Publicassion par pareciarse par la Riunion Vivemo e Insegnemo
Idee par parlar sora la Bìblia
Parché i vivi i sa che i morirà; ma i morti no i sa pròpio gnente.
Se un omo el more, el pol tornar a viver nantra volta? Ndarò spetar par tuti i giorni del me laoro forsà, Fin che vegna el me alìvio. 15 Ti te ciamarè e mi te risponderò. Ti te sarè tanto premoso del laoro dele to man.
El me pòpolo ndarà star nte un posto de pace, in case sicure e in posti tranquili.
4-10 DE MAIO
LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | GÉNESI 36-37
“Giusepe el ga sofrio parché i so fradei i era gelosi de lu”
(Génesi 37:3, 4) E Israel el ghe volea pi ben a Giusepe che a tuti i so altri fioi, parché l’era el fiol che el ga bio quando deromai l’era vècio. El ga mandà che i ghe fesse a Giusepe una bela roba longa de meter su. 4 Quando i so fradei i ga visto che el so pare el ghe volea pi ben a lu de che a tuti i so altri fradei, i ga scominsià a gaver òdio de lu. Lori no i era pi boni de parlarghe cole bone.
Sentinela 01/08/14 pàg. 12 paràg. 3-4
“Par piaser, scolté questo sogno”
La Bìblia la risponde: “Quando i so fradei i ga visto che el so pare el ghe volea pi ben a lu de che a tuti i so altri fradei, i ga scominsià a gaver òdio de lu.” (Gén. 37:4) Se pol capir parché che i fradei de Giusepe i ze restadi gelosi. Ma lori no i gavaria de gaverse assà influensar par questo bruto sentimento. (Pro. 14:30; 27:4) Gheto belche sentio invìdia parché qualchedun el ga ricevesto la atension o el onor che ti te volea? Pensa in quel che ga sucedesto coi fradei de Giusepe. La gelosia la ga fato che lori i fesse robe che pi tardi i se ga ciamà grami. El so esémpio el ne giuta a ricordar de che l’è tanto meio ‘alegrarse con quei che i se alegra’. — Rom. 12:15.
Sicuro che Giusepe el vedea che i so fradei i gavea rancor de lu. Sarà che lu el assea sconta la so bela roba quando che i era darente? Fursi el ga bio quela idea. Ma Giacò el volea che quela bela roba la fusse vista come un segnal del so amor e dela so aprovassion Giusepe el volea contentar so pare, par quela, lu sempre el doperea quela bela roba. Questo l’è un bel esémpio par noantri. Ancora che el nostro Pare selestial mai el fà difarensa intrà un e altro, dele volte el dà privilegi spessiai a arquanti dei so servi leai. Anca par sora, Geovà el domanda che i so servi i sìpia difarenti de questo mondo pien de imoralità e corussion. Cossita come la bela roba de Giusepe, la maniera che i veri cristiani i se comporta la mostra che i ze difarenti dei altri che i ze intorno. Dele volte questa maniera de comportarse la fà i altri gaver invìdia e rancor. (1 Pie. 4:4) Sarà che un cristian el ga de sconder che el serve a Dio? Nò, compagno a Giusepe che no’l ga mai sconto la so bela roba. — Luc. 11:33.
(Génesi 37:5-9) Pi tardi, Giusepe el ga bio un sogno e el ghe ga contà ai so fradei. Par quela i lo ga odià ancora de pi. 6 Lu el ghe ga dito: “Par piaser, scolté el sogno che go bio. 7 Èrino drio ligar le mede in meso el campo quando la me meda la se ga levà su e la ze restada in pié, e le vostre mede le ze restade intorno e le se ga sbassade davanti dela me meda.” 8 I so fradei i ghe ga dito: “Vuto dir che te vè deventar rè sora noantri par comandarne?” Cossita, i lo ga odià ancora de pi par causa dei so sogni e de quel che el ghe ga dito. 9 Dopo de questo, Giusepe el ga bio nantro sogno e el ghe ga contà ai so fradei: “Go bio nantro sogno. Questa volta el sol, la luna e 11 stele i se sbassea davanti de mi.”
(Génesi 37:11) E i so fradei i ze restadi gelosi de lu, ma so pare el se ga tegnesto in mente quel che el gavea dito.
Sentinela 01/08/14 pàg. 13 paràg. 2-4
“Par piaser, scolté questo sogno”
I sogni i vegnea de Geovà Dio. Questi sogni i era professie, e Geovà el volea che Giusepe el parlesse del messàgio che ghen’era in questi sogni. L’era come se Giusepe el gavesse de far la medèsima roba che i profeti i ga fato pi tardi, quando i ga parlà del messàgio e del giulgamento de Dio al so pòpolo che no lo obedia mia.
Con rispeto, Giusepe el ga dito ai so fradei: “Par piaser, scolté el sogno che go bio.” Lori i ga capio cossa che el sogno el volea dir e no i ghe ga piasesto gnanca un pochetin. Lori i ga rispondesto: “Vuto dir che te vè deventar rè sora noantri e comandarne?” La stòria la dise: “Cossita, i lo ga odià ancora de pi par causa dei so sogni e de quel che el ghe ga dito.” Quando Giusepe el ga contà el so secondo sogno al so pare e ai so fradei, la so reassion la ze stata pròpio compagna. Ledemo: “El so pare el ghe ga dito su: ‘Cossa vol dir questo sogno che te ghè bio? Vuto dir che mi, anca to mama e i to fradei, gavaremo pròpio de vegner a sbassarse fin tera davanti de ti?’” Ma Giusepe el ga seità a pensar sora quel assunto. Sarà che Geovà l’era drio parlar col toso? — Gén. 37:6, 8, 10, 11.
Giusepe no l’è stà el primo gnanca el saria el ùltimo servo de Geovà a parlar de un messàgio de professia che le persone no le ghe piaseria e che el ghe faria esser perseghio. Gesù l’è stà el pi grando de tuti i messageri e el ga dito ai so seghidori: “Se i me ga perseghio a mi, i ndarà perseghir anca a valtri.” (Gioani 15:20) Fradei de tute le età i pol imparar tanto dela fede e del coraio del toso Giusepe.
(Génesi 37:23, 24) Alora, quando Giusepe l’è rivà, i so fradei i ga tirà via la bela roba longa che el gavea su, 24 e i so fradei i lo ga ciapà e lo ga trato rento el posso. In quela època, el posso l’era vodo e no ghen’era mia àqua rento.
