Referències del Quadern d’activitats
DEL 4 AL 10 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 JOAN 1-5
«No estimeu el món ni res d’allò que hi pertany»
(1 Joan 2:15, 16) No estimeu el món ni res d’allò que hi pertany. Si algú estimara el món, no tindria l’amor del Pare. 16 Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l’afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món.
w05 1/1 10 § 13
Seguim l’exemple que ens ha donat Jesús
13 Algunes persones podrien raonar que en este món no tot és roín. Aixina i tot, este sistema i les seues atraccions poden distraure’ns de servir a Jehovà. Res del que ens oferix té com a finalitat acostar-nos a Déu. Per això, si arribem a estimar les coses del món, encara que en principi algunes no estiguen malament, estarem exposant-nos a un gran perill (1 Timoteu 6:9, 10). De tota manera, gran part del que ens presenta el món està malament i pot afectar-nos negativament. Per exemple, si mirem pel·lícules o programes de televisió que ressalten la violència, el materialisme o la immoralitat sexual, potser acabem acceptant eixos comportaments i sucumbint a les temptacions. Quan ens rodegem de persones que tenen com a objectiu millorar el seu estil de vida o aprofitar oportunitats de negocis, lo més segur és que acabem pensant igual que ells (Mateu 6:24; 1 Corintis 15:33).
(1 Joan 2:17) El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.
w13 15/8 27 § 18
Pensa en quina classe de persona hauries de ser
18 Un altre factor que ens ajudarà a rebutjar «allò que pertany al món» és tindre present les següents paraules de Joan: «El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre» (1 Joan 2:17). El sistema de Satanàs dona la impressió de ser real i permanent, però arribarà el dia que s’esvairà. Res del que ens oferix el món de Satanàs és perdurable. Recordar este fet ens ajudarà a no deixar-nos seduir per ell.
«No estimeu el món ni res d’allò que hi pertany»
(1 Joan 2:15-17) No estimeu el món ni res d’allò que hi pertany. Si algú estimara el món, no tindria l’amor del Pare. 16 Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l’afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. 17 El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.
Buscant joies en la Bíblia
(1 Joan 2:7, 8) Estimats, el manament que vos escric no és nou, sinó antic: vosaltres el teniu des del principi. Aquest manament és la paraula que vau escoltar. 8 Però, d’altra banda, el manament és nou, i es realitza tant en Jesucrist com en vosaltres, perquè la foscor es retira i ja resplendeix la llum verdadera.
Els recordatoris de Jehovà són dignes de confiança
14 Les Escriptures Gregues Cristianes estan plenes de recordatoris sobre mostrar-nos amor els uns als altres. Jesús va dir que el segon manament més important és «estima els altres com a tu mateix» (Mt 22:39). Jaume, el mig germà de Jesús, el va anomenar «el manament regi» (Jm 2:8). L’apòstol Joan va escriure: «Estimats, el manament que vos escric no és nou, sinó antic: vosaltres el teniu des del principi» (1 Joan 2:7, 8). A què es referia Joan quan va dir que el manament era «antic»? S’estava referint al manament d’estimar els altres. Era «antic» perquè Jesús l’havia donat «des del principi», és a dir, dècades arrere. Però, com els deixebles afrontaven noves circumstàncies, era «nou» perquè necessitaven continuar mostrant amor abnegat. Com a deixebles de Crist que vivim en un món egoista, ¿veritat que agraïm que se’ns recorde la importància d’estimar els altres?
(1 Joan 5:16, 17) Si algú veu que el seu germà comet un pecat que no porta a la mort, que pregue, i Déu donarà vida al qui ha pecat. Parle dels qui fan un pecat que no porta a la mort. Però hi ha un pecat que sí que hi porta: no és aquest pecat que vos dic de tenir present en la pregària. 17 Tot comportament malvat és pecat, però no tot pecat porta a la mort.
it-2 635 § 8
Perdó
És apropiat demanar perdó a Déu per altres persones, fins i tot per tota una congregació. Aixina ho va fer Moisés amb el poble d’Israel. Va confessar el pecat de la nació i va demanar perdó, i Jehovà el va escoltar favorablement (Nm 14:19, 20). En la dedicació del temple, Salomó també va orar perquè Jehovà perdonara el seu poble quan pecara i es tornara del seu mal procedir (1Re 8:30, 33-40, 46-52). Esdres, representant els jueus repatriats, va confessar en públic els pecats que havien comés. La seua sincera oració i exhortació van fer que el poble prenguera mesures per a rebre el perdó de Jehovà (Esd 9:13–10:4, 10-19, 44). Jaume va animar a tot aquell que estiguera malalt espiritualment a fer cridar els ancians de la congregació perquè oraren per ell, i aixina Jehovà li perdonaria els pecats que haguera comés (Jm 5:14-16). No obstant això, hi ha un pecat que «porta a la mort», el pecat contra l’esperit sant, una pràctica deliberada de pecat per a la qual no hi ha perdó. El cristià no hauria d’orar pels qui pequen d’esta manera (1Jn 5:16; Mt 12:31; He 10:26, 27; consulta ESPERIT; PECAT).
