 22, 23 §§ 13, 14

Programassion par leder la Bìblia par la Selebrassion: (Quel che ga sucedesto in 15 de nisan) Mateo 27:62-66

Marti, 15 de april

No ghen sarà pi la morte, gnanca pi tristessa, gnanca piander, gnanca dolor. — Apo. 21:4.

Tanti de noantri ghemo belche doperà questo testo par mostrar ai altri come sarà la vita in Paradiso e par consolar a qualchedun che l’è drio sofrir. Alora, cossa che podemo far par giutar le persone a fidarse in quel che dise in Apocalisse 21:3, 4? Geovà no’l ne ga dato sol una promessa, ma anca el ne ga mostrà che podemo fidarse del tuto in lu. In Apocalisse 21:5, 6, vedemo parché che podemo fidarse in quel che Geovà el ga prometesto sora el Paradiso. Lì dise: “Quel che l’era sentà nel trono el ga dito: ‘Varda! Son drio far nove tute le robe.’ Lu anca el ga dito: ‘Scrivi, parché queste parole le ze fedele e vere.’ E lu el me ga dito: ‘Le me parole le ga sucedesto! Mi son el Alfa e el Ómega, el scomìnsio e el fin.’” w23.11 p. 3 §§ 3-5

Programassion par leder la Bìblia par la Selebrassion: (Quel che ga sucedesto in 16 de nisan) Luca 24:1-12

Mèrcore, 16 de april

Te ghè de dir ai gióveni che anca lori i ga de pensar ben vanti de far qualcossa. — Tito 2:6.

I gióveni i pol mostrar che i vol far le meio dessision par meso dele robe che i se mete su e come i se rangia i cavei. Tanti ancoi i dopera robe che no le mostra mia rispeto a Dio. Par esémpio, ghen’è gióveni che i dopera robe massa strete o compagno dele done. Ma un gióveno che el vol ndar drio el esémpio de Gesù sempre el pensa se quel che l’è drio vestir contenta a Geovà. Par quela, domandate: ‘Sarà che le me robe de vestir mostra che fao bone dessision e rispeto i altri? Sarà che i altri i me vede come una Testimònia de Geovà?’ (1 Cor. 10:31-33) Se scoliemo ben le robe che metemo su, mostremo rispeto par i fradei e par Geovà. w23.12 p. 26 § 7

Dóbia, 17 de april

El me Regno no’l fà parte de questo mondo. Se el me Regno el fesse parte de questo mondo, i me servi i gavaria lotà. — Gio. 18:36.

Nel passà, “el rè del sud” el ga perseghio tanto i servi de Dio. (Dan. 11:40) Par esémpio, nela època dela Prima e dela Seconda Guera Mondial, tanti fradei i ze stati metesti in preson e arquanti tosatei i ze stati fin paradi via dela scola. Ma nela nostra època, el rè del sud el va contra i servi de Dio de una maniera difarente. Par esémpio, quando le persone le va scòlier un governante, pol esser fadiga par i servi de Dio seitar leai al so Regno de Dio e no meterse nela polìtica. Se noantri pensemo che un governo l’è meio de quelaltro l’è come se fùssino drio scòlier un governante. Alora, par seitar leai al Regno de Dio, ne ocore star atenti a quel che femo, pensemo e sentimo. — Gio. 15:18, 19. w23.08 p. 12 § 17

Vendre, 18 de april

Che Geovà el sìpia lodà parché el porta la nostra carga tuti i giorni. — Sal. 68:19.