(Génesi 37:28) E, quando comersianti de Midian i era drio passar lì, i fradei de Giusepe i lo ga tirà fora del posso e i lo ga vendesto ai ismaeliti par 20 tochi de argento. Questi òmini i ga menà Giusepe al Egito.
Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
(Génesi 36:1) Questa la ze la stòria de Esaù, che anca el se ciamea Edon.
Perspicaz vol. 1 pàg. 752 paràg. 1
Edon
(Edon) [Rosso], Edoniti.
Edon l’era el secondo nome che l’è stato dato a Esaù, fradel gemelo de Giacò. (Gén. 36:1) El ga guadagnà questo nome parché el ga vendesto el so dirito de primo fiol in càmbio de un piato de magnar rosso. (Gén. 25:30-34) Anca, quando che Esaù l’è nassesto, lu l’era ben rosso (Gén. 25:25), e diverse parte dela tera che lu e i so dissendenti i ze ndati de star pi tardi le gavea questo medèsimo color rosso.
(Génesi 37:29-32) Pi tardi, quando Ruben l’è tornà al posso e el ga visto che Giusepe no l’era mia pi là rento, el ga sbregà le so robe. 30 Quando l’è tornà ai so fradei, el ga dito: “El toso no l’è pi là! E mi, cossa fao adesso?” 31 Alora i ga ciapà la bela roba longa de Giusepe, i ga copà un beco e i ga trato la roba rento del sangue. 32 Dopo i ghe ga mandà al so pare quela bela roba longa e i ghe ga dito: “Ghemo catà questo. Varda se no la ze pròpio la roba del to fiol.”
Perspicaz vol. 1 pàg. 628 paràg. 10-pàg. 629 paràg. 1
Responsabilità de tender
Quando un pastor el disea che el ndaria tender de un grupo de bèstie, lu el acetea questa responsabilità de acordo cola lege. Lu el ghe dea cossita una garansia de che quele bèstie le gavaria de magnar e no le ndaria mia esser ciavade. Se nò, lu el gavaria de pagarghe de volta al paron. Lu el gavea la responsabilità. Ma, se sucedesse qualcossa che l’era fora del so controlo come un atache de bèstie del mato, lu no’l gavaria mia la colpa. Par cavarse fora dela responsabilità de tender, magari, lu el gavea de darghe al paron una prova, come par esémpio, quel che el resta dela bèstia che la ze stata copada. Quando el paron el vedesse questa prova, lu el gavea de dir se la persona la gavea la colpa o nò.
Questo medèsimo prinsìpio el sucedea anca con una proprietà o con un relassionamento in fameia. Par esémpio, el fradel pi vècio el gavea la responsabilità de tender dei so fradei e sorele pi pìcoli de acordo cola lege. Ruben l’era el fradel pi vècio. Par quela, podemo capir parché lu l’era preocupà con Giusepe quando i so fradei i ga parlà de coparlo. Questo l’è de acordo con quel che dise Génesi 37:18-30. “Lu el ga dito: ‘No stemo coparlo . . . No sté spander el so sangue . . . Butélo do nel posso qua nel deserto, ma no sté farghe mal.’ El so ogetivo l’era protègerlo par dopo darghelo indrio al so pare.” Quando Ruben el se ga nicorto che Giusepe no l’era pi lì, lu l’è stà tanto preocupà che “el ga sbregà le so robe” e el ga osà: “El toso no l’è pi là. E mi, cossa fao adesso?” Lu el savea che el saria considerà responsàbile par la perda de Giusepe. Cossita, par cavarse fora dela responsabilità, i so fradei i ga catà fora una prova falsa par far finta de che l’era stà una bèstia che la gavea copà Giusepe. Lori i ga ciapà la bela roba de Giusepe e i la ga trato rento el sangue de un beco. Dopo i ghe ga portà questa prova a Giacò, pare e giuis dela fameia. Cossita, Ruben l’è stà cavà fora dela responsabilità. Alora, Giacò el ga capio che Giusepe l’era stà copà. — Gén. 37:31-33.
Letura dela Bìblia
(Génesi 36:1-19) Questa la ze la stòria de Esaù, che anca el se ciamea Edon. 2 Esaù el se ga maridà con done che le era dela tera de Canaan: Ada, fiola de Elon, el itita; Oolibama, fiola de Anà e neta de Zibeon, el eveo; 3 e anca el se ga maridà con Basemate, fiola de Ismael e sorela de Nebaiote. 4 Esaù el ga bio un fiol con Ada che el se ciamea Elifàs, e con Basemate lu el ga bio un fiol che se ciamea Reuel, 5 e con Oolibama el ga bio Geùs, Gialon e Corà. Questi i ze i fioi de Esaù, che i ze nassesti nela tera de Canaan. 6 Dopo Esaù l’è ndato par nantra tera, che la era distante de so fradel Giacò. Lu el ga menà insieme le so done, i so fioi, le so fiole, tute le persone dela so casa, le so bèstie e tuta la richessa che col tempo el ga bio nela tera de Canaan. 7 No i podea mia pi seitar de star insieme parché lori due i gavea fato massa capital. E la tera ndove che i era de star no la bastea pi par lori, par via dele so bèstie. 8 Alora Esaù l’è ndato de star nele montagne de Seir. Esaù l’è Edon. 9 Questa la ze la stòria de Esaù, so pare de Edon, nele montagne de Seir. 10 Questi i ze i nomi dei fioi de Esaù: Elifàs, fiol de Ada, so dona de Esaù; Reuel, fiol de Basemate, so dona de Esaù. 11 I fioi de Elifàs i ze stati Teman, Omar, Zefó, Gatan e Chenàs. 12 Elifàs, so fiol de Esaù, el ga bio una concubina che la se ciamea Timna. Ela la ga bio un fiol con Elifàs che el se ciamea Amaleche. Questi i ze stati i fioi de Ada, so dona de Esaù. 13 Questi i ze i fioi de Reuel: Naate, Zerà, Samà e Mizà. Questi i ze stati i fioi de Basemate, so dona de Esaù. 14 Questi i ze i fioi che i ze nassesti a Oolibama, so dona de Esaù, fiola de Anà e neta de Zibeon: Geùs, Gialon e Corà. 15 Questi i ze i paroni de tribo intrà i dissendenti de Esaù. I fioi de Elifàs, el primo fiol de Esaù: paron de tribo Teman, paron de tribo Omar, paron de tribo Zefó, paron de tribo Chenàs, 16 paron de tribo Corà, paron de tribo Gatan e paron de tribo Amaleche. Questi i ze i paroni de tribo dissendenti de Elifàs, nela tera de Edon. Questi i ze i fioi de Ada. 17 Questi i ze i fioi de Reul, so fiol de Esaù: paron de tribo Naate, paron de tribo Zerà, paron de tribo Samà e paron de tribo Mizà. Questi i ze i paroni dele tribo dissendenti de Reuel, nela tera de Edon. Questi i ze i fioi de Basemate, so dona de Esaù. 18 E questi i ze i fioi de Oolibama, so dona de Esaù: paron de tribo Geùs, paron de tribo Gialon e paron de tribo Corà. Questi i ze i paroni de tribo dissendenti de Oolibama, fiola de Anà, so dona de Esaù. 19 Questi i ze i fioi de Esaù, e questi i ze i paroni de tribo. Lu l’è Edon.