Lectura de la Bíblia
(1 Joan 1:1–2:6) Vos anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Vos parlem del qui és la Paraula de la vida, 2 ja que la vida s’ha manifestat: nosaltres l’hem vist i en donem testimoni, i vos anunciem el qui és la vida eterna, que estava amb el Pare i se’ns ha manifestat. 3 A vosaltres, doncs, vos anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. 4 Vos escrivim tot això perquè el vostre goig siga complet. 5 El missatge que hem sentit de Jesucrist i que vos anunciem és aquest: Déu és llum, i en ell no hi ha cap foscor. 6 Si afirmàrem que estem en comunió amb ell, però de fet caminàrem en la fosca, mentiríem i no viuríem d’acord amb la veritat. 7 Però si caminem en la llum, tal com ell està en la llum, estem en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens purifica de tot pecat. 8 Si afirmàrem que no tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos, i la veritat no estaria en nosaltres. 9 Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens els perdonarà i ens purificarà de tot mal. 10 Si afirmàrem que no hem pecat, el tindríem per mentider, i la seua paraula no estaria en nosaltres.
2 Fills meus, vos escric açò perquè no pequeu. Però si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. 2 Ell és la víctima que expia els nostres pecats, i no tan sols els nostres, sinó els del món sencer. 3 Sabem que coneixem Déu si guardem els seus manaments. 4 El qui afirma: «Jo el conec», però de fet no guarda els seus manaments, és un mentider, i la veritat no està en ell. 5 Però en el qui guarda la seua paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat a la plenitud. D’aquesta manera sabem que estem en ell. 6 El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
(Gènesi 1:27, 28) Déu va crear l’home a imatge seua, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.»
(Josué 21:45) Totes les bones promeses que el Senyor havia fet al poble d’Israel es van realitzar. No n’hi hagué cap que no es complira.
(Apocalipsi 21:4) Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
w04 1/10 29
Preguntes dels lectors
L’apòstol Joan va escriure que «l’amor, quan és complet, lleva la por». Què va voler dir amb amor complet? I quina por se’n va?
L’apòstol Joan va escriure: «On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet, lleva la por. La por i el càstig van junts; per això només té por el qui no estima Déu plenament» (1 Joan 4:18).
Segons el context, Joan estava parlant de la confiança en Déu, específicament de la relació entre l’amor a Déu i la confiança en ell. Esta conclusió es desprén del que llegim en el versicle 17: «Dins de nosaltres, l’amor ha arribat a la plenitud, i per això mirem amb confiança el dia del juí». La intensitat amb la qual un cristià estima a Déu i sent el Seu amor, influïx directament en el grau de confiança que té a l’hora de parlar amb Ell en oració.
L’expressió amor complet és significativa, perquè en la Bíblia la paraula complet no sempre significa plenitud en sentit absolut, com si fora perfecte, sinó en sentit relatiu. Per exemple, en el Sermó de la Muntanya, Jesús va dir: «Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial». El que Jesús va voler ensenyar als seus seguidors és que si només estimaven als qui els estimaven a ells, el seu amor seria incomplet, deficient i defectuós. Havien de perfeccionar, o fer complet, el seu amor estimant fins i tot els seus enemics. De la mateixa manera, quan Joan va escriure sobre l’amor «complet», es referia a un amor sincer a Déu, completament desenvolupat i que abastara tot aspecte de la vida (Mateu 5:46-48; 19:20, 21).
Quan un cristià es dirigix a Déu en oració, deu ser conscient de la seua condició pecaminosa i de la seua imperfecció. Tot i això, si estima a Déu amb tot el cor i percep que Jehovà l’estima amb la mateixa intensitat, no tindrà por de ser condemnat o rebutjat. Al contrari, tindrà la llibertat d’expressar-li el que sent i de demanar-li perdó sobre la base del sacrifici redemptor que Déu, per mitjà de Jesucrist, va subministrar. Tindrà la seguretat que Déu escolta favorablement les seues peticions.
Com podem mostrar un amor «complet» que ens lleve la por a ser condemnats o rebutjats? L’apòstol Joan diu: «Però en el qui guarda la seua paraula, l’amor que ve de Déu ha arribat a la plenitud» (1 Joan 2:5). Medita en el següent: si Déu ens estima tot i ser pecadors, ¿no ens estimarà més encara si veu que estem penedits de deveres i que guardem la seua paraula amb diligència? (Romans 5:8; 1 Joan 4:10). En realitat, mentres ens mantenim fidels, hem de tindre la mateixa seguretat de Pau quan va dir sobre Déu: «Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell?» (Romans 8:32).