Sicuro che volemo finir la carera par la vita. (1 Cor. 9:24) In Luca 21:34, Gesù el ga dito che magnar e bever massa, e le ansietà dela vita pol deventar un peso che ne ocore molarlo. Testi dela Bìblia come questo ndarà giutarne a veder se ghemo de cambiar qualcossa par seitar a corer nela carera par la vita. Noantri semo sicuri che podemo finir la carera par la vita parché Geovà el ndarà darne la forsa che ghemo de bisogno. (Isa. 40:29-31) Alora, no podemo mia restar desanimadi. Pitosto, ghemo de far come el apòstolo Paolo, e méterghela tuta par finir la carera. (Fil. 3:13, 14) L’è vera che nissuni pol corer nel to posto. Ma ricòrdate che Geovà el ndarà giutarte a portar le robe che te ocore e a molar i pesi che ghe vol. Sìpia sicuro che, con Geovà dela to banda, te sarè bon de finir de corer la carera par la vita! w23.08 p. 31 §§ 16, 17

Sabo, 19 de april

Daghe onor a to pare e a to mare. — Éso. 20:12.

Quando Gesù el gavea 12 ani lu l’è ndato con so pare e so mare fin Gerusalen. (Luc. 2:46-52) Ma nela ora de vegner casa, lori no i se ga nicorto che lu no l’era insieme. Quando i lo ga catà, Maria la ga volesto dir che Gesù el gavea la colpa de quel problema. Ancora che ghe tochea a lori tender dei so fioi, lu el ghe ga rispondesto con rispeto. Anca se Giusepe e Maria ‘no i fusse boni capir’ tuto quel che Gesù el disea, lu “el ga seità obedirghe”. Se te sì gióveno, pol esser che anca a ti te fà fadiga obedir a to pare e to mare quando i sbàlia o quando no i te capisse. Alora, cossa che pol giutarte a esser obediente? Pensa come che Geovà el se sente. La Bìblia la dise che, quando te obedissi a to pare e to mare, te fè quel che “ghe piase al Signor”. (Col. 3:20) Geovà el sa che to pare e to mare, dele volte, no i ze boni capirte e i te domanda de far robe che le ze massa fadiga. Ma ricòrdate che, se te sì obediente, te farè Geovà pròpio contento. w23.10 p. 7 §§ 5, 6

Doménega, 20 de april

No stà sempre voler gaver rason, ma trata tuti con brandura. — Tito 3:2.

Podemo far una roba cossita quando vien fora un assunto che l’è fadiga spiegar. Metemo dir che un colega de scola el te dise che le Testimònie de Geovà le gavaria de pensar difarente sora el omossessualismo Ne ocore giutar questo colega a capir che amemo le persone e che rispetemo el dirito che le ga de far le so dessision. (1 Pie. 2:17) Se femo cossita, pol esser che dopo saremo boni de spiegarghe come la Bìblia la ne giuta a esser pi contenti. Metemo dir che te parli con qualchedun che l’è pròpio sicuro de quel che el crede. Alora, no stà proar indovinar tuto quel che lu el crede. Par esémpio, se un colega de scola el te dise che Dio no’l esiste mia, no stà pensar che lu el crede nela evolussion e che el sa tanto sora questo assunto. Pol esser che lu sol el te ga dito quel che el scolta in volta. Cossita, proa darghe qualcossa par leder dopo o pàrlaghe sora el site jw.org. Pol esser che dopo te sarè bon de parlar con lu sora un artìcolo o un vìdeo che el ga vardà nel site. Quando mostremo rispeto ai altri, podemo giutarli a voler imparar de pi sora la Bìblia. w23.09 p. 17 §§ 12, 13

Luni, 21 de april

Ò Geovà, te sì bon e te sì sempre pronto par perdonar. Ti te dimostri tanto amor leal par tuti quei che i te invoca. — Sal. 86:5.