11-17 DE MAIO
LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | GÉNESI 38-39
“Geovà no’l ga mai abandonà Giusepe”
(Génesi 39:1) I ismaeliti i ga portà Giusepe al Egito. Lì lo ga vendesto a un egìpsio ciamà Potifar. Potifar l’era paron dela guarda e un omo importante nel palàssio del Faraò.
Sentinela 01/11/14 pàg. 12 paràg. 4-5
“Come che podaria far una roba bruta come questa?”
“I ismaeliti i ga portà Giusepe al Egito. Lì lo ga vendesto a un egìpsio ciamà Potifar. Potifar l’era paron dela guarda e un omo importante nel palàssio del Faraò.” (Gén. 39:1) Con queste parole, la Bìblia la ne giuta a capir come che el se ga sentio umilià quel gióveno quando l’è stà vendesto nantra volta. L’era come se el fusse sol un mestier. Podemo imaginar Giusepe seghindo el so novo paron, un ofissial dela corte del Egito, ndando ala so nova casa, passando in meso de strade piene de persone e de comèrsi.
Altro che casa! Quel posto no’l se someiea gnente con casa. Giusepe l’è stà slevà in una fameia che la gavea el costume de viver in tende, cambiarse de un posto al altro e tender dele bèstie. Lì invesse, quei egìpsi siori, come Potifar, i era de star in bele case con diversi colori. I studiosi de robe antighe i dise che i egìpsi antighi i era pieni de lusso, i era de star in case che le gavea pìcoli lagheti ndove che ghen’era piante che le cressea in àqua, come el papiro e el lòtus. Arquante de queste case le era state fate in meso dei giardini, le gavea grande finestre, varande ndove che i ndea par ciapar la ària fresca. Anca, le era pròprio grande, le gavea tante pèsse, una sala par disnar e quarti par i servi.
(Génesi 39:12-14) Alora, ela lo ga ciapà par la roba e la ghe ga dito: “Butete do con mi!” Ma lu el ga scampà via e el ga assà la roba nele so man. 13 Quando che ela la ga visto che lu el gavea assà la roba nele so man e che el gavea scampà via, 14 la ga scominsià a osar e la ga ciamà i òmini dela casa. La disea: “Vardé sol! El me omo el ga portà qua rento casa questo ebreo che el vol far che i altri i ne rida drio. L’è vegnesto qua in serca de butarse do con mi, ma mi go scominisià a osar con tute le forse che gavea.
(Génesi 39:20) Alora, el paron de Giusepe lo ga ciapà e lo ga metesto in preson, ndove che i metea tuti i prisioneri del rè, e Giusepe l’è restà lì ntela preson.
Sentinela 01/11/14 pàg. 14 paràg. 7-pàg. 15 paràg. 2
“Come che podaria far una roba bruta come questa?”
No savemo mia tanti detali sora come che le preson del Egito le era in quela època. Studiosi de robe antighe i ga catà le rovine de grande fortalesse con preson soto tera. Giusepe pi tardi el ga parlà de questo posto con una parola che la vol dir “buso”. Cossita podemo capir che l’era un posto triste e con poca luce. (Gén. 40:15, nota) Nel libro dei Salmi, vedemo che Giusepe el ga passà par tanto sofrimento: “I so pié i ze stati ligadi con cadene, e nel so col i ghe ga metesto i feri.” (Sal. 105:17, 18) Dele volte, i egìpsi i lighea i prisioneri par i gomi coi brassi indrio. Ai altri i ghe lighea con cadene de fero nel col. Giusepe el ga de ver sofrio pròpio tanto con questa maniera che i lo tratea, ancora de pi parché lu no’l gavea fato gnente de sbalià!
El pedo l’è che la ze stata longa. El relato el dise che “Giusepe l’è restà lì ntela preson”. Lu l’è stà tanti ani in quel posto! Giusepe no’l savea gnanca se qualche giorno el ndaria via de lì. Cossa che lo ga giutà a nò perder la speransa?
El relato el ne dà una bela risposta: “Geovà el seitea con Giusepe, el ghe dimostrea amor leal.” (Gén. 39:21) El amor leal che Geovà el mostra ai so servi leai no’l sarà mai fermà par gnanca una cadena o una preson soto tera. (Rom. 8:38, 39) Podemo imaginar Giusepe parlando de tuto el cuor col so caro Pare selestial e sentindo pace e tranquilità che sol “el Dio de tuto el consolo” el pol darne. (2 Cor. 1:3, 4; Fil. 4:6, 7) De che altra maniera Geovà el ghe ga giutà Giusepe? Lu el ga fato che Giusepe el seitesse a gaver “la aprovassion del paron dela preson”.
(Génesi 39:21-23) Ma Geovà el seitea con Giusepe, el ghe dimostrea amor leal e el fea che el gavesse la aprovassion del paron dela preson. 22 Alora, el paron dela preson el ga mandà Giusepe tender de tuti i prisioneri che ghen’era nela preson. Giusepe el comandea tuto el laoro che se fea lì. 23 El paron dela preson no’l se preocupea pròpio con gnente de quel che Giusepe el gavea de tender, parché Geovà l’era con Giusepe e Geovà el fea che ndesse ben tuto quel che Giusepe el fea.
Sentinela 01/11/14 pàg. 15 paràg. 2
“Come che podaria far una roba bruta come questa?”
El relato el ne dà una bela risposta: “Geovà el seitea con Giusepe, el ghe dimostrea amor leal.” (Gén. 39:21) El amor leal che Geovà el mostra ai so servi leai no’l sarà mai fermà par gnanca una cadena o una preson soto tera. (Rom. 8:38, 39) Podemo imaginar Giusepe parlando de tuto el cuor col so caro Pare selestial e sentindo pace e tranquilità che sol “el Dio de tuto el consolo” el pol darne. (2 Cor. 1:3, 4; Fil. 4:6, 7) De che altra maniera Geovà el ghe ga giutà Giusepe? Lu el ga fato che Giusepe el seitesse a gaver “la aprovassion del paron dela preson”.
Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
(Génesi 38:9, 10) Ma Onan el savea che la dissendensa no la saria stata considerada soa. Alora, quando el gavea relassion con ela, el fea de una maniera che el fusse sicuro de che no la restesse gràvida par no darghe la dissendensa al so fradel. 10 Quel che Onan el fea l’era bruto ai oci de Geovà. Par quela che lo ga fato morir anca lu.
Perspicaz vol. 3 pàg. 133 paràg. 11
Onan
(Onan) [el vien de una parola che la vol dir “capassità de reprodussion; energia”].
Un dei fioi de Giudà, el secondo fiol che el ga bio con una dona dela tera de Canaan, fiola de Sua. (Gén. 38:2-4; 1 Cró. 2:3) Er l’era el fradel pi vècio de Onan, e no’l gavea mia fioi. Dopo che Geovà el ga copà Er parché el ga pecà contra Geovà, Giudà el ga mandà Onan a maridarse cola so cognada Tamar, védova de Er. Se Onan e Tamar i gavesse bio un fiol, questo fiol no’l saria mia dela fameia de Onan, ma el saria quel che ndaria ricever la eransa come fiol de Er. Par nantra banda, se Onan no’l gavesse gnanca un fiol, la so parte dela eransa la restaria par lu stesso. Par quela, quando el ga bio relassion con Tamar, lu el ga assà el so semen ndar par tera par esser sicuro che ela no la restesse gràvida. Questo l’è stà una situassion de “coito interrompido”, e nò un ato de masturbassion. Geovà el ga copà Onan, che anca no’l gavea fioi, nò par el abuso de si stesso, ma par causa dela so desobediensa al so pare, par la so ganànsia e par el pecato che el ga fato contra el matrimònio, che no l’è mia stà de acordo con quel che Geovà el volea. — Gén. 38:6-10; 46:12; Nùm. 26:19.
(Génesi 38:15-18) Quando che Giudà la ga vista, el ga suito pensà che la fusse una prostituta parché la gavea la fàcia querta. 16 Sensa saver che la era la so nora, lu l’è rivà darente e el ghe ga dito: “Àsseme butarme do con ti.” Ma ela la ghe ga domandà: “Cossa veto darme par gaver relassion con mi?” 17 Lu el ga rispondesto: “Mi vao mandarte un cavreto dele me bèstie.” Ma ela la ga domandà: “Veto assarme qualcossa come garansia fin che te me lo mandi?” 18 Lu el ga dito: “Cossa vuto come garansia?” Ela la ghe ga rispondesto: “El to anel de selo, el to cordon e el to baston che te ghè in man.” El ghe ga dato questi a ela e el ga bio relassion con ela e ela la ze restada gràvida.
Sentinela 15/01/04 pàg. 30 paràg. 4-5
Domande dei letori
Giudà el ga sbalià quando no’l ga dato Tamar al so fiol Selà come lu el gavea prometesto. Anca, el ga bio relassion con una dona che el catea che la era una prostituta de témpio. Ma Dio el vol che el omo el gàpia relassion sessuai sol rento el matrimònio e Giudà no’l ga badà questo. (Gén. 2:24) Ma, sensa nicorderse, lu el ga fato un matrimònio de cognà nel posto del so fiol Selà. Par quela, quel fiol che el ga bio con Tamar l’era un fiol rento el matrimònio.
Quel che Tamar la ga fato no’l era mia un comportamento sbalià. La Bìblia no la dise mia che i fioi de Tamar i era fioi che la ga bio fando un pecato. Quando Boaz, de Belen, el se ga maridà cola moabita Rute de acordo col matrimònio de cognà, i ansiani de Belen i ga parlà ben del fiol de Tamar, Peres, disendo a Boaz: “Che la to fameia la sìpia granda come quela de Peres, el fiol che Tamar la ga dato a Giudà, par meso de dissendenti che Geovà el te darà par meso de questa gióvena.” (Rute 4:12) Peres anca l’è intrà quei che i ze antenati de Gesù Cristo. — Mat. 1:1-3; Luc. 3:23-33.
Letura dela Bìblia
(Génesi 38:1-19) In quel tempo, Giudà el ga assà i so fradei e el ga metesto la so tenda darente de un omo adulamita che se ciamea Hira. 2 Lì Giudà el ga visto la fiola de un omo cananeo che el se ciamea Sua. Alora Giudà el se ga maridà con ela e el ga bio relassion con ela, 3 e ela la ze restada gràvida. Pi tardi, ela la ga bio un fiol e la ghe ga dato el nome de Er. 4 Ela la ze restada gràvida nantra volta, la ga bio nantro fiol e la ghe ga dato el nome de Onan. 5 Dopo, la ga bio nantro fiol e la ghe ga dato el nome de Selà. Giudà l’era in Aczibe quando che el so fiol l’è nassesto. 6 Col tempo, Giudà el ga maridà el so primo fiol Er con una dona che la se ciamea Tamar. 7 Ma Er, primo fiol de Giudà, el disgustea a Geovà. Par quela, Geovà lo ga fato morir. 8 Alora, Giudà el ga dito a Onan: “Fà la to obrigassion de cognà e marìdate cola dona del to fradel, gàpia relassion con ela par darghe una dissendensa al to fradel.” 9 Ma Onan el savea che la dissendensa no la saria stata considerada soa. Alora, quando el gavea relassion con ela, el fea de una maniera che el fusse sicuro de che no la restesse gràvida par no darghe la dissendensa al so fradel. 10 Quel che Onan el fea l’era bruto ai oci de Geovà. Par quela che lo ga fato morir anca lu. 11 Giudà el ga dito a Tamar, so nora: “Va de star come védova nela casa de to pare fin che el me fiol Selà el vegna grando.” Parché el ga dito a si stesso: ‘Anca lu el podaria morir compagno so fradei.’ Alora, Tamar la ze ndata de star nela casa de so pare. 12 Dopo de un tempo, so dona de Giudà, fiola de Sua, la ze morta. Giudà el ga rispetà el tempo de luto, e dopo l’è ndato a Timna col so amigo Hira, el adulamita, par catar quei che i tosea la lana dele so piégore. 13 Alora, qualchedun el ga dito a Tamar: “El to sogro l’è drio vegner in su fin Timna par tosar la lana dele so piégore.” 14 Cossita, ela la ze ndata scambiarse e la ga tirà via le robe de védova che la gavea. La ga metesto un velo sora la fàcia, la ga querto anca le spale e la ze ndata sentarse nela entrada de Enain, che la ze nela strada de Timna. La ga fato questo parché la ga visto che Selà l’era belche vegnesto grando ma ela gnancora no la era stata data par maridarse con lu. 15 Quando che Giudà la ga vista, el ga suito pensà che la fusse una prostituta parché la gavea la fàcia querta. 16 Sensa saver che la era la so nora, lu l’è rivà darente e el ghe ga dito: “Àsseme butarme do con ti.” Ma ela la ghe ga domandà: “Cossa veto darme par gaver relassion con mi?” 17 Lu el ga rispondesto: “Mi vao mandarte un cavreto dele me bèstie.” Ma ela la ga domandà: “Veto assarme qualcossa come garansia fin che te me lo mandi?” 18 Lu el ga dito: “Cossa vuto come garansia?” Ela la ghe ga rispondesto: “El to anel de selo, el to cordon e el to baston che te ghè in man.” El ghe ga dato questi a ela e el ga bio relassion con ela e ela la ze restada gràvida. 19 Dopo ela la se ga levà su e la ze ndata via. La se ga squerta e la ga metesto su le robe de védova.