VISQUEM COM A CRISTIANS
Evita les influències del món a l’organitzar una boda
(1 Corintis 10:31) Per tant, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu.
(1Joan 2:15, 16) No estimeu el món ni res d’allò que hi pertany. Si algú estimara el món, no tindria l’amor del Pare. 16 Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l’afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món.
(Gàlates 5:19-21) Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions il·legítimes, impuresa, llibertinatge, 20 idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, 21 enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja vos vaig advertir, i vos advertisc encara, que els qui obren així no posseiran en herència el Regne de Déu.
(1 Timoteu 2:9) Igualment, desitge que les dones es presenten amb decència, que s’arreglen amb dignitat i discreció, no amb pentinats complicats, ni amb joies d’or o perles o vestits luxosos,
(Joan 2:9, 10) El cap de servici tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. El cap de servici crida el nuvi 10 i li diu: «Tots serveixen primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.»
w06 15/10 25 § 10
10 Les parelles cristianes han de ser realistes i raonables, i amb l’ajuda de la Bíblia poden aconseguir-ho. Encara que el dia de la boda és important, saben que només és el principi de la seua vida de casats i que tenen una vida eterna per davant. Els nóvios no tenen per què celebrar un gran banquet de boda. Ara bé, en cas que decidisquen oferir una recepció, han de calcular els gastos implicats i determinar quina classe de reunió serà (Lluc 14:28). La Bíblia indica que, quan es casen, l’espòs serà el cap de família (1 Corintis 11:3; Efesis 5:22, 23). Per tant, el nóvio és el principal responsable de la recepció de boda. Per descomptat, ha de tindre en compte l’opinió de la seua futura esposa respecte a assumptes com, per exemple, a quines persones volen o poden convidar al banquet. Potser no és possible ni pràctic convidar a tots els seus amics i familiars, i tal volta hagen de prendre algunes decisions amb modèstia. Els nóvios deuen confiar que si no poden convidar a alguns germans, estos seran comprensius i no s’ofendran (Eclesiastés 7:9).
DE L’11 AL 17 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 JOAN 1-13; 3 JOAN 1-14; JUDES 1-25
«Hem de lluitar per a mantindre’ns en la veritat»
(Judes 3) Estimats, jo que tenia un gran desig d’escriure-vos sobre la salvació que tots compartim, m’he vist obligat a fer-ho per exhortar-vos a combatre per la fe que ha estat transmesa al poble sant una vegada per sempre.
w04 15/9 11, 12 § 8, 9
«Deixeu-vos enrobustir pel Senyor»
8 No estem en ignorància dels designis de Satanàs, ja que les Escriptures revelen les seues tàctiques (2 Corintis 2:11). El Diable va afligir a Job amb greus problemes econòmics, la mort de sers estimats, oposició familiar, sofriment físic i crítiques infundades de falsos amics. Tot allò va portar a aquell home just a deprimir-se i a pensar que Déu l’havia abandonat (Job 10:1, 2). Encara que Satanàs potser no siga el causant directe de les dificultats que hui en dia afecten a molts cristians, pot utilitzar-les per a aconseguir les seues malvades finalitats.
9 En este temps de la fi s’han multiplicat les amenaces a la nostra espiritualitat. Vivim en un món on les metes materialistes desplacen a les espirituals. Els mitjans de comunicació presenten contínuament les relacions sexuals immorals com a font de felicitat més que d’aflicció. I els humans en general s’han tornat «amics del plaer més que de Déu» (2 Timoteu 3:1-5). Per tal que estes idees no ens desestabilitzen espiritualment, hem de «combatre per la fe» (Judes 3).
Hem de lluitar per a mantindre’ns en la veritat
(Judes 3) Estimats, jo que tenia un gran desig d’escriure-vos sobre la salvació que tots compartim, m’he vist obligat a fer-ho per exhortar-vos a combatre per la fe que ha estat transmesa al poble sant una vegada per sempre.
(Lluc 13:24) Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè vos dic que molts voldran entrar-hi i no podran.
(Judes 6, 7) Igualment, als àngels que no van guardar la pròpia dignitat sinó que van abandonar el lloc que els pertocava, els té reservats per al juí del gran dia, lligats eternament al fons de les tenebres. 7 Així també, Sodoma i Gomorra i les ciutats veïnes, que d’una manera semblant es van lliurar a cometre perversions i volien abusar de sers d’una altra naturalesa, s’han convertit en un exemple, castigades amb el foc etern.
(Judes 8, 9) De la mateixa manera, ara aqueixos visionaris embruten el cos, menyspreen la sobirania del Senyor, injurien els sers gloriosos. 9 Ni tan sols l’arcàngel Miquel, quan litigava amb el diable discutint sobre el cos de Moisés, no es va atrevir a pronunciar contra ell una sentència injuriosa; tan sols li va dir: «Que et castigue el Senyor!»