Podemo esser sicuri che Geovà el ndarà benedirne e doperarne nela so organisassion se seitemo a fidarse in lu. (Pro. 28:13) Sanson no l’era mia perfeto. Ma anca dopo che el ga fato un bruto sbàlio par causa de Dalila, lu el ga seità a servir a Geovà. Cossita, Geovà lo ga perdonà, lo ga benedio e lo ga doperà nantra volta par far la so volontà. Par quela che, in Ebrei capìtolo 11, vedemo el nome de Sanson intrà altri servi de Geovà che i ga mostrà una granda fede. Sicuro che restemo contenti de saver che Geovà l’è un Pare che el ne ama tanto e che sempre el ndarà darne forsa quando ghemo de bisogno. Alora, compagno Sanson el ga fato, domandemo a Geovà: ‘Ricòrdate de mi e dame forsa.’ — Giui. 16:28. w23.09 p. 7 §§ 18, 19

Marti, 22 de april

Gavé ben in mente la presensa del giorno de Geovà. — 2 Pie. 3:12.

Come ghemo ben in mente el giorno de Geovà, noantri volemo parlar dele bone notìssie ai altri. Magari, dele volte, no ghemo coraio de predicar parché ghemo paura de quel che le persone le pensa. L’è stà pròpio questo che ga sucedesto con Piero. Nela note che Gesù l’è stà giulgà, Piero el ga bio paura e el ga fin dito tre volte che no lo cognossea mia! (Mat. 26:69-75) Ma, Piero l’è stà bon de dàrghene fora cola paura, e un tempo dopo el ga scrito: “No sté gaver paura de quel che lori i ga paura, gnanca resté preocupadi.” (1 Pie. 3:14) Alora, quel che Piero el ga scrito ne giuta a esser sicuri che semo boni de dàrghene fora cola paura dele persone. Cossa che pol giutarne a dàrghene fora cola paura dele persone? Piero el ga dito: “Gavé de acetar de cuor che Cristo l’è el Signor e che lu l’è santo.” (1 Pie. 3:15) Questo vol dir che ghemo de pensarghe sora el poder e la autorità che Gesù Cristo el ga come Rè. w23.09 p. 27, 28 §§ 6-8

Mèrcore, 23 de april

No sté gnanca parlar sora imoralità sessual, sora qualche tipo de impuressa. — Efe. 5:3.

Noantri ghemo de seitar a sforsarse de mai far quel che l’è sbalià. (Efe. 5:11) Savemo che, se una persona la varda, la scolta e la parla sora robe imorai, l’è pi fàcile che la fae un pecato. (Gén. 3:6; Tia. 1:14, 15) El mondo de Sàtana el proa imbroiarne e farne creder che quel che Geovà el dise che l’è imoral e sporco no l’è mia sbalià. (2 Pie. 2:19) Sàtana sempre el ga proà intrigar le persone de capir quel che l’è giusto e sbalià. (Isa. 5:20; 2 Cor. 4:4) Par quela che nei filmi, nela television e nela internet, vedemo tante robe che le va contra quel che Geovà el dise che l’è giusto. Sàtana el proa farne pensar che no ghen sarà mia problemi e che saremo felici se femo robe sbaliade compagno a quele che tante persone le fà. — Efe. 5:6. w24.03 p. 22 §§ 8-10

Dóbia, 24 de april

Questi òmini i ze drio far sacrifissi de una maniera che la mostra quel che sucede nel cielo. — Ebr. 8:5.

El tabernàcolo l’era el posto ndove i israeliti i fea i sacrifissi. I israeliti i lo portea insieme sempre che i se cambiea de un posto al altro nel deserto. (Éso. 25:8, 9; Nùm. 9:22) El tabernàcolo l’è stà doperà par intorno de 500 ani, fin che el témpio l’è stà fato su in Gerusalen. (Éso. 29:43-46) Magari, el tabernàcolo anca el mostrea una roba tanto meio che ghen saria. Ma l’era sol una ombria de quel che ghen’è nel cielo e el mostrea come che saria el grando témpio spiritual de Geovà. Questo témpio el ga scominsià a esister nel ano 29, quando Gesù l’è stà batesà e l’è deventà Prinsipal Sasserdote del grando témpio spiritual. (Ati 10:37, 38; Ebr. 4:14) Alora, quando Paolo el ga scrito ai ebrei, belche ghen’era questo grando témpio spiritual. Lu el ga dito: “Questa tenda la ze un sìmbolo par i nostri giorni.” — Ebr. 9:9. w23.10 p. 25, 26 §§ 6, 7