18-24 DE MAIO
LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | GÉNESI 40-41
“Geovà el ga finio col sofrimento de Giusepe”
(Génesi 41:9-13) Alora, el paron dei coperi el ghe ga dito a Faraò: “Ancoi go de confessar i me pecati. 10 Faraò l’era inrabià coi so servi. Par quela el ga mandà meterme in preson nela casa del paron dela guarda, mi e anca el paron dei paderi. 11 Dopo de questo, tuti i due ghemo fato sogni nela medèsima note. Tanto mi come lu ghemo fato un sogno, e cada sogno el volea dir una roba difarente. 12 Ghen’era lì con noantri un gióveno ebreo che l’era un servo del paron dela guarda. Quando ghemo contà i nostri sogni a lu, lu el ne ga dito cossa che cada sogno el volea dir. 13 E tuto ga sucedesto pròpio come che lu el gavea dito. A mi, i me ga dato de volta el laoro, ma a colaltro omo, i lo ga picà su nte un pal.”
Sentinela 01/02/15 pàg. 14 paràg. 4-5
“No l’è mia Dio che el sà cossa vol dir i sogni?”
El copero el se ga desmentegà de Giusepe, ma Geovà nò. Nte una note, lu el ga dato a Faraò due sogni fadiga de desmentegarse. Nel primo sogno, el rè el ga visto sete vache bele e gorde che le ze ndate fora del rio Nilo e dopo el ga visto sete vache brute e magre. Le vache magre le ga magnà le vache gorde. Nel secondo sogno, Faraò el ga visto butar sete panòcie grosse e bone, dopo el ga visto altre sete panòcie. Ma questa volta le era seche e brusade, e le ga butà e le ga magnà le panòcie grosse. De matina, Faraò el se ga desmissià tanto preocupà par questi sogni. Alora el ga ciamà tuti i sabi e i sasserdoti che i pratichea magia par dir quel che i sogni i volea dir. Ma lori no i ze stati boni de dirlo. (Gén. 41:1-8) No savemo mia se lori i ze restadi confusi o se i ga dato risposte diverse par questi sogni. Ma de qualche maniera, Faraò l’è restà disgustà e desesperà come mai parché no’l savea la risposta dei sogni.
Ntel fin, el copero el se ga ricordà de Giusepe! Lu el ga parlà a Faraò sora el gióveno nela preson parché el ga bio un peso nela so cossiensa. Due ani vanti, questo gióveno el gavea dito de maniera giusta quel che el volea dir el so sogno e anca el sogno del padero. In quela medèsima ora, Faraò el ga mandà ciamar Giusepe dela preson. — Gén. 41:9-13.
(Génesi 41:16) Giusepe el ga rispondesto a Faraò: “No son mia mi, nò. L’è Dio che el ghe darà le bone notìssie a Faraò.”
(Génesi 41:29-32) “Ghen sarà sete ani de tanto magnar ntela tera del Egito. 30 Ma dopo vegnarà sete ani de fame che farà le persone desmentegarse de tuto el magnar che ghen’era nel Egito. La fame la ndarà rovinar el paese. 31 Tuto el magnar che ghen’era vanti nel paese no’l sarà pi ricordà, parché la fame che la vegnarà la sarà pròpio una bruta fame. 32 El vero Dio el ga fato Faraò gaver questo sogno due volte parché el gavea pròpio dessidio far tuto questo e suito lo ndarà far.
Sentinela 01/02/15 pàg. 14 paràg. 7
“No l’è mia Dio che el sà cossa vol dir i sogni?”
Geovà el ama persone ùmile e fedele. Cossita podemo capir parché che lu el ga giutà Giusepe a risponder ala domanda che i sabi e i sasserdoti no i ze stati boni de risponder. Giusepe el ga spiegà a Faraò che quei due sogni i volea dir la medèsima roba. Quando Geovà el ga repetio quel messàgio lu el volea dir che quel che lu el ga dessidio ndaria pròpio suceder. Le vache gorde e le panòcie bone le rapresentea sete ani de tanto magnar nel Egito. Le vache magre e le panòcie seche le rapresentea sete ani de fame che ndaria suceder dopo. Questa fame la ndaria finir con tuto el magnar de quela tera. — Gén. 41:25-32.
(Génesi 41:38-40) Cossita, Faraò el ga dito ai so servi: “Ghen’è qualchedun che sìpia compagno de Giusepe, che el gàpia el spìrito de Dio?” 39 Alora Faraò el ga dito a Giusepe: “L’è stà Dio che el te ga fato saver de tuto questo. Par quela, no ghen’è gnanca un omo sàbio e prudente come ti. 40 Ti che te ve comandar la me casa, e tuto el me pòpolo el gavarà de obedirte in tuto quel che te disi. Sol mi, che son el rè, sarò pi grando de ti.
Sentinela 01/02/15 pàg. 15 paràg. 3
“No l’è mia Dio che el sà cossa vol dir i sogni?”