(Judes 20, 21) Però vosaltres, estimats, edifiqueu-vos sobre el fonament de la vostra fe santa, pregueu moguts per l’Esperit Sant, 21 manteniu-vos en l’amor de Déu, mentre espereu que la misericòrdia de nostre Senyor Jesucrist vos done la vida eterna.
Buscant joies en la Bíblia
(Judes 4 NM) El motiu és que s’han infiltrat entre vosaltres alguns hòmens de qui les Escriptures van dir fa temps que serien condemnats. Estos hòmens no respecten Déu, convertixen la bondat immerescuda del nostre Déu en una excusa per a comportar-se d’una manera descarada, i no són lleials al nostre únic amo i Senyor, Jesucrist.
(Judes 12 NM) Són roques amagades davall de l’aigua que celebren amb vosaltres els vostres banquets de germanor; pastors que només pensen en menjar fins a fartar-se; núvols sense aigua enduts pel vent d’ací cap allà; arbres que a finals de la tardor no han donat fruit, que estan completament morts i que han sigut desarrelats;
it-1 125
Banquets de germanor
La Bíblia no diu com eren estos banquets de germanor ni amb quanta freqüència se celebraven (Jud 12 NM). Ni el Senyor Jesucrist ni els seus apòstols van manar celebrar-los, i és obvi que no s’han de considerar com una cosa obligatòria o periòdica. Alguns creuen que en estes ocasions els cristians més rics celebraven banquets i convidaven els seus companys creients més pobres. Així, tots junts —orfes, viudes, rics i pobres— disfrutaven d’un menjar abundant en un ambient de germanor cristiana.
it-2 861
Roca
L’altra paraula grega spilàs fa referència a un escull, o roca amagada davall de l’aigua. Judes la gasta per a il·lustrar que alguns hòmens s’havien introduït dissimuladament en la congregació cristiana amb motius corruptes. Així com els esculls eren una amenaça per als vaixells, estos hòmens constituïen un perill real per als germans de la congregació. Judes diu d’ells: «Són roques amagades davall de l’aigua que celebren amb vosaltres els vostres banquets de germanor» (Jud 12 NM).
(Judes 14, 15 NM) Henoc, el sèptim en la línia familiar d’Adam, també va profetitzar sobre ells quan va dir: «Mireu! Jehovà va vindre amb les seues santes miríades d’àngels 15 per a jutjar a tots, per a condemnar a tots els malvats a causa dels actes malvats que feren amb malícia, i a causa de totes les paraules insolents que estos pecadors impius digueren contra ell.»
«Era agradable a Déu»
Què va profetitzar Henoc? Va dir: «Mireu! Jehovà va vindre amb les seues santes miríades d’àngels per a jutjar a tots, per a condemnar a tots els malvats a causa dels actes malvats que feren amb malícia, i a causa de totes les paraules insolents que estos pecadors impius digueren contra ell» (Judes 14, 15 NM). Segurament t’hauràs fixat que Henoc va parlar en passat, com si Déu ja haguera fet el que es menciona en la profecia. Este és un estil que van utilitzar molts profetes. D’esta manera donaven a entendre que era tan segur que eixa profecia es compliria que podia parlar-se d’ella com si ja haguera succeït (Isaïes 46:10).
«Era agradable a Déu»
Pensar en la fe d’Henoc fa que ens preguntem si veiem el món actual de la mateixa manera que Déu ho fa. El missatge que Henoc va predicar continua vigent; és tan vàlid hui com ho va ser en la seua època. L’advertència que ell va donar es va complir quan Jehovà va portar el Diluvi i va acabar amb el món corrupte dels dies de Noé. Este succés va posar un model per a la gran destrucció que encara està per arribar (Mateu 24:38, 39; 2 Pere 2:4-6). En l’actualitat, Déu també està preparat per a atacar amb les seues santes miríades i executar així la seua justa sentència contra este món malvat. Donem-li la importància que toca al missatge d’Henoc i avisem a altres persones. Pot ser que la nostra família i amics no ens donen suport i que a vegades ens sentim sols. Però Jehovà mai va abandonar a Henoc i mai abandonarà aquells que li servixen fidelment.