Vendre, 25 de april

Tuti i ga de cognosserve come persone che pensa de maniera echilibrada. — Fil. 4:5

Compagno a una pianta che sol la restarà firme nel so posto se no la ze massa dura, ghemo de cambiar la nostra maniera de pensar e de far le robe quando ghen’è de bisogno. Anca l’è importante rispetar la opinion e le dessision dei altri. Cossita, saremo boni de seitar firmi e de servir a Geovà con alegria. Tanti servi de Geovà i ze stati boni de dàrghene fora cole dificoltà dela vita parché i ga cambià quando ghen’è stà de bisogno e i ze stati ùmili e bondosi. La Bìblia la dise che Geovà l’è “la Ròcia” parché lu l’è firme. (Deu. 32:4) Ma, Geovà l’è pronto par cambiar quando ghen’è de bisogno. De quando lu el ga creà el mondo fin ancoi, le robe no le ga sucedesto come lu el volea. Ancora cossita, Geovà el ga cambià quel che ghen’era de bisogno par far quel che el gavea prometesto. Come Geovà el ne ga fato cole medèsime qualità che el ga, anca noantri semo boni de cambiar quando ghe vol. Lu anca el ne ga dato i prinsipi dela Bìblia, che i ne giuta quando vien fora una dificoltà che no speteino mia. Alora, anca se Geovà l’è “la Ròcia” e i so prinsipi i ze sempre i medèsimi, lu l’è pronto par cambiar quando ghen’è de bisogno. w23.07 p. 20 §§ 1-3

Sabo, 26 de april

Quando i me pensieri i ze stati massa rento de mi, ti te me ghè consolà e te me ghè cocolà. — Sal. 94:19.

Nela Bìblia, Geovà el dise che lu l’è compagno una mama che ghe vol tanto ben a so picinin. (Isa. 66:12, 13) Proa pensa nte una mama che la tende con tanto amor del so bambin e la fà de tuto par tenderlo e darghe quel che ghe ocore. Dela stessa maniera, quando semo drio sofrir, podemo esser sicuri che Geovà el ne tende con amor. Geovà l’è leal parché lu no’l ne assa de banda gnanca quando femo qualcossa de sbalià. (Sal. 103:8) Pensa nela nassion de Israel. Lori i ga disgustà a Geovà una volta drio man l’altra. Ma quando i se ciamea grami, Geovà sempre li perdonea e ghe mostrea che ghe volea ben. Lu el ga dito che ‘lori i era tanto importanti e che li amea’. (Isa. 43:4, 5) E Geovà l’è ancora compagno. Anca se sbaliemo, se se ciamemo grami e se sforsemo par tornar a lu, el so amor par noantri el sarà ancora compagno. La Bìblia la dise che Geovà el ndarà perdonarne del tuto e che el ne darà pace. — Isa. 55:7; Ati 3:19. w24.01 p. 26, 27 §§ 4, 5

Doménega, 27 de april

Geovà, el me Dio, l’era con mi. — Esd. 7:28.

Quando semo drio tribolar, Geovà el pol giutarne. Metemo dir che te toca domandarghe a to paron par no ndar laorar nei giorni che te gavarè el congresso o dirghe che te ghè de ndar via del laoro pi bonora nei giorni che te ghè le riunion. Se sucede una roba cossita, te podarè veder che Geovà l’è con ti, e pol esser che te restarè maraveià de veder come lu el ndarà giutarte. Cossita, la to confiansa in Dio la restarà cada volta pi forte. Esdra l’è stà ùmile e l’è ndato in serca del aiuto de Geovà. Sempre che Esdra el se sentia preocupà cole robe che el gavea de far, lu el preghea a Geovà. (Esd. 8:21-23; 9:3-5) Cossita, lu el ga mostrà che el se fidea in Geovà e el so esémpio ga giutà altri a far compagno a lu. (Esd. 10:1-4) Alora, sempre che te te senti preocupà cola seguransa dela to fameia o de darghe quel che ghe ocore, fìdate in Geovà e prega a lu. w23.11 p. 18 §§ 15-17

Luni, 28 de april

Abron el ga bio fede in Geovà e l’è stà considerà giusto. — Gén. 15:6.