Faraò el ga fato pròpio come el gavea prometesto. Suito i ga vestio Giusepe de un bon de un lino. Faraò el ghe ga dato a lu un colar de oro, un anel che se doperea come selo, un caro che i rè i doperea e tuta la autorità par ndar par el Egito e meter in pràtica el so piano. (Gén. 41:42-44) Cossita, nel tempo de sol un giorno Giusepe l’è ndà dela preson par el palàssio. De matina lu l’era sol un prisioniero, ma ala sera l’era el secondo omo pi poderoso del Egito. Questa la era una prova che ga valesto a pena esser fedele. Geovà el ga visto tute queste ingiustìssie che el so servo el ga passà in tuti questi ani. Lu el ga tendesto de tuto dela maniera giusta e nel tempo giusto. Geovà no sol el ga risolvesto le ingiustìssie che i ga fato contra Giusepe, ma anca el ga protegesto la futura nassion de Israel. Vedemo come che questo el ga sucedesto nte un pròssimo artìcolo de questa sèrie.
Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
(Génesi 41:14) Alora Faraò el ga mandà ciamar Giusepe, e suito i lo ga portà dela preson. Lu el se ga fato la barba, el se ga scambià le robe e l’è ndato davanti al Faraò.
Sentinela 01/11/15 pàg. 9 paràg. 1-3
Seto questo?
Parché che Giusepe el se ga fato la barba vanti de ndar davanti al Faraò?
De acordo col relato de Génesi, Faraò el ga mandà che Giusepe, un prisoniero ebreo, el fusse portà suito a lu par dir quel che volea dir i sogni che i era drio assarlo preocupà. In quel tempo, fea belche ani che Giusepe l’era in preson. Ma, anca se Faraò el volesse che Giusepe el ndesse davanti de lu suito, Giusepe el ga dessidio farse la barba vanti. (Gén. 39:20-23; 41:1, 14) Pol esser che catemo che questa informassion dela stòria no la vol dir gnente, ma questo mostra che Giusepe el cognossea ben i costumi del Egito.
Tanti pòpoli antighi, i gavea el costume de assar la barba cresser. Anca i ebrei i gavea questo costume. Ma, “i egìpsi dei tempi antighi i era la ùnica nassion del oriente che i era contra doperar barba”, dise la Enciclopédia de Literatura Bìblica, Teològica e Eclesiàstica (in inglese) de McClintock e Strong.
Sarà che i egìpsi i se taiea sol la barba? La revista Biblical Archaeology Review la dise che, de acordo con arquanti costumi serimoniai dei egìpsi, i òmini i gavea de pareciarse par ndar davanti del Faraò dela medèsima maniera che i faria par ndar rento un témpio. Alora, in questa situassion, Giusepe el gavaria de taiar i cavei e tuti i peli del so corpo.
(Génesi 41:33) “Alora, che el Faraò el vae in serca de un omo prudente e sàbio e che lo meta come paron dela tera del Egito.
Sentinela 15/11/09 pàg. 28 paràg. 14
Dimostremo bona creansa come servi de Dio
14 Nei tempi bìblichi, par i genitori che i obedia a Dio l’era tanto importante insegnar ai so fioi le bone maniere dela bona creansa. Vedi in Génesi 22:7 la maniera educada che Abraon e el so fiol Isache i ga parlà un colaltro. Giusepe anca el ga mostrà che i gavea ricevesto una bona creansa dei so genitori. Quando l’era in preson lu l’è sempre stà educà, fin quando che l’era coi altri prisioneri. (Gén. 40:8, 14) E quel che el ga parlà a Faraò el mostra che lu el gavea imparà come parlar con una autorità con bona creansa. — Gén. 41:16, 33, 34.
Letura dela Bìblia
(Génesi 40:1-23) Dopo de questo, el paron dei coperi del rè del Egito e el paron dei paderi i ga sbalià contra el so signor, el rè del Egito. 2 Alora Faraò el se ga inrabià contra i so due servi, el paron dei coperi e el paron dei paderi. 3 Lu el ga mandà meterli in preson nela casa del paron dela guarda, nel posto ndove che Giusepe l’era preso. 4 El paron dela guarda el ga mandà che Giusepe el restesse lì con lori e li tendesse, e lori i ze stati in preson par un tempo. 5 Intanto che i era in preson, el copero e el padero del rè del Egito i ga fato un sogno tuti i due nela medèsima note. Cada sogno el gavea un significà difarente. 6 Nela matina dopo, quando Giusepe l’è ndato vederli el ga visto che i parea disgustadi. 7 Alora el ghe ga domandà ai servi de Faraò che i era in preson con lu ntela casa del so signor: “Parché che gavé la fàcia triste ancoi?” 8 Lori i ga rispondesto: “Tuti i due ghemo fato sogni, ma no ghen’è nissuni par dirne cossa che i vol dir.” Giusepe el ghe ga dito a lori: “No l’è mia Dio che el sà cossa vol dir i sogni? Par piaser, contéme i vostri sogni.” 9 El paron dei coperi el ghe ga contà el so sogno a Giusepe. Lu el ga dito: “Nel me sogno, ghen’era un vignal davanti de mi. 10 Nel vignal, ghen’era tre cavi. Quando che i butea, vegnea fora i fiori e, nei so graspi, le ze vegneste fora ue maure. 11 Mi gavea in man el bicier de Faraò. Go ciapà le ue e le go smasenade rento el bicier de Faraò. Dopo de questo ghe go dato a Faraò el bicier.” 12 Alora Giusepe el ghe ga dito: “Questo l’è quel che el vol dir el sogno. I tre cavi i ze tre giorni. 13 De qua tre giorni, Faraò el va molarte dela preson e el va darte de volta el to laoro. Ti te vè dar el bicier a Faraò come che te fea vanti, quando te eri el so copero. 14 Ma, quando che le robe le va ben par ti ricòrdate de mi. Par piaser, dimostrame amor leal. Parla de mi a Faraò, cossita mi posso ndar via de questo posto. 15 Par dirghela giusta, son stà portà via a forsa dela tera dei ebrei e no go fato pròpio gnente par che i me metesse in preson.” 16 Alora quando el paron dei paderi el ga visto che quel sogno el volea dir qualcossa de bon, el ga dito a Giusepe: “Anca mi go fato un sogno. Ghen’era tre seste de pan bianco sora la me testa. 17 Nela sesta che ghen’era par sora, ghen’era tuti i tipi de magnar cosinadi che i paderi i fà par Faraò. Ghen’era osei che i magnea de questa sesta che ghen’era sora la me testa.” 18 Giusepe el ga rispondesto: “Questo l’è quel che vol dir el to sogno. Le tre seste le ze tre giorni. 19 De qua tre giorni, Faraò el te cavarà via el col e el va picarte su un pal, e i osei i va magnar la to carne.” 20 Nel terso giorno el Faraò el fea i ani, e el ga fato una festa a tuti i so servi. Lu el ga domandà che i vegnesse fora el paron dei coperi e el paron dei paderi davanti dei so servi. 21 Alora el ghe ga dato de volta al paron dei coperi so laoro, e lu el ga seità servir el bicier a Faraò. 22 Ma Faraò el ga picà su nte un pal el paron dei paderi, cossita come Giusepe el gavea dito. 23 El paron dei coperi, magari, no’l se ga mia ricordà de Giusepe, el se ga desmentegà de lu.