Lectura de la Bíblia
(2 Joan 1-13) L’ancià a la Senyora, elegida de Déu, i als seus fills. Vos estimem en la veritat, jo mateix i tots els qui han arribat al coneixement de la veritat. 2 I ens mou a estimar-vos, la veritat que està en nosaltres i que estarà amb nosaltres per sempre. 3 De part de Déu Pare i del seu Fill Jesucrist, hi haurà amb nosaltres gràcia, misericòrdia i pau, plenes de veritat i d’amor. 4 M’ha omplit de goig trobar alguns dels teus fills que es comporten d’acord amb la veritat, seguint el manament que hem rebut del Pare. 5 Però ara, Senyora, t’ho demane: estimem-nos els uns als altres. Allò que t’escric no és cap manament nou: és el manament que tenim des del principi. 6 Estimar vol dir comportar-se d’acord amb els manaments de Déu. Aquest és el manament que heu de seguir, tal com l’heu sentit des del principi. 7 Pel món corren molts impostors: no confessen que Jesucrist s’haja fet realment home. Els qui diuen això són l’Impostor i l’Anticrist. 8 Estigueu alerta a no perdre el fruit del nostre treball, perquè un dia en pugueu rebre una plena recompensa. 9 Tot aquell que va massa enllà i no es manté en la doctrina del Crist, no posseeix Déu. Però aquell que s’hi manté, posseeix tant el Pare com el Fill. 10 Si algú vos va a trobar i no sosté aquesta doctrina, no l’acolliu a casa vostra ni el saludeu, 11 perquè els qui el saludaren tindrien part en les seues males obres. 12 Tinc moltes coses per dir-vos, però ara no vull fer anar el paper i la tinta: espere anar a trobar-vos i parlar personalment amb vosaltres, i així el nostre goig serà complet. 13 Et saluden els fills de la teua germana, l’elegida.
DEL 18 AL 24 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | APOCALIPSI 1-3
«Conec les teues obres»
(Apocalipsi 1:20) Les set estrelles que has vist a la meua mà dreta i els set lampadaris d’or signifiquen això: les set estrelles són els àngels de les set esglésies i els set lampadaris són les set esglésies.
w12 15/10 13 § 8
Quina classe d’esperit manifestes?
8 Per a evitar este esperit, recordem que la Bíblia diu que Jesús «a la mà dreta hi tenia set estrelles». Les estrelles representen els ancians ungits i, per extensió, tots els responsables de les congregacions. Ell pot dirigir les «estrelles» que té a la mà com considere més apropiat (Ap 1:16, 20). Com a Cap de la congregació cristiana, exercix el control absolut sobre les juntes d’ancians. La Bíblia indica que «els seus ulls eren com una flama», és a dir, està al corrent de tot; per tant, si algun membre de la junta d’ancians necessita correcció, Jesús s’encarregarà que la reba en el seu moment i com ell ho considere oportú (Ap 1:14). Mentrestant, continuem mostrant el respecte degut als hòmens que han sigut nomenats per esperit sant, perquè Pau va escriure: «Obeïu els vostres dirigents i mostreu-vos-hi dòcils; ells vetlen sempre per vosaltres i n’hauran de donar compte. Mireu que puguen fer-ho amb goig i no lamentant-se; això no vos seria profitós» (He 13:17).
(Apocalipsi 2:1, 2) A l’àngel de l’església d’Efes, escriu-li: Açò diu el qui té a la mà dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris d’or: 2 «Conec les teues obres, el teu esforç i la teua constància. Sé que no pots suportar els malvats: has posat a prova els qui es diuen apòstols i no ho són, i els has trobat falsos.»
w12 15/4 29 § 11
Jehovà ens té resguardats per a la salvació
11 En la visió que apareix descrita en els capítols 2 i 3 d’Apocalipsi, Jesucrist glorificat inspecciona les set congregacions d’Àsia Menor. La visió indica que Crist no es fixa únicament en els aspectes generals, sinó també en situacions específiques. A vegades fins i tot fa referència a persones concretes, i en cada cas dona l’ànim o el consell pertinent. Quina lliçó podem traure? El compliment de la visió té lloc a partir del 1914. Les set congregacions representen els cristians ungits, i els consells que els dona són aplicables per extensió a totes les congregacions del poble de Déu que hi ha en el món. Podem concloure amb tota lògica que Jehovà, a través del seu Fill, està dirigint activament el seu poble. Com ens podem beneficiar de la seua guia?
w01 15/1 20 § 20
Mantinguem-nos al pas de l’organització de Jehovà
20 Per a mantindre’ns al pas de l’organització de Jehovà, hem de reconéixer la funció que Déu ha encomanat a Jesucrist com a Cap de la congregació (Efesis 5:22, 23). Notem també el que diu Jehovà en Isaïes 55:4 respecte a Jesús: «El vaig fer testimoni davant dels pobles, sobirà i preceptor de nacions». No hi ha dubte que Jesús sap exercir el seu paper com a líder. També coneix les seues ovelles i sap el que fan. De fet, quan va inspeccionar les set congregacions d’Àsia Menor, va dir en cinc ocasions: «Conec les teues obres» (Apocalipsi 2:2, 19; 3:1, 8, 15). Jesús, igual que son Pare, Jehovà, també coneix les nostres necessitats. Abans de pronunciar l’oració model, va dir: «Bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu» (Mateu 6:8-13).