Alora, sarà che ne ocore far tuto quel che Abraon el ga fato par esser giusti par Geovà? Nò. Ma ghen’è tante robe che podemo far par mostrar la nostra fede. Par esémpio, tratar con bontà quei che i vien ala nostra congregassion, giutar i nostri fradei quando i ga de bisogno e tender dela nostra fameia. Cossita, ndaremo contentar a Geovà e lu el ndarà benedirne. (Rom. 15:7; 1 Tim. 5:4, 8; 1 Gio. 3:18) Noantri anca podemo mostrar la nostra fede quando se sforsemo de ndar predicar e parlar cole persone. (1 Tim. 4:16) Par meso de quel che femo, podemo mostrar che ghemo fede nele promesse de Geovà e che savemo che quel che lu el fà l’è sempre el meio par noantri. Cossita, podemo esser sicuri che saremo amighi de Geovà e persone giuste par lu. w23.12 p. 2 § 3; p. 6 § 15

Marti, 29 de april

Sìpia un omo bravo e forte. — 1 Rè 2:2.

Poco vanti dela so morte, el rè Davi el ga dito al so fiol Salomon le parole del testo de ancoi. (1 Rè 2:1, 3) Ancoi, tuti i gióveni che i vol ndar drio el esémpio de Gesù i ga de far pròpio cossita. Par quela, ghe toca obedir a Geovà e meter in pràtica i so consili. (Luc. 2:52) Ma parché che l’è importante che i gióveni i devente bravi servi de Geovà? I fradei i ga tanta responsabilità nela congregassion e nela fameia. Semo sicuri che te volarè far ben tuti i to laori quando te vien grando. Fursi te pensi de far de pi par Geovà, esser un servo ministerial o un ansiano. Pol esser che te pensi de maridarte e gaver fioi. (Efe. 6:4; 1 Tim. 3:1) Ma par far ben tute queste robe, te toca esser un bravo servo de Geovà. w23.12 p. 24 §§ 1, 2

Mèrcore, 30 de april

Me mancaria tempo se mi parlesse anca sora Gideon. — Ebr. 11:32.

I ansiani i ga de giutar e proteger le care piégore de Geovà. Lori i se sforsa tanto e i resta contenti de tender dei so fradei e sorele. (Ger. 23:4; 1 Pie. 5:2) Par quela, noantri ghe demo tanto valor ai nostri ansiani! I ansiani i pol imparar col esémpio de Gideon. (Ebr. 6:12) Lu el ga tendesto e el ga protegesto el pòpolo de Dio nte una època che i israeliti i era drio infrontar tante dificoltà. (Giui. 2:16; 1 Cró. 17:6) Ancoi, i ansiani i ga de far un laoro compagno a quel de Gideon. (Ati 20:28; 2 Tim. 3:1) Lu l’è stà ùmile, obediente e el ga seità a laorar par Geovà. Ma ancora se no semo mia ansiani, podemo imparar a darghe ancora pi valor al laoro che lori i fà par tender de tuta la congregassion. — Ebr. 13:17. w23.06 p. 2 §1; p. 3 § 3

    Publicassion in Talian (1993-2025)
    Va fora
    Va rento cola to conta JW.org
    • Talian
    • Mandar ai altri
    • Configurassion
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condission par Doperar
    • Polìtica de Privacità
    • Configurassion de Privacità
    • JW.ORG
    • Va rento cola to conta JW.org
    Mandar ai altri