25-31 DE MAIO
LESSION PRESSIOSE DELA BÌBLIA | GÉNESI 42-43
“Giusepe el controla i so sentimenti”
(Génesi 42:5-7) I fioi de Israel i ze ndati insieme coi altri che i ndea comprar qualcossa par magnar, parché la fame la era rivada fin la tera de Canaan. 6 Giusepe el comandea el paese e l’era lu quel che el vendea i grani a tuto el pòpolo dela tera. Par quela, i fradei de Giusepe i ze rivadi e i se ga sbassà davanti de lu cola fàcia par tera. 7 Quando Giusepe el ga visto i so fradei, suito li ga ricognossesti, ma lu el ga sconto chi che lu l’era. Alora lu el ghe ga domandà de una maniera bruta: “De ndove che valtri vegné?” E lori i ga rispondesto: “Dela tera de Canaan par comprar de magnar.”
Sentinela 01/05/15 pàg. 13 paràg. 5-6
‘Sonti mi nel posto de Dio?’
Ma Giusepe el ga suito ricognossesto i so fradei. Quando che lori i se ga sbassà davanti de lu, el ga suito ricordà de quando che l’era gióveno. El relato el dise che “Giusepe el se ga suito ricordà dei sogni” che Geovà el ghe gavea dato quando che ancora l’era un toso. Questi sogni i era una professia del tempo quando che i so fradei i ndea rivar e sbassarse davanti de lu, ben come che lori i era drio far! (Gén. 37:2, 5-9; 42:7, 9) Cossa che Giusepe el ndaria far? Sarà che el ndaria corer par darghe un strucon? O el ndaria vingarse de lori?
Giusepe el savea che no importea quel che sucedesse, lu el savea che no’l gavaria de far quel che ghe vegnesse suito in mente. L’è stà ciaro che Geovà l’era drio guidar quei cambiamenti parché questo ndea gaver una influensa nel So propòsito. Geovà el gavea prometesto che la dissendensa de Giacò la deventaria una granda nassion. (Gén. 35:11, 12) Se i fradei de Giacò i fusse ancora violenti, egoisti e disonesti, questa assion la gavaria un bruto efeto nela promessa. Ancora de pi, se Giusepe el fesse quel che el gavea in mente, el podea fin meter in rìscio la fiaca union dela fameia. Fursi el gavaria anca metesto in perìcolo so pare e Bengiamin. Sarà che lori i era ancora vivi? Giusepe el ga dessidio de no mostrar chi che lu l’era. Cossita el podea meter a prova i so fradei e veder che tipo de persone i era deventadi. De questa maniera el saria bon de capir cossa che Geovà el volea che lu el fesse.
Sentinela 01/05/15 pàg. 14 paràg. 1
‘Sonti mi nel posto de Dio?’
Pol esser che mai te vè catarte in una situassion come questa de Giusepe. Ma, veder discòrdie e invìdia ntele fameie l’è comun nei giorni de ancoi. Quando che passemo par queste dificoltà, pol esser che la roba pi fàcile sìpia far quel che volemo sensa tanto pensarghe sora. Ma saria tanto meio far compagno a Giusepe e proar capir cossa che Geovà el vol che femo. (Pro. 14:12) Ricòrdate che l’è importante far la pace cola nostra fameia, ma esser in pace con Geovà e col so Fiol l’è ancora pi importante. — Mat. 10:37.
(Génesi 42:14-17) Ma Giusepe el ghe ga dito: “L’è quel che ve go dito: ‘Valtri sì spioni!’ 15 Mi vao meterve a prova cossita: podé contarla, sicuro come el vive Faraò, fin che el vostro fradel pi gióveno no’l vien qua, mi no ve asso mia ndar via. 16 Un de valtri el va tor el vostro fradel, intanto che i altri i resta qua saradi in preson. Cossita vedaremo se sì drio dir la verità. E se nò, sicuro come el vive Faraò, valtri sì spioni del bon.” 17 Alora li ga metesti in preson par 3 giorni.
Sentinela 01/05/15 pàg. 14 paràg. 2
‘Sonti mi nel posto de Dio?’
Giusepe el ga scominsià a meter a prova i so fradei diverse volte par saver che tipo de persone lori i era deventadi. Lu el ga scominsià a parlarghe cole brute par meso de un intèrprete e el ghe ga metesto la colpa de esser spioni stranieri. Lori i ga proà difenderse disendo che i era òmini de fameia e che i gavea un fradel picinin che l’era stà casa. Quando che el ga sentio questo, Giusepe el ga proà sconder che l’era pròpio contento. Sarà che el so fradel pi gióveno l’era ancora vivo? Adesso Giusepe el savea cossa che el gavea de far. Lu el ghe ga dito: “Mi vao meterve a prova cossita”, e dopo el ghe ga dito che el gavea de veder questo fradel pi gióveno. El ga acetà che i tornesse casa par tor quel fradel pi gióveno cola condission che un de lori restesse li come prisioniero. — Gén. 42:9-20.
(Génesi 42:21, 22) E lori i ga dito un al altro: “Sicuro che semo drio pagar par quel che ghemo fato al nostro fradel. Parché ghemo visto la so aflission quando lu el ne ga suplicà che gavéssino compassion de lu, ma noantri no lo ghemo scoltà. L’è par quela che la ze capitada a noantri questa desgràssia.” 22 Alora Ruben el ghe ga dito: “Ve gonti mia dito: ‘No sté farghe mal al toso?’ Ma valtri no gavé mia scoltà. Adesso l’è par quela che semo drio pagar par causa del so sangue.”
Perspicaz vol. 2 pàg. 598 paràg. 4
Giusepe
Dopo che queste robe le ga sucedesto, i mesi fradei de Giusepe i ga scominsià a pensar che lori i era drio ricever un castigo de Dio parché ani vanti i gavea vendesto el so fradel come schiavo. Lori no i gavea gnancora ricognossesto Giusepe e par quela i ga parlà davanti de lu quanto che lori i se sentia colpadi. Quando che Giusepe el ga scoltà le parole dei so fradei e el ga visto come che i se gavea ciamà grami, Giusepe l’è restà tanto emossionà che ghe ga tocà ndar via e piander. Quando che l’è torna in drio, el ga manda meter in preson Simeon fin che i altri i tornesse col so fradel pi gióveno. — Gén. 42:21-24.