«Conec les teues obres»
(Apocalipsi 1:20) Les set estrelles que has vist a la meua mà dreta i els set lampadaris d’or signifiquen això: les set estrelles són els àngels de les set esglésies i els set lampadaris són les set esglésies.
(Apocalipsi 2:1, 2) A l’àngel de l’església d’Efes, escriu-li: Açò diu el qui té a la mà dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris d’or: 2 «Conec les teues obres, el teu esforç i la teua constància. Sé que no pots suportar els malvats: has posat a prova els qui es diuen apòstols i no ho són, i els has trobat falsos.»
(Mateu 5:14) Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya,
Buscant joies en la Bíblia
(Apocalipsi 1:7) Mireu, ve enmig dels núvols, i tots el veuran amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar; tots els pobles de la terra faran grans planys per ell. Sí! Amén!
El Regne de Déu acaba amb els seus enemics
10 Se separa a les ovelles de les cabres. Els enemics del Regne de Déu es voran obligats a presenciar un esdeveniment que augmentarà encara més la seua angoixa. Jesús declara: «Aleshores veuran el Fill de l’home venint entre núvols amb gran poder i majestat» (Mc 13:26). Este desplegament miraculós de poder assenyalarà el moment en què Jesús arribe amb el propòsit de jutjar la humanitat. En una altra part d’esta profecia sobre els últims dies, Jesús dona més detalls sobre este juí. Els trobem en la paràbola de les ovelles i les cabres (llig Mateu 25:31-33, 46). Les persones que hagen donat suport lleial al Regne de Déu seran declarades «ovelles», i alçaran el cap en adonar-se que el seu «alliberament s’acosta» (Lc 21:28). Per contra, les que s’hagen oposat al Regne seran declarades «cabres», i «faran grans planys» en adonar-se que seran destruïdes per sempre (Mt 24:30; Ap 1:7).
(Apocalipsi 2:7) Qui tinga orelles, que escolte què diu l’Esperit a les esglésies. Als qui isquen vencedors, els concediré de menjar el fruit de l’arbre de la vida que hi ha en el paradís de Déu.
w09 15/1 31 § 1
Punts destacats del llibre d’Apocalipsi (1a part)
2:7. Què és «el paradís de Déu»? Ja que estes paraules van ser dirigides a cristians ungits, ací el paradís ha de referir-se al cel, a la mateixa presència de Jehovà. Els ungits que siguen fidels fins al final podran menjar «el fruit de l’arbre de la vida», és a dir, rebran immortalitat (1Co 15:53).
Lectura de la Bíblia
(Apocalipsi 1:1-11) Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fera conéixer als seus servents allò que prompte s’ha de complir. Jesucrist envià el seu àngel per comunicar-la a Joan, el seu servent, 2 i Joan ha donat testimoni de tot el que ha vist, que és paraula de Déu i ha estat confirmat pel mateix Jesucrist. 3 Feliç el qui llig aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot allò que hi ha escrit, perquè l’hora s’acosta! 4 Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l’Àsia. Vos desitge la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, de part dels set esperits que estan davant del seu tron, 5 i de part de Jesucrist, el testimoni fidel, el primogènit dels qui retornen d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra. Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seua sang, 6 i ha fet de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare. A ell siga donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. 7 Mireu, ve enmig dels núvols, i tots el veuran amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar; tots els pobles de la terra faran grans planys per ell. Sí! Amén! 8 Jo sóc l’Alfa i l’Omega, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l’univers. 9 Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació, la reialesa i la constància que compartim amb Jesús, em trobava exiliat a l’illa de Patmos per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesucrist. 10 El dia del Senyor, l’Esperit es va apoderar de mi i vaig sentir darrere meu una veu forta, com un toc de trompeta, 11 que deia: «Escriu en un llibre això que veus i envia-ho a les set esglésies d’Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardes, Filadèlfia i Laodicea.»
VISQUEM COM A CRISTIANS
Jehovà sap el que necessitem
(Mateu 24:45) ¿Qui és el servent fidel i sensat a qui l’amo ha confiat la gent de sa casa perquè els done l’aliment al temps degut?
DEL 25 DE NOVEMBRE A L’1 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | APOCALIPSI 4-6
«El cavalcar dels quatre genets»
(Apocalipsi 6:2) I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li van donar una corona i va eixir com a vencedor camí de la victòria.
Què representen els quatre genets de l’Apocalipsi?
Qui és el genet del cavall blanc? La clau per a identificar-lo està en el mateix llibre d’Apocalipsi, on més avant s’identifica a este genet com «La Paraula de Déu» (Apocalipsi 19:11-13). Este títol, «la Paraula», correspon a Jesucrist, ja que ell és el portaveu de Déu (Joan 1:1, 14). També se l’anomena «Rei de reis i Senyor de senyors» i se’l descriu com «Fidel i Veraç» (Apocalipsi 19:16). Sense dubte, té l’autoritat per a actuar com un rei guerrer i, a més, no és ni corrupte ni abusa del seu poder. Però sorgixen altres preguntes.
Què representen els quatre genets de l’Apocalipsi?
Quan van començar a cavalcar els quatre genets? Fixem-nos que el primer genet, Jesús, va començar a cavalcar quan va rebre una corona (Apocalipsi 6:2). I quan va ser coronat Rei en el cel? Açò no va ocórrer quan va tornar al cel després de morir, perquè la Bíblia mostra que en eixe moment començà un període d’espera (Hebreus 10:12, 13). Jesús va explicar als seus seguidors com reconéixer el final d’eixa espera i l’inici del seu regnat en el cel. Els va dir que en eixe moment la situació mundial aniria a pitjor. Hi hauria guerres, fam i malalties (Mateu 24:3, 7; Lluc 21:10, 11). Poc després d’esclatar la Primera Guerra Mundial en 1914, es va fer evident que eixe moment havia arribat i que la humanitat havia entrat en els últims dies que menciona la Bíblia (2 Timoteu 3:1-5).
(Apocalipsi 6:4-6) Llavors aparegué un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li van donar poder d’arrancar la pau de la terra i fer que els hòmens es mataren els uns als altres. I li donaren una espasa enorme. 5 Després, quan l’Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava: «Vine!» I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà. 6 Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents una veu que deia: «Una mesura de blat, un denari; tres mesures d’ordi, un denari; però, l’oli i el vi, respecta’ls.»
Què representen els quatre genets de l’Apocalipsi?
Este genet representa la guerra. Com hem llegit, arranca la pau no només d’algunes nacions, sinó de tota la terra. En 1914, per primera volta en la història, el món sencer va entrar en guerra. Després va esclatar la Segona Guerra Mundial, que va ser encara més destructiva que la primera. Segons una estimació, la quantitat de persones que han mort a causa de guerres i conflictes armats des de l’any 1914 puja a més de 100 milions. I no hem d’oblidar que molts més van patir ferides que els van deixar seqüeles per a tota la vida.
Què representen els quatre genets de l’Apocalipsi?
«Vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà. Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents una veu que deia: “Una mesura de blat, un denari; tres mesures d’ordi, un denari; però, l’oli i el vi, respecta’ls”.» (Apocalipsi 6:5, 6)
Este genet representa la fam. L’escassesa d’aliments que ací es descriu és tan greu que «una mesura de blat» (0,7 kg) es vendria per un denari, que era el salari d’un dia en el segle I (Mateu 20:2). Això mateix és el que costarien «tres mesures d’ordi» (2,1 kg), un cereal considerat de menor qualitat que el blat. Com podria alimentar-se amb tan poquet una família sencera? Després s’insta a la gent a racionar l’oli d’oliva i el vi, aliments bàsics de la cultura d’aquella època.
(Apocalipsi 6:8) I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s’anomenava la Mort, i anava acompanyada del seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matara amb l’espasa, la fam, la pesta i les bèsties ferotges.
Què representen els quatre genets de l’Apocalipsi?
El quart genet representa la mort per epidèmies i altres causes. Poc després de 1914, la grip espanyola va acabar amb la vida de desenes de milions de persones. S’estima que es van contagiar uns 500 milions, al voltant d’1 de cada 3 persones de la població mundial d’eixe moment.
La grip espanyola només va ser el principi. Alguns investigadors calculen que, en el segle XX, centenars de milions van morir a causa de la pigota. Fins i tot hui en dia, a pesar de tots els avanços en la medicina, milions de persones moren prematurament per culpa de la sida, la tuberculosi i la malària.
El resultat és el mateix: ja siga per les guerres, la fam o les epidèmies, la gent es mor. L’implacable hades, la tomba de la humanitat, continua acumulant víctimes sense donar-los cap esperança.
El cavalcar dels quatre genets
(Apocalipsi 6:2) I vaig veure que hi havia un cavall blanc, i el seu genet duia un arc. Li van donar una corona i va eixir com a vencedor camí de la victòria.
(Apocalipsi 6:4-6) Llavors aparegué un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li van donar poder d’arrancar la pau de la terra i fer que els hòmens es mataren els uns als altres. I li donaren una espasa enorme. 5 Després, quan l’Anyell va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer dels vivents que cridava: «Vine!» I vaig veure que hi havia un cavall negre, i el seu genet duia una balança a la mà. 6 Llavors vaig sentir enmig dels quatre vivents una veu que deia: «Una mesura de blat, un denari; tres mesures d’ordi, un denari; però, l’oli i el vi, respecta’ls.»