Va in serca de lession pressiose dela Bìblia
(Génesi 42:22) Alora Ruben el ghe ga dito: “Ve gonti mia dito: ‘No sté farghe mal al toso?’ Ma valtri no gavé mia scoltà. Adesso l’è par quela che semo drio pagar par causa del so sangue.”
(Génesi 42:37) Ma Ruben el ga dito a so pare: “Ti te pol copar i me due fioi se mi no te lo porto indrio. Dàmelo che te lo tendo, e mi te lo darò indrio.”
Perspicaz vol. 3 pàg. 466 paràg. 9
Ruben
Arquante bele qualità de Ruben le ze restade ciare quando che el ga proà convinser i so nove fradei a meter Giusepe rento un posso sensa àqua invesse de coparlo. Quando el ga dito questo, el ogetivo de Ruben l’era tornar là sconto par tirarlo via del posso. (Gén. 37:18-30) De pi de venti ani dopo, questi fradei i ga pensà che i gavea ciapà la colpa de esser spioni nel Egito parché i gavea maltratà Giusepe. Alora, Ruben el ghe ga ricordà che lu no l’era mia ndà d’acordo quando che lori i ga volesto copar Giusepe. (Gén. 42:9-14, 21, 22) Anca, quando che Giacò el ga dito che no’l assea mia Bengiamin ndar insieme coi so fradei ntel secondo viaio al Egito, l’è stà Ruben che el ga oferessesto i so due fioi come garansia, quando che el ga dito: “Ti te pol copar i me due fioi se mi no te lo porto indrio. Dàmelo che te lo tendo, e mi te lo darò indrio [o sia, Bengiamin].” — Gén. 42:37.
(Génesi 43:32) Lori i ga servio Giusepe nela tola, a lori nte nantra tola e ai egìpsi che i era con Giusepe nte nantra, parché i egìpsi no i podea mia magnar coi ebrei. Questo l’era una roba che i egìpsi i odiea.
Sentinela 15/01/04 pàg. 29 paràg. 1
Punti interessanti del libro de Génesi — II
Gén. 43:32 — Parché che par i egìpsi l’era una roba tanto bruta magnar insieme coi ebrei? El motivo prinsipal pol esser par causa del so preconceto che i gavea dela religion dei ebrei o parché i gavea orgòlio dela so pròpia rassa. Anca, i egìpsi i odiea i pastori. (Gén. 46:34) Parché? Pol esser che l’era parché in quela època nel Egito, i pastori i era quei che no i gavea mia soldi gnanca capital. O fursi, i egìpsi i odiea i pastori parché i ndea in serca de posti par darghe de magnar ai so grupi de bèstie, e nel Egito no ghen’era mia tera che bastea par lori.
Letura dela Bìblia
(Génesi 42:1-20) Quando che Giacò el ga sentio che ghen’era grani nel Egito, el ghe ga dito ai so fioi: “Parché che sì ancora lì fermi, drio vardarve un al altro, sensa far gnente?” 2 E dopo el ga dito: “Go sentio dir che ghen’è grani nel Egito. Ndé do, via par de là e compré grani par noantri. Cossita restaremo vivi e no moriremo mia de fame.” 3 Alora, diese fradei de Giusepe i ze ndati do al Egito par comprar grani. 4 Ma Giacò no’l ga mia mandà Bengiamin, fradel de Giusepe, insieme coi so fradei, parché el ga dito: “Podaria sucederghe una qualche bruta roba.” 5 I fioi de Israel i ze ndati insieme coi altri che i ndea comprar qualcossa par magnar, parché la fame la era rivada fin la tera de Canaan. 6 Giusepe el comandea el paese e l’era lu quel che el vendea i grani a tuto el pòpolo dela tera. Par quela, i fradei de Giusepe i ze rivadi e i se ga sbassà davanti de lu cola fàcia par tera. 7 Quando Giusepe el ga visto i so fradei, suito li ga ricognossesti, ma lu el ga sconto chi che lu l’era. Alora lu el ghe ga domandà de una maniera bruta: “De ndove che valtri vegné?” E lori i ga rispondesto: “Dela tera de Canaan par comprar de magnar.” 8 Cossita, Giusepe el ga ricognossesto i so fradei, ma lori no i lo ga ricognossesto. 9 Giusepe el se ga suito ricordà dei sogni che lu el gavea fato sora lori. E el ghe ga dito: “Valtri sì spioni! Sì vegnesti qua sol par veder ndove che podarissi atacar la nostra tera!” 10 Alora lori i ghe ga dito: “Nò, me signor, i to servi i ze vegnesti par comprar de magnar. 11 Semo tuti fioi del medèsimo pare, semo bona gente. I to servi no i ze mia spioni.” 12 Ma lu el ga dito a lori: “No l’è mia vera, nò! Valtri sì vegnesti par veder ndove che podarissi atacar la nostra tera!” 13 Par quela, lori i ghe ga dito: “I to servi i ze 12 fradei. Semo tuti fioi del medèsimo pare nela tera de Canaan. El pi gióveno l’è adesso insieme del nostro pare, e quelaltro no ghen’è pi.” 14 Ma Giusepe el ghe ga dito: “L’è quel che ve go dito: ‘Valtri sì spioni!’” 15 Mi vao meterve a prova cossita: podé contarla, sicuro come el vive Faraò, fin che el vostro fradel pi gióveno no’l vien qua, mi no ve asso mia ndar via. 16 Un de valtri el va tor el vostro fradel, intanto che i altri i resta qua saradi in preson. Cossita vedaremo se sì drio dir la verità. E se nò, sicuro come el vive Faraò, valtri sì spioni del bon.” 17 Alora li ga metesti in preson par 3 giorni. 18 Nel terso giorno, Giusepe el ga dito: “Mi go temor de Dio. Alora, fé quel che vao dirve e restaré vivi. 19 Se sì pròpio bona gente, un dei vostri fradei el restarà qua in questa preson. Ma i altri i pol ndar e portar de magnar par le vostre fameie, parché no le mora de fame. 20 Alora, portéme in qua el vostro fradel pi gióveno. Cossita savarò se gavé parlà la verità del bon e valtri no moriré.” E lori i ga acetà quel che lu el ghe ga dito.