(Apocalipsi 6:8) I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s’anomenava la Mort, i anava acompanyada del seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matara amb l’espasa, la fam, la pesta i les bèsties ferotges.
Buscant joies en la Bíblia
(Apocalipsi 4:4) Al seu voltant hi havia vint-i-quatre trons, on estaven asseguts vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d’or.
(Apocalipsi 4:6) i per terra s’estenia com un mar de vidre semblant al gel. Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d’ulls, que miraven davant i darrere.
re 76 § 8
La magnificència del tron celestial de Jehovà
8 Joan sabia que es nomenaven sacerdots per a servir en l’antic tabernacle. Per això, pot haver-li sorprés vore el que descriu a continuació: «Al seu voltant hi havia vint-i-quatre trons, on estaven asseguts vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d’or» (Apocalipsi 4:4). Sí, en comptes de sacerdots hi ha 24 ancians, assentats en trons i coronats com a reis. Qui són estos ancians? Són els ungits de la congregació cristiana una volta ressuscitats, ocupant el lloc celestial que Jehovà els ha promés. Com sabem això?
re 80 § 19
La magnificència del tron celestial de Jehovà
19 Què representen estes criatures? Una visió que va rebre un altre profeta, en este cas Ezequiel, ens ajuda a trobar la resposta. Ezequiel va vore a Jehovà entronitzat sobre un carro celestial, acompanyat de criatures vivents que incorporaven característiques paregudes a les descrites per Joan (Ezequiel 1:5-11, 22-28). Després, Ezequiel va tornar a vore aquell tron sobre el carro acompanyat per les criatures vivents. Però esta vegada a les criatures vivents les va anomenar querubins (Ezequiel 10:9-15). Les quatre criatures vivents que Joan veu han de representar als molts querubins de Déu, criatures d’un rang elevat dins de la part celestial de la Seua organització. Per a Joan no seria estrany vore a querubins tan propet de la persona de Jehovà, ja que en el tabernacle de l’antiguitat hi havia dos querubins d’or desplegats sobre la coberta de l’arca del pacte, la qual representava el tron de Jehovà. Des de la coberta, entre els dos querubins, la veu de Jehovà guiava a la nació d’Israel (Èxode 25:22; Salm 80:2 [v.1 NM]).
(Apocalipsi 5:5) Però un dels ancians em digué: «No plores: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David. Ell obrirà el document i els seus set segells.»
cf 36 § 5, 6
«Ha triomfat el lleó de la tribu de Judà»
5 El lleó se sol associar amb la valentia. T’has trobat alguna volta cara a cara amb un lleó adult? Segurament, et trobaries en un zoològic i fora de perill gràcies a una reixa de seguretat. Amb tot, haurà sigut una experiència intimidant. A l’observar este animal enorme i poderós, i sentir la seua mirada penetrant, difícilment te l’imaginaries fugint espantat per alguna cosa. La Bíblia diu que el lleó és «el més valent dels animals, que no recula davant de ningú» (Proverbis 30:30). Així de valerós és Crist.
6 Examinem tres aspectes en els quals Jesús ha demostrat un valor com el del lleó: al defendre la veritat, al promoure la justícia i a l’afrontar oposició. Vorem també que tots —siguem valents per naturalesa o no— podem imitar-lo i manifestar esta qualitat.
Lectura de la Bíblia
(Apocalipsi 4:1-11) Després d’això, vaig veure una porta oberta en el cel, i vaig sentir aquella veu semblant al toc de trompeta que abans m’havia parlat. Em deia: «Puja ací dalt i et faré conéixer allò que prompte, després d’aquestes coses, s’ha de complir.» 2 Immediatament, l’Esperit es va apoderar de mi, i vaig veure un tron posat en el cel. Hi estava assegut algú 3 que resplendia amb un esclat semblant al del jaspi i la cornalina, i el tron era nimbat per un cercle de llum que brillava com la maragda. 4 Al seu voltant hi havia vint-i-quatre trons, on estaven asseguts vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d’or. 5 El tron centellejava de llamps, seguits per l’esclafit de la tronada. Davant del tron cremaven set torxes enceses, que són els set esperits de Déu, 6 i per terra s’estenia com un mar de vidre semblant al gel. Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d’ulls, que miraven davant i darrere. 7 El primer vivent era semblant a un lleó; el segon, a un bou; el tercer tenia aspecte d’home, i el quart era semblant a una àguila en ple vol. 8 Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d’ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers, el qui era, el qui és i el qui ve.» 9 I sempre que aquells vivents glorificaven i honoraven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles i li donaven gràcies, 10 els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant del qui seu al tron, adorant el qui viu pels segles dels segles. Posaven les seues corones davant del tron i proclamaven: 11 «Ets digne, Senyor Déu nostre, de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè has creat tot l’univers. Quan res no existia, tu vas voler que tot fóra creat.»